Ahir ens va deixar Joan Antoni Samaranch, gran ambaixador de Barcelona i Catalunya, artífex de l’olimpisme modern, diplomàtic respectat arreu del mon, home de negocis amb una visió avançada al seu temps, i pels que l’hem tractat, un home senzill.
He tingut l’oportunitat de poder conversar amb Samaranch en vàries ocasions, amb una certa tranquil·litat, i tot i que ha estat en la seva època de maduresa, puc dir que a més de ser un home il·lustrat, ha estat una persona que li agradava escoltar, curiós, que li interessava conèixer fins l’últim detall de les coses.
Recordo el dia que va visitar el Centre d’Interpretació del Patrimoni de Ripollet (CIP), amb motiu de la cessió d’obres d’art de la fins ara companya seva, Lluïsa Sallent, filla de Ripollet. Ens acompanyava a més, Joan Creus, que també té un racó fixa de reconeixement al CIP, i recordaven anècdotes de les olimpíades i dels mundials de bàsquet. Tot un privilegi.
Recordo com s’interessava per tot el que feia referència al nostre poble, la seva història, els problemes actuals, els projectes de futur. Una persona inquieta. Aquest és el meu record, i amb ell em vull quedar.
Des d’aquí vull testimoniar el meu condol a la Lluïsa i a tota la seva família.
No hay comentarios:
Publicar un comentario