Un gran acte

Ahir varem presentar públicament la candidatura del PSC a les eleccions del 24 de maig. Un acte entranyable i emotiu. Un equip renovat, paritari i integrat per persones treballadores i honestes.

Acte de presentació de la candidatura del PSC a Ripollet

El proper diumenge a les 12'00 h. al Teatre Auditori de Ripollet tindrà lloc l'acte de presentació de la candidatura del PSC a les properes eleccions municipals del 14 de maig.
Esteu convidats!

Tot a punt per preparar el programa electoral socialista

Des del passat mes de febrer, els socialistes de Ripollet hem tingut obert un període de contactes i recepció de propostes per tal de confeccionar el programa electoral amb el qual concorrerem a les properes eleccions municipals del mes de maig.

A través de les xarxes socials, correu electrònic i a la nostra web, s’oferia la possibilitat de què els veïns i veïnes del nostre municipi poguessin fer les seves propostes i suggeriments. Així, una setantena de persones s’han adreçat a  nosaltres per traslladar-nos les seves idees. A més, hem mantingut trobades amb entitats i col.lectius del poble, tant socials com culturals, esportives, associacions de veïns, el casal d’avis, la Unió de Botiguers i el Gremi d’Hostaleria.

En aquestes reunions sectorials hem pogut rebre les aportacions de cadascun d’aquests àmbits de la nostra societat, aportacions que la comissió electoral del PSC de Ripollet treballarà per tal de presentar a l’assemblea local un programa que respongui a les necessitats del nostre poble i que es pugui convertir en el programa de la majoria dels nostres veïns i veïnes.

Volem agrair a tothom, tant els veïns i veïnes a títol individual com a les entitats i associacions ripolletenques, la seva predisposició i esperit de col.laboració amb nosaltres.

L’assemblea del PSC tria la seva candidatura

El passat dijous, dia 19 de març, es va reunir, en sessió extraordinària, l’assemblea local del PSC per votar la candidatura socialista a les properes eleccions municipals del dia 24 de maig.

Un total de 53 militants, a més dels candidats, van votar per unanimitat a favor de la candidatura. Les 21 persones de la candidatura són 11 homes, 10 dones. De la llista, 17 persones són militants i 4 independents.

La llista està integrada per:

1.      Juan Parralejo

2.      Rosa Martín

3.      Maria Lladó

4.      Luis Tirado

5.      M. del Mar Viera

6.      Juan Molina

7.      Inmaculada Viera

8.      Antoni Francolí

9.      Natalia Izquierdo (ind)

10. José Luis Suárez

11. M. Carmen Gutiérrez

12. Antonio Verdugo (ind)

13. Rosa Espàrrach

14. Ángel Rodríguez

15. Montse Barquero (ind)

16. Jordi Lladó

17. Amàlia Romera (ind)

18. Alfredo Ángel Cano

19. Celestina Soms

20. Rafael Gómez

21. Ferran Tornel

Estem treballant el programa electoral del PSC de Ripollet

Des de fa setmanes, des del PSC de Ripollet estem recollint propostes a través de reunions amb les entitats locals així com de veïns i veïnes per tal de confeccionar el nostre programa electoral. Volem que sigui el millor programa, que respongui a les necessitats i inquietuds del nostres veïns i veïnes per tal que esdevingui la proposta més recolzada a les eleccions del 24 de maig.

Si vols col.laborar a títol individual ho pots fer enviant un correu electrònic a pscripollet@gmail.com

Desde hace semanas, desde el PSC de Ripollet estamos recogiendo propuestas a través de reuniones con las entidades locales así como de vecinos y vecinas con el objeto de confeccionar nuestro programa electoral. Queremos que sea el mejor programa, que responda a las necesidades e inquietudes de nuestros vecinos para que se convierta en la propuesta más apoyada en las elecciones del 24 de mayo.

Si quieres colaborar a título individual lo puedes hacer enviando un correo electrónico a pscripollet@gmail.com 

Ampli suport a la meva presentació com a candidat

http://info.ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=21871

Acte presentació de Juan Parralejo candidat a l'alcaldia de Ripollet

Un gran acte

"Cap partit a Catalunya o a Espanya pot dir que ha contribuït més que els socialistes a la llibertat i al progrés dels nostres conciutadans i conciutadanes".

Intervenció de Miquel Iceta a l’acte “La lluita per la igualtat en la Catalunya del segle XXI”:
https://diaridemiqueliceta.wordpress.com/2015/02/07/intervencio-a-lacte-la-lluita-per-la-igualtat-en-la-catalunya-del-segle-xxi/

¿Quién se ha burlado de la buena fe de la gente? ¿Quién ha jugado con sus sentimientos?

Interesante artículo publicado hoy por Antoni Puigverd en La Vanguardia.

Durante los últimos años, los partidarios del proceso catalán hacia la independencia (la minoría más robusta, organizada y sobrerrepresentada) han acusado a los catalanistas partidarios de otras opciones de poner palos en las ruedas catalanas. Quien osaba apelar a una tercera vía negociada era tratado de ingenuo incurable o de perverso representante del statu quo. Quien sostenía que el sentimiento de pertenencia catalanoespañol es, a pesar de todos los pesares, muy alto en Catalunya, y que era preciso tener presente este factor antes de dar según qué pasos, era acusado de quintacolumnista. Quien avisaba de que, forzando a elegir entre la lealtad catalana y la española, cabía la posibilidad de una ruptura interna catalana, era acusado de hacerle el juego a Aznar y se le obligaba a aceptar el dogma de fe de la exigencia demoscópica de voto por parte del 80% de catalanes (exigencia indemostrada, pero siempre desmentida por los hechos).

Quien recordaba que la reclamación del pacto fiscal dio la impresión de ser una excusa fugaz era acusado de tocársela con papel de fumar. Quien, ante la descripción independentista de una España monolíticamente agresiva con Catalunya, recordaba el respeto o el afecto con que no pocos madrileños, cordobeses o sorianos de hoy y de ayer reconocen nuestra realidad cultural y económica, era tachado de idealista enfermizo o de español confeso y se le condenaba al infierno de Wert, Losantos y compañía. Quien hacía notar que el discurso del president Mas confunde España con las posiciones del PP y la historia de España con la interpretación que hace de ella el PP era conminado a no entorpecer el procés con argumentos de quisquilloso. Quien lamentando que la hegemonía independentista imponía un relato obligatorio que empobrecía el debate era acusado de hacer el juego al españolismo y de demonizar el catalanismo.

Y si, considerando que la sentencia del 2010 fue emitida por un Tribunal Constitucional anómalo y politizado, alguien opinaba que la respuesta no tenía por qué ser la ruptura, sino un reagrupamiento del catalanismo en torno al mínimo común denominador, rápidamente era acusado de ser partidario de las medias tintas y se le conminaba a reconocer ante el tribunal de la historia que la oportunidad era única y que oponerse al procés era negar el futuro de Catalunya.

Pues bien, ahora díganme, ¿quién ha sido el quintacolumnista? ¿Quién ha entorpecido realmente el famoso procés? ¿Quién ha provocado el naufragio de la ilusión de los catalanes que habían hecho suyo el relato soberanista? ¿Quién se ha burlado de la buena fe de la gente? ¿Quién ha jugado con sus sentimientos? ¿Quién ha conducido al catalanismo a un laberinto? ¿Quién ha quemado las naves del catalanismo jugándose la historia y el futuro a una sola carta? Ahora díganme: ¿Quién, abusando de las metáforas de parejas que se rompen y los amores solitarios, ha acabado entonando aquel siniestro bolero que decía “la maté porque era mía”?

Feliz Navidad y un buen año 2015

Manifest del PSC amb motiu del Dia Internacional contra la violència de Gènere 2014

El 25 de novembre, els i les socialistes commemorem el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Malauradament, ho fem amb la convicció de retrocés en la lluita contra la seva eradicació per una clara manca de voluntat política.

El proper desembre farà deu anys que es va aprovar la Llei integral contra la violència de gènere (Llei Orgànica 2/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere) impulsada pel darrer govern socialista i que ha estat guardonada amb una de les mencions d’honor del premi de Polítiques de Futur (Futur Policy Award 2014) que l’ONU Dones, el World Future Council i la Unió Interparlamentària concedeixen a les millors lleis i polítiques del món que tinguin com a objectiu posar fi a la violència contra les dones i les nenes. Han ressaltat que aquesta llei és una de les normes més importants i eficaces que existeixen per eradicar la violència sexista en tot el món. Una violència que qualifiquen com una de les formes més generalitzades d’abús contra els drets humans. Aquesta llei és la clara mostra que per lluitar contra la xacra de la violència masclista s’ha de tenir voluntat política, i fer de la lluita contra la violència una prioritat absoluta dels governs. Cal invertir recursos i esforços per visualitzar la Tolerància Zero amb la violència masclista. Una societat que vol ser moderna i cosmopolita no pot deixar de lluitar contra una xacra que cada any ens deixa dones assassinades i nens i nenes víctimes.
Una voluntat política que no tenen ni el govern del PP a l’Estat, ni el de CiU, amb suport d’ERC, a Catalunya, que han fet desaparèixer el principi d’igualtat del discurs polític i la violència de gènere de les seves prioritats per fer que torni a ser un problema privat, invisible. Estan desmantellant la llei integral amb contínues retallades pressupostàries i amb reformes legislatives que ataquen directament la transversalitat i efectivitat de la llei, com la Llei Wert, la fallida reforma de l’avortament, o la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local que farà desaparèixer molts serveis municipals, com els de promoció i protecció de les dones (programes d’atenció, punts d’informació, pisos d’acollida per a dones maltractades,...). Tot això afeblirà més encara la xarxa d’entitats que donen suport a les dones maltractades.

Des del PSC reivindiquem tornar a prioritzar la perspectiva de gènere i les polítiques contra la violència vers les dones, amb els recursos i mesures desmantellades en els darrers anys. Perquè les polítiques d’igualtat d’oportunitats, educació, salut, d’acompanyament a la inserció laboral i les polítiques de suport a les persones amb dependència són innegociables i imprescindibles per a la justícia social.

Perquè hem d’exigir Tolerància Zero envers la violència contra les dones proposem:
1. Incrementar recursos, serveis i pressupostos per combatre la violència masclista en tots els nivells institucionals, tenint present que la dura i llarga crisi que patim ha posat moltes dones en situacions d’extrema vulnerabilitat.
2. Reforçar les campanyes públiques de sensibilització contra la violència sexista, i enfortir la detecció i el recolzament a les dones víctimes i els seus fills i filles menors.
3. Impulsar el desplegament i l’aplicació de la Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere en coordinació amb tots els poders públics, tant locals, com autonòmics i estatals.
4. Reclamar a la Generalitat el desplegament de la Llei per a l’eradicació de la violència contra les dones, assolint el compromís de finalització del desplegament de la xarxa de recursos per poder fer front a la recuperació de les víctimes de violència masclista, així com fer efectiu el fons per cobrir els impagaments de pensions.

De nou, gràcies per la confiança

Ahir, l’Assemblea de militants socialistes de Ripollet em va escollir com a candidat a les properes eleccions municipals que tindran lloc el mes de maig de 2015.

Els meus companys i companyes van dipositar en mi la seva confiança de forma majoritària (93% dels vots). Va ser una Assemblea carregada d’emocions on varem tenir la oportunitat de repassar l’actualitat política a Espanya i a Catalunya i també la situació que travessa el nostre partit.

Amb la elecció del candidat, el PSC de Ripollet inicia el seu camí per tornar a guanyar les properes eleccions. Soc conscient que assumeixo una gran responsabilitat en uns moments difícils, ja que les properes eleccions es presenten més obertes que mai.

El fet de comptar amb el suport dels meus companys m’estimula i és el millor combustible per assumir aquest important repte.

Otro grave error

Interesante artículo publicado ayer en El Periódico por Joan Tapia. Definitivamente, el seny se ha esfumado de la vida política.

Ayer por la mañana el presidente de las Cortes, Jesús Posada , un conservador sensato y próximo a Mariano Rajoy , dijo que «el 9-N es la culminación de un camino que entre todos hemos hecho que sea equivocado». 

No sé si Posada sabía que el Gobierno a última hora de la tarde iba a solicitar al Consejo de Estado el preceptivo informe para impugnar «el proceso participativo» lanzado por el president Mas el pasado martes 14, cuando aceptó la suspensión de la consulta dictada por el Tribunal Constitucional. Entonces se rompió la unidad de las fuerzas políticas soberanistas. 

Tiene razón Posada . Es un camino equivocado. La primera víctima –esta irrelevante– ha sido mi recién acabado billete en el que comentaba el debate de ayer entre el catedrático Santiago Muñoz Machado , que aboga por una vuelta al Estatut del 2006 acompañado de una reforma constitucional, y el presidente del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer , en otro tiempo vicepresidente del Tribunal Constitucional (TC). En el billete argumentaba que Muñoz Machado hacía una propuesta provocativa, intelectual y políticamente, pero que no podía caminar sino venía respaldada por una propuesta en ese sentido del Gobierno de España. Pues no, el Gobierno no solo no asume esa iniciativa sino que se propone también impugnar el denominado «proceso participativo» lanzado por Mas . 

Es un nuevo y grave error del Gobierno del PP porque emite una señal de intolerancia y cerrazón. Catalunya (hay multitud de encuestas) apoyaba la consulta. Quiere expresarse porque el TC ignoró su aprobación del Estatut del 2006. Pero es cierto que la consulta tal como estaba formulada –sin ser pactada como en Escocia y sobre todo con una absurda doble pregunta en la que no podías votar a la segunda si no decías sí a la primera– daba mucha base para un recurso de inconstitucionalidad. Y el «proceso participativo» de Mas es una chapuza. No tiene ninguna garantía democrática (ausencia de censo y organización controlada por voluntarios). 

Es más, la seudoconsulta sería solo una manifestación de los partidarios del sí-sí que irían a depositar una papeleta en una urna. Por eso como acertadamente indicó el notarioLópez Burniol no tenía ninguna repercusión legal. Era un negocio jurídico no ya nulo sino totalmente inexistente. Pero la libertad de expresión –incluso imaginativa– y de manifestación es la base de la democracia y declarar inconstitucional algo que no sería otra cosa que una manifestación sui géneris (y la válvula de escape de una parte significativa y muy irritada de Catalunya) es un grave gesto de falta de voluntad de diálogo con las fuerzas mayoritarias del Parlamento catalán (a mi juicio equivocadas pero mayoritarias). Es una deriva muy poco justificada hacia la respuesta autoritaria a una reivindicación. 

Mariano Rajoy ha vuelto a cometer un grave error. Respecto a Catalunya, quizá el mas grave desde que es presidente. No se pueden dar portazos inconsiderados ni matar moscas a cañonazos. Un gobernante tiene que saber torear , comprender… y pactar si es conveniente. Está visualizando que no es capaz. 

Un poco de ‘seny’ 

Tenía razón (desgraciadamente) la presidenta de la Assemblea Nacional Catalana (ANC),Carme Forcadell , cuando pronunció el pasado domingo 19 –en plena crisis de la unidad soberanista– la frase que ayer recordaba Enric Hernàndez : «El Estado español, que nunca nos decepciona, también nos ayudará a seguir juntos hasta el final». Es triste constatar que al frente de Catalunya y de España hay dos presidentes legítimos y elegidos pero que no están a la altura porque no saben que dialogar no es imponer. Los ciudadanos nos merecíamos un poco más de seny .

Día mundial contra el cáncer de mama

El federalisme s'imposa

Segons Metroscopia, un 47% dels catalans és partidari que Catalunya segueixi formant part d’Espanya amb noves i blindades competències davant d’un 29% que prefereix la independència i un 16% que prefereix l’actual situació.