Aquest matí, amb l’assistència de la consellera d’Acció Civica i Ciutadania Carme Capdevila, del President del Grup Catalonia, així com dels treballadors i monitors del centre, hem inaugurat el Cente Ocupacional per a discapacitats de Ripollet. L’edifici, que consta de tres plantes, reuneix les condicions idonees perquè els treballadors puguin desenvolupar la seva feina en les millors condicions. A la meva intervenció he volgut ressaltar que avui s’ha fet realitat un somni. Quan les diferents administracions ens posem d’acord en un projecte, és evident que és més fàcil fer-lo realitat. En aquest cas, la Generalitat ha participat econòmicament en la construcció i l’Ajuntament amb la cessió dels terrenys. Crec que és el que correspon, altra cosa no s’entendria. El que sí és cert, és que aquest projecte l’hem fet nostre des del primer moment, amb entusiasme. I això si que ens diferencia d’altres que potser no ho tenen tan clar. A partir d’ara, els 34 treballadors i treballadores discapacitats de Ripollet no hauran d’anar a Cerdanyola, perquè tenen el seu centre a Ripollet. Personalment estic molt content i orgullós, i espero que el centre sigui un model de gestió.
Aquest cap de setmana ha estat molt intens en activitats de pre-campanya i actes oficials. He assistit a dos presentacions de candidatures a Palau Solità i Plegamans i Sabadell, he presidit els actes de descoberta del monument homenatge a Joan Abad, he compartit la festa del concurs de dibuix de la AV Can Mas i he assistit a La Garriga a la III Trobada de catifaires de Catalunya, acompanyant l’associació de Ripollet i agafant el relleu, ja que l’any que ve serà Ripollet la ciutat organitzadora. A més, eleccions a França.
Suport a les candidatures de Palau Solità i Plegamans i Sabadell
Les dos presentacions han estat un gran èxit. Vull felicitar a la Teresa Padròs, alcaldessa i candidata a Palau i a Manuel Bustos, alcalde i candidat a Sabadell per l’organització dels seus actes. És una tònica general que en aquesta precampanya, els actes del PSC estan tenint una excel·lent resposta i un bon ambient per part dels veïns i veïnes. Aquests no han estat una excepció. Els desitjo molt èxits.
Plaça Joan Abad
El dissabte a la tarda, juntament amb la família de Joan Abad, varen descobrir la placa que dona nom a la plaça Joan Abad. Va ser un acte en el qual van participar el club de patinatge de Ripollet, l’agrupació Ripollet Sardanista i els trabucaires de Ripollet, a més de representants d’entitats i associacions del poble i dels molts veïns i veïnes.
L’acte va ser molt emotiu, i tot i la pluja, el programa es va fer tal i com estava previst.
Festa de Can Mas
Un any més, l’associació de veïns del barri de Can Mas va fer la seva festa al parc Primer de Maig. Més de 900 escolars van participar en el concurs de dibuix, una xifra que supera totes les previsions.
Va ser un matí de festa, amb jocs, inflables i la col·laboració de les mares, pares i mestres de l’escola El Martinet, que com ja és habitual participen en tots els esdeveniments del barri, cosa que els hi vull agraïr.
III Trobada de catifaires a La Garriga
Per últim vaig compartir jornada i dinar amb els veïns i veïnes de l’associació de catifaires de Ripollet que van participar en la trobada de La Garriga. Una gent estupenda i que han agafat el repte d’organitzar la trobada de l’any que ve a Ripollet. Saben que compten amb el meu suport i el del consistori perquè la trobada de Ripollet sigui la millor de les que s’han fet fins ara.
Ahir a la tarda els i les socialistes de Ripollet vam aprovar el nostre programa electoral. En el transcurs de l’Assemblea convocada a l’efecte, vaig explicar en nom de la Comissió redactora del programa, el procès d’elaboració i el contingut del mateix.
El programa electoral que presentem des del PSC és un programa profundament ambiciós, fruit del treball intens de la Comissió redactora del programa que ha treballat de valent per tal de presentar davant els ripolletencs i ripolletenques un programa pensat per millorar la qualitat de vida de les persones des d’un punt de vista realista, amb propostes assumibles i a la vegada ambiciosses.
Alhora, el programa socialista és un reflexe de les necessitats i els reptes del Ripollet d’avui gràcies a les propostes que ens han arribat desprès d’haver-nos reunit amb entitats culturals, juvenils, esportives, associacions de veïns, agents socials, les propostes arribades a travès dels militants i simpatitzants socialistes, i també les arribades a travès de la pàgina web www.juanparralejo.com.
El passat dissabte vam presentar davant 400 persones que omplien la pista annexa del Pavelló Municipal d’Esports la nostra candidatura. Entre els presents es trobaven l’Alcalde de Barcelona Jordi Hereu, la diputada al Congrès dels Diputats Isabel López, el Secretari de Formació de l’Executiva Nacional del PSC Josep Maria Sala, l’Alcaldessa de Barberà del Vallès Anna del Frago, l’alcaldable socialista de Cerdanyola del Vallès Antonio Cardenas, el vice-secretari general de l’UGT de Catalunya Frederic Nonell; numbrossos representants d’entitas i associacions de veïns, simpatitzants i militants socialistes, i ciutadans i ciutadanes en general que van voler acompanyar-nos per recolzar la nova candidatura.
Després del sopar va tenir lloc l’acte polític que va estar presentat per la nostra Primera secretària i número 2 de la candidatura Rosa Martín. En primer lloc va intervenir Jordi Hereu, que va destacar la figura de Juan Parralejo, un amic seu al qual el considera una persona honesta, treballadora i compromesa amb els projectes de la seva ciutat. Segons Hereu, gràcies a alcaldes com Juan Parralejo i el seu equip Ripollet ha esdevingut una ciutat de primera amb serveis propis d’una gran ciutat però amb la identitat d’un poble.
A continuació es va donar pas a la projecció d’un video titulat “Ripollet, una ciutat amb esperit de poble” on podem veure gairebé tots els racons de Ripollet, els quals plasmen la transformació i el creixement que la nostra vila ha viscut gràcies als governs socialistes. Aquest video es podrà veure properament a la nostra web http://www.juanparralejo.com/.
Finalment va intervenir el nostre candidat Juan Parralejo, que es trobava molt emocionat al veure a tants amics i amigues que s’aplegaven per donar suport a la candidatura socialista. Durant la intervenció va fer un repàs a la fructífera legislatura que ara acaba, amb projectes ja empressos com l’arribada del tren a Ripollet, la construcció d’habitatge públic, la remodelació de la Plaça Pere Quart, la construcció d’equipaments com el Centre Integral per a la Gent Gran, el nou CAP, el nou CEIP, l’escola bressol o el centre de salut mental. També va desgranar alguns punts del nostre programa com la reurbanització dels carrers Pizarro i Padró, l’accessibilitat de les nostres voreres i els nostres edificis, la remodelació dels nostres parcs, un pla local d’aparcaments amb més aparcament a Maragall, Can Mas o Rizal, el pla director del poliesportiu ja iniciat, la recuperació del riu Ripoll. També va anunciar diverses polítiques que afavoreixen la cohesió social com el manteniment d’espais públics de qualitat, la posada en marxa del pla de convivència, la continuació dels programes per afavorir la integració dels nousvinguts com el pla educatiu d’entorn, contiunuar recuperant el nostre patrimoni i la nostra història local, etc. Per últim va presentar als integrants de la llista electoral un per un, una candidatura que el nostre candidat va definir com a coctel guanyador al ser paritaria, jove, amb una mitjana d’edat de 38 anys i amb experiència. També va destacar que aquesta candidatura és sense cap dubte la millor que es pot presentar per Ripollet.
Coincidint amb la data de naixement de l'artista, el passat diumenge 15 d'abril, el Centre Cultural va inaugurar la temporada d'exposicions amb peces de Josep Maria Brull. L'exposició, que estarà a Ripollet fins el proper 15 de maig, és una mostra itinerant que visitarà la majoria de ciutats on va residir l'artista.
Més de tres-centes persones van reunir-se a la sala d'actes del Centre Cultural, on es va fer l'acte d'homenatge a l'artista. Representants de la Fundació Caixa de Sabadell, de la Diputació de Barcelona, del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la família Brull i de l'ajuntament de Ripollet van expressar la seva estima per l'artista, i l'orgull de que Ripollet compti amb un patrimoni artístic tant important. Després de l'acte protocol·lari es va procedir al tall de la cinta per part de l'alcalde Juan Parralejo i els besnéts de Josep Maria Brull. L'exposició recull peces de les diferents etapes de l'artista com els còdols, els pessebres, els mosaics o les Venus. Algunes entitats també van participar en la festa com la coral, que va oferir una versió del Cant a Ripollet, amb lletra del propi escultor, i les Gitanes que van fer una exhibició de ball a la rambla de Sant Jordi a partir de la una del migdia. Durants aquest dies les escoles de Ripollet realitzaran visites guiades a l'exposició i treballaran el personatge de Josep Maria Brull a partir d'un dossier pedagògic. També podran firmar en el llibre de visites que un cop acabi l'exposició s'entregarà a la família Brull.
Aquest divendres tinc un munt de coses per explicar, comentar i opinar. Amics lectors i amigues lectores del meu blog, avui m'agradaria disposar de més temps per poder escriure sobre tot allò que fa referència a l'actualitat, tant de Ripollet com de política general. Aprofitaré uns articles que surten publicats avui a El Periódico signats per Carlos Carnicero i Antoni Bassas per completar les meves reflexions, perquè expressen molt bé els meus sentiments.
Ripollet sol·licitarà la inclusió del Barri de Can Mas a les subvencions de la Llei de Barris de la Generalitat
Ahir dijous, en el marc d’un Ple extraordinari, varem aprovar el projecte integral del Barri de Can Mas per presentar-ho a la convocatòria d’ajuts que ofereix la Generalitat dins del marc de la Llei de Barris.
Un projecte ambiciós, amb un pressupost de més de 10 milions d’euros, dels quals, sol·licitem ajuda per a afrontar el 50%.
Espero que aquesta vegada, i ja és la tercera, es valori el projecte i sigui escollit i inclòs a la llista de barris subvencionats. El Barri de Can Mas s’ho mereix i necessita d’aquesta ajuda per a afrontar les grans transformacions que tenim previstes (recuperació de la masia de Can Mas, pla d’aparcaments, construcció del Centre Cívic, construcció d’ascensors en els edificis més antics, finalitzar la reurbanització del carrer Sant Jaume fent-lo més amable, remodelació del parc Primer de Maig, etc..).
Despedida del Secretario General del Ayuntamiento de Ripollet
Una vez finalizado el Pleno de ayer, y de común acuerdo con todos los portavoces municipales, procedimos, por sorpresa, a testimoniar nuestro agradecimiento a la labor desempeñada por nuestro secretario Sr. José Antonio Hidalgo a lo largo de estos últimos 18 años, y que hoy se jubila, al cumplir los 70 años. Se unieron a esta emotiva despedida su familia, antiguos concejales y numerosos trabajadores y trabajadoras de la casa.
Todos coincidimos en señalar su buen hacer, su gran profesionalidad, experiencia y trato con todos nosotros. Fue un acto muy emotivo, y sin duda dejará un grato recuerdo en todos nosotros.
En nombre de todo el consistorio, le hice entrega de la insignia de oro de nuestro Ayuntamiento.
Una catarsis imprescindible Nadie que haya tenido que ver con las mentiras sobre el 11-M tiene sitio en la política española
CARLOS Carnicero*
Se hace irrevocable la catarsis: "Expulsión espontánea o provocada de sustancias nocivas para el organismo". Nadie que haya tenido que ver con aquellas mentiras tiene sitio en la política española después de lo que ya se ha confirmado ante el tribunal que juzga la masacre del 11-M. El sistema democrático se ha hecho incompatible con todos aquellos que colaboraron en las falsedades que siguieron al atentado de Atocha. Manipular aquellos hechos sobre la búsqueda entre los escombros de los trenes desguazados de casi 200 víctimas significa una ignominia que no puede tener fecha de caducidad. La catarsis se hace imprescindible e inevitable.
EL IMPACTO que debiera causar la constatación de una mentira tan gruesa está tamizado por la cantidad de manipuladores implicados en esta sórdida historia que tiene nombres propios. El primero de esta larga lista es Ángel Acebes. Pretende permanecer impasible ante la avalancha de pruebas que le señalan como el autor material de la gran mentira. Acebes no tiene un solo soporte en quienes dependían de él. Agustín Díaz de Mera, exdirector general de la Policía y eurodiputado del PP, se ha quedado sin honra, pendiente de que la justicia examine sus testimonios, tan falsos como para no encontrar un solo apoyo en quienes invocaba para acreditar sus invectivas. Su equipo de confianza ha declarado en sede judicial, con el cronómetro de aquellos días en la mano. El resultado es desolador. Demasiada gente debe dar explicaciones de su conducta: quienes cambiaron la programación de TVE la víspera de la jornada de reflexión para incluir películas sobre el terrorismo de origen vasco; la ministra de Exteriores, Ana Palacio, que dictó instrucciones para asegurar al mundo la autoría de ETA cuando ya estaba descartada; los diplomáticos que cumplieron unas directrices que sabían que eran fraudulentas; el director de El Mundo, que en su edición del 14 de marzo de 2004, el día de las elecciones, insertaba en su primera página, contra la evidencia, hasta tres noticias distintas que se referían a ETA como la responsable del atentado... La lista se ha ido ampliando en estos tres largos años en los que la teoría de la conspiración se apuntalaba sobre la pretensión de un eslogan de fácil acomodación al imaginario popular: Queremos saber la verdad. Ese oscuro personaje que lidera la AVT debería cambiar la pancarta que ha tenido permanentemente pegada en las manos por su dimisión. No es cierto que una mentira reiteradamente repetida acabe por cuajar como una verdad. La larga marcha del sumario del 11-M ha sido un calvario para el juez que dirigió esta instrucción. Es hora de resarcirlo. La Iglesia católica también debe revisar sus comportamientos. Es titular de una emisora que ha utilizado la mentira como herramienta de trabajo. El obispo de Huesca y Jaca, Jesús Sanz, sigue siendo pastor de hombres tras haber dicho hace unas semanas, en alusión al Gobierno socialista: "(...) pondrán más obstáculos para saber la verdad de la maraña confusa y confundida de otra matanza, el 11-M, cuya sospecha les mira". ¿Pretenderán el presidente de la Conferencia Episcopal española y el nuncio de su Santidad que los españoles pueden seguir escuchando las mismas voces en la COPE y en algunos obispados tras hacerse insoportablemente evidente lo que ha pasado durante todos estos años con el atentado de Atocha? La catarsis no debe significar solo la expulsión de la vida política de los que han sido pieza fundamental de esta extorsión a la democracia española, construida sobre el dolor de las víctimas. No se trata solo de depuración de responsabilidades.
EN LA ESENCIA de estas conductas está un germen que, de seguir vivo, contaminará irremediablemente el futuro y la salud de la democracia española. Unos dirigentes capaces de esta ignominia no podrán nunca apuntalar una derecha moderna, democrática y europea, porque sus conductas están contaminadas por sus propias convicciones. No sirven para un sistema responsable de partidos. Los periodistas que han trabajado incansablemente para ocultar la verdad no tienen pedigrí profesional para trabajar entre nosotros: todo su crédito está cancelado. La Iglesia de Dios tiene que depurar de sus ondas de radio a los profesionales de la insidia y la calumnia que expanden un resumen mediático contradictorio con sus credos evangélicos. Las víctimas del terrorismo tienen que expulsar a los dirigentes que los han manipulado sobre el dolor de sus familias. Pretender que no ha pasado nada, después de las últimas sesiones del juicio del 11-M, es resignarse a perpetuar una sociedad enferma. En este diagnóstico están incluidas casi todas las demostraciones de deslealtad y barbarie que hemos tenido que soportar desde que el partido que lidera Mariano Rajoy decidió que las mentiras con las que su Gobierno gestionó el atentado de Atocha podrían garantizar la deslegitimación del Gobierno democrático y constitucional que preside Rodríguez Zapatero. La catarsis es, sencillamente, inevitable.
El verdadero enemigo del pueblo
ANTONI Bassas Periodista
Después de ver el ignominioso Ciudadanos de segunda, de Telemadrid, no tengo la menor duda de que los auténticos ciudadanos de segunda son los madrileños que tienen que soportar este canal. La cosa empezaba (minuto 2) preguntándose si el castellano está en "peligro de extinción en Catalunya" (sic), gag sensacional que me hizo pensar por un instante si los periodistas que vinieron eran sordos y ciegos. Y mudos: ¿por qué no preguntaron por la calle si la gente creía que el castellano estaba discriminado? El reportaje se contradecía constantemente. Por un lado, la mayoría habla en castellano y, por otro, la mayoría es nacionalista y discrimina a los castellanohablantes. ¿En qué quedamos? El programa, elaborado por la productora de El Mundo, obtendría un suspenso por tramposo en cualquier facultad, y merecería las disculpas de la presidenta Aguirre (sobre todo si aspira a la Moncloa), a menos que sea una estrategia de provocación en la que no debemos caer de ningún modo en Catalunya. La campaña, que se la haga ella. En todo esto iba pensando antes de ayer cuando fui al Tívoli a ver el estreno de la obra Un enemigo del pueblo, que ha llevado a Barcelona el Centro Dramático Nacional. No se la pierdan. Porque, aparte del trabajo magistral de Francesc Orella, el texto del noruego Ibsen, que llega vía Madrid y en castellano, retrata, casualmente, la manera de trabajar de gobiernos como el de la Comunidad y la manipulación de sus medios afines. En la obra, cuando el protagonista intenta decir la verdad, no se le deja hablar. Se lo impiden el poder político, que no quiere perder las elecciones; los medios, que no quieren perder audiencia, y el poder económico, que no quiere perder el negocio. Acto seguido, el pueblo es incitado a votar si considera al protagonista enemigo del pueblo. Naturalmente, el hombre es condenado con entusiasmo por la plebe. El hombre se queja de que tener la mayoría no es tener la ra- zón. Pero ya nadie le escucha. Conclusión: no confundir el Centro Dramático Nacional con el dramático centro nacional.
Noves mesures per a impulsar la construcció d’habitatge protegit
Aquest matí he assistit al Palau de la Generalitat, juntament amb d’altres alcaldes i alcaldesses metropolitans, a l’acte de signatura del protocol de col·laboració entre la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per a la promoció del Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És molt important unir esforços en una matèria tant important i que tant preocupa els nostres veïns. És d’agrair que per primera vegada el nostre govern autonòmic col·labori amb els Ajuntaments per tirar endavant polítiques efectives de promoció de l’habitatge públic protegit. Crec que aquesta és la bona línia, i des de Ripollet farem tot el possible perquè el desenvolupament d’aquest acord sigui ràpid i amb èxit.
Gratuïtat per als llibres de text
Aquest matí, abans de l’acte de signatura al Palau de la Generalitat, les converses de passadís entre els alcaldes i alcaldesses ha estat la notícia que ha sortit de la proposta de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet de sufragar la despesa dels llibres de text en l’ensenyament obligatori.
Al marge de les consideracions més o menys electoralistes i de l’oportunitat, tots coincidíem, i quan dic tots, em refereixo als representants de tots els colors polítics, en què és una qüestió que ens afecta de prop.
Hi ha opinions per a tots els gustos, i cadascú ho faria a la seva manera, entre d’altres coses perquè cada municipi és un mon. Tothom coincideix en que ha de ser la Generalitat qui assumeixi aquesta despesa, perquè estem parlant d’un dret universal, l’educació, i perquè no és competència dels Ajuntaments.
Una altra qüestió és que des dels Ajuntament forcem la màquina perquè aquesta decisió s’avanci al màxim, i és en aquest sentit que la proposta de l’Ajuntament de Santa Coloma pot servir per això.
Nosaltres, el meu partit, estem treballant propostes en aquesta línia, que sense dubte presentarem dintre dels nostres compromisos electorals a les properes eleccions municipals del 27 de maig, després d’una reflexió madura, valorant totes les circumstàncies i possibles problemes col·laterals que pot ocasionar una decisió d’aquesta mena. Crec que així és com s’han de fer les coses, sobretot els que tenim intenció de governar.
¿Hasta cuándo hemos de soportar las mentiras del PP? Llevan tres años mintiendo a la ciudadanía con el 11 M y siguen en sus trece, a pesar de las evidencias. Estos señores del PP deben de pensar que somos tontos. La actuación del ex-director general de la policía y eurodiputado del PP Agustín Díaz de Mera en relación con el juicio del 11 M no tiene desperdicio. No sólo no ha colaborado en esclarecer los hechos que tanto reclama el PP sino que además ha mentido descaradamente, implicando directamente a otras personas. Debe de ser que se ha metido en un lío que ahora no sabe salir, y asesorado por los señores Rajoy, Acebes y Zaplana está haciendo el papel de su vida. Lástima de que el tema es demasiado serio como para tomárselo a broma, porque es digno del mejor vodevil. Es el más puro estilo PP, es decir, repetir mentiras hasta la saciedad para conseguir o bien cansar al personal o que a fuerza de insistir alguien pueda creerse sus mentiras. No coló el 14 M y no colará ahora.
Después de unos días de descanso, en mi caso junto a mi familia, inicio de nuevo la actividad laboral y política, afrontando ahora sí, la recta final hasta las elecciones del 27 de mayo. Los paseos por el campo y la montaña, montar en bicicleta o leer, son actividades que sirven para desconectar con la rutina y al mismo tiempo para cargar las baterías. A pesar de todo, las noticias no hacen vacaciones, y así nos hemos enterado de que los muertos en la carretera no disminuyen ni con el carnet por puntos, que el Madrid jugando mal está a dos puntos del Barça o que la Generalitat ha aprobado los presupuestos de 2007, unos presupuestos que destinan a políticas sociales más dinero que nunca, que falta hace. A nivel local, las diferentes candidaturas ya se van conformando, aunque oficialmente, la única que se ha publicado entera ha sido la nuestra, la del PSC. Parece ser que finalmente serán ocho las candidaturas que se presentarán en Ripollet en las próximas elecciones municipales (PSC, CiU, ICV, CpR, PP, EUiA, ERC y Cs). A excepción de Ciutadans (Cs) ya conocemos los/las cabezas de lista del resto de formaciones y llama la atención que repita el candidato de COP-Compromís per Ripollet, dado que su línea hasta ahora ha sido la de no repetir candidato (según ellos porque era saludable democráticamente, y sobre todo para no acomodarse en los cargos). Pues parece ser que en esta ocasión no siguen al pie de la letra sus consignas, y eso que no gobiernan. ¿Que no harían si gobernaran?.
Un dels esportistes ripolletencs més destacats i estimats, en Joan Creus, va ser homenatjat aquest diumenge, 1 d'abril, amb motiu de la denominació del Pavelló Municipal d'Esports com a Pavelló "Joan Creus". Aquest homenatge és un iniciativa del Club Bàsquet Ripollet, on Creus va iniciar la seva trajectòria esportiva, en el marc del 75è aniversari de l'entitat. L'acte es va iniciar a l'exterior del pavelló, amb la descoberta d'una placa commemorativa, per part de l'Alcalde de Ripollet, Juan Parralejo, i del propi Creus.
Ja a l'interior, i a peu de pista, va tenir lloc el reconeixement de Creus com a esportista i com a ripolletenc, en un acte presentat per Joan Raurell i on també hi va ser present el Tinent d'Alcalde d'Esports, Xavier Peñarando i el president de la Federació Catalana de Bàsquet, Enric Piquet. Durant l'acte, a més d'una placa commemorativa de l'acte, Joan Creus va ser obsequiat amb una samarreta emmarcada, en nom del Club de Bàsquet del Sant Gabriel. Creus, acompanyat per un bon nombre d'amics i familiars i veïns en general, va agrair el suport que sempre ha rebut de Ripollet i va recordar amb emoció com va veure construir el pavelló i les moltes vegades que havia jugat en el mateix parquet que estava trepitjant.Després de l'acte oficial, el Pavelló Joan Creus va acollir un partit entre els veterans del Bàsquet FC Barcelona i un combinat català d'ex-jugadors d'elit. El resultat va ser de 78 a 85, favorable al Barça, amb 9 punts anotats per Creus, que va ser calorosament aplaudit al final del partit.
A instàncies de la Comissió municipal per a l'arribada del tren a la nostra població, el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, s'ha compromès a encarregar els estudis necessaris sobre les possibles connexions ferroviàries amb Ripollet. Aquest va ser el principal resultat de la reunió mantinguda el passat divendres, 23 de març, entre la Comissió municipal, encapçalada per l'alcalde, Juan Parralejo, i el conseller Nadal. Nadal també es va comprometre a remetre'ls un calendari per tal de poder fer el seguiment de tot el procés i establir les prioritats a curt i a mig termini.
En aquesta trobada els membres de la Comissió van traslladar al conseller la necessitat urgent de què el tren arribi a la nostra població. A més, li van recordar el compromís de la Secretaria de Mobilitat de realitzar un estudi per veure quines són les opcions de la connexió ferroviària i l'acord del Ple on, per unanimitat, es va constituir aquesta Comissió municipal. Foto i texte: ripollet.cat
En unos momentos en los que la escasez de agua es noticia, Ripollet se prepara para garantizar las reservas en el suministro, con la construcción de un nuevo depósito de 6.000 metros cúbicos.
En la visita de obras que realicé ayer acompañado por el presidente de la Agència Catalana de l’Aigua señor Manel Hernández, así como de concejales, técnicos, y la prensa local, pudimos comprobar el avanzado estado de las obras de construcción de esta importante infraestructura, cuya inversión asciende a más de 800.000 euros, de los cuales, el 50% corren a cargo de la empresa pública ATLL (Aigües Ter-Llobregat) y el otro 50% por la empresa SOREA, concesionaria del servicio.
Me gustaría que este tipo de inversiones, tan necesarias, fueran valoradas por la ciudadanía como se merecen, pero me temo que no es así. Cuando abrimos el grifo y sale agua, nos deberíamos de preguntar todo el proceso necesario (captación, conducción, depuración, garantía de suministro, presión, etc...) para que tengamos agua suficiente y de calidad. Y seguramente no lo hacemos porque justamente disfrutamos de ello, y eso nos impide valorarlo en su justa medida.
Por suerte, cada vez estamos más concienciados de la importancia y racionalidad en el consumo de agua, pero aún nos queda valorar las infraestructuras necesarias para poder disponer de ella. Por eso, estoy contento de que el gobierno que represento, tenga la capacidad de analizar, prever y planificar las necesidades futuras de Ripollet, y que ello nos permita la realización deproyectos como la construcción del tercer depósito de agua de Ripollet.
Foto: ripollet.cat
domingo, 25 de marzo de 2007
Un altre diumenge amb molta activitat a Ripollet, i de la bona. Aquest matí s’ha celebrat la novena edició de la Fira dels Horts i la inauguració del Centre d’Interpretació del Patrimoni (CIP) de Ripollet.
A primera hora d’aquest matí amb l’hora canviada, Ripollet ha despertat amb el soroll del grup dels trabucaires de Ripollet, per anunciar l’inici de la Fira dels Horts que organitzen cada any els amics de l’Associació de Veïns de Can Clos. Com sempre, molta gent gaudint de les parades de productes artesans i de les plantes. He saludat a molts coneguts i he felicitat als organitzadors, que aquest any, a més, han volgutcol·laboraramb la recuperació de la nostra memòria històrica, editant un escrit sobre la història de Can Calvet i el Molí d’en Rata. Enhorabona!
El plat fort ha estat la inauguració del Centre d’Interpretació de la Memòria (CIP) del Molí d’en Rata. A las 12 del migdia, amb un ambient molt emotiu, hem fet els parlaments davant centenars de veïnes i veïns que no han volgut perdre’s aquesta cita.
Per la meva part he agraït la presència de tothom, especialment de les famílies dels sis ripolletencs i ripolletenques il·lustres que han destacat en les seves professions més enllà de les nostres fronteres locals (Andreu Solà, Gaietà Renom, Josep M. Brull, Lluïsa Sallent, Emma Maleras i Joan Creus). També he agraït la presència a l’acte del senyor Roberto Briche, director general d’ONCE Catalunya, del senyor Joan Antoni Samaranch, president honorífic de “La Caixa” i ex-president del COI, del senyor Esteve León, coordinador de l’àrea de cultura de la Diputació de Barcelona i de Jordi Roca, director dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya.
Extracte de la meva intervenció:
En un mon cada vegada més globalitzat, hi ha el risc d’una certa estandarització de la cultura. És per això que cada vegada més, els pobles estan interessats en recuperar el seu patrimoni històric, per tal de preservar i fomentar la identitat local. Aquesta ha estat una prioritat del govern que m’honoro en presidir.
El passat divendres, al Teatre-Auditori de Ripollet es va presentar públicament el llibre “Històries compartides” de dos periodistes locals, la María Jesús García i la Sandra Domènech, que versa sobre la immigració a Ripollet dels anys seixanta i noranta. A la dedicatòria que molt amable em van fer diu: Només descobrint el passat, construirem el Ripollet del futur”. Crec que aquesta frase ho diu tot. Justament ara, la voluntat del nostre poble ha de ser més ferm en preservar la seva identitat.
Si fa dos anys vam inaugurar el Molí d’en Rata restaurat, com a símbol d’una època de Ripollet, i del que van representar els molins de farina, després de cartró i paper, avui Ripollet OBRE UNA FINESTRA AL SEU LLEGAT i ho fa amb la inauguració d’aquest magnífic edifici ple de finestres casualment. La pròpia construcció de l’edifici ha estat una tasca formativa per als paletes, electricistes, pintors, fusters o jardiners de les Escoles Taller que han participat en la seva construcció. Encara que el més important lògicament és el seu contingut, enfocat a recuperar, investigar, preservar i difondre el nostre patrimoni local, el de tots.
Només allò que es coneix, s’aprecia i es valora. I tot allò que s’aprecia i es valora el sentim com a nostre. Espero que aquest nou equipament cultural el pugem sentir com a nostre.
Gràcies a la Diputació de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya, a tot el personal del Patronat Municipal d’Ocupació, al personal i al Consell d’Administració del Patronat Municipal de Cultura i Joventut, a EMA publicacions per cedir-nos els drets per la exposició sobre la immigració, als sis personatges il·lustres de Ripollet que hi seran a la sala d’exposicions permanent, i a totes les persones que han col·laborat perquè avui hagi estat un dia màgic i inoblidable.
Acabo de leer en la Revista de Ripollet una notícia que me ha llamado la atención. Parece ser que en una reunión del COP con unos pocos vecinos del barrio de Can Mas con el objeto de recabar ideas para su programa electoral, los representantes del citado partido político han planteado como solución para descongestionar de tráfico la calle de Sant Jaume, la conexión del vial del riu Ripoll con el puente de la Ferrería. Si a estas alturas éstas son las propuestas del COP al barrio de Can Mas, he de decirles que sencillamente van con unos cuantos años de retraso. He de recordarles que votaron en contra del citado vial, que según ellos era una barrera para Ripollet, que pusieron pancartas en contra de su construcción, y que votaron en contra del Pla del Martinet, que es el que permite la conexión con el puente de la Ferrería, y que se finalizará los próximos días. No es la primera vez que votan en contra de proyectos y después, con el tiempo, se convierten en los máximos defensores y usuarios (Teatre-Auditori, Centre Cultural, Biblioteca, Vial del riu Ripoll, Parc dels Pinetons, Centre Integral de la Gent Gran, etc.). Menos mal que todos estos proyectos se han realizado, aún con su oposición, y el tiempo ha demostrado que todos eran necesarios, y que los ciudadanos los han hecho suyos, que en definitiva, es lo importante.
Fa poc més de 24 hores que l’Assemblea va aprovar la candidatura socialista a les properes eleccions municipals i han estat moltes les persones que m’han felicitat per la proposta.
Els militants que hi van assistir, ja van fer palès amb els seus comentaris que era una proposta que complia totalment amb les expectatives. Però al llarg del dia d’ahir, van ser molts veïns que quan van conèixer la candidatura em van felicitar. Crec que és un bon senyal, i estic convençut que quan la majoria de persones conegui la llista pensarà el mateix.
Ens hem de felicitar una vegada més per com hem fet les coses. Sense soroll, treballant i fent allò que altres diuen que faran i després no fan. Amb aquest mateix esperit, farem i presenterem el nostre programa electoral.
Aquesta tarda, el PSC de Ripollet ha aprovat la candidatura que presentarà a les properes eleccions municipals del 27 de maig.
Com a candidat a l’alcaldia, he estat l’encarregat de presentar les persones que integren la llista i he volgut ressaltar la combinació de noves incorporacions (sis noves incorporacions dels dotze primers), de joventut (la mitjana d’edat dels dotze primers és de 38 anys) i d’experiència. Una combinació que juntament amb l’alt nivell de preparació i l’alt grau de compromís amb el projecte socialista, fan d’aquesta candidatura una garantiaper afrontar els reptes i les propostes que proposarem als nostres veïns i veïnes.
També he volgut agrair la generositat dels regidors que han deixat pas a les noves incorporacions.
La candidatura compleix els requisits de la nova Llei d’Igualtat, encara que no ha estat difícil ja que en aquest mandat el PSC comptava amb un 50% d’homes i 50% de dones.
