El problema de l’amiant a “Els Matins de TV3”

Aquest matí he participat al programa Els Matins que dirigeix Josep Cuní a TV3, dintre d’un nou espai dedicat al Síndic de Greuges.
Per a aquest primer programa s’ha escollit el tema de l’afectació de l’amiant en aquelles persones que no han estat exposades directament, que anomenem passives. Hem assistit com a convidats al programa, el Síndic de Greuges Sr. Rafael Ribó, dos representants de l’Associació d’afectats per l’amiant, la Mercè i el Leontí Trabalón, un representant de la conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, i els Ajuntaments de Cerdanyola del Vallès i Ripollet. En nom de l’ajuntament de Ripollet he assistit com a alcalde.
El programa ha girat en torn a un petit reportatge que els passat dimarts es va fer a Cerdanyola, amb entrevistes d’algunes afectades i amb el rerefons de les antigues naus de l’empresa Uralita, i sobretot, a la resolució que el passat mes de juliol va signar el Síndic de Greuges en relació a aquest tema, com a conseqüència de la petició que van realitzar l’any passat des de l’Associació d’afectats de Cerdanyola i Ripollet a aquest organisme. (recomano veure aquesta part del programa, que dura aproximadament 40 minuts. Es pot recuperar a la pàgina web de TV3).
És molt important tota la divulgació que es pugui fer sobre aquesta qüestió des d’un mitjà de comunicació tan potent com és la televisió. És evident, que al marge de les persones que durant anys van estar exposades directament a la inhalació de l’amiant (sobretot els treballadors de la empresa Uralita) i que moltes d’elles han contret alguna infermetat relacionada com pot ser l’asbestosi o el càncer de pulmó, (infermetats reconegudes legalment com a infermetats laborals), hi ha un problema més greu de salut pública que afecta a totes les persones, que tot i no estar en contacte amb el material perillós, han patit o pateixen aquestes infermetats. Aquests malalts passius, a més de patir la infermetat moltes vegades en solitari, s’han vist despreciats per les autoritats sanitàries, ja que mai s’ha reconegut oficialment la seva infermetat.
És en aquest sentit que l’objectiu d’aquesta Associació ha estat i està aconseguir que les administracions competents reconeguin d’una vegada la implicació de l’amiant en la seva infermetat, que s’aconsegueixi una declaració d’invalidesa per a aquestes persones i finalment, que es demanin responsabilitats a l’empresa Uralita que, sabent el perill que corrien els seus treballadors, ho va permetre durant quasi quaranta anys. Amb les 48 demandes interposades davant la justícia per part de l’Associació el passat mes de juliol, s’inicia un camí llarg però esperançador.
Ja he manifestat en més d’una ocasió el suport de l’Ajuntament de Ripollet a aquesta Associació, i si avui, amb les meves intervencions al programa he aconseguit ajudar-los una mica, em sentiria satisfet.
A Ripollet i Cerdanyola hi ha una sensibilitat especial envers aquest tema, perquè han estat moltes les famílies que ho han patit directament. Des de l’Ajuntament seguim el protocol per a desfer-se del material de fibrociment (uralita) d’una manera molt estricta, tant en les obres públiques com privades. A partir de l’any que ve, el nostre poble comptarà amb una deixalleria especial, per a tots aquells particulars que s’hagin de desfer d’aquest material. Ara caldrà un pas més, i tal i com recomana Síndic, amb l’ajuda del govern de la Generalitat, conjuntament amb els ajuntaments, haurem de fer un inventari de tots aquells espais que s’hagin de controlar, per tal d’eliminar-los.
Per acabar, lamentar que el president de l’Associació, l’amic Salvador Mañosa no hagi pogut assistir al programa, ja que es troba hospitalitzat des de fa més d’un mes. Espero, al menys, que hagi pogut veure el programa.

Jornada de treball amb el conseller Nadal

El passat divendres, el conseller Joaquim Nadal, acompanyat del secretari de mobilitat Manel Nadal, van realitzar una reunió de treball a l’Ajuntament de Ripollet, a la qual, vaig participar com a alcalde juntament amb la resta de portaveus municipals.

Aquesta reunió s’emmarca dintre de la petició que li vaig fer, després de la darrera reunió mantinguda entre la Comissió per a solucionar l’impacte de la C-58 al seu pas per Ripollet i el director general de carreteres, el passat mes de juny, a la qual no es va avançar gaire.

A més d’aquesta qüestió, des de l’Ajuntament vem plantejar altres temes que afecten Ripollet i que tenen a veure amb la Conselleria que dirigeix el conseller Nadal: l’arribada del tren a Ripollet, la construcció del nou pont que al riu Ripoll o aclarir la qüestió de la titularitat del pont que enllaça amb la C-58 (Ferreria).

La reunió va ser curta però intensa, i els presents vem sortir contents amb les informacions donades pel conseller, amb l’estil que el caracteritza: anar al gra. La veritat és que portava els temes ben treballats, i evidentment, això agilitza molt les reunions.

D’aquesta manera, ens va informar que per part de la Direcció General de Carreteres, s’està estudiant la darrera proposta feta per la comissió municipal, que consisteix en un semi-soterrament de la part entre els dos ponts, i al mateix temps els serveis tècnics estan treballant per establir quines serien les actuacions futures a realitzar en aquesta part de la C-58, per tal d’intentar coordinar els projectes.

D’altra banda, en relació a la feina feta per la Comissió per a l¡arribada del tren a Ripollet aquest darrer any, sembla que ha tingut els seus fruits, ja que tal i com va manifestar el conseller, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) contempla una connexió ferroviària a Ripollet, i el seu compromís és que una vegada aprovat aquest pla, encara que sigui inicialment, es donarà llum verda al Pla Director d’Infraestructures (PDI) que serà el pla que determini la data i pressupost de l’obra.

Per últim, en relació al tema dels dos ponts sobre el riu Ripoll, només dir que la conselleria assumirà el cost de la part del pont que s’ha encarit a conseqüència de les prescripcions fetes per la Generalitat (aprox. un 50% del cost), i que el manteniment del pont de la Ferreria li correspon al Consell Comarcal del Vallès Occidental, segons la documentació que disposa la pròpia conselleria, i que així s’ha comunicat a aquest organisme.

Com veieu, resposta efectiva a quatre temes importants, tractats en poc més de tres quarts d’hora. Això és eficàcia.

El finançament local a debat

El passat dimecres dia 17 vaig tenir l’oportunitat d’assistir com a membre de la Comissió Municipalista (ACM-FMC) a la reunió amb el conseller d’Economia i Finances Antoni Castells per a tractar qüestions relacionades amb el finançament local.

En aquesta mateixa línia, la setmana passada, es va fer pública la Declaració de la Comissió Municipalista de Catalunya sobre el finançament local (vegeu el redactat sencer a la pàgina web de l’ACM o de la FMC). Es va fer a través d’un acte institucional de primer nivell, celebrat al Palau de la Generalitat i al qual hi van assistir el President de la Generalitat, els dos vice-Presidents, Consellers, els Presidents de les entitats municipalistes, Diputats, així com nombrosos alcaldes i alcaldesses.

Com veieu, el tema del finançament local està de plena actualitat, no solament perquè ara és el moment d’abordar aquest debat, sinó perquè la situació financera dels Ajuntaments amb la crisi actual, encara ho fa més evident.

I és que, és urgent que, al marge de la negociació per al finançament de les Comunitats Autònomes, es defineixi un nou marc de finançaments per als Ajuntaments, adaptat a les noves realitats i als serveis que veritablement els Ajuntaments ofereixen.

I és que en aquesta doble negociació (Ajuntaments/Comunitats Autònomes), els Ajuntaments hem acordat que, al marge del possible retard en assolir un acord just, volem un bon acord de finançament per al nostre govern autonòmic, com a base per a un bon acord posterior entre la Generalitat i els Ajuntaments en el desplegament del nou Estatut. Per tant, donem ple suport al procés de negociació que s’està portant a terme entre el govern de l’Estat i el de la Generalitat.

Però la situació financera dels Ajuntaments necessita, a més, gestos per part del govern de l’Estat, en la línia de facilitar el normal funcionament dels serveis i sobretot, de les inversions. I és aquí on, hem demanat l’ajuda del Conseller Castells, perquè faci també pressió al govern central. Aquesta ajuda ha estat compromesa.

Què demanem?

1) Flexibilitzar la Llei d’estabilitat pressupostària, per permetre als Ajuntaments que no han assolit la seva capacitat d’endeutament, que puguin incrementar-la per tal de fer inversió, que generi llocs de treball i reactivi la economia. És del tot injust, que aquells que han portat uns comptes acurats, ara ho tinguin pitjor per endeutar-se que aquells que han estirat més el braç que la màniga.

2) Crear un fons amb l’IVA que generen les inversions dels Ajuntaments, per tal que retornin als mateixos, amb l’acord de utilitzar-los a fer més inversió. Hi ha estudis que diuen que podrien estar parlant de més de 300 milions d’euros.

3) No acceptar per part dels Ajuntaments, més transferències de serveis que no vagin acompanyats del 100% del finançament, és a dir, del cost real del servei. Estem tips de assumir despeses que no ens corresponen. Vagin dos exemples per endavant: la construcció i manteniment d’escoles-bressol i la famosa llei de la dependència, que al final, una part important recau injustament sobre les finances locals.

4) Agilitzar la constitució de grups de treball mixtes (Generalitat-Municipis)que vagin avançant feina, de cara al desplegament del nou Estatut, en matèria de finançament local.

Aquesta és la realitat, aquest és el debat en el qual el municipalisme català està immers, i aquestes són les nostres exigències. Espero que no se’ns escapi el tren aquesta vegada. Seria nefast.

Una escola-bressol de primera

Des de la setmana passada, ha entrat en funcionament a Ripollet una nova escola-bressol municipal: l’escola bressol La Verema.
Ha estat un projecte emblemàtic, que acollirà a 61 nous nens i nenes. No sense dificultats, s’ha aconseguit que estigués enllestida el dia d’inici de les classes.
Abans d’ahir a la tarda, els regidors i regidores de l’Ajuntament vem fer una visita guiada a les noves instal•lacions. La directora del centre ens va transmès la bona acollida per part de les famílies.
No hi ha dubta que és un projecte que no deixa indiferent ningú. Potser, des de fora no s’aprecia el nivell de qualitat de la edificació i dels serveis. Espero que hi hagi un dia de portes obertes per a que els veïns i veïnes puguin gaudir amb aquest nou equipament.
Us animo a visitar-la.

Fotos: ripollet.cat

Más fotos del viaje a Avrillé

Cap de setmana a Avrillé

Aquest llarg cap de setmana he compartit viatge amb la expedició de Ripollet a Avrillé, amb motiu del 15è aniversari de l’agermanament.
Ha estat un viatge llarg i esgotador, ja que Avrillé es troba a més de 1.000 km. de Ripollet, al nord-oest de França, però ha valgut la pena.
Tant la rebuda com l’hospitalitat amb que hem estat obsequiats han estat magnífiques. La expedició, (d’una cinquantena de persones) ha comptat amb membres del Comitè d’Agermanament de Ripollet, del Grup de Gegants de Ripollet i dels Grallers.
La trobada, organitzada pel comitè d’Agermanament d’Avrillé, ha comptat a més, amb les delegacions dels seus pobles agermanats d’Alemanya i Anglaterra, així com els convidats de Polònia.
Una vegada més, Ripollet ha marcat la diferència en tots els esdeveniments i els nostres Gegants han donat un toc de color, que per aquelles contrades no estan acostumats. Així ens ho han fet saber tant l’alcalde d’Avrillé com els membres del comitè d’Agermanament i les famílies que ens han acollir a les seves cases.
Potser els moments més emocionants dels actes programats han estat la inauguració de la avinguda de Ripollet (Ja hi posaré les fotos perquè són molt maques) i la porta d’Europa, en la qual hi ha un homenatge a tots els pobles agermanats amb Avrillé. L’eslògan ho diu tot: UNITS EN LA DIVERSITAT.

Històries de Ripollet

Aquest és el títol del llibre de Manuel Mogas, editat l’any 1983, exhaurit des de fa temps,. Ahir a la tarda es va presentar al Centre Cultural de Ripollet una nova edició commemorativa dels 25 anys, a càrrec de la entitat local Ripollet Natura i de l’editora EMA publicacions.

La sala d’actes es va omplir de gent, molt espectant davant d’aquesta iniciativa. La família de l’autor, mort l’any 1989, també va estar present, encapçalat per la seva vídua Paquita Sauló.

Tal i com vaig comentar a la meva intervenció, el llibre de Manuel Mogas ha estat un referent durant tots aquests anys, i ha servit per a obrir el camí a d’altres publicacions relacionades amb la història local. Fet d’una manera amena i asequible, és un llibre molt proper, perquè no es tracta d’una història de Ripollet, sinó de la nostra història comentada a través de petites històries.

Ara, amb aquesta nova edició, totes aquelles persones que no han tingut la oportunitat de tenir el llibre ho podran fer. A més, en aquesta nova edició s’han ampliat i actualitzat dades i també s’han incorporat vuit petits articles realitzats per historiadors locals, el que li dona un important valor afegit.

Amb aquesta perspectiva de 25 anys, rellegint el llibre, un s’adona dels importants canvis que ha experimentat Ripollet, i es barreja una sensació de nostàlgia pel Ripollet de fa 25 anys, i al mateix temps una sensació de satisfacció i orgull pels canvis experimentats.

Una bona oportunitat per a conèixer la nostra història local, especialment per als més joves i els nouvinguts.

Moltes felicitats i enhorabona a totes les persones que han fet possible la reedició d’aquest llibre.

Fotos: ripollet.cat

La Consellera de Treball visita Ripollet

La Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya Mª del Mar Serna va visitar Ripollet el passar dimecres. La visita s’emmarca dintre de la petició que es va fer des del Patronat Municipal d’Ocupació de visitar les seves instal·lacions.

A més, la consellera va despatxar amb els portaveus municipals i es va fer un repàs a la situació econòmica actual i de les empreses locals, així com a la situació laboral i l’increment de l’atur d’aquests darrers mesos.

En aquest sentit, també va visitar la Oficina de Treball de la Generalitat ubicada ala Rbla. Sant Jordi, on va mantenir una breu reunió amb la directora així com la salutació a tot el personal de l’OTG i l’INEM. La consellera va concretar una sèrie de mesures per a pal·liar aquesta situació a través de l’increment de personal de l’OTG que ajudi als aturats a fer l’itinerari laboral així com una major agilitat a l’hora de presentar les sol·licituds i les demandes d’ocupació.

També va visitar les dependències del Patronat Muncipal d’Ocupació al carrer Sant Sebastià (oficines, tallers, etc.) on va atendre als mitjans de comunicació, i per últim, abans de marxar va realitzar una visita a l’escola taller que està recuperant la Font de Can Mas, dintre del projecte aprovat per la Generalitat de Catalunya el passat mes de juny.

Una Festa Major per a recordar

La Festa Major de Ripollet va acabar el passat dilluns, després de quatre dies intensos, on la gent de Ripollet i els nombrosos visitants de fora hem gaudit d’un gran nombre d’actes i activitats.

L’organització ha estat impecable, la participació massiva i a més, aquest any s’ha trencat la tradició i no ha plogut.

El model de Festa Major dissenyat fa uns anys, i que va comptar amb algunes reticències per part d’alguns ciutadans i partits polítics, ha esdevingut un encert. Participació de les entitats del poble, activitats gratuïtes i diferents espais en funció de l’activitat. Així hem tingut el recinte Firal i l’espai de concerts de gran format, més allunyat del centre perquè és el més sorollós, l’espai de la remodelada Plaça Pere Quart i la plaça Joan Abad, al centre, per a activitats i actes més íntims (sempre plenes de gent) i les actuacions al voltant del Centre Cultural i el Teatre-Auditori, un espai ja consolidat.

A més, el tradicional ball de confeti, els focs artificials, les activitats esportives (a destacar la cursa popular amb més de 800 inscrits) han ajudat a que aquesta Festa Major hagi estat un èxit, reconegut per tothom.

Moltes felicitats a totes les persones que ho han fet possible.