Jugar amb les paraules

El divendres vaig llegir al diari comarcal A fons Vallès un titular que em va cridar l’atenció: “L’oposició de Ripollet denuncia l’ocupació de zones verdes per a emplaçar-hi equipaments”.
L’article està redactat en base a unes declaracions del regidor del COP Jacint Padró. Aquest grup polític no és l’únic de l’oposició, per tant, es podria dir que el titular no és massa encertat.
He de reconèixer que els del COP son especialistes en l’art de jugar amb les paraules, de dir coses sense dir-les, de fer insinuacions malicioses, o d’utilitzar paraules que tenen una repercussió social més enllà del seu significat.
Qualsevol persona que llegeixi l’article pot pensar que el govern municipal ha fet il·legalitats urbanístiques i que per això el COP ho ha denunciat. Però això no és així, perquè el que realment expressa el regidor del COP és una opinió, i ve a dir que el seu grup no està d’acord amb l’urbanisme que es fa a Ripollet, però com que això no deixa de ser una normalitat en política, utilitza aquestes paraules per cridar l’atenció. Perquè si realment fos cert el que diu, el que hauria de fer el seu grup és denunciar-lo judicialment, perquè per això s’està a l’oposició, per vigilar que tot es faci correctament i d’acord amb les lleis. El que passa és que no poden denunciar res perquè no hi ha hagut il·legalitats.
A Ripollet, mai s’han perdut zones verdes, tot al contrari, en els darrers anys, s’han guanyat moltíssimes, fruit d’un urbanisme pensat en canviar radicalment les previsions que als anys setanta hi havia per al nostre poble. Això ho ha vist tot el poble, i ho han valorat donant el seu suport reiteradament al grup municipal que represento. A més, els del COP saben perfectament que el Pla General Metropolità (PGM), que és la norma urbanística de referència a Ripollet no permet eliminar zones verdes.
Sí que és cert que Ripollet ha patit un gran dèficit d’espais per fer equipaments públics sobretot per l’urbanisme despietat dels anys seixanta i setanta. I que aquest dèficit s’ha vist agreujat en alguns barris com Can Mas, Maragall o Pont Vell. I justament en la planificació urbanística dels darrers anys hem hagut de incrementar els espais destinats a zones verdes i equipaments més enllà dels estandars que diu la llei (això no ho diuen els del COP). Això ens ha permès destinar part d’aquests espais a d’altres barris més necessitats sense que això suposi cap trauma en els barris de nova construcció. Creiem que és una bona forma d’equilibrar el territori socialment, sense despeses per al pressupost municipal. O és que algú pot dir per exemple que la zona de Pinetons o Molí d’en Rata estan mancades de zones verdes o equipaments?
Amb aquesta línia política hem aconseguit per exemple fer l’escola de Martinet en un barri que no tenia escola, o la comissaria de mossos d’esquadra en aquest mateix barri.
A part de jugar amb les paraules, a les declaracions del regidor del COP es barregen algunes mentides com per exemple “la pèrdua de zones verdes per a encabir l’institut de Can Mas, la pèrdua de zones verdes al sector Pinetons per a instal·lar-hi els nous equipaments sanitaris i educatius”. Una de dos, o el regidor del COP no s’ha mirat els expedients i si ho ha fet, vol dir que no entén d’urbanisme o les declaracions estan fetes amb mala fe.
A part de criticar el que fem els altres, la única proposta que fa el regidor del COP és la següent: “mai hem vist com aquests equipaments es feien a costa dels terrenys dedicats a la construcció d’habitatges”. Aquesta frase defineix molt be la visió que te el seu grup de l’urbanisme, una visió que va contra el sistema i contra el sentit comú. Què vol dir fer equipaments en terrenys destinats a la construcció d’habitatges? Habitatges públics o privats? Suposo que es refereix als privats, és clar!
Noto a faltar en aquestes propostes tan agosarades la manera de com ho farien. I la veritat, m’agradaria saber-ho per poder criticar també. Pot ser el que volen és expropiar terrenys destinats a fer habitatges per fer equipaments públics? Pot ser el fet què els propietaris privats tinguin els seus drets no va amb ells? Nosaltres fem equipaments en terrenys destinats a fer equipaments i si els volem fer en un lloc concret utilitzem els mecanismes legals que l’urbanisme posa al nostre abast per fer-ho. Per cert, com es fa a tot arreu.

CEIP El Martinet

Algú vol “utilitzar” el Centre d’Esplai l’Estel

Aprofitant el comentari de l’article anterior, m’agradaria també comentar altre article, aquest publicat a la tribuna oberta de la Revista de Ripollet d’aquesta setmana. Està signat per l’Assemblea del Centre d’Esplai l’Estel sota el títol “Casal d’Estiu 2008 de l’Estel”.
L’article fa esment al nou projecte de Casal d’Estiu per aquest any, la nova ubicació, etc...Però també fa esment a unes declaracions meves que vaig fer a l’acte de signatura del Pacte Local per l’Educació en el Lleure 2008-2011 signat recentment a Ripollet per totes les escoles, el Centre d’Esplai La Gresca i l’Ajuntament. Es diu que jo vaig menysprear el treball realitzat fins ara per l’Estel.
No és cert, en cap moment vaig dir això ni directa ni indirectament. Entre d’altres coses perquè no ho penso. Convido a llegir l’article a aquest mateix blog del dia 22 d’abril i es podrà comprovar que en cap moment dic res del que diuen. Per altra banda, a la mateixa Revista de Ripollet hi ha unes declaracions molt interessants de les regidories d’Educació i Joventut sobre el Pacte, que també convido a llegir.
Dir que ens hem d’adaptar als nous temps i a les noves exigències per programar els casals d’estiu a Ripollet no va contra ningú ni contra la feina feta fins ara. És una realitat i ho demostra que la pròpia entitat de l’Estel en el seu article parla de “canvis i d’estrenar nou projecte per aquest any”.
No entenc doncs aquesta “sensibilitat” a les meves paraules, a no ser que alguna o algunes persones tinguin la pell massa fina, i se sentin al·ludides sense cap motiu. En fa l’efecte que hi ha persones que tenen massa complexos, però el que de veritat en sap greu és que utilitzin una Entitat per dir la seva i així no donar la cara.