Vistas de página en total

lunes, 26 de noviembre de 2012

Ripollet vota socialista


 
Una vegada més, Ripollet ha tornat a votar socialista. Aquesta vegada en un context difícil i molt polaritzat, amb un PSC agafat a contrapeu i amb un candidat nou. Els ciutadans i ciutadanes de Ripollet han expressat a les urnes les seves preferències i han dit de manera clara i rotunda no a d’independentisme. Ripollet és un poble tradicionalment d’esquerres i ha sabut interpretar molt be aquestes eleccions en aquesta clau i no tant en els sentiments nacionalistes de CiU i PP.
El PSC ha estat la força guanyadora en nombre de vots i en percentatge i ha guanyat en la majoria de meses electorals. Aquesta important victòria però és agredolça perquè els resultats a nivell de Catalunya no han estat bons. Però és evident què hi ha un espai electoral que el PSC ha de tornar a ocupar. Es tracta de l’espai catalanista d’esquerres que hem de reivindicar i hem de posar l’accent en les polítiques socials. Davant dels debats identitaris, el PSC ha de portar al Parlament els debats que interessen als ciutadans i que ahir a Ripollet van quedar clars: drets socials, drets laborals, un nou règim fiscal on paguin més els que més tenen i estímuls a l’economia productiva per fomentar l’ocupació.
El tripartir ha quedat enrere. Tenim un candidat que ha anat de menys a més i un partit desitjós de participar i debatre propostes i idees i no tant de persones i càrrecs.
Des de Ripollet aportarem el nostre gra de sorra, sense perdre de vista la nostra política basada en la proximitat. Els nostres veïns i veïnes han de notar que en aquests moments difícils ens tenen al seu costat. Ahir ens ho van agrair.
Moltes gràcies Ripollet!
Totes les dades electorals a: http://info.ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=18205
fotos: ripollet.cat

jueves, 15 de noviembre de 2012

Qui escolta aquest sentiment?




Després d’un dia de vaga general i de manifestacions celebrades a Barcelona i altres ciutats, cal fer algunes valoracions i reflexions.
Al marge de l’aturada laboral en diferents àmbits, amb més o menys èxit depenent dels sectors, i sense aturar-me massa en les diferents xifres ofertes (sindicats, patronals, govern), el cert és que la vaga general va ser tot un èxit, sobretot perquè hi va haver un sentiment general de vaga. Comerços, escoles, indústria, transports i serveis van secundar massivament la vaga. Es notava a Ripollet, que semblava més un diumenge que un dia laborable. Per la C-58 circulaven a mig matí molt pocs vehicles.
Però el que realment va ser massiva va ser la manifestació de Barcelona i moltes que es van organitzar en altres poblacions, com Ripollet. I és aquí on m’agradaria, modestament, fer un paral·lelisme amb a manifestació, també massiva de l’onze de setembre.
L’assistència a la manifestació de Barcelona, segons els sindicats,  va ser d’un milió de persones. Altres fonts diuen que 100.000, inclús la delegació del govern diu que hi havia unes 50.000. No vull entrar en guerra de xifres, però ja és hora què algú determini un sistema de mesura neutral i real (amb els mitjans tècnics actuals, no crec que sigui tan complicat). Ja vaig dir en un article anterior que al marge de les xifres, la manifestació de l’onze de setembre va ser massiva i la més gran de la història a Catalunya. També dic que la d’ahir va ser la més gran de les vagues generals. I també com l’altre, va ser una manifestació transversal: grans, petits, homes dones, treballadors, comerciants, autònoms, famílies senceres, funcionaris, gent d’aquí i d’allà, etc.
Per tant, si tothom dóna per bo el milió i mig de l’onze de setembre, perquè es posa en dubte que ahir no hi havia un milió? O potser on caben 1’5 milions d’independentistes només caben 100.000 vaguistes?
Si sumen la resta de manifestacions d’arreu de Catalunya, la xifra podria arribar al milió i mig de persones, moltes d’elles, segurament també van assistir-hi a la de l’onze de setembre. Si el sentiment de la manifestació d’aquella manifestació va ser ràpidament assumit pel President de la Generalitat i el seu govern, la pregunta que em faig és: Qui escolta aquest sentiment?
Després del clam d’ahir, es canviaran les polítiques econòmiques d’austeritat i retallades què estan portant recessió i tanta misèria?
Es convocaran eleccions i es farà un referèndum per a que el poble decideixi si està o no d’acord amb aquestes polítiques? O és que aquesta manifestació no interessa?
Em temo que no. Tot això forma part del joc polític i dels interessos electorals.

viernes, 9 de noviembre de 2012

Inici de campanya





Ahir a la nit vaig participar, junt amb els meus companys i companyes de l’Agrupació del PSC de Ripollet en la tradicional enganxada de cartells, que marca l’inici de la campanya electoral.
Serà una campanya apassionant i molt diferent a les viscudes fins ara. Nous elements de debat i nous reptes.
Esperem que el debat identitari no eclipsi el debat social.