D’excursió amb ells “Amics del Ball”

Diumenge passat vaig compartir una estona, dinar inclòs, amb els companys i companyes d’Amics del Ball a la sortida que van fer a Llançà. Aquesta entitat ripolletenca organitza de tant en tant sortides o sopars amb el rerefons del ball com a element aglutinador.

La veritat és que en poc temps (és una entitat relativament jove) han aconseguit moltes coses: ser més de 300 socis, un ambient familiar i integrador, transmetre l’afició del ball a moltes persones, i fer-se un lloc dintre del teixit associatiu i cultural de Ripollet.

Lògicament aconseguir tot això ha suposat molt d’esforç per a moltes persones, per la qual cosa els vull felicitar, especialment a les diferents juntes directives de l’entitat.No obstant això, a vegades costa ubicar una entitat que està a cavall entre l’esport i la cultura, i això que podria representar una avantatge, a vegades es converteix en un contratemps, sobretot a l’hora de tenir interlocutors clars com les altres entitats. Finalment i després de voltar per diferents llocs, i encara que de manera provisional, disposen d’un espai al pavelló municipal per a desenvolupar la seva activitat cada setmana, els dissabtes a la nit. Amb aquesta ajuda mínima, han aconseguit mantenir viva l’entitat, que continuï creixent i ser més ambiciosos encara, programant cursos de ball o incorporant una exhibició de balls de saló dintre de la programació de la Festa Major, que per cert, és una de les activitats multitudinàries i amb molt d’èxit.Malgrat tot, l’altre dia em comentaven algunes persones de l’entitat que se senten una mica marginats, sobretot en quan a la presència als mitjans de comunicació. I em posaven com a exemple que a la darrera edició de carnaval, la seva comparsa va guanyar el primer premi i ni tan sol ha sortit la fotografia. Crec que tenen raó, i a vegades, potser sense voler, algunes entitats tenen una presència sobredimensionada i d’altres tot el contrari.Per tot això he decidit escriure aquest article, des de la meva modèstia i com a reconeixement d’una entitat que sense fer soroll està ocupant cada vegada més un espai en el nostre ric teixit associatiu. Ara només cal que disposin del seu espai definitiu, perquè puguin desenvolupar la seva activitat en millors condicions, i aquest és el meu compromís i el del govern que represento.