Aquesta tarda he compartit una estona amb Pere Petit “l’Avi de Ripollet” convidat per la seva família(fills, nets i besnets), en una trobada per celebrar els seus 102 anys. Ha estat un dinar que ja és tradicional, i que des de fa uns anys comparteixo amb ells els pastís d’aniversari i la xerrada de sobretaula.
És increïble com una persona de 102 anys pot estar físicament com el Pere. Però, si no porta ni ulleres!. Encara es pot mantenir amb ell una conversa amb total normalitat. Definitivament, ja no queden persones com aquestes. 28 anys treballant a Uralita (la de l’asbestosi) i tota la vida treballant el camp per mantenir vuit fills, tots espavilats, per cert i sobretot, d’esquerres sense amagar-se.
Com a anècdota, li he regalat un llibre que s’ha editat fa poc per celebrar el 75è aniversari del Club de Bàsquet Ripollet, i quan veia les fotos dels jugadors a l’any 1931, ens ha dit: “aquests eren més joves que jo”. Tota una història en una persona. Crec que se l’hauria de fer una entrevista, com a mínim per enregistrar les seves anècdotes. Va néixer a Ripollet i pràcticament no ha sortit del poble, només uns quants mesos que va anar a Valladolid durant la Guerra Civil, i encara avui, viu a la casa de sempre.
Per molt anys, Pere!
No hay comentarios:
Publicar un comentario