Fa poc més d’una setmana, el PSOE va celebrar a Sevilla el 38 Congrés, al qual, vaig tenir la sort d’assistir juntament amb la delegació de la nostra Federació, el Vallès Sud.
Després dels primers dies de ressaca i feta la digestió de tres dies tant intensos políticament, una vegada analitzat les diferents notícies i articles d’opinió apareguts als diferents mitjans de comunicació, vull fer unes quantes reflexions a l’entorn d’alguns comentaris generalistes sobre el Congrés, que o be estan fets amb mala fe o demostren poca cultura democràtica.
Em refereixo, sobretot, al fet què un partit es presenti a un Congrés sense candidat escollit, amb la voluntat de donar-li l’última paraula als militants, amb dos candidats de reconeguda solvència política i de gestió, que han fet una campanya basada en arguments i idees, amb molt de respecte pel contrincant, encara que legítimament, intentant batre l’adversari amb les armes que els propis reglaments del Partit posa al seu abast, incloent-hi reunions, actes, inclús trucades als delegats i delegades. Be, tot això, que és un exercici democràtic es veu i es ven com a un problema intern, una divisió del Partit, una feblesa.
I és aquí on no ho acabo d’entendre, perquè tenim una societat que cada dia reclama més democràcia i més transparència als partits i per tant, aquesta manera de fer hauria de tenir el reconeixement social i en canvi a molts ciutadans, mediatitzats per mitjans de comunicació i tertulians ideologitzats, els arriba com un embolic.
Crec que amb tots els defectes i dificultats del procés, sempre serà millor i més democràtic un procés obert als militants que els nomenaments a dit. Malgrat la interpretació que alguns vulguin fer, el 38 Congrés del PSOE ha anat en aquesta línia d’obertura i transparència, que ja va iniciar el PSC al Congrés de desembre, i que cap altre Partit ha fet fins ara a Espanya. Aquest procés és imparable i culminarà amb el procés de primàries per escollir el candidat del Partit a les properes eleccions Generals. El Partit socialista francès ens ha marcat el camí, amb unes primàries obertes a la ciutadania que ha portat François Hollande a disputar de tu a tu la Presidència de la República a Sarkozy i ha tret al partit de l’obscurantisme dels darrers anys.
Algú s’imagina que als EUA els mitjans de comunicació critiquessin els processos de primàries per escollir candidat, on hi ha fins i tot atacs personals, dient que els partits estan dividits i enfrontats internament?
Encara ens falta cultura democràtica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario