Sento al
Telenotícies de TV3 que “la majoria del Parlament ha fet seu l’esperit de la
manifestació de l’Onze de Setembre” per a aprovar una moció que obligarà a
convocar un referèndum “preferentment” (compte!) els propers quatre anys. Segur
que aquest mateix esperit és el que ha servit perquè el President Artur Mas
hagi avançat la convocatòria de les eleccions al 25 de novembre, una data que
vaig anunciar en aquest mateix bloc el dia 19, abans inclús que els Presidents
Mas i Rajoy s’entrevistessin. Per tant, un esperit i un sentiment que ha servit
per modificar el calendari i les prioritats polítiques de Catalunya.
Sento tristor
perquè la primera vegada que un Parlament i un govern d’Espanya es fa ressò d’una
mobilització ciutadana es per qüestions identitàries i no per temes socials o d’altres
que afecten directament la vida de la mateixa ciutadania.
Hi ha hagut
mobilitzacions massives de tot tipus: contra el terrorisme, contra la guerra de
l’Iraq, contra les retallades, contra el desmantellament dels serveis públics...
En tots aquests casos, el govern de torn sempre a apel·lat a les obligacions, compromisos,
al no hi ha més remei, les culpes són dels altres... per no fer ni cas del clam
popular. A vegades, inclús, s’han ridiculitzat aquestes mobilitzacions amb el
nombre d’assistents i s’ha ressaltat per sobre de tot a la majoria silenciosa
que no assisteix a les manifestacions però que també se les ha de tenir en
compte.
En aquest darrer
any he assistit a dues manifestacions en contra de les retallades del govern de
la Generalitat. Cap
d’elles va assolir la gentada de la manifestació de l’11-S. Però fent un càlcul
simple, per ocupació de carrers (algú ho hauria de fer), segur que hi havia la
meitat, és a dir, 750.000 manifestants.
En cap moment el
govern de la Generalitat va tenir en compte l’esperit d’aquestes
manifestacions. Deu ser qüestió del nombre de manifestants: 750.000 pocs i 1’5
milions molts.
O és una qüestió
d’oportunisme polític?
1 comentario:
M'ha agradat la teva reflexió. Sí, crec que pot ser oportunisme polític. Però també crec que la majoria d'accions polítiques a Espanya són oportunistes. En tot cas, crec que la situació en la que vivim al nostre país requereix deixar de banda la lluita de partits per fer pinya d'una vegada per totes i plantejar solucions que estiguin a l'alçada dels esdeveniments, que són molt greus, per cert. Crec que la desafecció política no és a la política, és a la forma de fer política dels últims anys dels diferents governs del país.
Publicar un comentario