Vistas de página en total

domingo, 18 de mayo de 2008

Jugar amb les paraules

El divendres vaig llegir al diari comarcal A fons Vallès un titular que em va cridar l’atenció: “L’oposició de Ripollet denuncia l’ocupació de zones verdes per a emplaçar-hi equipaments”.
L’article està redactat en base a unes declaracions del regidor del COP Jacint Padró. Aquest grup polític no és l’únic de l’oposició, per tant, es podria dir que el titular no és massa encertat.
He de reconèixer que els del COP son especialistes en l’art de jugar amb les paraules, de dir coses sense dir-les, de fer insinuacions malicioses, o d’utilitzar paraules que tenen una repercussió social més enllà del seu significat.
Qualsevol persona que llegeixi l’article pot pensar que e
l govern municipal ha fet il·legalitats urbanístiques i que per això el COP ho ha denunciat. Però això no és així, perquè el que realment expressa el regidor del COP és una opinió, i ve a dir que el seu grup no està d’acord amb l’urbanisme que es fa a Ripollet, però com que això no deixa de ser una normalitat en política, utilitza aquestes paraules per cridar l’atenció. Perquè si realment fos cert el que diu, el que hauria de fer el seu grup és denunciar-lo judicialment, perquè per això s’està a l’oposició, per vigilar que tot es faci correctament i d’acord amb les lleis. El que passa és que no poden denunciar res perquè no hi ha hagut il·legalitats.
A Ripollet, mai s’han perdut zones verdes, tot al contr
ari, en els darrers anys, s’han guanyat moltíssimes, fruit d’un urbanisme pensat en canviar radicalment les previsions que als anys setanta hi havia per al nostre poble. Això ho ha vist tot el poble, i ho han valorat donant el seu suport reiteradament al grup municipal que represento. A més, els del COP saben perfectament que el Pla General Metropolità (PGM), que és la norma urbanística de referència a Ripollet no permet eliminar zones verdes.
Sí que és cert que Ripollet ha patit un gran dèficit d’espais per fer equipaments públics sobretot per l’urbanisme despietat dels anys seixanta i setanta. I que aquest dèficit s’ha vist agreujat en alguns barris com Can Mas, Maragall o Pont Vell. I justament en la planificació urbanística dels darrers anys hem hagut de incrementar els espais destinats a zones verdes i equipaments més enllà dels estandars que diu la llei (això no ho diuen els d
el COP). Això ens ha permès destinar part d’aquests espais a d’altres barris més necessitats sense que això suposi cap trauma en els barris de nova construcció. Creiem que és una bona forma d’equilibrar el territori socialment, sense despeses per al pressupost municipal. O és que algú pot dir per exemple que la zona de Pinetons o Molí d’en Rata estan mancades de zones verdes o equipaments?
Amb aquesta línia política hem aconseguit per exemple fer l’escola de Martinet en un barri que no tenia escola, o la comissaria de mossos d’esquadra en aquest mateix barri.
A part de jugar amb les paraules, a les declaracions de
l regidor del COP es barregen algunes mentides com per exemple “la pèrdua de zones verdes per a encabir l’institut de Can Mas, la pèrdua de zones verdes al sector Pinetons per a instal·lar-hi els nous equipaments sanitaris i educatius”. Una de dos, o el regidor del COP no s’ha mirat els expedients i si ho ha fet, vol dir que no entén d’urbanisme o les declaracions estan fetes amb mala fe.
A part de criticar el que fem els altres, la única proposta que fa el regidor del COP és la següent: “mai hem vist com aquests equipaments es feien a costa dels terrenys dedicats a la construcció d’habitatges”. Aquesta frase defineix molt be la visió que te el seu grup de l’urbanisme, una visió que va contra el sistema i contra el sentit comú. Què
vol dir fer equipaments en terrenys destinats a la construcció d’habitatges? Habitatges públics o privats? Suposo que es refereix als privats, és clar!
Noto a faltar en aquestes propostes tan agosarades la manera de com ho farien. I la veritat, m’agradaria saber-ho per poder criticar també. Pot ser el que volen és expropiar terrenys destinats a fer habitatges per fer equipaments públics? Pot ser el fet què els propietaris privats tinguin els seus drets no va amb ells? Nosaltres fem equipaments en terrenys destinats a fer equipaments i si els volem fer en un lloc concret utilitzem els mecanismes legals que l’urbanisme posa al nostre abast per fer-ho. Per cert, com es fa a tot arreu.

CEIP El Martinet


Algú vol “utilitzar” el Centre d’Esplai l’Estel

Aprofitant el comentari de l’article anterior, m’agradaria també comentar altre article, aquest publicat a la tribuna oberta de la Revista de Ripollet d’aquesta setmana. Està signat per l’Assemblea del Centre d’Esplai l’Estel sota el títol “Casal d’Estiu 2008 de l’Estel”.
L’article fa esment al nou projecte de Casal d’Estiu per aquest any, la nova ubicació, etc...Però també fa esment a unes declaracions meves que vaig fer a l’acte de signatura del Pacte Local per l’Educació en el Lleure 2008-2011 signat recentment a Ripollet per totes les escoles, el Centre d’Esplai La Gresca i l’Ajuntament. Es diu que jo vaig menysprear el treball realitzat fins ara per l’Estel.
No és cert, en cap moment vaig dir això ni directa ni indirectament. Entre d’altres coses perquè no ho penso. Convido a llegir l’article a aquest mateix blog del dia 22 d’abril i es podrà comprovar que en cap moment dic res del que diuen. Per altra banda, a la mateixa Revista de Ripollet hi ha unes declaracions molt interessants de les regidories d’Educació i Joventut sobre el Pacte, que també convido a llegir.
Dir que ens hem d’adaptar als nous temps i a les noves exigències per programar els casals d’estiu a Ripollet no va contra ningú ni contra la feina feta fins ara. És una realitat i ho demostra que la pròpia entitat de l’Estel en el seu article parla de “canvis i d’estrenar nou projecte per aquest any”.
No entenc doncs aquesta “sensibilitat” a les meves paraules, a no ser que alguna o algunes persones tinguin la pell massa fina, i se sentin al·ludides sense cap motiu. En fa l’efecte que hi ha persones que tenen massa complexos, però el que de veritat en sap greu és que utilitzin una Entitat per dir la seva i així no donar la cara.

martes, 13 de mayo de 2008

La pluja i el Barça

Cap de setmana llarg, de contrastos i emocions el que hem viscut. Llarg, perquè a Ripollet, igual que a la ciutat de Barcelona, ahir dilluns era festa local.

De contrastos perquè, mentre plovia ininterrompudament durant més de 48 hores (feia molt de temps que no passava una cosa així) i a poquet a poquet s’estan omplint els embassaments, i per tant, sentim com un alleugeriment estrany, per contra, moltes persones que esperaven aquest cap de setmana amb il·lusió per celebrar el rocío no ho han pogut fer. Sincerament ho lamento, perquè conec a moltes d’aquestes persones que porten mesos treballant perquè tot estigués a punt. Altre any serà, i tot sigui pel be de rebre pluges generoses com les que hem rebut. Segur que ells també pensen igual.

Contrastos també perquè mentre nosaltres esperem la pluja com a “aigua de maig” (mai més ben dit), a l’altra costat del planeta, a Birmània, l’aigua s’ha emportat ja més 100.000 vides. Hem arribat al punt de que parlem de vides com si tal cosa. 100.000 vides humanes!, és a dir, quasi tres vegades els habitants de Ripollet. I mentrestant, la preocupació del govern militar és fer un referèndum i posar traves a les ajudes internacionals. Perquè no actua l’ONU d’ofici? Perquè volem un organisme com aquest si no pot actuar en aquests casos?

I si no teníem prou, ahir es va produir un terratrèmol a la Xina, i ja parlem d’un mínim de 10.000 morts. Espero que les autoritats xineses tinguin un comportament diferent, i intervinguin amb urgència per ajudar els damnificats i rebre ajuda internacional, encara que només sigui per donar bona imatge de cara a les properes olimpíades, perduda amb la seva actuació al Tibet.

Per a emocions, ja tenim al Barça que ens dona cada dia. El diumenge va ser emotiu, no tant perquè va perdre el partit amb el Mallorca guanyant 2-0, que déu ni do, sinó pel comiat de Frank Rijkaard. Sincerament crec que no es mereix un final així (amb derrota inclosa). L’entrenador del Barça d’aquests darrers anys ha estat un senyor fins el final. Un exemple d’educació i cortesia, poc freqüent en el futbol, i crec, perquè no el conec personalment, que és una bona persona. Massa bona persona per a un club que ho devora tot, que sempre te urgències i que pesa més l’estrella de torn que altra cosa. Possiblement, el seu gran error ha estat no fer neteja fa un any, quan tenia la oportunitat, però també m’agradaria saber si tenia les mans lliures per fer-ho. Ha tingut bones paraules fins i tot per a aquells que l’han criticat, i ha assumit tota la responsabilitat, cosa poc freqüent. Frank, que tinguis molta sort.

lunes, 5 de mayo de 2008

Más prudencia, menos muertos

Una de las noticias de hoy, es la notable bajada del número de muertos en la carretera durante este puente de mayo. Aunque únicamente hubiese un muerto, debería ser motivo de preocupación, no faltaría más, al igual que cualquier muerte producida cuando se trabaja nos ha de preocupar de igual manera, y qué decir tiene de las muertes producidas por los fanáticos terroristas, o las que nos deja la violencia de género, por ejemplo. Y esta sensación que todos tenemos se produce porque consideramos de que son muertes evitables. De hecho, excepto las muertes por causas naturales, es decir, porque nos ha llegado la hora, biológicamente hablando, y las causadas por enfermedades sin solución médica, el resto, son evitables.

Nuestra sociedad ha avanzado mucho, en cuanto a prevenir muertes se refiere. Hemos conseguido combatir plagas que diezmaban la población de países enteros hace tan sólo doscientos años, el avance de la medicina y de la investigación nos salvaguarda a través de vacunas de posibles enfermedades, a través de la prevención. Pero por el contrario, esta misma sociedad, no ha sido capaz de eliminar conflictos y guerras que siegan la vida de miles de personas cada día en todo el mundo, ni tampoco erradicar la pobreza, ni el hambre que se lleva a otras tantas.

En Catalunya, este fin de semana han muerto cuatro personas en la carretera, y estadísticamente es un buen dato, porque baja considerablemente las muertes de años anteriores en estas mismas fechas. Esto quiere decir que aunque sea poco a poco nos vamos concienciando de que reducir estos datos depende de nosotros, y en este sentido, creo que hay que felicitar a la Dirección General de Tráfico por su constante campaña de sensibilización seria, sin tratarnos como a ignorantes. Estamos empezando a comprender la importancia que tiene respetar las normas. Cada vez más, vemos que el comportamiento en las carreteras y autopistas es más prudente, y cuando no es así, llama la atención, y eso es bueno. Por fin, se empieza a aplicar la mano dura con aquellos incívicos que conducen sin carnet o sin seguro. ¡Ya era hora!, porque se había instalado una especie de impunidad generalizada que dejaba indefensas a todas aquellas personas que cumplen con sus obligaciones.

Espero que esta sensibilización tenga continuidad y se vaya consolidando, tal y como lo ha hecho en otros países europeos.

Otra noticia del día, es la muerte de al menos 10.000 personas en Myanmar (antigua Birmania) a causa del ciclón Nargis. ¿Son inevitables estos fenómenos atmosféricos?, pues no, ya que el hombre poco puede hacer ante la madre naturaleza. ¿Puede el hombre prevenirlos?, Yo creo que sí, y aquí es donde existe una gran diferencia entre el llamado primer mundo y el resto. ¿Puede prepararse el hombre para resistir estas inclemencias? Sin duda. Si no, hagámonos la siguiente pregunta: Si este ciclón hubiese ocurrido en Japón, por ejemplo, ¿Habría habido tantos muertos?. Todos sabemos que no. Por lo tanto, estas muertes, o al menos la mayoría de ellas, son evitables.

Mientras nosotros dedicamos esfuerzos y recursos para reducir nuestras cifras de muertos en la carretera, en otros países mueren miles de personas, y desde aquí tendemos a verlo como inevitable, lejano.

Seguramente, nos produce más impacto la primera noticia que la segunda. En este tema, parece que no ha llegado todavía la globalización.