Ja han passat les festes nadalenques (aquest any per qüestions de calendari, han estat generoses) i ara toca afrontar aquest nou any.
És l’hora de fer una mica de dieta, més que res perquè els quilets de més que he agafat aquests dies no es consolidin, i també d’encarar aquest any amb la màxima il·lusió, ja que segons els experts serà un any difícil.
Hem començat l’any amb l’euribor, l’IPC i el preu del petroli amb mínims històrics, i és un fet que em fa pensar que aquesta crisi, tan estranya, pot superar-se més aviat del que alguns preveuen.
Però també aquest any ha començat amb una escalada de violència al pròxim orient molt preocupant. Preocupant perquè, una vegada més, les institucions internacionals, començant per l’ONU queden en entredit. És inadmissible que un país com Israel, pugui fer i desfer al seu gust, envair altre país amb total impunitat i que no passi res. Mentrestant, centenars de morts, entre ells, molts nens innocents. Qui pagarà per tot això?
Amb l’esperança que tot aquest despropòsit acabi de manera immediata, la meva solidaritat amb el poble palestí.
Un any més he acompanyat, juntament amb les regidores Maria Lladó i Rosa Espàrrach, als membres del Casal d’Avis de Ripollet a la tradicional excursió de final d’any. La ciutat escollida enguany ha estat Lloret de Mar, que ens ha acollit amb un dia de sol que ha permès poder passejar i anar de compres a les 350 persones de l’expedició. Ha estat la primera excursió organitzada per la nova junta, i ha estat una bona prova de foc. Ressaltar potser, les mostres d’estima envers la meva persona, que em fa sentir-me molt orgullós d’haver compartit amb ells aquest dia. La majoria son persones que no han tingut una vida fàcil però que saben apreciar tot allò que han aconseguit amb molt d’esforç, i que realment són feliços, potser més que d’altres que ho tenen tot. Tot un exemple.
A més, també he compartit aquest cap de setmana el sopar d’hivern amb els Amics del Ball. Una entitat que va a més, no solament en l’augment constant de nombre de socis sinó en la quantitat d’activitats que organitza i la seva implicació en el teixit associatiu local. Cada vegada és més urgent trobar un espai digne per a que puguin desenvolupar la seva activitat. Estem treballant algunes propostes per tal de solucionar definitivament aquestes mancances.
Per acabar-ho d’arrodonir, el diumenge vam celebrar la Festa Anyal del Avis al Pavelló municipal. Més de 4.500 persones grans es van apropar al pavelló per gaudir de les activitats organitzades per la regidoria de Serveis Socials. Activitats que van comptar amb la col•laboració de diferents entitats locals, que ho van fer de manera desinteressada: Coral Los Estupendos, Alegrias del Sur, Colla de Gitanes, Ripollet Country i el cuadro Andaluz de Ripollet, a més de l’ajuda especial de la Creu Roja.
El Ple municipal de Ripollet va aprovar ahir el pressupost per a l’any 2009. Un pressupost que combina austeritat en la despesa corrent i un programa d’inversió molt ambiciós.
El pressupost ordinari de 27.303.534 euros (puja el 5’24% en relació al 2008) i el d’inversions de 4.181.609 euros estan confeccionats en base a tres principis bàsics:
1)Contenció de la despesa corrent i un esforç d’austeritat
2)Establir com a prioritat l’augment de les partides de caràcter social per tal d’ajudar a aquells que més ho necessiten.
3)Incrementar de manera notable la inversió per tal d’incentivar l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball.
En aquest sentit, per a l’any 2009 contem a més amb una aportació extra de l’Estat per a fer inversió per un valor de 6.311.000 euros, el que representa una capacitat d’inversió de més de 10’5 milions d’euros. Estem convençuts que això serà un estímul per a la creació d’ocupació i al mateix temps per fer millores en la via pública i els equipaments.
El pressupost presentat al Ple per l’equip de govern respon al requeriment de la situació que estem vivim. A més s’afronta amb la tranquil·litat d’haver treballat be i amb responsabilitat aquests darrers anys, ja que la nostra situació financera ens proporciona l’estabilitat i garanties suficients per a afrontar la crisi amb millors condicions.
Tot això queda reflectit en la congelació de nombroses partides pressupostàries (sous dels polítics, assignacions als Grups Municipals...), i la reducció d’altres (publicacions, representació, material d’oficina, despeses de telèfon,...). Donat que els ingressos previstos s’incrementen únicament un 4’43%, han estat necessàries aquestes mesures per pujar altres partides de caràcter social (Les partides de Serveis Socials pugen un 42’19%, les d’educació un 16’14% i les del Patronat d’Ocupació un 14’24%).
A tot això s’ha d’afegir la forta inversió prevista, d’un programa d’actuacions que ens permetrà entre d’altres:
* Reurbanitzar el carrer Padró (1.000.000 €)
* Remodelar el Parc Primer de Maig (800.000 €)
* Cobrir les piscines d’estiu (360.284 €)
* Reurbanitzar la Plaça Clos (350.000 €)
* Programes de generació d’ocupació (476.000 €)
* Pla director d’Esports; Camp Industrial i Pavelló Barneda (1.350.000 €)
* Inversió en via pública (Accesibilitat, reasfaltat de carrers, pintura passos de
vianants, etc..): 3.300.000 €
·Inversió Centres Escolars (300.000 €)
·Inversió equipaments culturals (250.000 €)
·Programa ds’estalvi energètic (200.000 €)
D’aquesta manera, l’equip de govern municipal està complint el Pla d’Actuació Municipal (PAM) sense que això repercuteixi directament en les butxaques dels nostres veïns.
El Parlamento Europeo ha rechazado hoy de forma abrumadora la propuesta de ampliar la jornada laboral a 65 horas semanales. Sin duda, una gran noticia.
Los socialistas de Ripollet estamos especialmente contentos porque el pasado 24 de julio, el Pleno del Ayuntamiento de Ripollet aprobó una moción presentada por el Grupo Municipal del PSC que, entre otras consideraciones, instaba al Parlamento Europeo a reconsiderar dicha propuesta (ver post de 1 de julio de 2008)
La Presión ejercida por sindicatos, partidos políticos de izquierda e instituciones ha servido para que no sólo los partidos de izquierda, sino también numerosos diputados liberales y conservadores hayan votado en contra de la propuesta (421 de 785 parlamentarios).
El “no” de la eurocámara forzará a los estados miembros a negociar un nuevo texto con el Parlamento Europeo. En palabras de la eurodiputada del PSC Maria Badia “ la votación de hoy representa un triunfo de todos los trabajadores y trabajadoras de Europa y demuestra el papel decisivo de la Eurocámara en cuestiones que afectan de manera directa a la ciudadanía”.
Des de fa uns dies m’he introduït en aquest mon del Facebook i és veritablement fascinant. Darrerament anava rebent invitacions per afegir-me com amic de moltes persones conegudes, però la veritat, em feia una mica de mandra, i també, perquè no dir-ho, una mica de por. Por a introduir-me en un mon desconegut per mi, i també, por a que tot això acabi sent un “Gran Hermano”. Fins ara, al marge de que no l’he trobat el tranquillo del tot, trobo que és una experiència positiva. En primer lloc, perquè cadascú pot escollir amb qui es relaciona, i en segon lloc, perquè tinc la impressió, que els que estem al voltant dels cinquanta, si no estem al dia, les noves tecnologies ens passaran per sobre. Va tot massa ràpid. Espero que el temps em confirmi que ha estat una bona experiència i que ha servit per mantenir un contacte fluid amb amics i amigues que fa temps no veig, companys i companyes d’antigues feines, etc... Fins el moment, i en poc més d’una setmana, ja he tingut algunes experiències amb el Facebook molt agradables.
Aquest matí els alcaldes de Cerdanyola Toni Morral, de Barberà del Vallès Ana del Frago, de Montcada i Reixac César Arrizabalaga i jo mateix hem fet públic en roda de premsa els cinc guanyadors que han de presentar el concurs d’idees del projecte del futur hospital Ernest Lluch.
El passat 18 de juliol, en una reunió extraordinària de la Comissió Gestora de la Mancomunitat de municipis de Cerdanyola-Ripollet-Montcada es va licitar el concurs per tal que els arquitectes i gabinets tècnics es presentessin al concurs d’idees. Cal dir que els 24 grups presentats, tant estatals com estrangers, presenten un currículum i un nivell molt alt, que ha complicat l’elecció dels cinc guanyadors. No obstant això, ens garanteix un altíssim nivell de qualitat en un equipament que a més de la seva funcionalitat, tan necessària a la nostra comarca, ha de representar un símbol de la nova arquitectura moderna i respectuosa amb el medi ambient.
A partir d’ara, els cinc guanyadors disposen de seixanta dies per a presentar els seus treballs, per tant, la propera primavera el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya encarregarà el projecte executiu al guanyador, un projecte que te un pressupost de més de 4 milions d’euros.
La construcció d’un hospital segurament és un dels reptes constructius i funcionals més complicats que hi ha, degut no solament a la complicitat de l’edifici sinó al seu equipament (quiròfans, connexions de caràcter tècnic, seguretat, aparells, etc...). A aquestes alçades podem dir que el treball i la reivindicació d’aquests darrers anys per part dels ajuntaments i de la societat civil, s’ha vist recompensat amb l’assumpció per part del Departament de Salut d’aquest important equipament. No hi ha marxa enrere.
Ara el que toca és fer el seguiment i vigilar que el procés no s’aturi i es compleixi el calendari que es va establir entre la Conselleria i els quatre Ajuntaments.
Per últim, recordar que estem parlant d’una obra amb un pressupost estimat de 90 milions d’euros, el que representa segurament l’obra més important feta a la nostra zona, que generarà sense dubta, un pol de centralitat econòmica i molts llocs de treball.
Este largo fin de semana hemos aprovechado para recibir una expedición de canileros, dentro del programa de celebración de los 10 años de hermanamiento. La expedición, encabezada por la alcaldesa de Caniles Isabel Mesas, ha participado en los diferentes actos y actividades programadas por el comité de hermanamiento de Ripollet. Así, el sábado por la tarde, en el Centre Cultural se hizo la recepción oficial, a la que asistieron numerosos vecinos y vecinas para dar la bienvenida, para asistir al intercambio de recuerdos entre los comités de hermanamiento y los Ayuntamientos, y también para degustar el vino y jamón del país ofrecido por la delegación canilera. El domingo por la mañana, el comité de Ripollet preparó una excursión a las bodegas Torres, con una visita guiada, para conocer las peculiaridades del cultivo y la tradición del vino en Catalunya. Por la tarde, el Teatre Auditori se llenó para disfrutar del concierto ofrecido por la entidad local de la Societat Coral del Vallès, que ya había participado en un anterior encuentro en Caniles. El espectáculo se cerró con un pase de fotografías conmemorativas de los encuentros realizados durantes estos diez años, y con una exhibición de Country llevada a cabo por la entidad local Associació Country Line Dance, que acabó con numeroso público participando en el escenario. La cena de despedida corrió a cargo de la entidad local El Setrill, que una vez más dejó boquiabiertos a más de uno con un menú degustación de platos típicos catalanes. Se da la circunstancia de que la entidad de El Setrill ya realizó hace cuatro años una paella popular en Caniles para más de 2.000 personas. Este hermanamiento, promovido hace diez años por un grupo de personas, la mayoría descendientes o nacidos en Caniles que viven en Ripollet, ha significado una apuesta por el intercambio cultural entre los dos municipios, que ha estrechado nuestros lazos y ha permitido la relación entre numerosos vecinos y entidades. Enhorabuena a los dos comités de hermanamiento, tanto al de Caniles como al de Ripollet, verdaderos artífices de que aquella apuesta haya sido todo un éxito.
Aquesta és la quantitat que li correspon a Ripollet dels 8.000 milions d’euros que l’Estat ha destinat als Ajuntaments per a fer inversió durant l’any 2009. No hi ha dubte que és una important injecció econòmica per als Ajuntaments, que hem rebut aquesta notícia com un bàlsam a la precària situació econòmica que estem patim.
El passat dia 2 de desembre, el BOE publicava aquest decret llei, aprovat pel consell de ministres el dia 28 de novembre i anunciat al Congrés de Diputats pel President Zapatero el dia abans. Aquest decret llei estableix el repartiment en base a la població, per tant és una ajuda que rebran tots els ajuntaments, dels més petits als més grans.
L’objectiu és injectar una important quantitat de diners a través de les inversions públiques fetes pels ajuntaments per a revitalitzar l’economia i crear llocs de treball. Els ajuntaments hem de presentar els projectes entre el dia 10 de desembre fins el 24 de gener del 2009. Posteriorment, el Ministeri d’Administracions Públiques (MAP) confirmarà l’acceptació d’aquest projectes, que s’han d’adjudicar per tal que les obres comencin el 13 d’abril del 2009 fins el primer trimestre del 2010.
Els condicionants dels projectes són la obligatorietat que cadascú d’ells incorpori una memòria amb el nombre de llocs de treball a crear, que no estiguin cofinançats per altres administracions i que no estiguin inclosos en els pressupostos municipals d’inversió previstos per al 2009.
Això vol dir, que en aquest moments estem mobilitzats per tal de aprovar projectes que arribin al màxim atorgat pel Govern. Projectes que volem que arribin a tots els veïns i veïnes a través de la millora de carrers, accessibilitat, millora dels equipaments públics, etc...
A més, a Ripollet, l’ajuntament invertirà del seu pressupost més de 4 milions d’euros, el que vol dir que al llarg del 2009 invertirem més de 10 milions. Una quantitat gens menyspreable, que si bé, no soluciona el problema de fons que és el finançament municipal, sí que ens dona un respir.
Ahir diumenge vaig inaugurar l’exposició Temps de Vinya al Centre d’Interpretació de la Memòria de Ripollet (CIP). Es tracta d’una exposició relacionada amb el cultiu de la vinya, molt arrelada a Ripollet fins fa uns anys.
El mèrit, però, d’aquesta exposició és que pràcticament la totalitat dels objectes i estris exposats son propietat de molts veïns del poble, el que li confereix un valor sentimental molt especial. Es tracta d’un recorregut pel cultiu de la vinya, de caràcter general i la seva importància per a Ripollet, com a activitat econòmica i social. A més de les eines, estris i fotos facilitades pels particulars, l’exposició es complementa amb documents procedents de l’arxiu municipal.
L’objectiu, a més de donar a conèixer a la població (sobretot el més joves i els nouvinguts) el què ha representat el cultiu de la vinya a Ripollet, és que els estudiants de la vila i de la comarca puguin treballar sobre el tema d’una manera didàctica, ja que l’exposició està dissenyada justament per això.
És una exposició que val la pena visitar, i jo recomano dedicar-li un temps per poder llegir i admirar tot el seu contingut.
El Centro Aragonés de Ripollet, d’aniversari
Bon ambient en l’aperitiu ofert pel Centro Aragonés de Ripollet, amb motiu del seu 12è aniversari. Acompanyat d’altres regidors i regidores, vaig compartir una estona amb ells, els quals em van expressar, com sempre, la seva estima ver la meva persona, cosa que els hi agraeixo de veritat.
És un grup maco, amb bona gent, que fa les coses amb molta il·lusió.
Per molt anys!
Presentació oficial del Club de Bàsquet Ripollet
Ahir a la tarda, també vaig assistir a la presentació oficial del Club de Bàsquet Ripollet (CBR) i ho vaig fer amb la triple condició d’aficionat, de pare de jugadores i d’alcalde. El Pavelló Francesc Barneda ple de gom a gom i la pista plena de jugadors i jugadores (en total deu equips). La veritat, feia goig.
Ahir vaig compartir una estona amb la nova Junta del Casal d’Avis que van venir a presentar-se. Els acompanyaven alguns membres de la Junta sortint encapçalats per l’anterior President Francisco Ludeña. A la xerrada informal que vam mantenir a l’Ajuntament, els membres de la nova Junta em van traslladar les seves inquietuds, idees i il•lusions per tal de revitalitzar les activitats al Casal. És una Junta molt renovada (només repeteixen dos membres de l’anterior) i es veu amb molta empenta. Espero que el nou President, l’amic Tino, i els seus companys i companyes de Junta tinguin molta sort i puguin fer una bona feina. Tant la regidora de Serveis Socials Maria Lladó com jo mateix els hi vam oferir tot el nostre suport per tirar endavant aquestes iniciatives. També vam aprofitar per agrair als membres de l’anterior Junta els anys de dedicació al Casal, en els quals, ha experimentat un notable canvi, no solament de millores de l’equipament, també d’activitats i d’increment de socis.
Efectivamente, desde el Ayuntamiento de Ripollet, mientras el PSC esté en el gobierno, la promoción de viviendas de VPO será una prioridad. Así ha sido desde hace años, cuando prácticamente ningún Ayuntamiento lo hacía, y lo sigue siendo ahora, que la necesidad social lo reclama.
Hay que decir que la promoción de vivienda de protección oficial no es una competencia municipal, sino de las comunidades autónomas que a través de los diferentes Planes de Vivienda desarrollan las leyes estatales en este ámbito. No obstante, los Ayuntamientos, conscientes de la problemática social de falta de vivienda asequible de sus ciudadanos, una vez más se involucran de manera directa, con el objetivo de ayudar a paliar esta situación. Unos lo hacen directamente promoviendo viviendas, otros, poniendo suelo público a disposición de la VPO.
En el caso de Ripollet, recientemente se ha dispuesto de suelo para poder construir 300 viviendas de VPO. Hace poco más de un año se realizó el sorteo de la primera promoción de 128 y estamos trabajando en la segunda de 172. La gestión la lleva a cabo el IMPSOL (Institut Metropolità del Sòl) que es una empresa de capital 100% público cuyo objeto principal es la promoción de viviendas de VPO en los municipios que conforman el Área Metropolitana de Barcelona, justamente para liberar a los Ayuntamientos de dicha gestión, ya que éstos, de por sí, no cuentan con la estructura ni capacidad necasarias para llevarlo a cabo.
Desde el Ayuntamiento de Ripollet, se vendió dicho terreno al IMPSOL, estableciendo en el convenio firmado la condición de que las viviendas a realizar fueran de VPO de Régimen General (las más económicas) ya que dentro de la VPO existen otras figuras como la de Precio Tasado (fórmula utilizada en la mayoría de Ayuntamientos) que permite a las promotoras incrementar el precio de la vivienda, aún siendo protegida. Por lo tanto, con éstas condiciones es fácil saber el precio de la vivienda, ya que viene marcado por la ley. Es decir, el metro cuadrado construido tiene un precio que varía en función de la zona. Ripollet, por esta ley, pertenece a la zona denominada 2, junto a los municipios de nuestro alrededor (Montcada, Cerdanyola, Barberà…) por lo que el precio es el mismo en todos estos municipios. Dicho importe se va actualizando anualmente, y en la primera promoción estaba establecido en 1.940’48 €/m2. Aplicando esta cantidad, resulta que un piso de 70 m2 cuesta 135.833’60 €, uno de 80 m2 155.238’84 € y uno de 90 m2 174.643’20 €. En estas cantidades no está incluido el parking o el trastero en caso de que haya, cuyo precio establecido es de 1.164’29 €/m2.
En este precio final no influye el precio del terreno, ya que el importe final está establecido por la ley de VPO. Este es el motivo de que, hasta ahora, ningún privado hacía VPO, porque el precio del suelo era muy alto y no era rentable.
Con la venta de suelo a precio VPO se pueden hacer promociones de VPO, que es lo que ha hecho el Ayuntamiento de Ripollet y la totalidad de municipios.
Destacar que en el caso de Ripollet, la propiedad de dichos terrenos no ha sido fruto de la planificación urbanística, es decir, que el Ayuntamiento no los ha recibido gratis, como ha sucedido en algunos casos, sino que son fruto de una compra. Hace años, el Ayuntamiento de Ripollet, con una buena visión de futuro, adquirió estos terrenos a través de crédito bancario que todavía está pagando(por cierto, con el voto en contra de los que ahora reclaman que el Ayuntamiento cree patrimonio municipal de suelo).
Pues bien, algunos critican que el Ayuntamiento haya vendido estos terrenos para hacer VPO, y aducen que ellos lo hubieran regalado para que así los pisos fueran más baratos.
Evidentemente estoy totalmente en contra de esta visión cerrada y alejada de la realidad, que lo único que pretende es generar confusión entre los vecinos a través de panfletos llenos de inexactitudes y de datos inventados.
¿No es más lógico que todos los ciudadanos de Ripollet vuelvan a disponer de los recursos que invirtieron hace años para poder reinvertirlos en nuevos equipamientos municipales? Por cierto, este es el dinero que algunos denominan beneficios y que se preguntan dónde está. Pues la respuesta es simple: a disposición de los ciudadanos de Ripollet.
¿Porqué unos pocos han de obtener beneficios más allá de los que de por sí ofrece la VPO de Régimen General, que en estos momentos representa el 50% sobre el precio de la renta libre?
Estoy convencido de que si hiciéramos estas preguntas a nuestros vecinos y vecinas, estarían de acuerdo en que la decisión tomada por el Ayuntamiento es la correcta.
Todos los datos que he expuesto son oficiales, y por lo tanto, fácilmente comprobables. No son estimaciones ni sensaciones que nos pueden llevar a resultados erróneos. Repito, son datos oficiales.
Por último, quisiera comentar algunos aspectos relacionados con la VPO y sus leyes de aplicación.
Es verdad que en los últimos meses la construcción y por lo tanto, la vivienda, ha entrado en una crisis profunda y de forma muy rápida. No entraré a valorar la sensación general de que el precio de la vivienda se desplomará, aunque creo que el % que pueda bajar será muy inferior al que muchos pronostican. Pero es cierto, que en el debate general se ha instalado la idea de que con estas bajadas, la diferencia entre VPO y la renta libre se elimina. Por decirlo de otra manera, que no vale la pena comprar VPO porque en el mercado libre, la vivienda es más barata porque ha bajado de precio.
Yo invito a cualquiera a que tase un piso construido en la zona donde se van a construir las viviendas de VPO en Ripollet y se comparen entre ellos (lógicamente, con unos m2 similares). Veremos que, aún y la crisis, la diferencia es considerable (sin contar con otros beneficios como puede ser el interés protegido y las ayudas directas por la compra de VPO que no existe en la renta libre).
En cualquier caso, corresponde al Gobierno determinar el precio, y valorar las circunstancias concretas para, si es necesario, adaptarlo (precio del suelo, mano de obra, materiales, etc.).
En lo que sí que estoy de acuerdo con muchas opiniones, sobre todo de los jóvenes que acceden a una vivienda de VPO, (y que he hecho llegar a las instancias que tienen capacidad de valorar y modificar criterios) son algunas normas, ya obsoletas, que regulan el acceso. Por ejemplo: ¿Porqué en VPO las hipotecas tienen un tiempo máximo de 25 años, cuando en la renta libre pueden ser más?. Modificar esta norma supondría un alivio para muchos jóvenes que verían reducida la cuota mensual, aunque estuvieran pagando más años.
Otro ejemplo son las cantidades que hay que depositar antes de la constitución de la escritura. ¿Porqué la VPO no permite el 100% de hipoteca sobre el precio de venta, si estamos hablando de VPO, y por lo tanto, con aval de la administración? Cambiar esta norma permitiría abrir el acceso de muchos jóvenes que pueden pagar la mensualidad, pero no disponen de tantos recursos para la entrada.
Tengo conocimiento de que todas estas cuestiones y otras relacionadas con los baremos mínimos y máximos de acceso a la VPO se están estudiando y confío de que en breve se modifiquen para que así sea más sencilla la promoción y el acceso.
También se está potenciando el acceso a la vivienda de alquiler que, sin duda, es el futuro, aunque cueste romper con la tradición de compra de nuestro país.
Todo lo que sea poner palos a las ruedas, generar confusión con mentiras, trasladar la imagen de que todo son corruptelas, etc. va en detrimento de la promoción de VPO y está encaminado a desmotivar a los Ayuntamientos para que no promocionen VPO y de intentar conseguir votos a costa de lo que sea.
En el caso de Ripollet, no lo conseguirán.
Dar respuesta a más de 800 demandas actuales es lo prioritario para el gobierno municipal.
El passat 14 de novembre, en el si d’una Assemblea extraordinària, l’Agrupació del PSC de Ripollet va escollir una nova Comissió Executiva. Donant compliment dels Estatuts del Partit, l’Agrupació de Ripollet ha renovat el seu màxim òrgan de govern, desprès de la celebració dels Congressos del Partit i de la Federació Vallès sud. I ho ha fet donant suport quasi unànime a una candidatura que renova el 40% dels seus membres. Prèviament, la Primera Secretària Rosa Martín va presentar l’informe de gestió d’aquests quatre anys, amb un important balanç de la feina feta, representat pels bons resultats obtinguts pel Partit a Ripollet en les quatre eleccions celebrades (Generals, Autonòmiques, Europees i Locals), on ha estat la força més votada en totes elles. Aquest informe també va ser referendat pels assistents, els quals vam omplir la sala del local de l’Agrupació. A partir d’ara s’obre una nova etapa, que comença amb molta il•lusió i ganes de treballar. Els militants i simpatitzants del Partit tindran l’oportunitat de treballar a través de les diferents comissions que es crearan. Des d’aquí convido a tot aquell que vulgui col•laborar, que ho faci a través d’aquestes comissions. Moltes felicitats i bona feina!
Composició de la nova Comissió Executiva Local:
Francisco García: President honorífic Rosa Martin : Primera Secretària J.M. Izquierdo: Secretari d'Organització Ferran Tornel: Secretari de Política Municipal Luis Tirado: Secretari de Formació M. del Mar Viera: Secretària de Polítiques d'Igualtat Jordi Lladó: Vocal M. Carmen Gutierrez: Vocal Alfredo Cano: Vocal Rafael Ocaña: Vocal Alberto Castro: Vocal Rosa Espàrrach: Vocal Marcos Garcia: Primer Secretari JSC Ripollet
Esta es la pregunta que me hago cada vez que aparece una noticia sobre este personaje, y la verdad, últimamente aparecen a menudo, todas relacionadas con procesamientos sobre posibles corruptelas.
Desde hace diez años este señor se está riendo de la justicia, apoyado por su partido, el PP, cuyo presidente Rajoy ha dicho hace unos días que dicho señor es un ciudadano ejemplar.
Ejemplar no sabemos si es, pero que este Sr. Fabra tiene una historia siniestra, eso no lo discute nadie. Descendiente de una familia caciquil de Castellón, que lleva más de 150 años en los ámbitos del poder (sobre todo, la presidencia de la Diputación de Castellón), que es hijo del presidente franquista de la Diputación de Castellón, cargo que ostenta desde hace años el Sr. Fabra. Vaya, una buena perla.
Pero el tema de fondo no es este, sino el estilo de hacer política del personaje. Sólo hace falta darse una vuelta por los pueblos de Castellón y encontraremos en todos ellos alguna placa que testimonia su gratitud a este señor (sí, sí, personalmente) por su ayuda a construir cualquier equipamiento. Perdón, en todos ellos no, en los que no gobierna el PP, nada de nada. A esos, a pan y cuchillo, por portarse mal.
Desde hace muchos años, en los mentideros de la provincia, se comenta, porque se sabe, que este señor no es trigo limpio. Detrás de esa apariencia siniestra, se encuentra un hombre que maneja los hilos del partido y del poder de la provincia, y todavía no ha habido nadie (ni Aznar, ni Zaplana, Ni Camps, ni Rajoy) que se atrevan con él. Debe de saber mucho el hombre, y además, ¿quién facilitaba las famosas vacaciones de Aznar y su familia en Oropesa del Mar, en la casa de "Don Porcelanosa"? Imaginémoslo.
El caso es que, como decía, lleva diez años eludiendo a la justicia, y eso sí es preocupante. Lo que no consiguió otro ilustre personaje, el Sr. Jesús Gil, lo está consiguiendo este, con menos ruido: eludir a la justicia.
Da escalofrío pensar que su caso de presunta corrupción ha sido tratado ya por cuatro fiscales y ocho jueces distintos (todos llegan con muchas ganas, y al cabo de un tiempo, piden el traslado voluntario). Esto como mínimo, mosquea. ¿Es que la justicia no tiene remedio para estas situaciones? ¿Por qué se marchan tantos jueces y fiscales? ¿Por miedo? ¿Por amenazas? ¿Porque han sido “untados”?
Verdaderamente es un escándalo. No quiero pensar lo que pasaría si este señor fuese del PSOE. La última que se comenta por la provincia es que la petada que va a pegar Marina d’Or va ser de escándalo. Y curiosamente, otra vez nos encontramos al Sr. Fabra involucrado. ¡Qué casualidad!
El Sr. Carlos Fabra posee 94 cuentas bancarias conocidas. En 1999 ingresó 600.000 euros de procedencia desconocida. Por asesorar a alguna empresa cobró entre 2000 y 2004 la friolera de 814.000 euros e ingresó seis millones de euros sin justificar. Evidentemente, durante todos esos años, su declaración de renta le salió “a devolver”. Eso sí, es un hombre de suerte, ya que le ha tocado tres veces la lotería. La última, el año pasado en el sorteo del Niño (dos millones de euros)ffffff…que tufillo más “blanco”.
Mucho me temo, que igual que le pasó a Al Capone, este buen hombre tendrá que rendir cuentas porque la implacable Hacienda no perdona a nadie, más que porque la justicia haga eso: JUSTICIA.
Hace justamente 45 años, Martin Luther King tuvo un sueño que se vió truncado por la violencia. Hoy se ha cumplido parte de ese sueño con la elección de Barak Obama como presidente de los EEUU. Espero que este nuevo presidente, que ha sabido ilusionar a los ciudadanos americanos como nunca otro candidato lo había hecho, imprima un giro de 180 grados en la política de los EEUU y nos haga olvidar rápidamente al peor presidente de toda la historia americana: Georges Bush.
