Llei Wert: retorn al passat

“Nada hay más preocupante que lanzarse con la mayor eficacia en la dirección equivocada. Pero también hay que situar las grandes cuestiones estratégicas sobre el qué hacemos con la educación para que los recortes y reformas no acaben con un pilar tan básico de nuestra vida y para el futuro del país. Ello nos debe llevar a preguntarnos tanto por la educación como por la sociedad que queremos.”

Aquest text forma part de la Declaración de Sevilla que reflexiona sobre el projecte de l’anomenada Llei Wert.
Des de fa uns dies, vaig rumiant escriure alguna reflexió sobre el desgavell que suposa aquesta llei pel nostre model educatiu, especialment per a Catalunya. De cop i volta, m’he trobat amb un article d’ Agustín Moreno, professor d’ensenyament secundari a Vallecas i coordinador del llibre “Qué hacemos con la Educación”  M’han semblat molt interessant les seves reflexions i apreciacions i és per això que recomano la seva lectura: http://www.cuartopoder.es/tribuna/ley-wert-regreso-al-pasado/3695
Com diu el Primer Secretari del PSC Pere Navarro: “El que avui és l’escola és el que demà serà el país”. Una afirmació ben certa què no hauria de passar desapercebuda pels polítics que tenen responsabilitat de govern.
Si aquest país ha avançar de manera extraordinàriament ràpida ha estat, entre d’altres coses, per la gran transformació que va suposar la universalització de l’ensenyament, les millores en els equipaments escolars públics, la millora de la formació del professorat, l’allargament de la edat d’escolarització, l’avançament de la incorporació al sistema educatiu, o l’increment de les beques d’estudi. Una gran revolució que ha permès que molts joves amb pocs recursos econòmics hagin pogut cursar estudis superiors. Això ha estat un gran benefici per a les nostres empreses, per a la nostra investigació i desenvolupament i per a la societat en general.
Ara, el govern del PP vol fer una contrareforma per carregar-se tot aquest esperit i ens vol portar a l’educació de fa 40 anys, amb separació per sexes, amb separació d’escoles per motius econòmics i a més, a Catalunya, per separació de llengua. Un veritable cop d’estat al model d’escola catalana. Si aquesta llei, de difícil aplicació, es posés en marxa, tindria unes conseqüències nefastes per al nostre país.
És important la unitat política i social per rebutjar aquesta llei (sembla que a Catalunya hi és). El PSC està radicalment en contra i apel·la a un model d’escola que garanteixi el dret a l’educació, que defensi l’opció pública, laica i de qualitat, amb un domini de les dues llengües. Un model que defensem des de sempre i què el PSC va estar determinant en la seva creació.