Vistas de página en total

martes, 27 de septiembre de 2011

Bicicletada contra el canvi climàtic a Ripollet



Diumenge passat, més de 100 persones varem participar a la bicicletada popular contra el canvi climàtic. Una activitat organitzada per la Regidoria de Medi Ambient i el Patronat Municipal d’Esports, dins del marc de les Festes de la Tardor del barri de Can Tiana-Pont Vell.
Aquesta activitat que es repeteix des de fa anys, forma part del programa d’activitats de la setmana de la mobilitat, que tracta de conscienciar la gent perquè en els trajectes curts, es desplaci a peu o en bicicleta.

lunes, 19 de septiembre de 2011

Rubalcaba transmet confiança

Aquest cap de setmana he pogut escoltar i també xerrar amb el candidat del PSOE a les properes eleccions generals del 20 de novembre Alfredo Pérez Rubalcaba.
De la intervenció que va fer ahir en el marc de la Festa de la Rosa del PSC tinc poca cosa a comentar perquè els mitjans de comunicació ja s’han fet prou ressò de l’acte. Una intervenció compromesa amb Catalunya i la nostra llengua. Rubalcaba convenç perquè té les idees mols clares i a més, sap transmetre el seu missatge. Parla clar i no diu tonteries. Va ser contundent amb el PP i el seu candidat Mariano Rajoy al recordar que ha estat el PP qui va portar l’Estatut al Tribunal Constitucional i qui recollia signatures per tota Espanya en contra del català. Una greu irresponsabilitat que no pot quedar impune, com si això no fos amb ells.
Aquest matí he tingut l’oportunitat de compartir una estona amb ell i altres companys i companyes de la comarca. Si és indubtable que és un gran comunicador de masses, en les distàncies curtes és genial, fresc, intel·ligent i atent. Transmet confiança. I això és molt important, perquè té un camí difícil a recórrer aquests dos mesos. Ell és conscient de les dificultats que tenim per endavant, però les afronta amb optimisme i molta tranquil·litat. Estic segur i convençut que amb aquest candidat, el resultat de les eleccions de novembre no seran com molts s’imaginen.
Avui fins i tot feia broma amb el seu Madrid de l’alma, que ahir va perdre al camp del Llevant per 1 a 0. Un dia després que el seu etern rival guanyés a l’Osasuna per 8-0.
És que no es pot tenir tot.

martes, 13 de septiembre de 2011

Una nova política fiscal per a l'esquerra



Ara que s’està debatent l’oportunitat o no de recuperar l’impost sobre el patrimoni, aquest article de l’economista Julio Jiménez, publicat ahir a El Periódico, ens dóna una mica de llum sobre quines hauríem de ser les noves polítiques fiscals que hauria d’aplicar l’esquerra. Molt interessant.

domingo, 11 de septiembre de 2011

Reflexions entorn el sou i el patrimoni dels polítics


Aquest tema sempre és recurrent. És motiu de comentaris a la cua del forn, a la feina, o amb qualsevol reunió familiar o d’amics. És la repetició de frases fetes i de tòpics: polítics lladres, que s’omplen les butxaques a costa dels nostres impostos, que només pensen en ells, que son tots iguals, etc...
Fins aquí, ja ho sabem. A més, els mitjans de comunicació i sobretot alguns tertulians, curiosament normalment de dretes, ajuden a difondre aquests missatges i tòpics. Com si la resta dels mortals ens dediquéssim a esventar que els periodistes són tots uns mercenaris que es venen al millor postor, o que els taxistes son tots uns estafadors.
Val a dir, que tots aquells que decideixen dedicar-se a la política, sigui local o parlamentària, han de tenir clar que temes com els seus sous o el seu patrimoni, ha de ser públic. És bo que sigui així, com a símptoma de normalitat democràtica, de transparència i de tranquil·litat pel propi polític. El que no te res a amagar no ha de tenir cap problema en ensenyar els seus comptes o que l’aturi la policia per demanar-li la documentació. Segurament, això ens hauria estalviat alguns casos de corrupció passats, quan tot valia.
El que passa, és que això de política genera contradiccions. Una vegada li vaig sentir dir a Felipe  González que la política es allò que tothom es pensa que és un xollo, però que cap pare vol que es dediquin els seus fills. Crec que queda tot resumit.

Aquests darrers dies es parla molt d’aquests temes, perquè els diputats del Congrés han fet públic els seus patrimonis i sembla ser que alguns han quedat espantats. Al marge d’algunes excepcions que criden l’atenció, tampoc hi ha grans coses a ressaltar. Avui, qualsevol que tingui un pis o una cas en propietat te un patrimoni de 300.000 euros o més. Sense comptar moltes persones que tenen patrimoni d’herències familiars. Crec que el problema no està en el patrimoni sinó en com s’ha fet aquest patrimoni. Un pot tenir un patrimoni de 100.000 euros però els pot haver aconseguit robant o delinquint.
També s’anuncia que l’any que ve, també els diputats al Parlament hauran de fer públic el seu patrimoni. Amb tota aquesta informació, sembla que fins ara, la qüestió era opaca i poc transparent, i és a partir d’ara quan tots ens quedarem tranquils.
Al respecte he de dir, que des de que soc regidor i alcalde sempre he fet, igual que tots els meus companys i companyes de consistori, la declaració de bens al començar cada mandat. Per tant, a la política local ja es fa des de fa molts anys, per llei. Es pot veure a cada Ajuntament quin era el patrimoni a l’entrar i al sortir. Això son faves contades.

Si ara s’ha de fer públic, cap problema. Res a amagar. I no estaria malament publicar l’històric, és a dir, la trajectòria des de la incorporació, perquè no tothom arriba a la política amb els mateix patrimoni.

Deixo dos enllaços d’articles publicats a El Periódico que parlen sobre aquest tema. Un, del periodista Joan Barril i l’altre del subdirector adjunt Juancho Dumall.

lunes, 5 de septiembre de 2011

Algo se está moviendo en el capitalismo salvaje

Desde hace unas semanas, diferentes representantes del mundo empresarial-capitalista, todos multimillonarios, de distintos países, están pidiendo cambios a los diferentes gobiernos en las políticas fiscales.
Esto no sería chocante, si no fuera porque lo que están pidiendo es que se suban los porcentajes impositivos que gravan los grandes capitales. Y esta situación, no es la primera vez que pasa. Resulta que el capitalismo inteligente, cuando es consciente de que la cuerda se ha estirado más de la cuenta, y se corre el riesgo de que todo el sistema se desmonte, entonces, recurren a estas propuestas, que dejan en evidencia a los representantes políticos y trasladan al conjunto de la ciudadanía un análisis, que a priori parece lúcido.
Al margen de que lógicamente, estas propuestas, que se están extendiendo por varios países europeos (curiosamente, no a España) van encaminadas a preservar sus intereses, no deja de sorprender, e incluso, es un toque de atención que es necesario reflexionar.
Últimamente se han escrito varios artículos al respecto. El pasado viernes, el economista Jordi Alberich escribía en El Periódico un artículo relacionado con este tema, titulado “Solidaridad e inteligencia”.
 http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/solidaridad-inteligencia-1137769

viernes, 2 de septiembre de 2011

La Constitució i el futur de l'euro

De nou, enllaço un article que publicava ahir a El Periódico el catedràtic d’economia aplicada de l’UAB Josep Oliver.

És una bona reflexió sobre el que està passant i sobre el que ens ve a sobre. En política, no hi ha res pitjor que no prendre decisions per por a equivocar-se.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/constitucion-futuro-del-euro-1136554