El final d’una il·lusió

Aquest matí s’ha consumat el que molts malauradament esperàvem, el fi de la treva d’ETA.

Estava cantat que després de l’atemptat de Barajas, i el trencament de les converses entre el govern i l’entorn d’ETA, aquesta notícia havia d’arribar tard o d’hora. Ara, es presenta un panorama complicat, sobretot per la decepció de moltes persones que pensàvem que aquesta seria la definitiva.
Algú ha dit que en aquest procés, no s’havien de concedir beneficis polítics, però que la política havia d’estar més que mai al servei del procés de pau. Estic d’acord.
Ara toca fer valoracions.
La primera, que la banda armada i el seu entorn, no han estat a l’altura de les circumstàncies, trencant unilateralment el procés amb l’atemptat mortal de Barajas. Sembla com si una part important de la banda no estigués d’acord des del començament amb el procés de pau, i al final s’han sortit amb la seva, deixant amb evidència a Otegui i companyia.
La segona, que el govern, al principi hauria d’haver reaccionat amb més empenta, prenen decisions i no perdre tant el temps amb allò que pugues dir el PP, que al final, serà el gran beneficiat de la noticia d’avui. Una oportunitat perduda, que trigarà molt de temps en tornar-se a produir. Tant de bo que no sigui així.
La tercera, l’actitud del PP, totalment deslleial amb els interessos del país, per pur electoralisme. Només desitjo que els ciutadans sàpiguen valorar les actituds d’uns i altres en un tema tan transcendental i important com aquest.
La qüestió del terrorisme d’ETA al Pais Vasc és un anacronisme a l’Europa occidental, que s’ha de solucionar dialogant i fent ús de la política de veritat, la que està per solucionar problemes i no crear-los.