Vistas de página en total

domingo, 31 de mayo de 2009

Europees’09: Acte central PSC Ripollet


L’Agrupació local del PSC va organitzar divendres al Centre Cultural l’acte central de campanya, al qual va intervenir la consellera de Justícia Montserrat Tura.

És cert que molts ciutadans veuen aquestes eleccions llunyanes, com si no fossin amb ells, i això fa que hi hagi una certa desmotivació, que li va molt be a la dreta, perquè ells sí que estan motivats. I ho estan, perquè volen que aquestes eleccions siguin una primàries contra Zapatero a Espanya i contra Montilla a Catalunya.

És per això que a excepció del Partit Socialista, la resta parlen poc d’Europa. Uns perquè no els importa massa, i perquè saben que el seu model d’Europa dista molt del que volen els ciutadans, altres, perquè saben que pintaran poc, ja que no tenen grup europeu, i per tant hauran d’afegir-se a petits grups amb interessos molt diferents.

El seu objectiu, per tant, és parlar poc d’Europa i molt de Zapatero.

Els socialistes sí parlem d’Europa, del que ens afecten les seves decisions a la nostra vida quotidiana, de la importància que han tingut els fons europeus per a modernitzar Espanya en aquests darrers anys, de la importància d’estar sotmesos a uns criteris generals a nivell econòmic i de tenir una moneda comú. Ens recordem de les famoses devaluacions de la pesseta?

També la política de cohesió territorial europea ens arriba a prop. A Ripollet, el vial del riu Ripoll, el parc del carrer Maragall, la reforma del Mercat Municipal, les Escoles-Taller, etc.. són projectes locals que han tingut ajudes europees al seu finançament.

Què podem dir d’Europa i el seu govern?. En aquests moments, a Europa governa la dreta perquè té més diputats. Tots sabem que justament per això l’impuls de construcció d’una Europa més social, més de les persones està estancat. Recordem amb una certa nostàlgia la Europa de Felipe González, de Mitterrand, de Jacques Delors, la Europa del tractat de Maastrich, i la comparem amb la d’ara de Berlusconi o Sarkozy. Necessitem nous lideratges que treballin per aconseguir una Europa unida i solidària, amb més pes polític internacional, que sàpiga aprofitar els nous vents que venen dels EEUU d’Obama, que vetlli pels nostres drets i que no proposi bestieses com ampliar la jornada laboral dels treballadors a 65 hores.

El dia 7 de juny podem escollir dos models: el del Partit Socialista, un partit d’àmbit europeu que pot fer front a aquesta dreta rància i que pot garantit tot això que acabo de comentar, o be, el model PP de Vidal Quadras i Mayor Oreja que encara no és capaç de condemnar el règim de Franco.

Per tot això tenim una cita important el proper diumenge: Anar a votar. I per aturar aquesta dreta, VOTAR PSC.

lunes, 25 de mayo de 2009

El programa "Espai Vital" de Ripollet Ràdio guanya el premi de comunicació de la Diputació de Barcelona


Dissabte a la nit a Sitges, i dintre de la gala anual que celebra la Diputació de Barcelona per a fer entrega dels seus premis de comunicació, l’espai radiofònic de Ripollet Ràdio Espai Vital va guanyar el premi Rosalia Rovira al millor programa de ràdio de les emissores municipals de Catalunya dels municipis de més de 15.000 habitants. Tot un reconeixement al programa que dirigeix l’amic Xavi Cases, pel seu esforç i tenacitat.
Espai Vital no és un programa qualsevol, ja que està plantejat des de la reivindicació d’un grup de persones amb malalties cròniques o discapacitats, que fan el programa convidant a la reflexió de tot un seguit de problemes quotidians que pateixen aquestes persones. I tot això ho fan amb sentit del humor, que és el que fa que el programa sigui diferent.
Moltes felicitats a totes les persones que treballen per fer aquest programa, que s’emet també a les emissores locals de Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Barberà del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda.

fotos: ripollet.cat

domingo, 24 de mayo de 2009

Acte a Sabadell amb Maria Badia


Badia: “Ens demanen que ho arreglem tot, perquè els socialistes som els únics que ho sabem fer”

Aquest matí he assistit a Sabadell a l’acte central de la nostra comarca de les eleccions europees. Hem comptat amb la intervenció de l’alcalde de Sabadell Manuel Bustos i de la cap de llista per Catalunya Maria Badia.

Reconforta que algú parli d’Europa en aquesta campanya, i la nostra candidata Maria Badia ho ha fet, i a més, ho ha fet des de la seva perspectiva i experiència al Parlament Europeu. Ens ha explicat de la importància d’un parlament que legisla sobre qüestions que ens afecten a la nostra vida quotidiana, i justament per això, és necessari en aquests temps de crisi que sigui un govern d’esquerres que tingui majoria. El Grup Popular Europeu te majoria en aquests moments i pot revalidar-la si l’esquerra no reacciona.

Ens hi juguem les qüestions socials, de medi ambient o del drets a les persones. El Grup Socialista Europeu pot guanyar aquestes eleccions si majoritàriament anem a votar el proper dia 7 de juny.

Però el més greu de tot és que la majoria de partits afronten aquestes eleccions com si fossin per canviar governs d’Espanya o de Catalunya, sense que el motiu real de les eleccions els hi importi el més mínim. És una llàstima perquè Europa s’ho mereix.

Maria Badia dona la talla, per la seva experiència i per la seva capacitat.

http://www.youtube.com/watch?v=Zn_Ga3hlQ_M&feature=channel_page

lunes, 18 de mayo de 2009

La doctrina del doble rasero





El PP no ha aplicado a Camps la tesis que Aznar patentó en 1986 para forzar la salida de un presidente autonómico: que todo cargo público envuelto en un proceso judicial debe dimitir

JOSE RICO
BARCELONA

Seguramente es el vicio más extendido de la política. Censurar desde la oposición comportamientos poco edificantes de un partido en el Gobierno para luego olvidar esa ética una vez que se toca el poder. O lo que es lo mismo, tener dos varas de medir, y aplicar una u otra según los intereses. Con el presidente valenciano, Francisco Camps, a punto de declarar como imputado por una trama de corrupción, el PP no está aplicando la doctrina que enunció su actual presidente de honor, José María Aznar, hace más de dos décadas. Aquella que sostiene que un cargo público envuelto en un proceso judicial debe dimitir, y su partido tiene que suspenderlo de militancia.
"Le doy 24 horas para dimitir". Este tajante ultimátum lleva el sello de Aznar y se remonta a 1986. El receptor era el presidente de Castilla y León a la sazón, el socialista Demetrio Madrid. Recién estrenada la aventura autonómica de la comunidad, Madrid había llegado a la política tras vender una pequeña empresa textil que regentaba a un antiguo empleado. Pero 11 trabajadoras le implicaron en una querella criminal por presuntas irregularidades.

Campaña concienzuda
El asunto era estrictamente laboral y no guardaba relación con su gestión política. Pese a todo, Aznar, líder autonómico de la oposición desde las filas de Alianza Popular, diseñó una concienzuda campaña de furibundos ataques contra Madrid. Enarboló la bandera de la honestidad y de la lucha contra la corrupción. "Me señalaba con el dedo con muy mal estilo porque decía que no podía estar ni un solo día más en la presidencia, que aquella imputación era incompatible con el cargo", recordó Madrid años después.
Aznar fue estrechando el cerco alrededor de su contrincante hasta llegar al mencionado ultimátum de 24 horas. Y efectivamente, su rival dimitió el 26 de octubre de 1986 "para no dañar a las instituciones ni al PSOE". Una decisión que, además, Aznar sabía que estaba tomada cuando proclamó su alegato a favor de la honradez, pues un auto de procesamiento en contra del dirigente socialista no le dejaba otra salida.
Nadie pidió perdón por ello. Ni tampoco cuando el juez dictaminó la inocencia de Madrid. Era ya 1990. Con la presidencia castellano-leonesa como trampolín, Aznar acababa de heredar el Partido Popular de manos de Manuel Fraga, paso previo para llegar a la Moncloa.
La doctrina del expresidente del Gobierno se fue contagiando. La usó en 1989 el diputado popular Luis Ramallo contra la entonces directora de RTVE, Pilar Miró. Ella, como Madrid, se vio forzada a dimitir por unos controvertidos gastos en trajes, como Camps. La justicia también la absolvió. Ramallo sí pidió perdón, pero tarde --Miró ya había fallecido-- y tras probar la misma medicina --se vio envuelto en el caso Gescartera, del fue absuelto pero tras ser (en este caso sí) suspendido de militancia--.
El propio Aznar recuperó su efectista bandera con su "¡Váyase, señor González!". Fue en la crispada legislatura 1993-1996, la misma durante la cual el PSOE aplicó las recetas de Aznar con algunos de sus cargos, siguiendo el camino que inició Alfonso Guerra en 1991. Narcís Serra, Carlos Solchaga y Vicente Albero renunciaron a ministerios o escaños al verse salpicados por la corrupción.
"Cuando un juez diga que algún militante incumple la ley actuaremos en consecuencia", proclamó en el 2006 Mariano Rajoy ante Camps en Valencia. "¿Hasta cuándo resistirán los dobles raseros en la política?", se preguntaba el viernes pasado el expresidente Felipe González. Todavía no hay respuesta.

Este artículo ha sido publicado hoy en El Periódico de Catalunya. Considero que es interesante porque coincide plenamente con algún artículo que he publicado recientemente en este mismo blog, y que refleja claramente una estrategia de doble moral por parte del Partido Popular. Esta misma tarde, María Dolores de cospedal, alto cargo del PP ha declarado que "El PP va a mantener su apoyo a Camps pase lo que pase"
Queda todo dicho

lunes, 11 de mayo de 2009

Compartint cap de setmana amb "rocieros" i catifaires















El dissabte es va celebrar a Ripollet la 2a trobada de Asociaciones rocieras organitzat per l’entitat local de Alegrias del Sur i ahir diumenge, els catifaires de Ripollet van participar en la 5a trobada de catifaires de Corpus de Catalunya que es va celebrar a la vila de Blanes.

He compartit amb tots ells aquests dos actes, tan diferents, però a la vegada amb tantes coses en comú: treball en equip, il·lusió, orgull de representar Ripollet, etc...

Vull agrair-los la seva dedicació, el seu treball i a seva estima vers la meva persona. Si la meva presència pot ajudar a estimular-los i animar-los a seguir treballant, és un granet de sorra que estic encantat de posar.

Ara, recordeu i anoteu a les vostres agendes: cap de setmana del 30 i 31 de maig es celebra el Rocío a la zona dels militars, on la nostra entitat local tindrà caseta, i el diumenge 14 de juny, Ripollet es guarnirà amb les catifes de flors del Corpus.

domingo, 10 de mayo de 2009

Els valors d’Iniesta


En aquests moments, molts coincidiran amb mi en què Andrés Iniesta és un dels millors jugadors de futbol del món. Alguns aficionats ja ho sabíem des de fa temps, d’altres, ho han descobert fa poc, en aquest final de temporada fantàstic que el noi de Fuentealbilla està fent.
Sense dubte, Iniesta és un valor, pel Barça i pel futbol.
Però a mi, el que més m’agrada d’ell és la seva senzillesa, la seva manera de ser, la seva humilitat i la seva honestedat Tot un exemple per a tota una generació. Un noi, en el qual, el seu físic (no la seva condició física) no és el més important (a tots en fa una certa gràcia aquesta pell tan blanca, i per altra banda, tan natural), un jove que no fa res per cridar l’atenció, ni extravagàncies de cap tipus, que viu a casa dels seus pares, que és la elegància personificada quan està dintre del camp de futbol i que a més, fa un joc net i no protesta ni es mostra agressiu quan li fan faltes (per cert, moltes).
Iniesta és l’antiimatge que diria un publicitari, però en canvi, és el que ven més samarretes després de Messi i Xavi. Totes aquestes característiques son les que confereixen a Iniesta una personalitat especial. És com el nostre veí o amic, el sentim proper i a l’abast, transmet bondat. Tot un exemple per a estrelles i galàctics.
Que ens serveixi com a mostra per aprendre a valorar el que realment és important, i estic segur que quan l’Iniesta és aplaudit a qualsevol camp, a més del seu futbol, la gent valora que és una bona persona.
Cap jugador del Barça es mereixia més que Iniesta marcar el gol de la classificació per a la final de Roma, per tot el que és i per tot el que representa.

miércoles, 6 de mayo de 2009

Constituït el Consorci Àrea Metropolitana de Barcelona


Ahir es va celebrar a l’Hospitalet l’acte de constitució del nou òrgan de govern metropolità. Un dia important pel que significa en l’avenç d’una reivindicació històrica.

El més important, però, ha estat l’alt grau de consens polític assolit, el que garanteix que governi qui governi, el camí per a aconseguir una nova llei que empari el govern metropolità no te retorn. Amb la constitució del consorci, s’avança en la línia de disposar d’una única entitat de govern metropolità (ara hi ha tres entitats) i facilita el rodatge necessari per quan entri en vigor la nova llei que s’està treballant al Parlament.

Questions com el desenvolupament urbanístic, la promoció econòmica, les infraestructures, l’habitatge, o la mobilitat, son competències que ha d’assumir el nou ens, les quals son difícilment gestionables pels diferents ajuntaments de manera independent. Per tant, s’obre una via magnífica per poder gestionar millor aquelles qüestions que afecten directament al nostres conciutadans.

I tot això es fa sense incrementar la burocràcia ni crear noves estructures. Es fa utilitzant tots els recursos de la Mancomunitat de l’Àrea Metropolitana i dels diferents serveis i instruments (Barcelona Regional, Institut d’estudis Metropolitans i Regionals o el Pla Estratègic Metropolità).

lunes, 4 de mayo de 2009

Un proyecto, objetivos claros y liderazgo


En tiempos de crisis y de una cierta desorientación de nuestra sociedad, donde además de las cuestiones económicas aparecen elementos nuevos, como la revisión de nuestro modelo productivo y generador de riqueza o situaciones de desconcierto como la producida por la nueva gripe, hemos de echar mano de las recetas clásicas para serenar la situación, generar confianza y planificar las actuaciones de futuro.
Se dice que está casi todo inventado, y también que de las grandes crisis surgen nuevas energías (sin duda le pasará al Real Madrid después del partido del sábado contra el Barcelona, como ya le ha pasado a éste en más de una ocasión). Es el momento de la reflexión, y es imprescindible no errar ni en la diagnosis ni en la terapia.
Está demostrado que un buen proyecto, con objetivos claros, con los papeles y las responsabilidades bien determinadas y con un liderazgo que genere confianza e ilusión, se pueden conseguir grandes cosas. Es el eje fundamental para afrontar las adversidades con fortaleza, para salir airoso de las embestidas del adversario, de las bravuconerías, de las recetas fáciles pero sin fundamento, de los ataques demagógicos que tienen por destino únicamente minar la moral, en definitiva, un buen proyecto, un buen equipo y un buen liderazgo es el mejor camino para alcanzar el éxito.
Esto es lo que en estos días estamos viviendo con el FC Barcelona.