El govern del PP vol desmantellar el municipalisme

Divendres passat, el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte de Llei de Racionalització i  Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). A partir d’aquest moment s’inicia un procés de discussió amb les forces polítiques i les entitats municipalistes que hauran de posicionar-se i aportar esmenes abans que sigui aprovada al Congrés dels Diputats. El govern del PP vol que aquesta llei estigui aprovada abans de finalitzar aquest any.

Si ningú hi posa remei, i aquesta llei s’aprova tal i com està redactada, serà la mort del municipalisme, tal i com l’entenem avui.

La LRSL té un caràcter molt regressiu perquè vol situar la gestió municipal a èpoques franquistes, on el paper dels ajuntaments es limitava a gestionar dos o tres competències bàsiques (il·luminació dels carrers, recollida d’escombreries, clavegueram...) amb escàs pressupost i cap control democràtic de la gestió municipal. Aquesta visió del municipalisme va portar a molts pobles, entre ells Ripollet, a patir una situació d’insuficiència clara de serveis bàsics: carrers sense asfaltar, dèficits d’equipaments sanitaris i educatius, absència total de zones verdes i equipaments esportius o culturals, i on les ajudes a les persones necessitades es feia a través de la beneficència.

Amb l’arribada de la democràcia, els pobles i ciutats de tota Espanya, independentment del color del govern, van iniciar un camí per donar sortida a totes aquestes deficiències, reivindicada pels veïns durant molts anys. La política local es va convertir en la política propera, la que detecta els problemes de la gent abans que ningú, la que té més capacitat de solucionar els problemes quotidians dels ciutadans de forma més àgil i ràpida, i també la que ha de rendir comptes mirant la cara dels seus conciutadans.

I deixant de banda alguns casos, que confirmarien la regla, la gestió als Ajuntaments ha estat marcada per l’austeritat i la eficàcia. Els nostres pobles i ciutats s’han transformat en aquests anys, convertint-se en espais de convivència, on la gent, a més de treballar té l’oportunitat de dedicar el seu temps lliure a l’esport, la cultura o l’associacionisme en general. Amb espais y serveis de qualitat que faciliten l’accés de tothom, independentment del nivell de renda. Això ha estat una de les grans revolucions de la nostra democràcia.

Be, tot això, el govern del PP s’ho vol carregar, perquè ha decidit, entre d’altres coses, que els serveis han de ser autosuficients econòmicament, es a dir, han de tenir un preu standard, que determinarà el propi govern. Si no s’acompleix, aquests serveis passaran a prestar-se des de les Diputacions, que ells suposen que són més eficients. D’aquesta manera, s’allunyaria la gestió dels ciutadans i s’eliminaria el control necessari, ja que aquestes institucions són més opaques i no són escollides per ells. Aquesta idea contradiu la Carta Europea d’Autonomia Local que estableix el principi de subsidiarietat, que vol dir que els serveis els ha de prestar l’administració més propera al ciutadà per estalviar costos i fer-los més accessibles. A més, aquesta proposta de llei envaeix les competències de la Generalitat de Catalunya, ja que el nostre Estatut d’Autonomia diu que l’organització territorial li correspon al nostre Govern, el qual està elaborant, juntament amb les entitats municipalistes catalanes, la Llei de Governs Locals que hauria d’entrar al Parlament abans de l’estiu.

Si aquesta llei s’arribés a aplicar, sense dubte, els serveis que ara presten els Ajuntaments es veurien reduïts i molts d’ells patirien un empitjorament de la seva qualitat.

Amb totes aquestes premisses, Perquè, doncs, el govern del PP ha decidit tirar endavant aquesta llei sense cap consens previ?

Crec que és evident que el motiu final d’aquesta llei és privatitzar els serveis, és a dir, que algú en tregui beneficis dels serveis bàsics que s’han de prestar als ciutadans. Per aconseguir-ho, els ministres del govern del Sr. Rajoy es dediquen a transmetre un missatge pervers, situant els Ajuntaments com els responsables de tots els mals de l’economia i als polítics locals com uns malbaratadors i mals gestors.

Res més lluny de la realitat. Les xifres diuen tot el contrari i desmenteixen aquestes afirmacions. Els Ajuntaments no acumulen dèficit (és un 0’3% testimonial) i a més, del total del deute de totes les administracions, la local representa un 4’1% (un 3% si traiem l’Ajuntament de Madrid). Per tant, la gestió municipal ha estat la més eficient i austera.

Per altra banda, el ministre Montoro va utilitzar a la roda de premsa un dossier ple de falsedats i errors. Es diu que, en conjunt, dels 68.285 alcaldes i regidors que hi ha a Espanya, només cobraran 12.188, és a dir, un 17’8%. El ministre Montoro no explica que, per exemple a Catalunya, més del 90% dels alcaldes i regidors no cobren, però el missatge sobre els sous dels regidors i alcaldes va més enllà, perquè pretén danyar la imatge dels milers de persones que dediquen part del seu temps a servir els seus veïns. Amb tots aquests condicionants, Qui es dedicarà a la política local? Lamentablement, els que tinguin resolt el tema econòmic o be, els mediocres. Ja els hi va be.

El resultat de tota aquesta disbauxa és què a l’Ajuntament de Ripollet, per exemple hi ha 5 polítics amb dedicació complerta o parcial i segons aquesta proposta de llei podrem tenir 11, no tenim cap assessor i podrem tenir 7, i l’alcalde cobra 45.000 euros bruts anuals i podrà cobrar 55.000. Es veu clar que tot és una cortina de fum. Si realment volen estalviar, que comencin per eliminar administracions i estructures obsoletes com per exemple les Delegacions del Govern. I si volen fer unes administracions més transparents i eficients que legislin modificant les lleis electorals per limitar els mandats, fer llistes obertes o establir auditories obligatòries i públiques quan comencen i acaben els mandats.

La resta són romanços.