Vistas de página en total

jueves, 27 de septiembre de 2012

El ressò de les mobilitzacions ciutadanes





Sento al Telenotícies de TV3 que “la majoria del Parlament ha fet seu l’esperit de la manifestació de l’Onze de Setembre” per a aprovar una moció que obligarà a convocar un referèndum “preferentment” (compte!) els propers quatre anys. Segur que aquest mateix esperit és el que ha servit perquè el President Artur Mas hagi avançat la convocatòria de les eleccions al 25 de novembre, una data que vaig anunciar en aquest mateix bloc el dia 19, abans inclús que els Presidents Mas i Rajoy s’entrevistessin. Per tant, un esperit i un sentiment que ha servit per modificar el calendari i les prioritats polítiques de Catalunya.

Sento tristor perquè la primera vegada que un Parlament i un govern d’Espanya es fa ressò d’una mobilització ciutadana es per qüestions identitàries i no per temes socials o d’altres que afecten directament la vida de la mateixa ciutadania.
Hi ha hagut mobilitzacions massives de tot tipus: contra el terrorisme, contra la guerra de l’Iraq, contra les retallades, contra el desmantellament dels serveis públics... En tots aquests casos, el govern de torn sempre a apel·lat a les obligacions, compromisos, al no hi ha més remei, les culpes són dels altres... per no fer ni cas del clam popular. A vegades, inclús, s’han ridiculitzat aquestes mobilitzacions amb el nombre d’assistents i s’ha ressaltat per sobre de tot a la majoria silenciosa que no assisteix a les manifestacions però que també se les ha de tenir en compte.

En aquest darrer any he assistit a dues manifestacions en contra de les retallades del govern de la Generalitat. Cap d’elles va assolir la gentada de la manifestació de l’11-S. Però fent un càlcul simple, per ocupació de carrers (algú ho hauria de fer), segur que hi havia la meitat, és a dir, 750.000 manifestants.
En cap moment el govern de la Generalitat va tenir en compte l’esperit d’aquestes manifestacions. Deu ser qüestió del nombre de manifestants: 750.000 pocs i 1’5 milions molts.

O és una qüestió d’oportunisme polític?

1 comentario:

Montse dijo...

M'ha agradat la teva reflexió. Sí, crec que pot ser oportunisme polític. Però també crec que la majoria d'accions polítiques a Espanya són oportunistes. En tot cas, crec que la situació en la que vivim al nostre país requereix deixar de banda la lluita de partits per fer pinya d'una vegada per totes i plantejar solucions que estiguin a l'alçada dels esdeveniments, que són molt greus, per cert. Crec que la desafecció política no és a la política, és a la forma de fer política dels últims anys dels diferents governs del país.