Páginas vistas en total

domingo, 13 de marzo de 2011

Record a Mossen Mora


Ahir dissabte va tenir lloc un comiat molt especial. L’església Sant Esteve de Ripollet va acollir l’últim adéu al nostre rector i fill predilecte Josep Maria Mora.

Molts ripolletencs i ripolletenques ens varem aplegar per compartir amb els seus familiars aquest emotiu acte.

Mossen Mora ha estat una persona que ha deixat petjada a Ripollet. Pràcticament no trobaríem família que no els hagi casat, batejat, acompanyat en la primera comunió o assistir en algun enterrament. Durant 34 anys va ser rector de la parròquia de Ripollet, i quan es va jubilar, fa set anys, el Ple municipal per unanimitat el va nomenar fill adoptiu de la vila.

Jo soc una de les persones que Mossen Mora va casar, cosa que li omplia d’orgull (sempre deia que havia casat dos alcaldes: el de Ripollet i el de Lleida Àngel Ros). Recordo que li vaig regalar una foto del dia del meu casament, on se li veia, encara jove, i em consta que la guardava amb molt de carinyo.

He tingut el privilegi de parlar molt amb ell. De tant en tant, ens anàvem a dinar i fèiem la xerrada. De qualsevol cosa: de Ripollet i la seva gent, els serveis i equipaments, de la situació actual, d’història, de religió, i també del Barça (una vegada vaig anar al camp amb ell). Era un gran conversador i una persona il·lustrada.

Uns dies abans de la seva mort, el vaig visitar a la clínica i, la veritat, el vaig trobar bastant be, tenint en compte la malaltia que patia. Després em vaig assabentar per la seva neboda que es va aixecar molt d’hora perquè el trobés be i assegut a la cadira. No volia que el veiés al llit. Així era ell. Vam parlar de tot, sobretot de Ripollet. Jo li vaig portar l’últim Butlletí municipal perquè estigués informat de tot i un llibre sobre Ripollet.

A l’arribar a casa, li vaig dir a la meva dona que tenia la impressió que l’adéu que em va dispensar era un adéu especial. No em vaig equivocar.

Descansi en pau.

No hay comentarios: