Un altre cap de setmana molt viu a Ripollet. Moltes han estat les activitats programades: 25è aniversari de a colla Diables, el tradicional dinar de germanor de Mans Unides, la botifarrada del PSC, festes de fi de curs a diferents escoles del poble, entrega dels premis de dibuix infantil de la Unió de Botiguers... Es nota que amb l’arribada de l’estiu, aprofitem per sortir de casa i intentar desconnectar una mica de la rutina diària.
Dissabte, durant tot el dia, la colla de Diables de Ripollet va celebrar el seu 25è aniversari amb molta marxa, alegria i el que millor saben fer: soroll i foc. Van comptar amb la participació de diferents entitats del poble (Gegants, Gitanes, Grup Candombé, La Gresca, L’Estel) i d’altres colles vingudes d’arreu de Catalunya. No va passar desapercebut per ningú. 25 anys són molts, i cal felicitar-los per haver aconseguit mantenir una entitat com aquesta. El futur de l’entitat està assegurat amb el bateig de la colla infantil.Esperem que els propers 25 anys continuïn donant “guerra” al grit de: Visca el foc, visca el vi i visca la mare que ens va parir!
Ahir al matí, l’Agrupació local del PSC va organitzar una botifarrada per celebrar l’arribada de l’estiu. Més de 200 amics i amigues es van apropar a compartir el matí amb nosaltres, en un ambient sa i animat. Aquesta trobada s’emmarca en l’inici d’una campanya de contactes amb els veïns que continuarem durant la propera tardor. Tenim a la vista les properes eleccions autonòmiques i hem de començar a preparar també les propostes pel proper programa electoral del PSC a les municipals de l’any que ve.
Al migdia, tocava dinar de Mans Unides. Aquest any, s’han superat amb la organització. Vull aprofitar per felicitar totes les persones que han treballat perquè l’organització fos un èxit. Més de 200 comensals al pati de l’escola Anselm Clavé (els canvis d’escenari sempre son un risc), i tot fet amb molta il·lusió (dinar inclòs). Els diners del dinar i el tradicional bingo aquest any es destinaran a ajudar en la construcció d’una escola a la India
Ahir, després del Ple ordinari, varem celebrar un Ple extraordinari per discutir un suposat Pla anticrisi presentat conjuntament pel Partit Popular i el COP, els dos grups de l’oposició. Quasi tres hores de debat on va quedar ben clar que l’oposició a Ripollet improvisa, no sap com funciona l’Ajuntament i es mou només per interessos electoralistes. Aquesta és la conclusió que fem sobre unes propostes fetes fora de temps, sense valorar-les, sense tenir en compte la realitat de Ripollet, algunes simplement inviables o il•legals, i en qualsevol cas, fetes d’esquena als problemes dels nostres veïns. I tot això no ho diu el govern, ho diu l’informe realitzat pel Secretari i l’Interventora municipal. Què passaria si el govern es presentés a un Ple amb un informe tan demolidor com el que ells es van presentar ahir al Ple? No ho vull ni pensar, el que diríem. O serà que el Partit Popular, amb el vist-i-plau del COP, ens volen imposar el seu model de gestió municipal? El model de Madrid i València, on governen. Els municipis més endeutats d’Espanya. Tal i com va manifestar la regidora d’Hisenda, el govern municipal no posarà en risc les finances municipals per portar a terme les “ocurrències” de l’oposició. Com estaríem ara si els hi haguéssim fet cas quan no fa gaire ens demanaven la supressió de la taxa d’escombreries?. Com es possible que ara ens reclamin reduir despeses i fa tan sol tres mesos es van manifestar perquè es va treure el piromusical de la festa de Carnestoltes?. Aquesta és l’oposició que tenim. Des de el govern varem aprofitar per explicar totes les mesures preses de contenció de la despesa i estalvi, les propostes per incrementar les partides socials i de foment de l’ocupació, així com l’evolució dels darrers dos pressupostos, uns pressupostos fets des de l’austeritat. Perquè la crisi no ha començat ara, com ens vol fer creure l’oposició. O és que el seu objectiu era traslladar als nostres veïns que el govern no ha fet res per mitigar la crisi?. Si és així, l’estratègia els hi va sortir malament.
Algunes dades d’interès presentades al Ple: • Congelació de la plantilla municipal des de l’any 2009 • Retribucions de l’alcalde i els dos regidors a dedicació exclusiva congelades des de 2008 • Congelació de taxes, impostos i preus públics en el pressupost de 2010 • Reducció del pressupost ordinari de 2010 en un 4’49% • Reducció de partides de Protocol i representació un 36’64% • Reducció despeses Festa Major un 15% • Eliminació de les hores extraordinàries del personal municipal • Supressió de la Festa de Nadal de la Gent Gran • Eliminació de la recepció de la Festa Major i de l’aperitiu de Nadal del personal municipal. • Increment dels ajuts econòmics de Serveis Socials un 48’05% • Increment de les beques de menjador un 75% • Increment de les ajudes a les famílies un 63’52% • Increment del Servei d’Assistència Domiciliària un 338’61% • 518.960 euros destinats a la formació ocupacional i al foment de l’ocupació (129 contractats en 2009 pel Patronat Municipal d’Ocupació i 1240 usuaris) • Mesures d’estalvi energètic en parcs i jardins, vies públiques, escoles públiques i edificis municipals.
Tot això i un munt de mesures més han contribuït a que Ripollet estigui millor preparat que d’altres poblacions per afrontar la crisi. Ripollet és el municipi menys endeutat per càpita dels municipis de més de 15.000 habitants de la nostra comarca i el 7è de la província de Barcelona, a més d’un 50% per sota de la mitjana. Tot i així, el govern municipal va aprofitar el Ple per presentar i aprovar una sèrie de mesures complementàries a les que ja s’estan duent a terme: • Els regidors i regidores no rebran cap indemnització per la celebració del Ple extraordinari d’ahir. • Es reduiran un 5% les indemnitzacions següents: o Assistència al Ple o Assistència a la Junta de Govern Local o Assistència a les Comissions Informatives o Assistència a les Ponències de Vies Públiques i Activitats o Assignacions als Grups Municipals • Seguint les recomanacions de la Comissió Municipalista de Catalunya, es reduiran les dedicacions exclusives com segueix: o Alcalde: 8% o Dues restants: 6% • Creació d’una partida pressupostària sota el nom “Urgències Socials”. Aquesta partida es nodrirà de les aportacions resultants de les reduccions abans esmentades.
Al final, i com a aspecte positiu, varem acordar entre tots els grups municipals, constituir una comissió per fer propostes que ajudin a afrontar el pressupost del 2011, que es preveu complicat degut a la previsió d’una important disminució d’ingressos i de l’increment de la demanda d’ajudes socials. Espero que l’esperit dels representants que designaran els diferents grups sigui el d’ajudar a superar aquesta etapa de crisi i no tant aprofitar la comissió per intentar treure profit polític. foto: la regidora d'hisenda Imma Viera durant la seva exposició (ripollet.cat)
Ahir es va celebrar a Granollers l’acte d’entrega dels Premis a les millors iniciatives locals de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Ripollet ha estat guardonat, dintre de la categoria de municipis entre 5.000 i 50.000 habitants amb un premi i 3.000 euros pel projecte d’estalvi d’aigua que es va realitzar l’any passat al parc Gassó Vargas, i que consisteix en treure aigua freàtica amb energia eòlica, que després s’utilitza pel rec dels espais verds.
Un reconeixement a un projecte innovador que ens omple d’orgull.
Aquest cap de setmana, una delegació de la ciutat d’Avrillè, agermanat amb Ripollet, ens ha visitat. L’intercanvi ha estat organitzat pel Comitè d’Agermanament dels dos municipis, i ha comptat amb diverses activitats. La delegació va arribar el passat divendres a la nit i van ser rebuts per les famílies que els han acollits a casa seva. El dissabte van visitar algunes zones de Barcelona i el Poble Espanyol i a la nit, alguns membres de El Setrill els hi van preparar un sopar degustació al Centre Cultural. Jo no hi vaig poder anar, però m’han dit, que com sempre, van deixar el llistó molt alt. Es del Comitè d’Agermanament de Ripollet han volgut que aquest intercanvi girés entorn de l’any de l’Arbre, declarat pel Ple municipal. En aquest sentit, el diumenge, des de la Casa de Natura van programar una visita a espais verds de Ripollet per visitar les diferents espècies d’arbres. Per la seva part, ens han portat un regal molt especial: un arbre. En aquest cas, es tracta d’un nesprer que el plantarem a l’hort educatiu que s’està fent a la Casa de Natura. Per culminar la visita, diumenge vam gaudir d’un pic-nic barbacoa tots junts, i a la tarda, aprofitant la feria del Rocío de Montcada, van fer una visita, que els hi va agradar molt. En aquests moments de crisi, és important que la societat civil prengui iniciatives, que des de les administracions ens constaria tirar-les endavant, com en aquest cas. Això demostra que va ser tot un encert que els agermanaments formin part de la trama civil de les diferents entitats dels pobles.
La manera que tenen PP i COP (els grups local d’oposició) d’entendre la democràcia és sol·licitar un Ple extraordinari i després no presentar-se. Això que pretén ser un boicot, però que realment és una burla i una falta de respecte a la Institució i als seus votants, defineix molt be l’estil d’aquests dos grups.
Diuen que no estan d’acord amb l’hora del Ple i demanen que es consensuï amb ells. Quin morro!
O sigui, ells utilitzen el reglament de funcionament del Ple per demanar un Ple extraordinari, fent ús de les seves prerrogatives, sense consultar a ningú la conveniència o no d’aquesta sol·licitud, i després es queixen de què l’Alcalde, utilitzant aquest mateix reglament decideix el dia i l’hora. Senyors, les normes són per tothom, i per respectar-les, no només la part que ens agrada.
Ara ens titllen d’antidemocràtics. Si s’ha pres alguna decisió antidemocràtica, segur que podran impugnar-la. Els repto a què ho facin.
En el fons, encara que insconscientment, tenen la idea què els regidors i regidores del govern viuen de l’Ajuntament (professionals de la política, diuen) i ells són persones altruistes que tenen la seva feina i es dediquen a estones a l’Ajuntament. Pues no és així.
Els regidors i regidores del govern tenen la seva feina igual que ells, i per assistir al Ple han hagut de demanar permís a les seves empreses, tal i com dóna dret el Estatut dels Treballadors. I per aquesta assistència, tal i com està acordat, es cobra una assignació que és la mateixa pels regidors del govern i de l’oposició.
NO TENEN EXCUSA. Els hi ha agafat una emprenyada i han perdut els papers.
Per cert, Com es pot dir què el que vol el govern és refusar el debat? Si al darrer Ple varem estar més d’una hora debatent el tema pel qual han sol·licitat el Ple extraordinari!
Si volen debatre sobre mitjans de comunicació que hi vagin al Consell d’Administració del Patronat Municipal de Comunicació, que tenen representació i que és un òrgan plural, representatiu i participatiu. O es que aquesta participació no els interessa? Només els interessa la participació quan ells manipulen?
Seran capaços de demanar un Ple extraordinari per debatre, per exemple, sobre l’esport extraescolar o sobre la Festa Major? Aleshores, perquè serveixen els Patronats? O es que hi ha Patronats de primera i altres de segona?
L’equip del Sènior A del Club de Bàsquet de Ripollet (CBR) ha tingut mala sort. Uns mals resultats al darrers partits li han portat a jugar la fase de permanència amb el Manresa. Ara és quan necessita més suport dels aficionats. Esperem que el factor camp ens ajudi a superar aquesta eliminatòria, perquè el Ripollet es mereix no perdre aquesta bonica categoria. Es mantindrà el millor a tres partits, dos d’ells es jugaran a casa i un a fora. Per tant, el factor camp i la seva afició poden ser determinants. Dissabte vinent, jugaran el primer partit. Des d’aquí, tots els meus ànims a l’equip. Ahir ho vaig fer personalment quan va acabar el partit que van jugar a Barberà del Vallès. Ens en sortirem!
Ahir diumenge es va inaugurar la nova Plaça Clos després de la seva reforma. Els actes van anar a càrrec d’entitats del poble, als quals hi van assistir nombrosos veïns.
Ha estat una remodelació important, compromesa per aquest govern municipal en el seu Pla d’Actuació Municipal per a aquest mandat, dintre d’un projecte més ampli de remodelació de la part més antiga de la nostra vila, que pretén donar més protagonisme a les persones en detriment dels cotxes, potenciant espais tranquils i d’estada. Amb aquesta idea hem remodelat la Plaça Pere Quart i voltants, el carrer Padró i properament el carrer Nou.
Moltes persones es van adreçar a mi per felicitar-me pel resultat aconseguit, però també hi ha d’altres que no els agrada. Parlo d’alguns veïns al voltant de la Plaça. Accepto aquesta situació, encara que és obvi, que m’hagués agradat que tothom estigués content amb les reformes.
Avui surt a El Periódico una editorial que parla del projecte de reforma de la Diagonal que ha endegat l’Ajuntament de Barcelona (recomano la seva lectura). La veritat és que es poden fer alguns paral·lelismes amb el projecte de remodelació de la nostra Plaça Clos. Diu que la primera pregunta que cal fer és si “la reforma és necessària”. En el cas de la Plaça Clos, crec que tothom està d’acord que la plaça necessitava una reforma , fins i tot els que no els agrada el resultat. Parla de espais desfasats, amb usos que no són els que la ciutat necessita. En el cas de Ripollet podem dir el mateix. Una frase curiosa que també es pot aplicar al cas nostre: “ Només els que miren pels seus interessos més curts i immediats poden defensar que la reforma no és necessària”. Parla inclús que “ la consulta als ciutadans era segurament innecessària” afegint que “la democràcia referendària no és més pura que la que es basa en la representativitat”.
Estic d’acord amb aquestes reflexions. L’Ajuntament de Barcelona, segurament amb bona fe, ha volgut traslladar als veïns la responsabilitat d’escollir el projecte a realitzar, però això no és garantia de res, ni de que surti escollit el millor projecte, ni que garanteixi que tothom estarà content. Tot al contrari, estic segur que sentirem molt a parlar del tema, i sobretot, dels que no els hi agradi l’opció escollida. El guió és fàcil: grup de veïns que no els hi agrada, encoratjats pels grups polítics de l’oposició i amb molt de ressò en els mitjans de comunicació, perquè per desgràcia, ven més el anar a la contra del govern que anar a favor.
A Ripollet s’ha seguit el guió fil per randa. Uns quants veïns descontents (que quan parles amb ells a soles, no saben exactament el que no els hi agrada), i el PP i el COP al darrera, com a grups de l’oposició, intentant treure profit polític per arreplegar algun vot i apel·lant a la preservació del nostre patrimoni històric. On eren aquests veïns i aquests grups polítics quan es va tirar a terra la masia de Can Clos que li dóna nom a la plaça? Perquè no van dir res ni van protestar quan es va perdre aquest important patrimoni? I estem parlant de temps en els quals ja hi havia consciència de tot això, no del franquisme.
Fa uns dies, vaig tenir l’oportunitat de visitar el remodelat teatre del Centre Parroquial, i en aquest mateix bloc, vaig comentar que era una bona obra, i que posava aquest espai en condicions de les noves necessitats. Aquí també podríem parlar de desfàs.
Be, el cert és que vaig sentir a algunes persones que comentaven que potser el teatre havia perdut part de la seva personalitat a canvi de guanyar funcionalitat i adaptació a les noves necessitats. I efectivament és així, però ningú ho posa en dubte, al marge de què a uns els hi agradi el color blau de les cadires i a d’altres els hi agradi més el color gris. El cas de la remodelació de la Plaça Clos ve a ser el mateix.
Aquest tipus de projectes, normalment generen controvèrsia, i s’ha d’acceptar així, perquè els sentiments són molt personals i els records de les coses i dels espais que cadascú de nosaltres tenim, son nostres i ens agrada recordar-los. Hem volgut fer un projecte per millorar les condicions de la plaça, i per tant, dels veïns. Una plaça menys sorollosa, amb espais que els veïns han d’ocupar i gaudir. Altres, s’han limitat a posar noms ocurrents a la plaça, igual que ja ho van fer quan van nomenar “boñiga” al parc del riu Ripoll o “nyap” a la remodelació de la plaça Pere Quart. L’historia es repeteix.
Una reflexió: Aquells municipis que amb l’arribada dels ajuntaments democràtics van voler preservar els nuclis antics, i van aprovar normatives urbanístiques excessivament restrictives i rígides, es troben molts d’ells immersos en un gran problema, ja que s’ha aconseguit l’efecte contrari, es a dir, nuclis degradats, que ara s’estan recuperant amb la Llei de Barris. Ripollet pot dir amb orgull, que el seu nucli antic és un espai amb una alta qualitat de vida i que no s’ha degradat amb el pas de temps. Estic convençut de què obres com les realitzades en la Plaça Clos i el carrer Padró contribueixen a que això sigui així.
Vull acabar aquets escrit convidant tothom a que visiti la plaça i valori per si mateix si la remodelació ha valgut la pena. També vull agrair a les entitats locals la seva participació en els diferents actes: La Coral del Vallès, Ripollet Natura, Centre d’esplai La Gresca, Trabucaires de Ripollet i a la colla de Gitanes.
El Teatre-Auditori de Ripollet vivió el pasado sábado una nueva jornada de Juegos Florales. Una nueva edición organizada por las Asociaciones de Vecinos de Sant Andreu y Maragall, que recoge el testimonio de una larga tradición de concursos de poesía y narrativa de nuestro municipio.
Como comenté en mi intervención, ante un Teatre-Auditori lleno, la tradición de los Juegos Florales en Ripollet viene de lejos. Primero fue la escuela Gassó, después fue el Casal d’Avis conjuntamente con la Escuela de Adultos y finalmente, las Asociaciones de Vecinos las que han decidido mantener una tradición que invita a grandes y pequeños a escribir. En la edición de este año, más de 800 participantes.
También hice mención a un premio literario organizado por la CRAC, El Molí d’en Xec, por desgracia, perdido desde hace unos años, que gozaba de un gran prestigio, en Ripollet y en toda Catalunya. Espero que alguien lo pueda recuperar algún día.
Sin duda, poder escoger los premios entre tantas obras presentadas ha sido un trabajo arduo y difícil, por lo que hay que agradecer a todas las personas que han participado, especialmente el jurado su dedicación y entusiasmo.
Felicidades también a las AAVV y ánimos para seguir adelante.
La semana pasada tuve la ocasión de visitar la Feria de Abril de Barcelona de la mano de los amigos de Alegrías del Sur de Ripollet, una asociación rociera con larga tradición en nuestro municipio.
Compartí con ellos un buen rato, rodeado de amigos y de buena gente, comiendo un excelente potaje ofrecido por la Casa de Estepa Tierras del Sur, y disfrutando de buen baile. Quiero decir, viendo como bailaban, ya que es sobradamente conocido de que el baile no es lo mío.
Por la tarde, junto a la alcaldesa de Cerdanyola del Vallès Carme Carmona y otros compañeros y compañeras, compartimos un buen rato en la caseta de la Casa de Andalucía de Cerdanyola como es tradición. Tengo un cariño especial por esta entidad vecina, en la cual, participan muchos ripolletenses.
Aprovecho para recordar que el fin de semana del 22 al 24 de mayo se celebra el rocío, que se está preparando como siempre con mucha ilusión. Para el que le pueda interesar, el viernes 21 por la tarde-noche, la hermandad de Cerdanyola realizará una parada en la calle Margall en su camino hacia Mas Durán.
Diuen que la primavera, la sang altera. I deu ser així perquè aquest cap de setmana ha estat “mogudet”. Sembla que amb el bon temps, tots ens animem a fer coses. Tantes, que no he pogut gaudir-les totes. Però déu n’hi do.
El dissabte al matí no vaig poder assistir-hi al míting del PSC de la Mar Bella, perquè em vaig quedar amb els amics del Centre Aragonés de Ripollet que celebraven el Dia d’Aragó (San Jorge), però vaig seguir una bona part per Internet (Per cert, és fantàstic. Us animo a provar-ho) i em va agradar molt. Va ser un acte diferent, en la línia dels darrers, és a dir, un lloc ben escollit, una bona escenografia, bon ambient, y per sobre de tot, un missatge clar. En paraules del President Montilla“Segueixo creient en l’Estatut”, és a dir, en l’aprofundiment de l’autogovern a través del diàleg i la negociació amb la resta de pobles d’Espanya. Aquest missatge, senzill però contundent, és un missatge d’una persona que no s’amaga, que no fa dobles jocs, i això encara és més important amb el debat que hi ha entorn al Tribunal Constitucional i un dia abans de la celebració de les consultes sobiranistes a més de 200 poblacions. Per cert, he llegit que al municipi veí de Montcada va votar el 8’5% del cens electoral. Tot un fracàs.
Ja he dit que vaig compartir “Vino de Honor” amb els amics del Centre Aragonés. Bona gent. La veritat és que em sento estimat per ells i em trobo com a casa en el seu local. A la tarda, festival de Jotas al teatre-auditori per tancar amb ells un dia molt maco. Però a més de les activitats programades pel Centre Aragonés, el dissabte encara vaig tenir temps de passar-me pel Centre Cultural a fer donació de sang i a escoltar les Caramelles que un any més ens va obsequiar la Coral del Vallès de Ripollet. L’entitat degana de Ripollet, amb més de 125 anys d’història, que ha sabut renovar-se i arriscar-se incorporant noves veus i ampliant el repertori. Va estar molt be.
Ahir al matí vaig anar al futbol, a veure el C.F. Ripollet que va empatar a cero amb el Vilassar. Un partit una mica avorrit, i que vist el joc dels dos equips, crec que el Ripollet va guanyar un punt. Una llàstima perquè va fer una primera volta fantàstica, i fins fa només 3 jornades, s’estava pensant en pujar de categoria. Però així són les coses, i amb tres jornades “punxant” són suficients per perdre moltes oportunitats, tot i que avui em comentava el seu President, el Francesc Inglada que encara podem aspirar a quedar segons si fem un bon tancament de lliga. Aquest ha de ser l’esperit. Ànims.
A la tarda, un plat fort: La inauguració de la remodelació que s’ha fet al Centre Parroquial.Un dia important, perquè culmina molts mesos de treball, y quasi deu anys de planificació, en una obra que no ha estat fàcil. Ho vaig dir en el meu parlament i crec que és cert, encara té més valor perquè s’ha fet amb l’aportació de molta gent. Molts tenim un record del Centre Parroquial a les nostres vides, de quan érem petits i anàvem al cine. I aquests records formen part de la nostra vida, però la realitat és que tot canvia, els espais s’han de modernitzar i adaptar a les noves necessitats, i justament això és el que s’ha fet, i per cert, molt ben fet. Enhorabona a tots els que han participat, perquè el resultat ha estat magnífic. A partir d’ara, Ripollet disposa d’un espai còmode, d’un format mitjà (200 places), que complementa l’oferta del Centre Cultural i el Teatre-Auditori. Espero que es puguin fer molts actes i moltes obres de teatre. Ahir ja varem tenir una mostra, amb un “collage” d’obres representades per Amics del Teatre, un repàs de fragments de les obres representades aquests darrers anys que ens van fer passar una bona estona.
Tanco el repàs amb un acte d’avui. Aquest matí hem inaugurat la nova línia de bus que unirà el barri de Tiana de Ripollet amb el centre de Montcada. Una nova oferta que amplia la existent i que entre d’altres avantatges, permetrà connectar aquest barri amb la resta del poble, amb l’estació de rodalies Renfe de Cerdanyola i les de rodalies Renfe de Montcada, a més d’altres correspondències de busos. Tot amb la comoditat del bitllet integrat que ens permet fer transbordaments amb el mateix bitllet. De fet, Ripollet guanya un bus urbà. Esperem que tingui èxit i que serveixi per pal·liar el dèficit de transport públic que té el nostre poble.
Ahir ens va deixar Joan Antoni Samaranch, gran ambaixador de Barcelona i Catalunya, artífex de l’olimpisme modern, diplomàtic respectat arreu del mon, home de negocis amb una visió avançada al seu temps, i pels que l’hem tractat, un home senzill.
He tingut l’oportunitat de poder conversar amb Samaranch en vàries ocasions, amb una certa tranquil·litat, i tot i que ha estat en la seva època de maduresa, puc dir que a més de ser un home il·lustrat, ha estat una persona que li agradava escoltar, curiós, que li interessava conèixer fins l’últim detall de les coses.
Recordo el dia que va visitar el Centre d’Interpretació del Patrimoni de Ripollet (CIP), amb motiu de la cessió d’obres d’art de la fins ara companya seva, Lluïsa Sallent, filla de Ripollet. Ens acompanyava a més, Joan Creus, que també té un racó fixa de reconeixement al CIP, i recordaven anècdotes de les olimpíades i dels mundials de bàsquet. Tot un privilegi.
Recordo com s’interessava per tot el que feia referència al nostre poble, la seva història, els problemes actuals, els projectes de futur. Una persona inquieta. Aquest és el meu record, i amb ell em vull quedar.
Des d’aquí vull testimoniar el meu condol a la Lluïsa i a tota la seva família.
Ahir va tenir lloc a la Rambla de Sant Jordi de Ripollet la tradicional Festa de Sant Jordi a la Rambla i una vegada més, Ripollet va sortir massivament al carrer. Feia goig veure tanta gent, amb bon ambient, gaudint de les activitats que la CRAC ens va preparar: venta de productes artesans, estands de les entitats locals, ball de sardanes, concurs de graffitis i sobretot, la Fira Gastronòmica, que organitza el Gremi d’Hostaleria, que un any més es va incrementar la oferta i els comensals. En vaig trobar a gent que ens visitava convidada per veïns del poble, i venia d’altres llocs, i tots em van felicitar per la resposta de la gent, pel muntatge i pel bon ambient. És un orgull. Des d’aquí vull felicitar a totes les persones que han treballat perquè la jornada hagi estat tot un èxit.
Dissabte passat vaig participar en la votació del Consell Nacional del PSC per escollir candidat a President de la Generalitat a les properes eleccions. Com és sabut, Montilla va sortir escollit de forma aclaparadora.
I això vol dir moltes coses en un partit que s’ha caracteritzat sempre per l’autocrítica i la confrontació d’idees. S’ha perdut aquest esperit amb l’elecció unànime de Montilla?. Clarament no.
Montilla ha sabut imprimir un estil basat en la prudència a l’hora de dir les coses, en el compromís als pactes, en la serietat d’un President que anteposa les necessitats i els reptes del país al del partit, i que estima Catalunya per sobre de tot. Algunes persones destaquen de Montilla, potser, la seva sobrietat i serietat com un element negatiu, moltes, en canvi, valoren molt positivament aquesta manera de fer, de treballar sense fer massa soroll, però amb fermesa. Són temps de fer més que de dir.
Si alguna cosa s’ha de recriminar al govern Montilla ha estat la seva incapacitat de transmetre la imponent acció de govern. I ell ho sap. Des de els Ajuntaments sabem perfectament que aquest govern ha estat a prop dels problemes reals dels ciutadans, i per això s’han incrementat considerablement les partides en Sanitat, en Eduació i en Foment de l’Ocupació. S’ha invertit més que mai a Catalunya, en Infraestructures (aeroports, port, carreteres, metro, trens...) en equipaments sanitaris i educatius, en investigació.
Vaig ser-hi a Pinós, quan Montilla va comunicar la seva intenció de presentar-se com a candidat i vaig escoltar el seu discurs. També vaig sentir el seu discurs dissabte, una vegada escollit candidat. Veig a Montilla, il·lusionat, convençut de què tant ell com el Partit estem en condicions de seguir governant aquest país. Pel que el coneix, puc dir que “al tanto”. Si alguna cosa té Montilla és que es creix amb les dificultats, i això de que les enquestes li vagin en contra, lluny de desmotivar-lo el que fa és estimular-lo.
Ara toca treballar i explicar la feina feta, que ha estat molta.
El passat diumenge 11 d’abril, més de 300 persones varen participar en la tradicional caminada entre Ripollet i Montserrat que cada any organitza el Centre Excursionista de Ripollet.
Després d’uns anys que les meves obligacions m’han impedit participar-hi, aquest any he afrontat novament aquest repte, i he de dir que malgrat que l’edat no perdona, que va fer un dia de calor no massa favorable per caminar i que el dia abans va jugar el Barça contra el Madrid i vaig dormir poc, vaig arribar al final. Això sí, amb algunes ampolles als peus. És una experiència molt especial, i no tant per pujar a la muntanya santa, sinó perquè és una prova de resistència física i psicològica: 47 quilòmetres i onze hores caminant, i no per camins fàcils. Com sempre, l’organització va ser tot un èxit. Felicitats.
Aquí os dejo estas perlas. Un artículo del periodista Graciano Palomo publicado ayer en elplural.com y otro, publicado hoy en El Periódico por la periodista Margarita Batallas.
Aunque el PP intente desviar la atención con subterfugios, mentiras o cirujías judiciales, les han pillado con "el carrito del helao". Este es el resultado de las lecciones de honradez que nos daba el señor Aznar en sus años de presidente.
¿Cómo puede haber sorprendido lo del ex presidente balear en Génova 13?
Matas, ministro de Aznar y amigo de Agag, historia de una obscenidad sustanciada
A punto de abrirse la lápida del sepulcro Gürtel, si no abierta ya, con todo tipo de escualos tabulados, lo que ha sido el escándalo en la Semana de Pasión es el caso Matas cuyo protagonista pasará a la triste historia de la corrupción política española como el más formidable trajinador de detritus en el cosmos de la vida pública de este país. ¡Qué descaro! ¡Qué farsante!
Pero, ¿cómo puede haber sorprendido a alguien en el PP? Niego la mayor porque el propio Mariano Rajoy tuvo tratos personales y políticos con él. Simplemente su comportamiento nada más perder el poder en Baleares -huyó rápidamente a Estados Unidos- ya fue sospechoso y en Génova 13 se temieron lo peor. Se ha confirmado. Corrupción a gogó y tengo para mí que esto no ha hecho más que empezar.
Robos obscenos Ante el relato judicial y policial de los robos obscenos del matrimonio Matas&Areal, tan amigos, entre otros, de Eduardo Zaplana, Francisco Álvarez Cascos, ¡vaya sujeto sin vergüenza!, arremetió el otro día contra el juez instructor Castro, tratando de defender lo indefendible. Sólo se me ocurre preguntarme ante tamaño disparate si tiene él el mismo miedo de que le pueda ocurrir algo similar al de su amigo balear.
Aurora boreal Y que un dirigiente en activo como Javier Arenas diga que es "normal" que el PP pague 5.000 euros mensuales a un multimillonario como Jaume Matas es algo ya de aurora boreal. Ese dinero es de los contribuyentes, ojo, de los contribuyentes y de los militantes. No es de Arenas, ni de Cascos, ni de Rajoy, ni siquiera de Luis Bárcenas.
Podridos y honorables Mariano Rajoy ha tenido una ocasión formidable para deslindar la línea clara entre los podridos en su cesto y la gente honorable. Ya sabemos que Jaume Matas fue ministro de José María Aznar -¿qué pasa gran conducator?, ¿no te enteraste o sí?-, y su patrocinador fue en aquel tiempo Zaplana. Eran todos del mismo clan. ¿Estaban ahí para enriquecerse? Y, al parecer, lo hicieron. Me aseguran que Alejandro Agag no tardará en salir entre los legajos de la gran corrupción de Baleares, donde no está sólo Matas, sino una parte de la clase política de esas islas, con PP y UM de protagonistas.
Huele mal Rajoy, que veranéo en barco gratis total en el verano del 2003, acompañado del presunto corrupto y del amigo Zaplana, debería haber aprovechado la ocasión para poner tierra de por medio de tanta basura y tanto detritus amarillo. No lo ha hecho. ¡Él sabrá la razón o las razones! Pero algo huele mal en el predio del PP.
¿IB3, parte de la trama? Tengo para mí que el caso Matas no ha hecho más que empezar.Me gustaría saber qué tiene que decir el productor de Macario, José Luis Moreno, siempre con la cesta puesta en las casas del PP. La televisión autonómica IB3 es parte de esa trama corrupta y los que allí abrevaron (algunos) se han aprestado a defender a Matas, que para eso les contrató. Pero me produce náusea oír y leer a esos tipos.
Aznar, callado como un muerto El gran empleado de Murdoch está silente, callado como un muerto, ante un hecho que le afecta y de qué manera. Aznar sentó a la mesa del Consejo de Ministros a un presunto corrupto de altos vuelos, él que tanto presumió de honradez y de cortar la mano de cuanto pillo pasara a su lado.
Chorizos en la mesa Se le amontonan los chorizos en su mesa. Desde su amigo Francisco Correa, Alvarito Pérez (El Bigotes), Blanco Balín, Pablo Crespo y ahora un ministro.
Mirando a otra parte ¿Qué hacemos Aznar? ¿Seguirás presumiendo de que fuiste azote de la corrupción y que a tu lado nada tenían que llevarse los corruptos? Observo a tus deudos mediáticos, a los que forraste a dinero, callados como muertos, mirando hacia otra parte.
Pura farsa Ya te lo he dicho en numerosas ocasiones: ¡lo tuyo, pura farsa! Pero si Correa organizó la boda de tu hija y con el dinero de los contribuyentes pretendiste que te colgaran una medalla del Congreso de los Estados Unidos haciéndonos creer que era de verdad. ¿Quieres, gran e inmarcesible Aznar, que continúe?
Graciano Palomo es periodista y escritor, director de FUNDALIA
El juez apunta que Bárcenas abrió las puertas del PP a la ‘trama Gürtel’
• El sumario confirma que hubo financiación ilegal en Madrid y Valencia, pero Rajoy no se inmuta
• El jefe de la red afirma que el senador era «el dueño del dinero» y que se llevaba «muchísimos billetes»
El levantamiento del secreto sumarial del caso Gürtel tiene nombre propio: Luis Bárcenas. A lo largo de los 50.000 folios que ayer vieron la luz se desvela que el extesorero y senador del PP fue una pieza clave en la trama de corrupción de Francisco Correa. «Era el dueño del dinero», afirmó de él el cabecilla de la red, la persona a «la que se le llevaban muchísimos billetes y muchísimos sobres» y la que invirtió un millón de euros en metálico en comprar inmuebles. Además, la documentación confirma que hubo financiación ilegal del partido en Madrid y Valencia. Pero la fuerza política que lidera Mariano Rajoy aseguró ayer que no hay nada nuevo y que no tomará medidas contra el senador.
Los nuevos datos confirman también que Correa montó un entramado empresarial para blanquear el dinero que obtuvo de los contratos que logró de la Comunidad de Madrid y la Comunidad Valenciana a cambio de hacer regalos a funcionarios públicos, obsequios que iban desde viajes de lujo hasta estancias en hoteles pasando por relojes, bolsos, coches y joyas. El cabecilla de la red, por ejemplo, declaró ante el juez del Tribunal Superior de Justicia de Madrid (TSJM) Antonio Pedreira que el exparlamentario de la Asamblea de Madrid Alberto López Viejo se llevaba «una pasta» de cada acto que se organizaba en dicha comunidad. En el sumario consta que cobró 1,2 millones en negro de la trama Gürtel.
CONEXIÓN DESDE 1993 / Correa explicó a Pedreira que empezó a trabajar para el PP en 1993. «Un día me llama [Bárcenas] y me dice: ‘Oye, vosotros que organizáis viajes y congresos, ¿seréis capaces de organizar un mitin político?». En aquella época, Francisco Álvarez Cascos era el secretario general del PP y recibió el presupuesto que elaboró la red corrupta. En la secretaría de organización estaba Javier Arenas. A partir de ese momento, la red «comenzó a trabajar con mucha regularidad organizando mítines, campañas europeas, municipales, generales». «Un trabajo enorme», según Correa.
Este explicó al magistrado que para él Bárcenas «era el gerente, el dueño del dinero», aunque aclaró que el extesorero no era el único que tomaba las decisiones. «En el caso de las adjudicaciones, nunca estaba solo, eran cinco o seis personas» las que intervenían. Correa también comentó al juez que Bárcenas tiene «mal carácter» y que se enfadó muchas veces con los responsables del partido porque no le concedían la organización de actos.
Además, el responsable de la red aseguró que ahorró miles de euros al PP. Y matizó que no había entregado al extesorero 1.000 millones de euros, sino que era una «forma de hablar», aunque en otro momento de su declaración afirmó: «A Luis Bárcenas se le han llevado muchísimos billetes, y muchísimos sobres... Es que se llevaban sobres». Asimismo, negó que hubiera pagado algún viaje al senador del PP o alguna estancia en hoteles. Y es que, según Correa, «a José María Aznar no le gustaban que se hiciesen regalos». El entonces presidente de los populares lo había prohibido.
La policía ha acreditado que las siglas L. B. que figuran en la contabilidad secreta de la trama corresponden a Luis Bárcenas y que este recibió más de un millón de euros de la red corrupta. Además, la Agencia Tributaria vincula al senador conservador con la red por la construcción de 16 viviendas en Majahonda (Madrid) a través de la empresa Rustfield.
El extesorero y su mujer, Rosalía Iglesias, invirtieron más de un millón de euros en bienes patrimoniales entre el 2006 y el 2008, la mayor parte en una vivienda unifamiliar en el Vall d’Aran (Lleida) valorada en 899.000 euros y en dos plazas de garaje. La pareja también tiene casas en las millas de oro de Madrid y Marbella.
El sumario confirma asimismo la financiación ilegal del PP en Madrid y Valencia, pese a que Correa se presentó ante el juez como un simple director de un grupo de empresas que no han cometido ningún delito. «Son empresas normales que pueden haber tenido un problema fiscal, pero de eso a esto, es una locura», dijo.
El juez Pedreira levantó ayer el secreto de 65 tomos del sumario que componen la pieza principal del caso Gürtel, así como de numerosos anexos. Los abogados accedieron al contenido a través de unas claves con ciertas dificultades, ya que el servidor se colapsó en algunos momentos. Además, la página web en la que se colgó el sumario ofrecía escasa información sobre el contenido de los 50.000 folios, lo que dificultó la localización de los documentos.
INVESTIGACIÓN INTERNACIONAL / Aún permanece bajo secreto el resultado de las comisiones rogatorias que el magistrado ha cursado al extranjero. Cabe recordar que la trama de Correa tiene ramificaciones en Reino Unido, Suiza, EEUU, Colombia, Holanda y Panamá. Tampoco figuran las conversaciones que han sido anuladas por el TSJM y que fueron autorizadas por el juez de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón. Pedreira las ha retirado de oficio del proceso, pero las ha guardado en una pieza separada para que los abogados las consulten.
Las charlas fueron intervenidas en la cárcel, cuando Correa y sus secuaces se reunían con los abogados. Juan Ignacio Vergara, el letrado del primo de Correa, Antoine Sánchez, explicó al magistrado que sospechaba que estaba siendo grabado en el centro penitenciario. «Siempre tengo asignado el mismo locutorio, me metí a propósito en el 23 y por megafonía me dijeron que era el 22», explicó. Las defensas disponen ahora de un plazo de 10 días para solicitar nuevas pruebas o presentar alegaciones.
