Aquest és el
títol de l’article que publica avui el prestigiós jurista Francisco Rubio
Llorente a La Vanguardia. Recomano la seva lectura.
http://www.caffereggio.net/2014/01/23/ciudadanos-de-catalunya-de-francisco-rubio-llorente-en-la-vanguardia/
Tinc la sensació, què el debat més important de la història recent de Catalunya no s’està fent amb rigor. Hi ha excessiva manipulació de l’opinió pública, massa utilització partidista dels mitjans de comunicació, massa militància mal informada exaltada i radical, que es dedica a catalogar entre bons i dolents catalans, a vegades, acusant de traïdors els què no pensen com ells (la setmana passada van aparèixer a les xarxes socials les fotos dels diputats del PSC que no van votar al Parlament junt amb el bloc independentista acusant-los de traïdors).
Tinc la sensació, què el debat més important de la història recent de Catalunya no s’està fent amb rigor. Hi ha excessiva manipulació de l’opinió pública, massa utilització partidista dels mitjans de comunicació, massa militància mal informada exaltada i radical, que es dedica a catalogar entre bons i dolents catalans, a vegades, acusant de traïdors els què no pensen com ells (la setmana passada van aparèixer a les xarxes socials les fotos dels diputats del PSC que no van votar al Parlament junt amb el bloc independentista acusant-los de traïdors).
Es veu que
caminem cap el pensament únic, això que és tant perillós en democràcia, i què
la història ens ha ensenyat cap a on deriva. La fractura social dels catalans s’està
eixamplant a gran velocitat, mentre els nostres responsables polítics miren cap
a altre costat, si no és el cas que la fomenten.
El cert és que el
debat soberanista ho tapa tot. Ahir es van aprovar al Parlament els
pressupostos més restrictius de la democràcia, i la notícia va ser que s’havia
canviat de lloc al tres diputats denominats díscols del PSC. No anem be.
Per sort, cada
vegada més, hi ha persones (d’aquelles que s’anomenen no polititzades) que
introdueixen nous elements a aquest debat tant important, si més no, per
fomentar la reflexió. Crec que això ho hauria de fomentar el propi govern, a
través dels mitjans de comunicació públics. Debats relaxats, amb persones
qualificades, amb diferents punts de vista, que ens poguessin explicar els pros
i contres de tot això que ens estan venent com si fos un Shangri-La. Estem
saturats d’informació (cansats diria jo) i en canvi estem desinformats. És un
contrasentit.
Els elements que
ens posa sobre la taula el catedràtic de dret constitucional i ex president del
Consell d’Estat Francisco Rubio Llorente, i la reflexió que fa al voltant d’aquesta
qüestió no hauria de passar desapercebuda i s’hauria de tenir en compte en una
societat madura. Però em temo que aquí estem per altres coses.
2 comentarios:
Senyor Juan Parralejo,
No acostumo a escriure a blocs ni respondre a qüestions fora de l’àmbit de les relacions face2face, que en dirien els anglo-saxons. Però aquest cop faré una excepció per la persona que escriu aquest bloc, en aquest cas vostè, batlle de Ripollet. Doni per entès que em mereix tot el meu respecte pel càrrec institucional que ostenta i que em representa.
Les sensacions són mútues, si es refereix al rigor. Crec que els que som partidaris de debatre tenim força punts de vista que ens arriben des de diferents indrets de l’estat espanyol. Ja sigui per contactes familiars o perquè, vet-ho-aquí, tenim accés a tots els mitjans d’àmbit estatal i, a l’hora, a tots els mitjans d’àmbit nacional.
Com que tenim accés a tot tipus d’informació, titllar de manipuladors i partidistes els mitjans de comunicació sense tenir en compte les persones que els escolten o els miren o els llegeixen, em sembla massa precipitat. Fins i tot per a vostè.
En el cas que ens ocupa, no s’acusa de traïdors (excepte algun energumen) a qui no vota a favor de la independència. No era aquest el cas. Es votava per exigir que el poble pogués votar, que pogués ser consultat. Vostès votin el que vulguin: no, sí i no o sí i sí. Fixin-se, els hi han posat ben fàcil: tres opcions. Un cop consultats els ciutadans i ciutadanes d’aquest país, ja veurem què passa. Però no acusi de manipuladors aquells que estem pel dret a que la gent parli, a que la gent jutgi, a que la gent voti.
I per acabar aquest punt, els que acusen de traïdors estan equivocats. Perquè hi ha molta gent al PSC que està a favor de la consulta, molta. Que la direcció no ho estigui, malgrat haver fet campanya dient que sí ho estava, no és culpa seva. Tinc el plaer de conèixer molts socialistes catalans que estan a favor de que la gent d’aquest país sigui consultada. Fins i tot, tinc el plaer de conèixer socialistes que ho estan però que no ho diuen per por a les represàlies del seu propi partit.
El segon paràgraf el comentaré amb la mateixa argumentació que he utilitzat en l’anterior. Aquí, a Catalunya, tenim la sort de comptar amb tot un seguit de mitjans d’informació que provenen tant de l’estat espanyol com de Catalunya. Hi ha mitjans afins a la dreta tradicional catalana, a l’esquerra tradicional catalana, mitjans independentistes o que estan pel dret a decidir, altres que no tant... Fins i tot, mitjans que estan en contra de la consulta, que estan en contra dels catalans i de Catalunya, i d’ells mateixos, si convé! Mitjans majoritàriament monàrquics, però no tant. Cap de republicà, per desgràcia. Mitjans en contra de la monarquia i a favor d’una república que de ben segur rebutjaríem (vos us imagineu un president de la república que s’anomeni Ànsar? Segur que no, i jo tampoc)
Sí és cert que el debat per la independència, que no sobiranisme, ho tapa gairebé tot. I això és perquè una majoria de catalans i catalanes ens hem proposat, un cop ens deixin votar d’una vegada i resolguem el que ens pertoca, iniciar un procés constituent on decidirem, de manera lliure i democràtica, quin model d’estat volem. Sens dubte, a mi m’agradaria una democràcia social i un model d’estat del benestar que està demostrat que funciona si es gestiona de manera racional.
Continuo amb una reflexió. On estaven aquestes persones “no polititzades” quan s’havia de fer front a la dreta espanyola més reaccionària mai vista? Que no sabien que venien els werts, gallardons i montoros? Perquè, permeti’m que li digui, però tots aquest ja hi eren quan bambi (Rodríguez Zapatero, pels enemics) va començar a fer les polítiques més de dretes que ha fet mai un partit d’esquerres. O no se’n recorden? Perquè aquí hi ha gent que tira de tripartit per fotre-se’n. Però tots aquests ja hi eren i, asseguts a una butaca, esmolant les paraules i el que és pitjor, les idees, per tornar a temps pretèrits.
Per últim, i si ha llegit tot això l’hi agraeixo, aquí no hi ha Shangri-La que valgui. Aquí, en aquest país, hi ha un 70% de gent o 87 diputats (segons es mirin les enquestes o la democràcia representativa) que estan a favor de ser consultats, que només això, de ser preguntats pel que volem. I punt. No hi ha conspiracions judeo-indepes que valguin! Vostè pot votar que no, que sí i que no o que sí i que sí. És tant fàcil com això: Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que sigui independent?
Faci el que faci, deixeu-nos votar, si us plau! Hi ha res més democràtic que poder votar?
Salut i República (Catalana, és clar...)
Publicar un comentario