Vistas de página en total

lunes, 27 de enero de 2014

Ripollert disposa d'un nou tanatori


Dissabte passat varem inaugurar el nou tanatori a Ripollet. Un edifici emblemàtic i modern, al carrer Bilbao i al costat del vial del riu Ripoll.
A la inauguració oficial es van acostar regidors i regidores de l'Ajuntament, representants d'entitats i Associacions de Veïns del poble així com membres de l'empresa adjudicatària del servei i tècnics que han col.laborat en la construcció.
Ahir diumenge, durant dues hores, tots els veïns que van voler van poder realitzar una visita guiada.
El meu discurs d'inauguració:


Segurament, per a un alcalde, inaugurar un nou equipament,  és una de les tasques més agraïdes de la seva feina.
Inaugurar un equipament, com el que inaugurem avui, en aquests moments difícils, encara té més valor. Per desgràcia, no son temps en què els Ajuntaments incorporin nous equipaments als seus municipis.
La difícil situació econòmica que vivim, a la qual, els Ajuntaments no som aliens, la falta d’un finançament just i les noves lleis que ens afecten de manera negativa, fan que sigui molt complicat, quasi impossible, poder fer inversions directes. I no hi ha dubte, que això també afecta negativament a l’economia local, perquè els Ajuntaments, som uns dels motors econòmics més importants dels nostres pobles i ciutats.
Aquest nou tanatori donarà resposta a una reivindicació veïnal i a un compromís del govern municipal que tinc l’honor de presidir.
Aquest nou tanatori millorarà notablement les condicions i la qualitat d’un servei bàsic per als nostres veïns i veïnes. I és cert que mai ens agradaria visitar-lo ni fer-lo servir, perquè quan ens apropem a un tanatori normalment és per donar condols o acomiadar persones estimades.
Però també és cert què son moments què necessitem instal·lacions modernes, amb espais agradables, amplis, lluminosos, accessibles, amb aparcaments i amb tots els serveis necessaris. Aquest tanatori te tot això.
Ripollet, a poc a poc ha anat configurant una xarxa important d’equipaments que donen un servei de qualitat als veïns i veïnes. I ens hem de sentir orgullosos, perquè tot i ser un municipi amb recursos escassos, estem a l’alçada de qualsevol altre municipi del nostre entorn.
Equipaments com el teatre-auditori, el molí d’en rata, la biblioteca, el centre cultural, el casal d’avis, el mercat o el poliesportiu son bons exemples de gestió i d’utilització. Equipaments molt valorats pels usuaris, com també ho serà aquest tanatori. Estic convençut.
Tot i la crisi, des de el govern municipal sempre hem apostat per mantenir els serveis públics i la seva qualitat. Els pressupostos municipals així ho reflecteixen. És una qüestió de prioritats.
A vegades, però, hi ha serveis què, per les seves característiques, els Ajuntaments, tot i mantenir la titularitat del servei públic, els administrem a través de concessions amb el sector privat. L’exemple dels serveis funeraris és un d’ells. I creiem que això és positiu, perquè permet, entre d’altres coses, facilitar la incorporació de nous equipaments i serveis.
Amb tota seguretat, sense el concurs de l’adjudicatari, l’empresa Truyols, difícilment Ripollet disposaria avui d’aquest equipament. Un cost de 2’7 milions d’euros què no ha tingut cap repercussió en les finances locals, i què d’altra manera, ni per qüestions de disponibilitat pressupostària ni tampoc per la obligada aplicació de la llei d’estabilitat pressupostària, l’Ajuntament de Ripollet hauria pogut assumir.
Des del govern municipal ens sentim orgullosos d’aquesta gestió i d’aquest equipament, el projecte més important d’aquest mandat.
Per acabar, deixeu-me que us digui que, a nivell personal, el dia d’avui és un dia especial. Perquè,durant els darrers quatre anys, juntament amb els regidors de serveis municipals, l’anterior,  Antoni Francolí i l’actual, Joan Fandos hem viscut aquest projecte molt a prop. Amb molta il·lusió i en alguns moments, amb molta angoixa. Perquè realitzar aquest projecte no ha estat fàcil, hi ha hagut complicacions, que en un moment determinat, inclús va posar en risc el propi projecte.
I és per això que vull donar les gràcies a tots els que ho han fet possible: els serveis municipals de l’Ajuntament, els jurídics, els serveis tècnics, l’arquitecte del projecte, l’empresa constructora i especialment l’empresa concessionària Montserrat Truyols, què tot i les dificultats sempre ha sabut surti’ns-en.
Des d’avui disposem del millor tanatori i del millor servei. Els veïns i veïnes de Ripollet s’ho mereixen.


Moltes gràcies.


jueves, 23 de enero de 2014

Ciudadanos de Cataluna





Aquest és el títol de l’article que publica avui el prestigiós jurista Francisco Rubio Llorente a La Vanguardia. Recomano la seva lectura.
http://www.caffereggio.net/2014/01/23/ciudadanos-de-catalunya-de-francisco-rubio-llorente-en-la-vanguardia/
Tinc la sensació, què el debat més important de la història recent de Catalunya no s’està fent amb rigor. Hi ha excessiva manipulació de l’opinió pública, massa utilització partidista dels mitjans de comunicació, massa militància mal informada exaltada i radical, que es dedica a catalogar entre bons i dolents catalans, a vegades, acusant de traïdors els què no pensen com ells (la setmana passada van aparèixer a les xarxes socials les fotos dels diputats del PSC que no van votar al Parlament junt amb el bloc independentista acusant-los de traïdors).
Es veu que caminem cap el pensament únic, això que és tant perillós en democràcia, i què la història ens ha ensenyat cap a on deriva. La fractura social dels catalans s’està eixamplant a gran velocitat, mentre els nostres responsables polítics miren cap a altre costat, si no és el cas que la fomenten.
El cert és que el debat soberanista ho tapa tot. Ahir es van aprovar al Parlament els pressupostos més restrictius de la democràcia, i la notícia va ser que s’havia canviat de lloc al tres diputats denominats díscols del PSC. No anem be.
Per sort, cada vegada més, hi ha persones (d’aquelles que s’anomenen no polititzades) que introdueixen nous elements a aquest debat tant important, si més no, per fomentar la reflexió. Crec que això ho hauria de fomentar el propi govern, a través dels mitjans de comunicació públics. Debats relaxats, amb persones qualificades, amb diferents punts de vista, que ens poguessin explicar els pros i contres de tot això que ens estan venent com si fos un Shangri-La. Estem saturats d’informació (cansats diria jo) i en canvi estem desinformats. És un contrasentit.
Els elements que ens posa sobre la taula el catedràtic de dret constitucional i ex president del Consell d’Estat Francisco Rubio Llorente, i la reflexió que fa al voltant d’aquesta qüestió no hauria de passar desapercebuda i s’hauria de tenir en compte en una societat madura. Però em temo que aquí estem per altres coses.

martes, 7 de enero de 2014

Vuelta a la normalidad

El día de Reyes marca el final de las llamadas fiestas navideñas (para algunos, vacaciones de Navidad).
Mañana se retoma el curso escolar. Seguramente el hecho más significativo que nos devuelve de lleno a la normalidad: trasiego de gente por las calles, coches arriba y abajo en los horarios de entradas y salidas, ese sonido maravilloso de niños por todos sitios, etc.
Dicen que el consumo se ha incrementado estas fiestas, en comparación con el año pasado, que se están vendiendo más coches, que se prevé una gran campaña de rebajas, que la famosa prima de riesgo ha bajado de los 200 puntos, que en 2013 ha bajado el paro (aunque sea como consecuencia de que hay menos personas que lo buscan), y en Ripollet concretamente durante 2013 se ha reducido en 315 personas (un 7’5%).
Son datos positivos, que ayudan a levantar la moral colectiva, que falta hace, pero que aún no es suficiente para volver a ilusionar a una sociedad triste y decaída. El impacto de la crisis en todas (o casi todas) las familias ha sido brutal. Cualquiera que se pare a analizar su situación hace 5 años y la compare con la de ahora, se dará cuenta del gran retroceso que se ha producido. Un retroceso material (ganamos menos y trabajamos más) pero sobre todo, un retroceso en derechos y bienestar (sanidad, educación, pensiones, servicios sociales, derechos civiles, laborales,…)
Sin duda, saldremos de la crisis y nos recuperaremos como sociedad, pero los derechos perdidos tardaremos mucho más en recuperarlos, si es que los recuperamos. Me entristece ver que nuestro país, puntero a nivel mundial en derechos civiles retrocede a los años más oscuros de nuestra reciente historia, con la aprobación de leyes como la reforma (mejor dicho, contrarreforma) del aborto. Y eso no es culpa de la crisis, es pura ideología.
Tenemos por delante un año 2014 movidito (también apasionante) políticamente hablando: elecciones europeas (el primer test al gobierno de Mariano Rajoy), Primarias en el PSC y por primera vez en el PSOE, y por supuesto, el debate soberanista, que lo tapa todo, con la famosa consulta pendiente (al final, serán elecciones) y Rajoy mirando hacia otro lado.
Esperemos que podamos conservar la magnífica convivencia que disfrutamos y que nuestros representantes políticos sepan hacer bien su trabajo, que no es otro que solucionar nuestros problemas.

Salud y Feliz Año!