Carla Bruni, la nova Jacqueline

Aquests dies, el president francès Nicolás Sarkozy ha realitzat una visita oficial al Regne Unit, acompanyat de la seva flamant esposa Carla Bruni.

Al tractar-se d’una visita d’Estat al més alt nivell, tant la reina Isabel II com el Primer Ministre Gordon Brown han estat els amfitrions.

Segurament han parlat de temes importants que afecten a Europa i al Món, i està bé que dos països importants mantinguin bones relacions, sobretot si són veïns.

Però aquesta cimera presidencial passarà a la història pel descobriment de la nova Jacqueline, és a dir, Carla Bruni. Ha estat ella la que ha acaparat les notícies (polítiques i del cor) i el principal objectiu dels focus dels periodistes. I això que pot semblar simpàtic, és una pena, perquè relega a un segon pla allò que és important.

Ara, és clar, els britànics la comparen amb la seva princesa Camilla, i diuen que aquesta és la nova Lady Di, i no la seva.

Personalment, m’estimo més els/les consorts discrets, els que saben que la seva feina no és acaparar la notícia sinó fer d’acompanyants dels protagonistes que són les persones escollides pel poble.

A Espanya tenim exemples d’això ben recents. Comparem el protagonisme de Carmen Romero, la dona de Felipe González i de Sonsoles Espinosa la de Zapatero, amb Ana Botella, la dona d’Aznar. No té res a veure.

Serà que als polítics de dreta els hi agrada més lluir les seves dones?