Vistas de página en total

viernes, 14 de septiembre de 2007

Demandes dels afectats per l’amiant contra Uralita


Ahir es va fer públic, als mitjans de comunicació i en un acte celebrat al teatre-auditori de Ripollet, la propera presentació per part de 48 afectats passius, d’una demanda contra l’empresa Uralita, per demanar-li responsabilitats.

Aquestes persones pateixen infermetats relacionades amb les immissions d’amiant, sense que cap d’elles hagi tingut una relació directa o contractual amb l’empresa.

Uralita es va instal·lar a l’any 1907 entre els termes municipals de Cerdanyola del Vallès i Ripollet i va desenvolupar la seva activitat fins a finals dels anys setanta. Moltes persones d’aquestes dues poblacions van treballar a l’empresa, i moltes d’elles han patit o pateixen infermetats relacionades amb l’immissió d’amiant (producte bàsic per a fabricar els productes de fibrociment). Els treballadors i treballadores ja han aconseguit per part de l’administració que aquesta malaltia (asbestosi) sigui considerada infermetat laboral i alguns inclús, han aconseguit indemnitzacions de l’empresa.

El repte ara és molt més complicat, perquè es tracta d’obrir camí per aquelles persones, que sense tenir relació directa amb l’empresa, pateixen les conseqüències. Per això des de fa quatre anys, una associació (Associació d’afectats per l’amiant) treballa amb molta tenacitat per tal de fer justícia.

Tot i saber que serà un camí llarg i complicat, des de la junta s’ha aconseguit que el gabinet jurídic de Roca Junyent, S.L. es faci càrrec de la defensa i que els advocats d’UGT portin a terme les demandes dels ex-treballadors/es.

Des de l’Ajuntament de Ripollet donem ple suport a aquestes demandes. El millor homenatge que podem fer a totes aquelles persones que han patit les conseqüències i ara no hi son entre nosaltres, és una condemna judicial a l’empresa que sabia des de fa molts anys les repercussions directes de la seva activitat i no va posar remei.

Foto: ripollet.cat

miércoles, 12 de septiembre de 2007

l'Onze de setembre a Ripollet

Ahir es va fer l’homenatge i l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova coincidint amb la Diana Nacional de Catalunya.

Disset entitats del poble van fer l’ofrena floral al monument en un ambient festiu-reivindicatiu, en el qual van participar centenars de veïns i veïnes. Posteriorment, vaig presidir l’ofrena institucional, juntament amb els regidors i regidores de l’Ajuntament. L’acte va estar amenitzat per la Coral del Vallès de Ripollet que va interpretar diverses peces, entre elles, El cant de la senyera, Els Segadors i Ripollet (Com a homenatge al mestre Josep M. Brull en el centenari del seu naixement).

M’agradaria donar les gràcies a tots els veïns i veïnes que hi van participar, a les entitats, partits polítics, a la Coral del Vallès, pel comportament i la lluentor de l’acte.

És evident, que amb les modificacions que s’han introduït a l’acte, consensuades per la junta de portaveus local, hem guanyat en vistositat i participació.

De cara a l’any que ve, segurament haurem d’introduir alguns nous canvis per tal de millorar, si es possible, l’acte. Per exemple, una crida institucional a penjar senyeres a les balconades, fomentar el coneixement de la lletra dels Segadors, etc. poden ser iniciatives a proposar.

foto: ripollet.cat

miércoles, 5 de septiembre de 2007

La vuelta a la normalidad


Después del periodo vacacional, la vida vuelve a la rutina, a lo cotidiano (horarios, trabajo, reuniones, etc.). Para algunas personas, esta vuelta a la normalidad se les hace excesivamente cuesta arriba y son propensas a sufrir lo que se ha dado en llamar “síndrome post-vacacional”.

La verdad es que para los que conseguimos desconectar en vacaciones, la vuelta se presenta como algo extraño. A veces parece que muchas cosas suenan a chino. Pero creo que ese es el verdadero síntoma de haber disfrutado de las vacaciones. Y yo lo he hecho.

La Festa Major de Ripollet que se celebra el último domingo de agosto (cuatro días de viernes a lunes), este año ha coincidido algo temprana, y es por ello que el día 20 de agosto, tuve que despedirme de mis días de asueto, pero sin duda, compensa que la entrada a la normalidad sea a través de una fiesta, y sobre todo la de Ripollet que por tradición y participación es de primer nivel. Este año, especialmente ha sido fantástica.

Y en cuanto a mis quehaceres vacacionales, pues deliberadamente ha habido un poco de todo: viajes, tranquilidad, lectura, paseos en bici y alguna que otra buena comida acompañado de la familia.

Cuatro días visitando la ciudad de París, con lluvia incluida, dejan un recuerdo inolvidable (a pesar de las constantes colas en todos los sitios), cuatro días más visitando al a familia en Benicarló y de paso aprovechar para visitar Peñíscola (también mucha gente) y pasear por el campo. Por último, dos semanas de recogimiento en la Costa Brava, que me ha permitido desconectar definitivamente y entre otras cosas, montar en bicicleta y aprovechar para leer todo aquello que durante el año vas dejando para vacaciones.

Recomendable dos libros: “El niño del pijama de rayas”, se lee rápido y es una excelente fábula (me recordó en algunos aspectos a la película de “La vida es bella”) y el otro es una obra excelente de Almudena Grandes “El corazón helado”, un libro intenso, largo, pero de los que dejan poso.

En fin, como digo en el título, todo vuelve a la normalidad. Y aunque sea un tópico, este año con la cantidad de accidentes y desgracias que ha habido, hacerlo en buenas condiciones, es una suerte.