La pluja i el Barça

Cap de setmana llarg, de contrastos i emocions el que hem viscut. Llarg, perquè a Ripollet, igual que a la ciutat de Barcelona, ahir dilluns era festa local.

De contrastos perquè, mentre plovia ininterrompudament durant més de 48 hores (feia molt de temps que no passava una cosa així) i a poquet a poquet s’estan omplint els embassaments, i per tant, sentim com un alleugeriment estrany, per contra, moltes persones que esperaven aquest cap de setmana amb il·lusió per celebrar el rocío no ho han pogut fer. Sincerament ho lamento, perquè conec a moltes d’aquestes persones que porten mesos treballant perquè tot estigués a punt. Altre any serà, i tot sigui pel be de rebre pluges generoses com les que hem rebut. Segur que ells també pensen igual.

Contrastos també perquè mentre nosaltres esperem la pluja com a “aigua de maig” (mai més ben dit), a l’altra costat del planeta, a Birmània, l’aigua s’ha emportat ja més 100.000 vides. Hem arribat al punt de que parlem de vides com si tal cosa. 100.000 vides humanes!, és a dir, quasi tres vegades els habitants de Ripollet. I mentrestant, la preocupació del govern militar és fer un referèndum i posar traves a les ajudes internacionals. Perquè no actua l’ONU d’ofici? Perquè volem un organisme com aquest si no pot actuar en aquests casos?

I si no teníem prou, ahir es va produir un terratrèmol a la Xina, i ja parlem d’un mínim de 10.000 morts. Espero que les autoritats xineses tinguin un comportament diferent, i intervinguin amb urgència per ajudar els damnificats i rebre ajuda internacional, encara que només sigui per donar bona imatge de cara a les properes olimpíades, perduda amb la seva actuació al Tibet.

Per a emocions, ja tenim al Barça que ens dona cada dia. El diumenge va ser emotiu, no tant perquè va perdre el partit amb el Mallorca guanyant 2-0, que déu ni do, sinó pel comiat de Frank Rijkaard. Sincerament crec que no es mereix un final així (amb derrota inclosa). L’entrenador del Barça d’aquests darrers anys ha estat un senyor fins el final. Un exemple d’educació i cortesia, poc freqüent en el futbol, i crec, perquè no el conec personalment, que és una bona persona. Massa bona persona per a un club que ho devora tot, que sempre te urgències i que pesa més l’estrella de torn que altra cosa. Possiblement, el seu gran error ha estat no fer neteja fa un any, quan tenia la oportunitat, però també m’agradaria saber si tenia les mans lliures per fer-ho. Ha tingut bones paraules fins i tot per a aquells que l’han criticat, i ha assumit tota la responsabilitat, cosa poc freqüent. Frank, que tinguis molta sort.