Fira dels Horts a Ripollet

Ayer domingo la Asociación de Vecinos de Can Clos celebró la 10ª edición de la Fira dels Horts en Ripollet, concretamente en el parque de la Xemeneia.

Una experiencia nacida hace diez años, y que constituye una propuesta consolidada dentro de la agenda de actividades de Ripollet. Por tanto, felicidades a todas las personas que lo hacen posible, y que con su esfuerzo y dedicación nos ofrecen durante la mañana del domingo la posibilidad de aprender, de recibir información y de comprar plantas, planteles y productos naturales en la feria gastronómica.

Pero son los más pequeños los que disfrutan de las actividades y juegos relacionados con el huerto y el medio ambiente, y esto es interesante en una sociedad que cada vez tiene más difícil explicar a los más jóvenes cómo se produce un tomate o una lechuga. No está mal esta aportación pedagógica, y por tanto, les animo a seguir trabajando en esta línea, que siempre contará con el apoyo institucional y el mío personal.

Carla Bruni, la nova Jacqueline

Aquests dies, el president francès Nicolás Sarkozy ha realitzat una visita oficial al Regne Unit, acompanyat de la seva flamant esposa Carla Bruni.

Al tractar-se d’una visita d’Estat al més alt nivell, tant la reina Isabel II com el Primer Ministre Gordon Brown han estat els amfitrions.

Segurament han parlat de temes importants que afecten a Europa i al Món, i està bé que dos països importants mantinguin bones relacions, sobretot si són veïns.

Però aquesta cimera presidencial passarà a la història pel descobriment de la nova Jacqueline, és a dir, Carla Bruni. Ha estat ella la que ha acaparat les notícies (polítiques i del cor) i el principal objectiu dels focus dels periodistes. I això que pot semblar simpàtic, és una pena, perquè relega a un segon pla allò que és important.

Ara, és clar, els britànics la comparen amb la seva princesa Camilla, i diuen que aquesta és la nova Lady Di, i no la seva.

Personalment, m’estimo més els/les consorts discrets, els que saben que la seva feina no és acaparar la notícia sinó fer d’acompanyants dels protagonistes que són les persones escollides pel poble.

A Espanya tenim exemples d’això ben recents. Comparem el protagonisme de Carmen Romero, la dona de Felipe González i de Sonsoles Espinosa la de Zapatero, amb Ana Botella, la dona d’Aznar. No té res a veure.

Serà que als polítics de dreta els hi agrada més lluir les seves dones?

Ripollet, un poble segur

El passat 12 de març va tenir lloc la reunió de la Junta Local de Seguretat on Policia Local i Mossos d'Esquadra van presentar les dades d'actuacions d'ambdós cossos policials durant l'any 2007. D'aquest informe en destaca que Ripollet és una població tranquil·la i segura, que compta amb un índex de criminalitat del 41,6, inferior a la mitjana europea (69), espanyola (50) i catalana (65,3). D'altra banda van ser valorades molt positivament les campanyes de Nadal i del Mercat Setmanal així com les patrulles mixtes pels carrers de Ripollet, que s'incrementaran a partir del mes d'abril de 2008.

Policia Local
Durant l'any 2007 la Policia Local de Ripollet, que compta amb 44 efectius, va realitzar un total de 12.863 intervencions, tal i com va explicar en roda de premsa el seu cap, Vicenç Pacheco. Les infraccions més destacades en l'àmbit de la conducció són donar positiu en el control d'alcoholèmia, negar-se a realitzar-lo, o portar el cotxe sense carnet, sense haver passat la ITV o sense assegurança. També destaquen les 8.300 denúncies realitzades per la Policia Local per estacionament indegut. Pacheco va destacar també la bona col·laboració amb els Mossos d'Esquadra i va marcar com a objectius per al 2008 la millora de l'assistència de la policia de proximitat i vigilar els actes incívics de la població.

Mossos d'Esquadra
Per la seva banda, Josep Sánchez, cap dels Mossos d'Esquadra va explicar que a Ripollet 50% dels delictes que es realitzen són robatoris, destacant especialment els que es produeixen a l'interior dels vehicles. Durant l'any 2007 els Mossos van resoldre 4 de cada 10 delictes cosa que suposa un 45% del total. De les persones detingudes, en total 180, destaquen els detinguts per casos de violència domèstica i en 2a posició els detinguts per robatori. Sánchez va fer una valoració molt positiva de les campanyes de prevenció realitzades en col·laboració amb la Policia Local i va explicar que a partir del 31 de març s'incrementarien les patrulles mixtes en parcs i zones comercials per facilitar la prevenció i la informació.

Taxa de criminalitat
D'aquests informes destaca especialment que Ripollet tingui una taxa de criminalitat del 41,6, inferior a la mitjana europea, espanyola i catalana. Aquesta taxa es calcula dividint el total de fet delictius entre el nombre d'habitants de la població. L'alcalde de Ripollet, Juan Parralejo, va voler destacar aquesta dada i va explicar que d'aquest balanç se'n despren que Ripollet és una població tranquil·la i segura.
Font: ripollet.cat

Dia de l’arbre a Ripollet

Aquest matí, s’ha celebrat a Ripollet el tradicional dia de l’arbre. Aquest esdeveniment consisteix en que els alumnes de sisè de les escoles de Ripollet fan una plantada d’arbres en el nostre terme municipal.

Avui ha consistit en la plantació de 40 arbres per a iniciar la construcció d’un bosc de ribera al voltant de Can Barneda, i a la vora del riu Ripoll.

És cert que és una acció simbòlica, però no deixa de tenir la seva transcendència, ja que involucrar els més petits en aquestes coses, vol dir implicar-los directament, i això està molt be.

Felicitats a tots els participants i a la regidoria de medi ambient de l’Ajuntament per aquesta iniciativa ja arrelada a la nostra vila.

Ripollet vota massivament socialista

Un resultat magnífic per al PSC. Aquest podria ser el titular de la jornada electoral d’ahir a Ripollet.

A Ripollet, de cada 100 paperetes de vot dipositades a les urnes, 56 van donar suport al PSC. Aquest és un resultat històric (per veure les dades complertes, es pot consultar a ripollet.cat). Es podrien treure diferents conclusions d’aquestes eleccions, vull resaltar algunes:

A nivell local, cal destacar l’alta participació, encara que cinc punts per sota de ara fa quatre anys. Tot i així, el PSC va aconseguir pràcticament els mateixos vots, el que vol dir que la pujada percentual va ser de més de tres punts. La diferència amb el PP que és el segon partit, a més de ser abismal, s’ha incrementat.

El PSC ha guanyat a totes les meses electorals de Ripollet, el que vol dir que la sectorialització del vot és molt homogènia.

Des de Ripollet, vem dedicar aquesta victòria al nostre company Isaías Carrasco assassinat per ETA el passat divendres. Crec que és el millor homenatge que li podem fer.

A nivell de Catalunya, és evident que els resultats han estat espectaculars. Després de tot el que ha plogut, incrementar en quatre els diputats, ha estat un gran èxit, i més, tenint en compte que el PP pràcticament no ha pujat. Estic convençut que el PSC sabrà fer servir aquesta força a Madrid per tal que es compleixin els compromisos amb Catalunya.

A nivell d’Espanya, els resultats han estat bons perquè hem incrementat el nombre de diputats i estem més a prop de la majoria absoluta, per tant, serà més fàcil governar. Zapatero seguirà presidint el govern d’Espanya.

No obstant, a nivell dels resultats a Espanya, seria bo fer una reflexió més profunda sobre alguns aspectes. Per exemple, que la pujada del PSOE no ha estat a costa de la baixada del PP, sinó d’altres forces polítiques d’esquerra, i per tant, el principal partit de l’oposició continua amb el mateix marge que ara fa quatre anys.

Una altra reflexió és que Catalunya s’ha convertit en la comunitat on la diferència de diputats entre PSOE i PP és mes gran, per sobre d’Andalusia, i per tant, ja és hora de desmitificar alguns tòpics. Zapatero serà president i el PSOE ha guanyat gràcies a Catalunya sense cap mena de dubte. Fixem-nos que la diferència de diputats entre PSOE i PP és de 16, i a Catalunya aquesta diferència és de 18 diputats. Crec que amb això està tot dit.

Per finalitzar aquestes petites reflexions, m’agradaria que aquesta victòria del PSOE servís, entre d’altres, per a tres coses: Primera, per a continuar fent polítiques socials, pensant en aquelles persones que més ho necessiten i incrementant les nostres llibertats, és a dir, no canviar de polítiques; Segona, per complir tots els compromisos amb Catalunya en quan al desplegament de l’Estatut i inversions en infraestructures que facin que Catalunya sigui sent una comunitat motor i líder de l’economia d’Espanya; Tercera, (i això és un desig) per a que aquesta dreta rància i carca que tenim canviï, es modernitzi i trobi el camí del centre de veritat i es converteixi en una dreta moderna i europea (el país ho agrairà).

Per últim, els agraïments. Agraïments a totes aquelles persones que han confiat novament en el nostre projecte i que han anat a votar socialista, i agraïments a tots els companys i companyes que han col·laborat amb nosaltres en aquestes eleccions i sobretot en el dia d’ahir fent d’apoderats als col·legis electorals. Va ser un dia dur, però gratificant.

ETA torna a assassinar

Davant d´aquest nou episodi provocat per la barbàrie terrorista, la millor resposta és la unitat dels demòcrates, rotunda, sense escletxes, així com una alta participació en els comicis de diumenge.

Comunicat llegit per Carme Chacón

La banda terrorista ETA ha tornat a assassinar. Ho havia intentant en reiterades ocasions durant aquests darrers mesos i avui, lamentablement per a tots els demòcrates, ha aconseguit el seu objectiu criminal.
Els socialistes catalans volem expressar, en primer lloc, el nostre condol als familiars del nostre company IsaÍas Carrasco, exregidor del municipi de Mondragón, així com a la resta de membres del Partit dels Socialistes d´Euskadi.
Els socialistes catalans condemnem i rebutgem amb contundència aquesta vil acció criminal que avui s´ha endut la vida d´un company, d´un demòcrata, d´una persona compromesa amb els valors de la llibertat, de la justícia i de la convivència.
ETA sap perfectament que a través de la seva acció terrorista no aconseguirà cap dels seus objectius. Totes les idees s´han de defensar en democràcia a través del diàleg i la paraula, i mai a través de la força, la violència o les armes.
I alhora, ETA ha de saber que l´únic final possible que té per davant és la seva desaparició.
Davant d´aquest nou episodi provocat per la barbàrie terrorista, la millor resposta és la unitat dels demòcrates, rotunda, sense escletxes, així com una alta participació en els comicis de diumenge. Aquest és el millor exercici per refermar el nostre sistema democràtic i el funcionament de les institucions d´aquest país. ETA ha volgut estar present en aquestes eleccions amb l´únic llenguatge que coneix, les pistoles; contestem-hi, des de la democràcia, amb nostre més fort llenguatge, els vots.
Finalment, els socialistes catalans volem refermar el nostre absolut suport al Govern espanyol en la lluita contra el terrorisme i reiterar el nostre condol als familiars, amics i companys de partit, d´Isaías Carrasco.

Moltes gràcies.

Avui omplirem el Sant Jordi

Aquesta tarda, el Palau Sant Jordi estarà ple de gom a gom per celebrar el míting final de campanya a Catalunya.

Des de Ripollet sortirem amb tres autocars, en un ambient de festa molt positiu. Feia temps que no es veia tanta il·lusió i ganes per participar i assistir a un míting.

Ara cal mantenir aquest esperit fins el diumenge i anar a votar. Si és així, tindrem com a recompensa un govern de progrés els propers quatre anys.

De campaña con la diputada Isabel López

Esta mañana, como es tradición en las campañas, la Agrupación de Ripollet ha repartido claveles y propaganda electoral en el mercadillo de Ripollet.

En esta ocasión, además de concejales y militantes, hemos contado con la presencia de la diputada al Congreso Isabel López. El fuerte viento no ha impedido que en poco más de una hora, más de 1.500 personas se hayan acercado a nuestro stand para saludarnos y recoger la propaganda.

El ambiente es bueno y la gente está animada. Sin duda, en estos días de campaña y los debates Zapatero-Rajoy han contribuido a generar expectativas, que hace unas semanas estaban apagadas, sobretodo para ir a votar.

Mañana, con el miting central en el Palau Sant Jordi, y con la presencia, entre otros oradores, de Carme Chacón, Felipe y Zapatero, será un buen momento para transmitir ilusión y fomentar el voto en la recta final de la campaña.

Si tú no vas, ellos vuelven

Las Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) han elaborado un video sobre las noticias imaginarias del día después, es decir, el 10 de marzo, si una gran abstención otorga la victoria al PP de Mariano Rajoy.
http://www.youtube.com/watch?v=FK6fOVof98E

Al margen de la iniciativa simpática, creo que el mensaje es claro e invita a la reflexión, que es importante en estos días, sobre todo para aquellas personas que aún están indecisas o que no tienen claro si irán a votar el próximo domingo.

Respecto a las declaraciones del jefe de campaña del PP Sr. Elorriaga, en el sentido de que su objetivo es que haya mucha abstención para que el PP pueda derrotar al PSOE, la verdad, dice poco a favor de este señor y del propio PP. A estas alturas, ya sabíamos que al PP no le interesa mucho la participación, pero que se diga con este descaro es simplemente una obscenidad. ¿Dónde queda el tan cacareado fomento de la democracia?.

La sociedad española debería dar una lección a esta gente y votar masivamente el día 9. Se lo merecen.

No todas las muertes tienen el mismo valor

El pasado martes, conocido ya como “martes negro” cuatro mujeres murieron a manos de sus parejas o exparejas. Ayer miércoles, dos mujeres más fueron agredidas y acuchilladas por sus compañeros sentimentales.

Parece increíble que en pleno año 2008 puedan pasar estas cosas en un país que se dice civilizado. Leyes específicas para combatir la violencia de género, juagados especiales para atender estos casos, policías formados profesionalmente para dedicarse en exclusiva a combatir este lacra… todo esto es loable, supone un gran esfuerzo, pero NO ES SUFICIENTE!.

¿Porqué fallamos en este tema? ¿Porqué nos hemos acostumbrado a que sea normal que más de 70 mujeres mueran al año por violencia de género? ¿Qué hubiera pasado si en el año 2007 hubiesen muerto 71 personas a causa del terrorismo? ¿Qué habría pasado si el martes en vez de cuatro mujeres asesinadas por sus parejas hubiesen muerto cuatro personas en un atentado de ETA o de algún grupo islamista?

Pues seguramente ahí está la respuesta: estas muertes nos parecen de segunda categoría frente a las otras.

Mientras los responsables políticos no se decidan a darle la importancia que tiene, y no haya un gran pacto de Estado (partidos políticos, comunidades autónomas, ayuntamientos, jueces y policías) no acabaremos con este problema endémico.

¿Acaso estas muertes no merecían paralizar la campaña electoral y dar un mensaje claro de rechazo y de concienciación social? ¿Se hubiera actuado igual si hubieran sido a causa de un atentado terrorista?

Definitivamente, por desgracia, no todas las muertes son iguales.

Desde aquí quisiera tener un recuerdo para Laura de 22 años, María Victoria de 49 años, Mª Jesús de 54 años y Vilma de 44 años.

Comentarios sobre la campaña electoral

El debate Zapatero-Rajoy

El pasado lunes tuvimos la ocasión de ver por televisión un cara a cara entre los dos líderes del PSOE y el PP. Han tenido que pasar 15 años para volver a ver un debate de estas características. Es curioso porque el anterior se produjo cuando Felipe González era presidente del gobierno y ahora se ha retomado con Zapatero como presidente. Por tanto, en la etapa del PP en el gobierno no ha habido debates (a excepción de TV3 que siempre ha sido líder en estos temas, aunque sea únicamente para Catalunya), entre otras cosas, porque para el PP, cuando gobierna, no le interesan los debates, le interesa más la manipulación de los medios de comunicación públicos y marginar a los contrincantes. Todos recordamos la manipulación de TVE en la etapa PP, que tuvo que ser amonestada por la justicia y cuya manipulación denunciaron los propios trabajadores. Esto no volverá a pasar, porque con la nueva ley impulsada por Zapatero, gobierne quien gobierne, se garantiza la pluralidad y profesionalidad informativa de RTVE.

En cuanto al debate y su contenido, y después del bombardeo de opiniones interesadas y encuestas en estos días, creo que es el momento de hacer una reflexión calmada del resultado.

Para empezar, creo que el modelo de debate no se ajusta a las exigencias de los ciudadanos, ya que el diseño impedía argumentar, debatir y rebatir ideas. Esto hizo que fuera algo soso, aunque lógicamente, no exento de tensión, sobre todo en el tramo final.

Dicho esto, yo vi dos candidatos muy diferentes. Por un lado, a Zapatero bien situado, con las ideas claras, con la seguridad que da el decir la verdad, sólido y contundente. Por otro lado, a un Rajoy agresivo, irrespetuoso y demagogo.

Pero lo que sí quedó claro es quién tiene una idea clara de España y quién entiende mejor a Catalunya, y no hay duda de que es Zapatero. Rajoy utiliza a Catalunya para ganar votos en el resto de España, a costa de fomentar la catalanofobia.

Esperemos al próximo debate, que sin duda será interesante, porque se hablará de propuestas de futuro, que es lo que a los ciudadanos nos interesa. Por cierto, lo de la traca final de Rajoy y la niña, fue de manual. Esto pasará a los anales, ya lo veréis.

Acte socialista al Centre Cultural

Ahir a la tarda el PSC de Ripollet va organitzar un acte al Centre Cultural, dintre de les activitats programades per a la campanya, amb la intervenció dels diputats al Congrés Carlos Corcuera i Meritxell Batet.

Un acte amb molts assistents i molt interessant, perquè a més de parlar de la feina feta pel govern de Rodríguez Zapatero en aquests quatre anys, es va parlar d’una cosa que es parla poc: la diferència entre l’esquerra i la dreta. I això és d’agrair, ja que molt sovint sentim a parlar que l’esquerra i la dreta és el mateix.

Aquestes reflexions ens ajuden a situar-nos i a no oblidar el que representa la dreta per molta campanya populista que facin.

Repartint clavells i propaganda al “mercadillo”

Aquest matí, un grup de militants del PSC hem repartir propaganda electoral i clavells al “mercadillo” de Ripollet. Aquest acte és un clàssic que té molt bona acollida per part dels nostres veïns i veïnes. Un bon moment per a mantenir un contacte directe amb els votants i animar-los a que el dia 9 de març vagin a votar.

La setmana que ve, ho repetirem amb la companyia de la diputada al Congrés Isabel López.

Properes activitats organitzades

• Dissabte dia 1 de març, acte a Sabadell amb la presència de la candidata CARME CHACÓN. Per assistir-hi, posar-se en contacte amb l’Agrupació de Ripollet.
• Dijous dia 6 de març, acte final de campanya al Palau sant Jordi de Barcelona. Intervindran: JORDI HEREU, JOSEP MONTILLA, FELIPE GONZALEZ, CARME CHACON Y J.L. RODRIGUEZ ZAPATERO. Per reservar places a l’autocar, passeu o truqueu a l’Agrupació.

El PSOE saca a Felipe y el PP esconde a Aznar

Hace unos días, El Periódico de Catalunya publicaba un artículo con este mismo título. Y es curioso, porque a veces, han de ser los medios de comunicación los que nos pongan en situación de estas cosas. Personalmente, siempre he tenido claro que el Sr. Aznar es la persona, que además de mandar en el PP, es el encargado de calentar el ambiente político, y ahora que está tan de moda, pues de crispar la vida política y ciudadana. Eso sí, hasta dos meses antes de las elecciones, porque si el Sr. Aznar siguiera haciendo en la campaña lo que ha hecho durante estos cuatro años, el PP lo tendría más crudo de lo que lo tiene.

Algunos compañeros y amigos, les cabrea el sólo hecho de que salga el Sr. Aznar por televisión diciendo sus improperios y sus aseveraciones de “sobrao”. Yo siempre les digo, que todo lo contrario, lo que tendría que hacer es salir hasta el día de las elecciones. Pero, por desgracia para mí, su partido lo esconde en campaña y lo guardan con bolitas de naftalina, para conservarlo bien, como a la ropa. ¡Qué claro lo deben de tener para prescindir del activo político más importante!

Después de cuatro años dando caña a diestro y siniestro, el PP nos quiere hacer creer en dos meses que el que crispa es Zapatero y que ellos únicamente se preocupan de nuestros problemas reales, dígase llegar a fin de mes. Por eso todo el montaje de la conspiración del 11 M, las nosécuantas manifestaciones contra la libertad sexual, contra la España que se rompe, contra el Estatut de Catalunya han sido cosas que hemos soñado, pero que no han sido realidad.

Por el contrario, el PSOE luce más que nunca a Felipe González, después de 12 años que dejó de ser presidente, y lo hace con orgullo. Además, hay que decirlo, Felipe está muy lúcido, y sus análisis políticos de la actualidad, llegan con facilidad al electorado.

Esta es la cuestión, un ex presidente que no interfiere en la vida política ni en el gobierno de su partido, pero que da la cara y otro ex presidente, que es el quiero y no puedo y que sus propios compañeros esconden, porque saben que cada vez que habla el PP pierde mil votos.

D’excursió amb ells “Amics del Ball”

Diumenge passat vaig compartir una estona, dinar inclòs, amb els companys i companyes d’Amics del Ball a la sortida que van fer a Llançà. Aquesta entitat ripolletenca organitza de tant en tant sortides o sopars amb el rerefons del ball com a element aglutinador.

La veritat és que en poc temps (és una entitat relativament jove) han aconseguit moltes coses: ser més de 300 socis, un ambient familiar i integrador, transmetre l’afició del ball a moltes persones, i fer-se un lloc dintre del teixit associatiu i cultural de Ripollet.

Lògicament aconseguir tot això ha suposat molt d’esforç per a moltes persones, per la qual cosa els vull felicitar, especialment a les diferents juntes directives de l’entitat.No obstant això, a vegades costa ubicar una entitat que està a cavall entre l’esport i la cultura, i això que podria representar una avantatge, a vegades es converteix en un contratemps, sobretot a l’hora de tenir interlocutors clars com les altres entitats. Finalment i després de voltar per diferents llocs, i encara que de manera provisional, disposen d’un espai al pavelló municipal per a desenvolupar la seva activitat cada setmana, els dissabtes a la nit. Amb aquesta ajuda mínima, han aconseguit mantenir viva l’entitat, que continuï creixent i ser més ambiciosos encara, programant cursos de ball o incorporant una exhibició de balls de saló dintre de la programació de la Festa Major, que per cert, és una de les activitats multitudinàries i amb molt d’èxit.Malgrat tot, l’altre dia em comentaven algunes persones de l’entitat que se senten una mica marginats, sobretot en quan a la presència als mitjans de comunicació. I em posaven com a exemple que a la darrera edició de carnaval, la seva comparsa va guanyar el primer premi i ni tan sol ha sortit la fotografia. Crec que tenen raó, i a vegades, potser sense voler, algunes entitats tenen una presència sobredimensionada i d’altres tot el contrari.Per tot això he decidit escriure aquest article, des de la meva modèstia i com a reconeixement d’una entitat que sense fer soroll està ocupant cada vegada més un espai en el nostre ric teixit associatiu. Ara només cal que disposin del seu espai definitiu, perquè puguin desenvolupar la seva activitat en millors condicions, i aquest és el meu compromís i el del govern que represento.

Plataforma de Apoyo a Zapatero (PAZ)

Más de 2.000 científicos, intelectuales, deportistas, profesores, artistas y empresarios apoyan a Zapatero (http://www.plataformaapoyozapatero.es/).

Personas de reconocido prestigio, las cuales son tachadas por los voceros del PP como “titiriteros”.

Me hace gracia esta palabra, ya que al margen de su acepción (persona que trabaja con títeres, o muñecos movidos por hilos) a muchos nos recuerda tiempos pasados. Eran épocas en las que se marginaba a titiriteros y artistas como personas de mal vivir, nómadas, y en ocasiones, relacionados directamente con la delincuencia. No había más desgracia para una familia bien que un hijo o una hija quisieran ser artista y dedicarse a la farándula. Eso era la deshonra de la familia, que luchaba porque sus descendientes se ocuparan de la continuidad del negocio familiar o estudiara cosas como “Dios manda”, dígase abogacía, ingeniería, o como mal menor, la carrera militar.

Personas con una trayectoria íntegra como Joan Manuel Serrat o Concha Velasco son menospreciados por esta derechona rancia que no soporta el compromiso social, público y a cara descubierta. Eso sí, las declaraciones y manifestaciones de algunos obispos lo enmarcan dentro de la libertad de expresión.

Yo creo que aún así hay poco compromiso de personas que generan opinión y tienen prestigio. Echo en falta el apoyo de intelectuales y opinadores que saben el retroceso que puede experimentar nuestro país en libertades si ganara el PP, y aún así callan.

De todas maneras, gracias a todos los que se han mojado por su valentía y su compromiso. Sin duda, son un referente que ayudará a posicionarse a otras muchas personas.

Por si tienes tiempo:

http://es.youtube.com/watch?v=3-lRMIXc4t8

http://es.youtube.com/watch?v=FnrpjuDXa34

www.youtube.com/watch?v=IZ4M6REdxPA

Los menores

Estos días está circulando por la red un video interesante, que consiste en la conferencia, dentro de unas jornadas sobre educación, de un juez de menores granadino.

Al margen de la vehemencia de sus palabras, de la forma campechana en que se expresa o de la ridiculización de algunos aspectos, considerados serios, la verdad es que son unas declaraciones que invitan a la reflexión.

Soy de los que opinan que es contraproducente pasar de la nada al todo o del blanco al negro. Y tengo la impresión de que en lo concerniente a la educación de nuestros hijos y jóvenes, en cierta manera ha pasado esto. Se trata de poner sensatez y sentido común a las cosas, de decir a las cosas por su nombre, de saber que la educación de los jóvenes requiere dosis de paciencia y también de autoridad. Y esto va para las familias (padres sobre todo) y para los educadores.

Vivimos en una sociedad hipócrita, donde no somos capaces de reconocer nuestros fracasos en este campo y a veces, buscamos subterfugios de carácter psicológico para dar respuestas a cuestiones que son simples.

Nuestros hijos necesitan disciplina, los padres hemos de asumir nuestro rol, que es justamente el de padres, con todo lo que conlleva. Y es nuestra obligación preparar a nuestros hijos para la realidad de la vida (trabajo, problemas, etc.) y no mantenerlos entre algodones, para que después cuando empiezan a volar por su cuenta, se sientan desubicados.

Hemos de transmitirle que nuestra sociedad nos provee de derechos, que hemos de conservar y ampliar, pero también de deberes que son igual de importantes para que el sistema funcione.

Invito a entrar en esta página web al que aún no lo haya hecho y reflexionar sobre este tema.

http://blogs.periodistadigital.com/electroduende.php/2007/09/19/emiliocalatayud_menores8794