Vistas de página en total

lunes, 23 de abril de 2007

Emotiva presentació de candidatura a un Pavelló ple de gom a gom


El passat dissabte vam presentar davant 400 persones que omplien la pista annexa del Pavelló Municipal d’Esports la nostra candidatura. Entre els presents es trobaven l’Alcalde de Barcelona Jordi Hereu, la diputada al Congrès dels Diputats Isabel López, el Secretari de Formació de l’Executiva Nacional del PSC Josep Maria Sala, l’Alcaldessa de Barberà del Vallès Anna del Frago, l’alcaldable socialista de Cerdanyola del Vallès Antonio Cardenas, el vice-secretari general de l’UGT de Catalunya Frederic Nonell; numbrossos representants d’entitas i associacions de veïns, simpatitzants i militants socialistes, i ciutadans i ciutadanes en general que van voler acompanyar-nos per recolzar la nova candidatura.

Després del sopar va tenir lloc l’acte polític que va estar presentat per la nostra Primera secretària i número 2 de la candidatura Rosa Martín. En primer lloc va intervenir Jordi Hereu, que va destacar la figura de Juan Parralejo, un amic seu al qual el considera una persona honesta, treballadora i compromesa amb els projectes de la seva ciutat. Segons Hereu, gràcies a alcaldes com Juan Parralejo i el seu equip Ripollet ha esdevingut una ciutat de primera amb serveis propis d’una gran ciutat però amb la identitat d’un poble.

A continuació es va donar pas a la projecció d’un video titulat “Ripollet, una ciutat amb esperit de poble” on podem veure gairebé tots els racons de Ripollet, els quals plasmen la transformació i el creixement que la nostra vila ha viscut gràcies als governs socialistes. Aquest video es podrà veure properament a la nostra web http://www.juanparralejo.com/.

Finalment va intervenir el nostre candidat Juan Parralejo, que es trobava molt emocionat al veure a tants amics i amigues que s’aplegaven per donar suport a la candidatura socialista. Durant la intervenció va fer un repàs a la fructífera legislatura que ara acaba, amb projectes ja empressos com l’arribada del tren a Ripollet, la construcció d’habitatge públic, la remodelació de la Plaça Pere Quart, la construcció d’equipaments com el Centre Integral per a la Gent Gran, el nou CAP, el nou CEIP, l’escola bressol o el centre de salut mental. També va desgranar alguns punts del nostre programa com la reurbanització dels carrers Pizarro i Padró, l’accessibilitat de les nostres voreres i els nostres edificis, la remodelació dels nostres parcs, un pla local d’aparcaments amb més aparcament a Maragall, Can Mas o Rizal, el pla director del poliesportiu ja iniciat, la recuperació del riu Ripoll. També va anunciar diverses polítiques que afavoreixen la cohesió social com el manteniment d’espais públics de qualitat, la posada en marxa del pla de convivència, la continuació dels programes per afavorir la integració dels nousvinguts com el pla educatiu d’entorn, contiunuar recuperant el nostre patrimoni i la nostra història local, etc. Per últim va presentar als integrants de la llista electoral un per un, una candidatura que el nostre candidat va definir com a coctel guanyador al ser paritaria, jove, amb una mitjana d’edat de 38 anys i amb experiència. També va destacar que aquesta candidatura és sense cap dubte la millor que es pot presentar per Ripollet.

martes, 17 de abril de 2007

Gran èxit de participació en la celebració del centenari de Josep M. Brull


Coincidint amb la data de naixement de l'artista, el passat diumenge 15 d'abril, el Centre Cultural va inaugurar la temporada d'exposicions amb peces de Josep Maria Brull. L'exposició, que estarà a Ripollet fins el proper 15 de maig, és una mostra itinerant que visitarà la majoria de ciutats on va residir l'artista.

Més de tres-centes persones van reunir-se a la sala d'actes del Centre Cultural, on es va fer l'acte d'homenatge a l'artista. Representants de la Fundació Caixa de Sabadell, de la Diputació de Barcelona, del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la família Brull i de l'ajuntament de Ripollet van expressar la seva estima per l'artista, i l'orgull de que Ripollet compti amb un patrimoni artístic tant important.
Després de l'acte protocol·lari es va procedir al tall de la cinta per part de l'alcalde Juan Parralejo i els besnéts de Josep Maria Brull. L'exposició recull peces de les diferents etapes de l'artista com els còdols, els pessebres, els mosaics o les Venus. Algunes entitats també van participar en la festa com la coral, que va oferir una versió del Cant a Ripollet, amb lletra del propi escultor, i les Gitanes que van fer una exhibició de ball a la rambla de Sant Jordi a partir de la una del migdia.
Durants aquest dies les escoles de Ripollet realitzaran visites guiades a l'exposició i treballaran el personatge de Josep Maria Brull a partir d'un dossier pedagògic. També podran firmar en el llibre de visites que un cop acabi l'exposició s'entregarà a la família Brull.

texte i fotos: ripollet.cat

viernes, 13 de abril de 2007

Un divendres carregat de notícies

Aquest divendres tinc un munt de coses per explicar, comentar i opinar.
Amics lectors i amigues lectores del meu blog, avui m'ag
radaria disposar de més temps per poder escriure sobre tot allò que fa referència a l'actualitat, tant de Ripollet com de política general. Aprofitaré uns articles que surten publicats avui a El Periódico signats per Carlos Carnicero i Antoni Bassas per completar les meves reflexions, perquè expressen molt bé els meus sentiments.


Ripollet sol·licitarà la inclusió del Barri de Can Mas a les subvencions de la Llei de Barris de la Generalitat

Ahir dijous, en el marc d’un Ple extraordinari, varem aprovar el projecte integral del Barri de Can Mas per presentar-ho a la convocatòria d’ajuts que ofereix la Generalitat dins del marc de la Llei de Barris.

Un projecte ambiciós, amb un pressupost de més de 10 milions d’euros, dels quals, sol·licitem ajuda per a afrontar el 50%.

Espero que aquesta vegada, i ja és la tercera, es valori el projecte i sigui escollit i inclòs a la llista de barris subvencionats. El Barri de Can Mas s’ho mereix i necessita d’aquesta ajuda per a afrontar les grans transformacions que tenim previstes (recuperació de la masia de Can Mas, pla d’aparcaments, construcció del Centre Cívic, construcció d’ascensors en els edificis més antics, finalitzar la reurbanització del carrer Sant Jaume fent-lo més amable, remodelació del parc Primer de Maig, etc..).


Despedida del Secretario General del Ayuntamiento de Ripollet


Una vez finalizado el Pleno de ayer, y de común acuerdo con todos los portavoces municipales, procedimos, por sorpresa, a testimoniar nuestro agradecimiento a la labor desempeñada por nuestro secretario Sr. José Antonio Hidalgo a lo largo de estos últimos 18 años, y que hoy se jubila, al cumplir los 70 años. Se unieron a esta emotiva despedida su familia, antiguos concejales y numerosos trabajadores y trabajadoras de la casa.

Todos coincidimos en señalar su buen hacer, su gran profesionalidad, experiencia y trato con todos nosotros. Fue un acto muy emotivo, y sin duda dejará un grato recuerdo en todos nosotros.

En nombre de todo el consistorio, le hice entrega de la insignia de oro de nuestro Ayuntamiento.


Una catarsis imprescindible
Nadie que haya tenido que ver con las mentiras sobre el 11-M tiene sitio en la política española
 MARÍA TITOS

CARLOS Carnicero*
Se hace irrevocable la catarsis: "Expulsión espontánea o provocada de sustancias nocivas para el organismo". Nadie que haya tenido que ver con aquellas mentiras tiene sitio en la política española después de lo que ya se ha confirmado ante el tribunal que juzga la masacre del 11-M.
El sistema democrático se ha hecho incompatible con todos aquellos que colaboraron en las falsedades que siguieron al atentado de Atocha. Manipular aquellos hechos sobre la búsqueda entre los escombros de los trenes desguazados de casi 200 víctimas significa una ignominia que no puede tener fecha de caducidad. La catarsis se hace imprescindible e inevitable.

EL IMPACTO que debiera causar la constatación de una mentira tan gruesa está tamizado por la cantidad de manipuladores implicados en esta sórdida historia que tiene nombres propios. El primero de esta larga lista es Ángel Acebes. Pretende permanecer impasible ante la avalancha de pruebas que le señalan como el autor material de la gran mentira. Acebes no tiene un solo soporte en quienes dependían de él.
Agustín Díaz de Mera, exdirector general de la Policía y eurodiputado del PP, se ha quedado sin honra, pendiente de que la justicia examine sus testimonios, tan falsos como para no encontrar un solo apoyo en quienes invocaba para acreditar sus invectivas. Su equipo de confianza ha declarado en sede judicial, con el cronómetro de aquellos días en la mano. El resultado es desolador.
Demasiada gente debe dar explicaciones de su conducta: quienes cambiaron la programación de TVE la víspera de la jornada de reflexión para incluir películas sobre el terrorismo de origen vasco; la ministra de Exteriores, Ana Palacio, que dictó instrucciones para asegurar al mundo la autoría de ETA cuando ya estaba descartada; los diplomáticos que cumplieron unas directrices que sabían que eran fraudulentas; el director de El Mundo, que en su edición del 14 de marzo de 2004, el día de las elecciones, insertaba en su primera página, contra la evidencia, hasta tres noticias distintas que se referían a ETA como la responsable del atentado... La lista se ha ido ampliando en estos tres largos años en los que la teoría de la conspiración se apuntalaba sobre la pretensión de un eslogan de fácil acomodación al imaginario popular: Queremos saber la verdad. Ese oscuro personaje que lidera la AVT debería cambiar la pancarta que ha tenido permanentemente pegada en las manos por su dimisión.
No es cierto que una mentira reiteradamente repetida acabe por cuajar como una verdad. La larga marcha del sumario del 11-M ha sido un calvario para el juez que dirigió esta instrucción. Es hora de resarcirlo.
La Iglesia católica también debe revisar sus comportamientos. Es titular de una emisora que ha utilizado la mentira como herramienta de trabajo. El obispo de Huesca y Jaca, Jesús Sanz, sigue siendo pastor de hombres tras haber dicho hace unas semanas, en alusión al Gobierno socialista: "(...) pondrán más obstáculos para saber la verdad de la maraña confusa y confundida de otra matanza, el 11-M, cuya sospecha les mira". ¿Pretenderán el presidente de la Conferencia Episcopal española y el nuncio de su Santidad que los españoles pueden seguir escuchando las mismas voces en la COPE y en algunos obispados tras hacerse insoportablemente evidente lo que ha pasado durante todos estos años con el atentado de Atocha?
La catarsis no debe significar solo la expulsión de la vida política de los que han sido pieza fundamental de esta extorsión a la democracia española, construida sobre el dolor de las víctimas. No se trata solo de depuración de responsabilidades.

EN LA ESENCIA de estas conductas está un germen que, de seguir vivo, contaminará irremediablemente el futuro y la salud de la democracia española. Unos dirigentes capaces de esta ignominia no podrán nunca apuntalar una derecha moderna, democrática y europea, porque sus conductas están contaminadas por sus propias convicciones. No sirven para un sistema responsable de partidos. Los periodistas que han trabajado incansablemente para ocultar la verdad no tienen pedigrí profesional para trabajar entre nosotros: todo su crédito está cancelado. La Iglesia de Dios tiene que depurar de sus ondas de radio a los profesionales de la insidia y la calumnia que expanden un resumen mediático contradictorio con sus credos evangélicos. Las víctimas del terrorismo tienen que expulsar a los dirigentes que los han manipulado sobre el dolor de sus familias.
Pretender que no ha pasado nada, después de las últimas sesiones del juicio del 11-M, es resignarse a perpetuar una sociedad enferma. En este diagnóstico están incluidas casi todas las demostraciones de deslealtad y barbarie que hemos tenido que soportar desde que el partido que lidera Mariano Rajoy decidió que las mentiras con las que su Gobierno gestionó el atentado de Atocha podrían garantizar la deslegitimación del Gobierno democrático y constitucional que preside Rodríguez Zapatero. La catarsis es, sencillamente, inevitable.


El verdadero enemigo del pueblo




ANTONI Bassas
Periodista
Después de ver el ignominioso Ciudadanos de segunda, de Telemadrid, no tengo la menor duda de que los auténticos ciudadanos de segunda son los madrileños que tienen que soportar este canal.
La cosa empezaba (minuto 2) preguntándose si el castellano está en "peligro de extinción en Catalunya" (sic), gag sensacional que me hizo pensar por un instante si los periodistas que vinieron eran sordos y ciegos. Y mudos: ¿por qué no preguntaron por la calle si la gente creía que el castellano estaba discriminado? El reportaje se contradecía constantemente. Por un lado, la mayoría habla en castellano y, por otro, la mayoría es nacionalista y discrimina a los castellanohablantes. ¿En qué quedamos?
El programa, elaborado por la productora de El Mundo, obtendría un suspenso por tramposo en cualquier facultad, y merecería las disculpas de la presidenta Aguirre (sobre todo si aspira a la Moncloa), a menos que sea una estrategia de provocación en la que no debemos caer de ningún modo en Catalunya. La campaña, que se la haga ella.
En todo esto iba pensando antes de ayer cuando fui al Tívoli a ver el estreno de la obra Un enemigo del pueblo, que ha llevado a Barcelona el Centro Dramático Nacional. No se la pierdan. Porque, aparte del trabajo magistral de Francesc Orella, el texto del noruego Ibsen, que llega vía Madrid y en castellano, retrata, casualmente, la manera de trabajar de gobiernos como el de la Comunidad y la manipulación de sus medios afines.
En la obra, cuando el protagonista intenta decir la verdad, no se le deja hablar. Se lo impiden el poder político, que no quiere perder las elecciones; los medios, que no quieren perder audiencia, y el poder económico, que no quiere perder el negocio. Acto seguido, el pueblo es incitado a votar si considera al protagonista enemigo del pueblo. Naturalmente, el hombre es condenado con entusiasmo por la plebe. El hombre se queja de que tener la mayoría no es tener la ra- zón. Pero ya nadie le escucha.
Conclusión: no confundir el Centro Dramático Nacional con el dramático centro nacional.


Noves mesures per a impulsar la construcció d’habitatge protegit

Aquest matí he assistit al Palau de la Generalitat, juntament amb d’altres alcaldes i alcaldesses metropolitans, a l’acte de signatura del protocol de col·laboració entre la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per a la promoció del Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És molt important unir esforços en una matèria tant important i que tant preocupa els nostres veïns. És d’agrair que per primera vegada el nostre govern autonòmic col·labori amb els Ajuntaments per tirar endavant polítiques efectives de promoció de l’habitatge públic protegit. Crec que aquesta és la bona línia, i des de Ripollet farem tot el possible perquè el desenvolupament d’aquest acord sigui ràpid i amb èxit.


Gratuïtat per als llibres de text

Aquest matí, abans de l’acte de signatura al Palau de la Generalitat, les converses de passadís entre els alcaldes i alcaldesses ha estat la notícia que ha sortit de la proposta de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet de sufragar la despesa dels llibres de text en l’ensenyament obligatori.

Al marge de les consideracions més o menys electoralistes i de l’oportunitat, tots coincidíem, i quan dic tots, em refereixo als representants de tots els colors polítics, en què és una qüestió que ens afecta de prop.

Hi ha opinions per a tots els gustos, i cadascú ho faria a la seva manera, entre d’altres coses perquè cada municipi és un mon. Tothom coincideix en que ha de ser la Generalitat qui assumeixi aquesta despesa, perquè estem parlant d’un dret universal, l’educació, i perquè no és competència dels Ajuntaments.

Una altra qüestió és que des dels Ajuntament forcem la màquina perquè aquesta decisió s’avanci al màxim, i és en aquest sentit que la proposta de l’Ajuntament de Santa Coloma pot servir per això.

Nosaltres, el meu partit, estem treballant propostes en aquesta línia, que sense dubte presentarem dintre dels nostres compromisos electorals a les properes eleccions municipals del 27 de maig, després d’una reflexió madura, valorant totes les circumstàncies i possibles problemes col·laterals que pot ocasionar una decisió d’aquesta mena. Crec que així és com s’han de fer les coses, sobretot els que tenim intenció de governar.

miércoles, 11 de abril de 2007

Las mentiras del PP no tienen límite

Agustín Díaz de Mera, flanqueado por Ángel Acebes


¿Hasta cuándo hemos de soportar las mentiras del PP? Llevan tres años mintiendo a la ciudadanía con el 11 M y siguen en sus trece, a pesar de las evidencias. Estos señores del PP deben de pensar que somos tontos.
La actuación del ex-director general de la policía y eurodiputado del PP Agustín Díaz de Mera en relación con el juicio del 11 M no tiene desperdicio. No sólo no ha colaborado en esclarecer los hechos que tanto reclama el PP sino que además ha mentido descaradamente, implicando directamente a otras personas. Debe de ser que se ha metido en un lío que ahora no sabe salir, y asesorado por los señores Rajoy, Acebes y Zaplana está haciendo el papel de su vida. Lástima de que el tema es demasiado serio como para tomárselo a broma, porque es digno del mejor vodevil.
Es el más puro estilo PP, es decir, repetir mentiras hasta la saciedad para conseguir o bien cansar al personal o que a fuerza de insistir alguien pueda creerse sus mentiras. No coló el 14 M y no colará ahora.

martes, 10 de abril de 2007

Un (kit-kat) en plena pre-campaña


Después de unos días de descanso, en mi caso junto a mi familia, inicio de nuevo la actividad laboral y política, afrontando ahora sí, la recta final hasta las elecciones del 27 de mayo.
Los paseos por el campo y la montaña, montar en bicicleta o leer, son actividades que sirven para desconectar con la rutina y al mismo tiempo para cargar las baterías.
A pesar de todo, las noticias no hacen vacaciones, y así nos hemos enterado de que los muertos en la carretera no disminuyen ni con el carnet por puntos, que el Madrid jugando mal está a dos puntos del Barça o que la Generalitat ha aprobado los presupuestos de 2007, unos presupuestos que destinan a políticas sociales más dinero que nunca, que falta hace.
A nivel local, las diferentes candidaturas ya se van conformando, aunque oficialmente, la única que se ha publicado entera ha sido la nuestra, la del PSC. Parece ser que finalmente serán ocho las candidaturas que se presentarán en Ripollet en las próximas elecciones municipales (PSC, CiU, ICV, CpR, PP, EUiA, ERC y Cs). A excepción de Ciutadans (Cs) ya conocemos los/las cabezas de lista del resto de formaciones y llama la atención que repita el candidato de COP-Compromís per Ripollet, dado que su línea hasta ahora ha sido la de no repetir candidato (según ellos porque era saludable democráticamente, y sobre todo para no acomodarse en los cargos). Pues parece ser que en esta ocasión no siguen al pie de la letra sus consignas, y eso que no gobiernan. ¿Que no harían si gobernaran?.

martes, 3 de abril de 2007

Ripollet i el món del bàsquet homenatgen Joan Creus

Un dels esportistes ripolletencs més destacats i estimats, en Joan Creus, va ser homenatjat aquest diumenge, 1 d'abril, amb motiu de la denominació del Pavelló Municipal d'Esports com a Pavelló "Joan Creus". Aquest homenatge és un iniciativa del Club Bàsquet Ripollet, on Creus va iniciar la seva trajectòria esportiva, en el marc del 75è aniversari de l'entitat. L'acte es va iniciar a l'exterior del pavelló, amb la descoberta d'una placa commemorativa, per part de l'Alcalde de Ripollet, Juan Parralejo, i del propi Creus.

Ja a l'interior, i a peu de pista, va tenir lloc el reconeixement de Creus com a esportista i com a ripolletenc, en un acte presentat per Joan Raurell i on també hi va ser present el Tinent d'Alcalde d'Esports, Xavier Peñarando i el president de la Federació Catalana de Bàsquet, Enric Piquet. Durant l'acte, a més d'una placa commemorativa de l'acte, Joan Creus va ser obsequiat amb una samarreta emmarcada, en nom del Club de Bàsquet del Sant Gabriel. Creus, acompanyat per un bon nombre d'amics i familiars i veïns en general, va agrair el suport que sempre ha rebut de Ripollet i va recordar amb emoció com va veure construir el pavelló i les moltes vegades que havia jugat en el mateix parquet que estava trepitjant.Després de l'acte oficial, el Pavelló Joan Creus va acollir un partit entre els veterans del Bàsquet FC Barcelona i un combinat català d'ex-jugadors d'elit. El resultat va ser de 78 a 85, favorable al Barça, amb 9 punts anotats per Creus, que va ser calorosament aplaudit al final del partit.

Foto i text: ripollet.cat