Qui escolta aquest sentiment?

Després d’un dia de vaga general i de manifestacions celebrades a Barcelona i altres ciutats, cal fer algunes valoracions i reflexions.

Al marge de l’aturada laboral en diferents àmbits, amb més o menys èxit depenent dels sectors, i sense aturar-me massa en les diferents xifres ofertes (sindicats, patronals, govern), el cert és que la vaga general va ser tot un èxit, sobretot perquè hi va haver un sentiment general de vaga. Comerços, escoles, indústria, transports i serveis van secundar massivament la vaga. Es notava a Ripollet, que semblava més un diumenge que un dia laborable. Per la C-58 circulaven a mig matí molt pocs vehicles.

Però el que realment va ser massiva va ser la manifestació de Barcelona i moltes que es van organitzar en altres poblacions, com Ripollet. I és aquí on m’agradaria, modestament, fer un paral·lelisme amb a manifestació, també massiva de l’onze de setembre.

L’assistència a la manifestació de Barcelona, segons els sindicats,  va ser d’un milió de persones. Altres fonts diuen que 100.000, inclús la delegació del govern diu que hi havia unes 50.000. No vull entrar en guerra de xifres, però ja és hora què algú determini un sistema de mesura neutral i real (amb els mitjans tècnics actuals, no crec que sigui tan complicat). Ja vaig dir en un article anterior que al marge de les xifres, la manifestació de l’onze de setembre va ser massiva i la més gran de la història a Catalunya. També dic que la d’ahir va ser la més gran de les vagues generals. I també com l’altre, va ser una manifestació transversal: grans, petits, homes dones, treballadors, comerciants, autònoms, famílies senceres, funcionaris, gent d’aquí i d’allà, etc.

Per tant, si tothom dóna per bo el milió i mig de l’onze de setembre, perquè es posa en dubte que ahir no hi havia un milió? O potser on caben 1’5 milions d’independentistes només caben 100.000 vaguistes?

Si sumen la resta de manifestacions d’arreu de Catalunya, la xifra podria arribar al milió i mig de persones, moltes d’elles, segurament també van assistir-hi a la de l’onze de setembre. Si el sentiment de la manifestació d’aquella manifestació va ser ràpidament assumit pel President de la Generalitat i el seu govern, la pregunta que em faig és: Qui escolta aquest sentiment?

Després del clam d’ahir, es canviaran les polítiques econòmiques d’austeritat i retallades què estan portant recessió i tanta misèria?

Es convocaran eleccions i es farà un referèndum per a que el poble decideixi si està o no d’acord amb aquestes polítiques? O és que aquesta manifestació no interessa?

Em temo que no. Tot això forma part del joc polític i dels interessos electorals.