Ahir dijous, varem celebrar el ple ordinari corresponent al mes de
febrer, sessió que, a la seva fi, ens va deixar un mal regust a la boca.
El ple va acollir debats polítics molt importants, amb mocions
transcendentals aprovades (sobre el dret a decidir, contra la reforma de la
llei de l’administració local i en solidaritat amb el poble sahrauí). Amb
aquests textos sobre la taula, i amb els problemes que té el nostre poble, el
que quedarà del ple d’ahir serà un debat crispat absolutament innecessari.
Innecessari perquè tots ens podríem haver estalviat el debat propiciat
per una moció de reprovació al govern que va presentar el COP. Des que sóc a
l’Ajuntament és la primera vegada que un grup presenta una moció de reprovació
i, a més, ni tan sols ha estat per criticar o denunciar una mala gestió, sinó
per una suposada manca de transparència. Resulta curiós que, el grup que ens
demana transparència encara no hagi explicat públicament la substitució a corre
cuita del seu cap de llista, quan havia transcorregut només un any de mandat.
La resta de partits hem estat escrupolosament respectuosos amb aquest canvi
però que no ens vinguin amb històries de “relleus acordats” perquè això ja no
s’ho creuen ni ells.
Aquesta moció és tot injusta perquè aquest govern que presideixo és
totalment transparent, i això els regidors i regidores del COP ho saben. De
fet, la portaveu del PSC, Rosa
Martín, va apuntar un seguit d’informació al respecte de la
moció i va denunciar i demostrar les mentides de la moció, informació que el
COP no va saber contestar.
Davant la manca d’arguments, es van centrar en les formes i en la
reivindicació de la seva feina com a oposició. Aquesta tasca d’oposició és molt
lloable i necessària però no té res a veure amb el debat d’ahir.
De fet, el COP torna al seu estil clàssic que consisteix a crispar la
vida política local. És on millor es mouen i on es troben més còmodes. Ja ens
ho van anunciar a l’inici de mandat, que va començar malament. El mateix dia de
la constitució de l’Ajuntament ja van fer de les seves, amb insults i amenaces.
Va costar recompondre unes relacions necessàries per tal de centrar-nos en els
veritables problemes que tenen els nostres veïns i veïnes. Però ho varem
aconseguir.
Ara s’ha produït un canvi d’estratègia i d’actitud, començant pel ple
d’ahir. Han tornat a torpedinar aquest esperit positiu, crític però positiu,
amb el que hem treballat durant els darrers mesos.
El debat va acabar acaloradament. Tots en som responsables però no
perdem de vista que va ser com a conseqüència d’una provocació del COP. Van dir
que se senten renyats i estaven ofesos amb la meva intervenció. Bé, doncs jo em
sento alliçonat amb les seves intervencions amb les quals sembla que estiguin
per sobre del bé i del mal, amb paraules que també fereixen. Nosaltres també
estem ofesos.
Vull demanar disculpes públicament pel to del debat en aquesta moció.
Ripollet es mereix alguna cosa més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario