Vistas de página en total

lunes, 26 de abril de 2010

Un altre cap de setmana frenètic


Diuen que la primavera, la sang altera. I deu ser així perquè aquest cap de setmana ha estat “mogudet”. Sembla que amb el bon temps, tots ens animem a fer coses. Tantes, que no he pogut gaudir-les totes. Però déu n’hi do.

El dissabte al matí no vaig poder assistir-hi al míting del PSC de la Mar Bella, perquè em vaig quedar amb els amics del Centre Aragonés de Ripollet que celebraven el Dia d’Aragó (San Jorge), però vaig seguir una bona part per Internet (Per cert, és fantàstic. Us animo a provar-ho) i em va agradar molt. Va ser un acte diferent, en la línia dels darrers, és a dir, un lloc ben escollit, una bona escenografia, bon ambient, y per sobre de tot, un missatge clar. En paraules del President Montilla “Segueixo creient en l’Estatut”, és a dir, en l’aprofundiment de l’autogovern a través del diàleg i la negociació amb la resta de pobles d’Espanya. Aquest missatge, senzill però contundent, és un missatge d’una persona que no s’amaga, que no fa dobles jocs, i això encara és més important amb el debat que hi ha entorn al Tribunal Constitucional i un dia abans de la celebració de les consultes sobiranistes a més de 200 poblacions. Per cert, he llegit que al municipi veí de Montcada va votar el 8’5% del cens electoral. Tot un fracàs.

Ja he dit que vaig compartir “Vino de Honor” amb els amics del Centre Aragonés. Bona gent. La veritat és que em sento estimat per ells i em trobo com a casa en el seu local. A la tarda, festival de Jotas al teatre-auditori per tancar amb ells un dia molt maco. Però a més de les activitats programades pel Centre Aragonés, el dissabte encara vaig tenir temps de passar-me pel Centre Cultural a fer donació de sang i a escoltar les Caramelles que un any més ens va obsequiar la Coral del Vallès de Ripollet. L’entitat degana de Ripollet, amb més de 125 anys d’història, que ha sabut renovar-se i arriscar-se incorporant noves veus i ampliant el repertori. Va estar molt be.

Ahir al matí vaig anar al futbol, a veure el C.F. Ripollet que va empatar a cero amb el Vilassar. Un partit una mica avorrit, i que vist el joc dels dos equips, crec que el Ripollet va guanyar un punt. Una llàstima perquè va fer una primera volta fantàstica, i fins fa només 3 jornades, s’estava pensant en pujar de categoria. Però així són les coses, i amb tres jornades “punxant” són suficients per perdre moltes oportunitats, tot i que avui em comentava el seu President, el Francesc Inglada que encara podem aspirar a quedar segons si fem un bon tancament de lliga. Aquest ha de ser l’esperit. Ànims.

A la tarda, un plat fort: La inauguració de la remodelació que s’ha fet al Centre Parroquial. Un dia important, perquè culmina molts mesos de treball, y quasi deu anys de planificació, en una obra que no ha estat fàcil. Ho vaig dir en el meu parlament i crec que és cert, encara té més valor perquè s’ha fet amb l’aportació de molta gent. Molts tenim un record del Centre Parroquial a les nostres vides, de quan érem petits i anàvem al cine. I aquests records formen part de la nostra vida, però la realitat és que tot canvia, els espais s’han de modernitzar i adaptar a les noves necessitats, i justament això és el que s’ha fet, i per cert, molt ben fet. Enhorabona a tots els que han participat, perquè el resultat ha estat magnífic. A partir d’ara, Ripollet disposa d’un espai còmode, d’un format mitjà (200 places), que complementa l’oferta del Centre Cultural i el Teatre-Auditori. Espero que es puguin fer molts actes i moltes obres de teatre. Ahir ja varem tenir una mostra, amb un “collage” d’obres representades per Amics del Teatre, un repàs de fragments de les obres representades aquests darrers anys que ens van fer passar una bona estona.

Tanco el repàs amb un acte d’avui. Aquest matí hem inaugurat la nova línia de bus que unirà el barri de Tiana de Ripollet amb el centre de Montcada. Una nova oferta que amplia la existent i que entre d’altres avantatges, permetrà connectar aquest barri amb la resta del poble, amb l’estació de rodalies Renfe de Cerdanyola i les de rodalies Renfe de Montcada, a més d’altres correspondències de busos. Tot amb la comoditat del bitllet integrat que ens permet fer transbordaments amb el mateix bitllet. De fet, Ripollet guanya un bus urbà. Esperem que tingui èxit i que serveixi per pal·liar el dèficit de transport públic que té el nostre poble.

fotos: ripollet.cat

jueves, 22 de abril de 2010

Un record per a Samaranch


Ahir ens va deixar Joan Antoni Samaranch, gran ambaixador de Barcelona i Catalunya, artífex de l’olimpisme modern, diplomàtic respectat arreu del mon, home de negocis amb una visió avançada al seu temps, i pels que l’hem tractat, un home senzill.

He tingut l’oportunitat de poder conversar amb Samaranch en vàries ocasions, amb una certa tranquil·litat, i tot i que ha estat en la seva època de maduresa, puc dir que a més de ser un home il·lustrat, ha estat una persona que li agradava escoltar, curiós, que li interessava conèixer fins l’últim detall de les coses.

Recordo el dia que va visitar el Centre d’Interpretació del Patrimoni de Ripollet (CIP), amb motiu de la cessió d’obres d’art de la fins ara companya seva, Lluïsa Sallent, filla de Ripollet. Ens acompanyava a més, Joan Creus, que també té un racó fixa de reconeixement al CIP, i recordaven anècdotes de les olimpíades i dels mundials de bàsquet. Tot un privilegi.

Recordo com s’interessava per tot el que feia referència al nostre poble, la seva història, els problemes actuals, els projectes de futur. Una persona inquieta. Aquest és el meu record, i amb ell em vull quedar.

Des d’aquí vull testimoniar el meu condol a la Lluïsa i a tota la seva família.

lunes, 19 de abril de 2010

La 23 edició de Sant Jordi a la Rambla torna a ser massiva



Ahir va tenir lloc a la Rambla de Sant Jordi de Ripollet la tradicional Festa de Sant Jordi a la Rambla i una vegada més, Ripollet va sortir massivament al carrer.
Feia goig veure tanta gent, amb bon ambient, gaudint de les activitats que la CRAC ens va preparar: venta de productes artesans, estands de les entitats locals, ball de sardanes, concurs de graffitis i sobretot, la Fira Gastronòmica, que organitza el Gremi d’Hostaleria, que un any més es va incrementar la oferta i els comensals.
En vaig trobar a gent que ens visitava convidada per veïns del poble, i venia d’altres llocs, i tots em van felicitar per la resposta de la gent, pel muntatge i pel bon ambient. És un orgull. Des d’aquí vull felicitar a totes les persones que han treballat perquè la jornada hagi estat tot un èxit.

Montilla agafa aire


Dissabte passat vaig participar en la votació del Consell Nacional del PSC per escollir candidat a President de la Generalitat a les properes eleccions. Com és sabut, Montilla va sortir escollit de forma aclaparadora.

I això vol dir moltes coses en un partit que s’ha caracteritzat sempre per l’autocrítica i la confrontació d’idees. S’ha perdut aquest esperit amb l’elecció unànime de Montilla?. Clarament no.

Montilla ha sabut imprimir un estil basat en la prudència a l’hora de dir les coses, en el compromís als pactes, en la serietat d’un President que anteposa les necessitats i els reptes del país al del partit, i que estima Catalunya per sobre de tot. Algunes persones destaquen de Montilla, potser, la seva sobrietat i serietat com un element negatiu, moltes, en canvi, valoren molt positivament aquesta manera de fer, de treballar sense fer massa soroll, però amb fermesa. Són temps de fer més que de dir.

Si alguna cosa s’ha de recriminar al govern Montilla ha estat la seva incapacitat de transmetre la imponent acció de govern. I ell ho sap. Des de els Ajuntaments sabem perfectament que aquest govern ha estat a prop dels problemes reals dels ciutadans, i per això s’han incrementat considerablement les partides en Sanitat, en Eduació i en Foment de l’Ocupació. S’ha invertit més que mai a Catalunya, en Infraestructures (aeroports, port, carreteres, metro, trens...) en equipaments sanitaris i educatius, en investigació.

Vaig ser-hi a Pinós, quan Montilla va comunicar la seva intenció de presentar-se com a candidat i vaig escoltar el seu discurs. També vaig sentir el seu discurs dissabte, una vegada escollit candidat. Veig a Montilla, il·lusionat, convençut de què tant ell com el Partit estem en condicions de seguir governant aquest país. Pel que el coneix, puc dir que “al tanto”. Si alguna cosa té Montilla és que es creix amb les dificultats, i això de que les enquestes li vagin en contra, lluny de desmotivar-lo el que fa és estimular-lo.

Ara toca treballar i explicar la feina feta, que ha estat molta.

jueves, 15 de abril de 2010

XXIII Caminada Ripollet-Montserrat




El passat diumenge 11 d’abril, més de 300 persones varen participar en la tradicional caminada entre Ripollet i Montserrat que cada any organitza el Centre Excursionista de Ripollet.
Després d’uns anys que les meves obligacions m’han impedit participar-hi, aquest any he afrontat novament aquest repte, i he de dir que malgrat que l’edat no perdona, que va fer un dia de calor no massa favorable per caminar i que el dia abans va jugar el Barça contra el Madrid i vaig dormir poc, vaig arribar al final. Això sí, amb algunes ampolles als peus.
És una experiència molt especial, i no tant per pujar a la muntanya santa, sinó perquè és una prova de resistència física i psicològica: 47 quilòmetres i onze hores caminant, i no per camins fàcils.
Com sempre, l’organització va ser tot un èxit. Felicitats.

miércoles, 7 de abril de 2010

Dos buenas perlas

Aquí os dejo estas perlas. Un artículo del periodista Graciano Palomo publicado ayer en elplural.com y otro, publicado hoy en El Periódico por la periodista Margarita Batallas.
Aunque el PP intente desviar la atención con subterfugios, mentiras o cirujías judiciales, les han pillado con "el carrito del helao". Este es el resultado de las lecciones de honradez que nos daba el señor Aznar en sus años de presidente.


¿Cómo puede haber sorprendido lo del ex presidente balear en Génova 13?

Matas, ministro de Aznar y amigo de Agag, historia de una obscenidad sustanciada

A punto de abrirse la lápida del sepulcro Gürtel, si no abierta ya, con todo tipo de escualos tabulados, lo que ha sido el escándalo en la Semana de Pasión es el caso Matas cuyo protagonista pasará a la triste historia de la corrupción política española como el más formidable trajinador de detritus en el cosmos de la vida pública de este país. ¡Qué descaro! ¡Qué farsante!

Pero, ¿cómo puede haber sorprendido a alguien en el PP? Niego la mayor porque el propio Mariano Rajoy tuvo tratos personales y políticos con él. Simplemente su comportamiento nada más perder el poder en Baleares -huyó rápidamente a Estados Unidos- ya fue sospechoso y en Génova 13 se temieron lo peor. Se ha confirmado. Corrupción a gogó y tengo para mí que esto no ha hecho más que empezar.

Robos obscenos

Ante el relato judicial y policial de los robos obscenos del matrimonio Matas&Areal, tan amigos, entre otros, de Eduardo Zaplana, Francisco Álvarez Cascos, ¡vaya sujeto sin vergüenza!, arremetió el otro día contra el juez instructor Castro, tratando de defender lo indefendible. Sólo se me ocurre preguntarme ante tamaño disparate si tiene él el mismo miedo de que le pueda ocurrir algo similar al de su amigo balear.

Aurora boreal

Y que un dirigiente en activo como Javier Arenas diga que es "normal" que el PP pague 5.000 euros mensuales a un multimillonario como Jaume Matas es algo ya de aurora boreal. Ese dinero es de los contribuyentes, ojo, de los contribuyentes y de los militantes. No es de Arenas, ni de Cascos, ni de Rajoy, ni siquiera de Luis Bárcenas.

Podridos y honorables

Mariano Rajoy ha tenido una ocasión formidable para deslindar la línea clara entre los podridos en su cesto y la gente honorable. Ya sabemos que Jaume Matas fue ministro de José María Aznar -¿qué pasa gran conducator?, ¿no te enteraste o sí?-, y su patrocinador fue en aquel tiempo Zaplana. Eran todos del mismo clan. ¿Estaban ahí para enriquecerse? Y, al parecer, lo hicieron. Me aseguran que Alejandro Agag no tardará en salir entre los legajos de la gran corrupción de Baleares, donde no está sólo Matas, sino una parte de la clase política de esas islas, con PP y UM de protagonistas.

Huele mal

Rajoy, que veranéo en barco gratis total en el verano del 2003, acompañado del presunto corrupto y del amigo Zaplana, debería haber aprovechado la ocasión para poner tierra de por medio de tanta basura y tanto detritus amarillo. No lo ha hecho. ¡Él sabrá la razón o las razones! Pero algo huele mal en el predio del PP.

¿IB3, parte de la trama?

Tengo para mí que el caso Matas no ha hecho más que empezar.Me gustaría saber qué tiene que decir el productor de Macario, José Luis Moreno, siempre con la cesta puesta en las casas del PP. La televisión autonómica IB3 es parte de esa trama corrupta y los que allí abrevaron (algunos) se han aprestado a defender a Matas, que para eso les contrató. Pero me produce náusea oír y leer a esos tipos.

Aznar, callado como un muerto

El gran empleado de Murdoch está silente, callado como un muerto, ante un hecho que le afecta y de qué manera. Aznar sentó a la mesa del Consejo de Ministros a un presunto corrupto de altos vuelos, él que tanto presumió de honradez y de cortar la mano de cuanto pillo pasara a su lado.

Chorizos en la mesa
Se
le amontonan los chorizos en su mesa. Desde su amigo Francisco Correa, Alvarito Pérez (El Bigotes), Blanco Balín, Pablo Crespo y ahora un ministro.

Mirando a otra parte

¿Qué hacemos Aznar? ¿Seguirás presumiendo de que fuiste azote de la corrupción y que a tu lado nada tenían que llevarse los corruptos? Observo a tus deudos mediáticos, a los que forraste a dinero, callados como muertos, mirando hacia otra parte.

Pura farsa

Ya te lo he dicho en numerosas ocasiones: ¡lo tuyo, pura farsa! Pero si Correa organizó la boda de tu hija y con el dinero de los contribuyentes pretendiste que te colgaran una medalla del Congreso de los Estados Unidos haciéndonos creer que era de verdad. ¿Quieres, gran e inmarcesible Aznar, que continúe?

Graciano Palomo es periodista y escritor, director de FUNDALIA



El juez apunta que Bárcenas abrió las puertas del PP a la ‘trama Gürtel’

  1. El sumario confirma que hubo financiación ilegal en Madrid y Valencia, pero Rajoy no se inmuta
  2. El jefe de la red afirma que el senador era «el dueño del dinero» y que se llevaba «muchísimos billetes»

El levantamiento del secreto sumarial del caso Gürtel tiene nombre propio: Luis Bárcenas. A lo largo de los 50.000 folios que ayer vieron la luz se desvela que el extesorero y senador del PP fue una pieza clave en la trama de corrupción de Francisco Correa. «Era el dueño del dinero», afirmó de él el cabecilla de la red, la persona a «la que se le llevaban muchísimos billetes y muchísimos sobres» y la que invirtió un millón de euros en metálico en comprar inmuebles. Además, la documentación confirma que hubo financiación ilegal del partido en Madrid y Valencia. Pero la fuerza política que lidera Mariano Rajoy aseguró ayer que no hay nada nuevo y que no tomará medidas contra el senador.
Los nuevos datos confirman también que Correa montó un entramado empresarial para blanquear el dinero que obtuvo de los contratos que logró de la Comunidad de Madrid y la Comunidad Valenciana a cambio de hacer regalos a funcionarios públicos, obsequios que iban desde viajes de lujo hasta estancias en hoteles pasando por relojes, bolsos, coches y joyas. El cabecilla de la red, por ejemplo, declaró ante el juez del Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM) Antonio Pedreira que el exparlamentario de la Asamblea de Madrid Alberto López Viejo se llevaba «una pasta» de cada acto que se organizaba en dicha comunidad. En el sumario consta que cobró 1,2 millones en negro de la trama Gürtel.

CONEXIÓN DESDE
1993 / Correa explicó a Pedreira que empezó a trabajar para el PP en 1993. «Un día me llama [Bárcenas] y me dice: ‘Oye, vosotros que organizáis viajes y congresos, ¿seréis capaces de organizar un mitin político?». En aquella época, Francisco Álvarez Cascos era el secretario general del PP y recibió el presupuesto que elaboró la red corrupta. En la secretaría de organización estaba Javier Arenas. A partir de ese momento, la red «comenzó a trabajar con mucha regularidad organizando mítines, campañas europeas, municipales, generales». «Un trabajo enorme», según Correa.
Este explicó al magistrado que para él Bárcenas «era el gerente, el dueño del dinero», aunque aclaró que el extesorero no era el único que tomaba las decisiones. «En el caso de las adjudicaciones, nunca estaba solo, eran cinco o seis personas» las que intervenían. Correa también comentó al juez que Bárcenas tiene «mal carácter» y que se enfadó muchas veces con los responsables del partido porque no le concedían la organización de actos.
Además, el responsable de la red aseguró que ahorró miles de euros al PP. Y matizó que no había entregado al extesorero 1.000 millones de euros, sino que era una «forma de hablar», aunque en otro momento de su declaración afirmó: «A Luis Bárcenas se le han llevado muchísimos billetes, y muchísimos sobres... Es que se llevaban sobres». Asimismo, negó que hubiera pagado algún viaje al senador del PP o alguna estancia en hoteles. Y es que, según Correa, «a José María Aznar no le gustaban que se hiciesen regalos». El entonces presidente de los populares lo había prohibido.
La policía ha acreditado que las siglas L. B. que figuran en la contabilidad secreta de la trama corresponden a Luis Bárcenas y que este recibió más de un millón de euros de la red corrupta. Además, la Agencia Tributaria vincula al senador conservador con la red por la construcción de 16 viviendas en Majahonda (Madrid) a través de la empresa Rustfield.
E
l extesorero y su mujer, Rosalía Iglesias, invirtieron más de un millón de euros en bienes patrimoniales entre el 2006 y el 2008, la mayor parte en una vivienda unifamiliar en el Vall d’Aran (Lleida) valorada en 899.000 euros y en dos plazas de garaje. La pareja también tiene casas en las millas de oro de Madrid y Marbella.
El sumario confirma asimismo la financiación ilegal del PP en Madrid y Valencia, pese a que Correa se presentó ante el juez como un simple director de un grupo de empresas que no han cometido ningún delito. «Son empresas normales que pueden haber tenido un problema fiscal, pero de eso a esto, es una locura», dijo.
El juez Pedreira levantó ayer el secreto de 65 tomos del sumario que componen la pieza principal del caso Gürtel, así como de numerosos anexos. Los abogados accedieron al contenido a través de unas claves con ciertas dificultades, ya que el servidor se colapsó en algunos momentos. Además, la página web en la que se colgó el sumario ofrecía escasa información sobre el contenido de los 50.000 folios, lo que dificultó la localización de los documentos.

INVESTIGACIÓN INTERNACIONAL / Aún permanece bajo secreto el resultado de las comisiones rogatorias que el magistrado ha cursado al extranjero. Cabe recordar que la trama de Correa tiene ramificaciones en Reino Unido, Suiza, EEUU, Colombia, Holanda y Panamá. Tampoco figuran las conversaciones que han sido anuladas por el TSJM y que fueron autorizadas por el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón. Pedreira las ha retirado de oficio del proceso, pero las ha guardado en una pieza separada para que los abogados las consulten.
Las charlas fueron intervenidas en la cárcel, cuando Correa y sus secuaces se reunían con los abogados. Juan Ignacio Vergara, el letrado del primo de Correa, Antoine Sánchez, explicó al magistrado que sospechaba que estaba siendo grabado en el centro penitenciario. «Siempre tengo asignado el mismo locutorio, me metí a propósito en el 23 y por megafonía me dijeron que era el 22», explicó. Las defensas disponen ahora de un plazo de 10 días para solicitar nuevas pruebas o presentar alegaciones.

MARGARITA BATALLAS