Páginas vistas en total

jueves, 16 de junio de 2011

Declaració institucional de rebuig a la violència


Declaració conjunta del president de la Generalitat, de la presidenta i la Mesa del Parlament, i dels presidents i portaveus dels grups parlamentaris, per la qual es rebutja l'intent d'aturar l'activitat del Parlament de Catalunya

Llegida en el Ple del Parlament el dia 15 de juny de 2011

El Parlament de Catalunya, la institució que representa el poble català, és l'expressió de la voluntat popular manifestada a les urnes i està al servei de les llibertats i dels valors democràtics i de convivència en un estat de dret.

Per això, rebutgem rotundament les agressions i les coaccions que han sofert els representants del poble català, els treballadors de la institució i els representants dels mitjans de comunicació, i també rebutgem l'intent d'aturar el Parlament, amb el benentès que, fidels a la democràcia, entenem que no pot acceptar-se de cap de les maneres que res ni ningú pugui aturar el treball d'un parlament democràtic com el nostre i les sessions que hi estiguin convocades.

Volem agrair la feina de totes aquelles persones que amb el seu esforç i professionalitat han fet possible el desenvolupament del Ple, treballadors, mitjans de comunicació social i especialment l'esforç de les forces i cossos de seguretat per tal de garantir la integritat de les persones que havien d'accedir al Palau del Parlament.

I, finalment, la democràcia garanteix que es puguin defensar plantejaments ciutadans d'acord i de discrepància política dins i fora del Parlament, però mai des de la coerció i la violència.

Palau del Parlament, 15 de juny de 2011

Tot el que va passar ahir a la porta del Parlament de Catalunya va ser el mateix que va passar dissabte a molts Ajuntaments en el Ple de constitució, inclòs el de Ripollet, encara que no va tenir el ressò mediàtic d’ahir. La mateixa violència verbal, insults, amenaces, persecucions als regidors i regidores i a les seves famílies. En fi, tot un espectacle. A Ripollet, a més, amb un agravant: el moviment està manipulat pel grup polític del COP, amb representació municipal. Aquest fet, va quedar ben clar al llarg de Ple, on el portaveu del COP anava donant consignes als manifestants de fora. A Ripollet ha tornat, després d’una anys, la estratègia de la kale borroka. Els del COP, que han perdut un regidor a les darreres eleccions, deuen pensar que tornant a la línia de la crispació tenen més a guanyar. En aquest ambient, es mouen com a peix a l’aigua.

Una pregunta: Perquè el moviment 15-M no es va organitzar a Ripollet fins el dia 24 de maig i no abans com a la majoria de pobles?. És evident, perquè els seus membres estaven ocupats en la campanya electoral.

Llàstima d’unes quantes persones que amb la il.lusió de canviar les coses s’apropen a aquestes reunions i son manipulats, alguns, sense adonar-se. No trigaran temps en percebre que al costat d’aquesta gent només trobaran sectarisme, violència i actituds poc democràtiques, tot el contrari del que persegueixen.

Espero que totes aquestes persones, que lluiten pacíficament perquè volen canviar la nostra societat, es desmarquin i condemnin aquests fets violents. Espero també que es comencin a dirigir les mirades al sector econòmic i financer, que és el veritable responsable de la situació que estem patint i s’estan sortint de rosetes. Tot el que està passant, inclòs els esdeveniments d’ahir al Parlament, els hi deu fer gràcia, i ho veuen des de la llunyania. Quina injustícia! Lluitem per aconseguir un poder polític que estigui per sobre de l’econòmic, proposant normes i lleis que vagin en aquest sentit, i començant la casa pels fonaments. Després, vindran les modificacions de les lleis electorals, de la constitució o el que calgui. Si no és així, només s’aconseguirà generar més frustració.

Les concentracions, en lloc de fer-les per evitar la celebració de sessions en el Parlament o els Ajuntaments, adrecem-les a les portes de les grans entitats financeres i segurament, comptarem amb més simpaties i suport de la societat, polític i mediàtic, no solament nacional, també internacional. Però els moviments assemblearis, que sobre el paper són idíl·lics, en realitat estan evitant canalitzar les veritables reivindicacions, que la societat espectant comença a reclamar ja.

Declaració de Stéphane Hessel, autor de ¡Indignaos!, davant dels aconteixements d'ahir:

http://estaticos.elperiodico.com/resources/pdf/8/1/1308219062418.pdf

14 comentarios:

Anónimo dijo...

El moviment el van començar nois contraris al COP. Per molt que estiguin els del COP, tot es decideix en assamblea i si els del COP volen anar per un camí que no volem, es rebutja la proposta. Ja ho tenim asumit que els partits intentaran guanyar vots tant afegint-se al moviment, com rebutjant-lo i tractant-nos de delincuents, violents, etarres, o fins i tot de Alqaeda.

Juan Parralejo dijo...

Tot això està molt be. Fins i tot m'ho podria creure. Aleshores, què opina la gent que no és del COP dels aldarulls d'ahir al Parlament i dels insults a l'alcalde, regidors, regidores i els seus familiars?. Ho trobeu be? Perquè la qüestió no és que la gent es pugui expressar lliurement, sinó el fet de no deixar que els altres es puguin expressar lliurement o amenaçar i coaccionar amb insults o fent fotos intimidadores.

Anónimo dijo...

Por alusión directa, puesto que estaba en el pleno y fui una de las personas que mantuvo 4 palabras con el dirigente del COP, le diré Sr. Parralejo que nada más alejado de la realidad. Denegamos en todo momento ayuda de ninguno de los partidos políticos representados en el ayuntamiento el día de la investidura. Parece que no lo quiere entender, o tal vez es la vía fácil, que el movimiento de indignados de Ripollet es totalmente apartidista y asindicalista. Y si hubiese cedido al dialogo y a la petición de lectura de nuestro manifiesto habría escuchado como se les invitaba a participar de nuestras asambleas para que vayan escuchando las propuestas que el pueblo quiere hacerles, en bien, entiendo de una democracia de la que usted mismo no hizo uso el día de su investidura, riéndose en la cara de todas las personas que estabamos presentes, cerrandose al dialogo y capando el derecho a la información. Igualmente quiero decirle que condeno todo acto violento que pudo suceder ese día, igual que respeto la intimidad de las personas. Yo me dirigí a usted (porque le llamé de usted) y le pregunté que porque no quería escucharme y su respuesta fue girar la cara hacía el otro lado. Espero que con este escrito le quede claro el curso que lleva el movimiento de indignados, e igualmente le invito a usted y a todos los regidores a que participen de nuestras asambleas.
Muchas gracias por su atención.
Un indignado.

Juan Parralejo dijo...

Si estuviste en el Pleno, y por lo que comentas, puedo imaginar quien eres. Cuando quieras, hablamos tranquilamente de todo esto y hacemos un cambio de impresiones, pero no así, porque tu eres "anónimo" y yo doy la cara. En igualdad de condiciones.
Puedes enviarme un correo a jparralejo@ripollet.cat. Si realmente te interes que hablemos, ya sabes lo que tienes que hacer.

Anónimo dijo...

Si entra en el facebook de ACAMPADARIPOLLET verá que se ha condenado la violencia como movimiento, y también a título individual.

Vecino UNETE el problema es de todos.

Juan Parralejo dijo...

Me alegro. Espero que trabajéis para que no se vuelva a repetir lo del sábado.
Quedamos o no? Anímate!

Anónimo dijo...

He decirle que en la mayor brevedad le daré una respuesta a su petición, y aclararle que mis comentarios acaban aqui. Si alguien comenta de modo anónimo me desvinculo totalmente de lo que se diga, puesto que esto puede ser utilizado en contra de mi persona.

Muchas gracias

Anónimo dijo...

Trabajaremos (voluntariamente) para que el movimiento y las acciones sean pacíficas y sin violencia. Pero también repetiremos lo de ir al pleno, que es la casa del pueblo, a ver si a la segunda nos podemos expresar libremente y se debate lo que preocupa en la calle.

Juan Parralejo dijo...

OK. Gracias a ti

Juan Parralejo dijo...

Hay canales para que cualquier tema se pueda debatir en el Pleno por los legítimos representantes de los ciudadanos. Hay mecanismos suficientes para hacerlos llegar.
La presencia de vecinos en los Plenos, es un buen síntoma de interés por la política municipal, que hace falta. Eso sí, con respeto.

Anónimo dijo...

Hola,

una pregunta que se me pasa por la cabeza y que quizá me equivoque.
Las diferentes horas de publicación en este blog (creo que personal) son varias. Con el trabajo que conlleva escribir una publicación y publicarla, no hay mucho trabajo en el ayuntamiento?
(repito que quizá me equivoque pero es una simple duda).
Gracias.

Juan Parralejo dijo...

Responderé ala pregunta que le inquieta. Si mi trabajo de alcalde requiere dedicación por la mañana, por la tarde y los fines de semana, suponiendo que no se me requiera por la noche, no tendría tiempo para utilizar las nuevas tecnologías, entre otras cosas. Con esto le quiero decir que no tengo horario, y mi trabajo de alcalde lo realizo durante todo el día, y considero que responder a mis vecinos, como estoy haciendo ahora, también forma parte de mi trabajo. Porque si no, ¿para qué sirven todos estos inventos?.
Otros en cambio, utilizan “negros” para que les mantengan los blogs y contesten por ellos, pero eso no va conmigo. Le aseguro que para mi no significa mucho trabajo escribir, lo hago con facilidad.
No se preocupe, mi trabajo y mis responsabilidades como alcalde está cubierto.

Black is black dijo...

ui!
això de dir que 'utilitzen negres' ha sonat molt malament! tampoc és que estigui a favor de l'ús del llenguatge políticament correcte en tots els àmbits però... si ni l'alcalde (cap de caps dels polítics professionals de la vila) no el fa servir... m'estic perdent alguna cosa!
Utilitzen 'negres' de Ripollet? O 'negres' de l'Àfrica? Els negres sense cometes són més negres que els 'negres' amb cometes?
Ai ai ai!

Juan Parralejo dijo...

El tema d'utilitzar "negres" entre cometes, no és que jo m'ho hagi inventat, és una accepció comú entre escriptors i periodistes. I si no, que li preguntin a l'Ana Rosa Quintana. Si de tot l'article, t'has quedat amb aquesta anècdota, ho lamento.