Un escenari desitjable per al 2015

Aquest article publicat ahir a El Periódico pel Vicepresident de Federalistes d'Esquerres Antonio Sitges-Serra sembla el conte de la lletera. Tothom te dret a somniar, i a vegades, els somnis es fan realitat.

«En la història d'Espanya, els separadors han precedit els separatistes».
Luis Moreno

D'aquí dos anys tindran lloc les eleccions legislatives més transcendents de la democràcia. Hi ha en joc la credibilitat d'Espanya i el prestigi de la política. Mentrestant...

1. El Rei haurà abdicat en el seu fill, Felip. A Joan Carles li resulta cada vegada més difícil complir amb els seus compromisos; però la salut no és la raó per la qual el Monarca es retira al seu escorial. Assumeix que la seva missió s'ha acabat i que Espanya enfila una segona regeneració moral i política per a la qual fan falta nous ànims i sang jove. En el seu fill hi ha dipositada la confiança de la Casa Reial; reté encara cert carisma i s'ha fet amb l'elit política mundial amb discreció i cortesia.

2. A Catalunya la consulta ha fracassat; o bé no s'ha arribat a celebrar o s'ha fet en un clima crispat al voltant d'una pregunta inacceptable per més de la meitat dels catalans. El carreró sense sortida en el qual es van endinsar Mas i Junqueras s'ha tornat fosc i solitari. CiU es troba a un pas de l'abisme electoral i a un pas de desaparèixer. Alguns dels seus notables ja han abandonat el vaixell. ERC perd la seva raó de ser. Ciutadans recull les despulles del PP i creix. L'esquerra federalista remunta. Molts catalans se senten traïts, però s'adhereixen a la realpolitik i accepten negociar un nou estatus per a Catalunya que no impliqui canviar la senyera de Guifré el Pilós per l'estelada messiànica.

3. Novembre del 2015: eleccions legislatives. L'anèmica recuperació econòmica no arriba a beneficiar les classes mitjanes. Minat pels casos de corrupció, el PP rep un càstig a les urnes. El PSOE -que ha abandonat el jacobinisme com va abandonar al seu dia el marxisme- guanya sense majoria absoluta. El vot es fragmenta i el país es troba en una situació econòmica, política i educacional crítica. El sentit comú i la imperiosa necessitat d'abordar units el mal pas pel qual estem passant s'imposa als interessos de partit. La nova fornada de polítics al Congrés pacta un govern pluripartidista de concentració -a l'estil del que passa a Alemanya des del 2005- presidit pel PSOE. El rei Felip promou i beneeix l'acord entre forces, i els ciutadans, admirats, atorguen un vot de confiança a les institucions de l'Estat.

4. En l'agenda política una qüestió prioritària: la reforma constitucional. Aborda dos temes urgents: la regeneració democràtica i la política territorial. Es constitueixen les corresponents comissions amb profund sentit d'Estat. La insostenible desafecció política obliga a: 1) una nova llei de partits i el seu finançament, 2) una suspensió de la disciplina de vot, 3) llistes obertes i 4) eleccions primàries obligades.

5. La qüestió territorial es tracta amb generositat, amplitud de mires i amb ànim de trobar una solució que aspiri a ser definitiva. No pot ser cap altra que la federalització d'Espanya. Compartir el poder, evitar duplicitats, aprimar l'Administració, assegurar polítiques socials d'abast universal i reequilibrar les polítiques fiscals entre les autonomies amb especial consideració amb les nacionalitats històriques. El Senat es converteix en el fòrum de representació territorial. Els senadors no s'escullen per províncies.

6. Es convoca la ciutadania a un referèndum en el qual s'aprova la reforma constitucional per àmplia majoria malgrat les reticències del nacionalisme populista i dels republicans de l'elit intel·lectual. L'ambient al carrer és festiu. La unitat entre els partits per fer sortir el país del profund impàs en què es troba comença a donar els seus fruits i és celebrada pel poble que es manifesta. A Europa, el país comença a recuperar la credibilitat perduda per tantes picabaralles, tant totxo dolent i tants informes Pisa desfavorables.

7. La política recupera l'agenda social i posa els mercats al seu lloc. Havent vist el que s'ha vist, el neoliberalisme cedeix terreny: els ciutadans no permetran mai més que les decisions sobre el seu present i el seu destí es prenguin als despatxos de la banca o de les multinacionals. Amb això es posa límit, entre altres coses, a la medicalització social i es pacta una cartera de serveis sanitaris mínims sostenible i comuna a tots els espanyols; aquests, al seu torn, assumeixen més responsabilitat en la gestió de la seva salut. Repunta la natalitat i, per primera vegada en molts anys, l'edat materna del primer part baixa.

Ens queden dos anys perquè es facin possibles molts somnis. Som-hi.