Vistas de página en total

martes, 4 de noviembre de 2008

Más allá de la tragedia de Ripollet

Después del dolor que estos días estamos sufriendo los vecinos y las vecinas de Ripollet por la pérdida de Mª Dolores, conviene reflexionar sobre el tema, hacernos preguntas, seguramente muchas sin respuesta, y también hablar y debatir. Ese sentimiento de rabia que tenemos, sobre todo expresado por los más jóvenes en las manifestaciones de ayer y de hoy, hay que canalizarlo de manera positiva. Al menos, que la muerte de Maores sirva para mejorar nuestra convivencia, para ser más tolerantes y menos agresivos.
El Periódico de hoy publica un artículo de Javier Elzo (catedrático emérito de la Universidad de Deusto) que justamente se titula Más allá de la tragedia de Ripollet.
Creo que ésta es la línea a seguir para favorecer la reflexión. Por su interés, transcribo el artículo íntegramente:

'Más allá de la tragedia de Ripollet'

Llevo años escribiendo que los niveles de violencia de los adolescentes y jóvenes no son, en la actualidad, superiores a los que había hace 50 años, ni siquiera a los de hace 10 o 15. Pero añado inmediatamente que encontramos, con demasiada frecuencia, episodios de violencia entre jóvenes, adolescentes o menores de edad, escalofriantes e inimaginables en otros tiempos. El último, estos mismos días.

Hemos sabido que dos menores de edad han sido detenidos por los Mossos d'Esquadra, en Ripollet, acusados de degollar y golpear en la cara hasta la muerte a una niña de 14 años a la que conocían del barrio y que era compañera de ellos en el mismo centro docente. Parece que había rencillas amorosas, pero el detalle, fundamental para esclarecer lo sucedido, es secundario cuando se pretende, como en estas líneas, reflexionar sobre episodios similares al de Ripollet.

PIENSO EN la mujer rociada de gasolina en un cajero, cuyo juicio se ha visto recientemente. Recuerdo a las tres niñas que rompieron la pierna a otra en una agresión a la salida de un instituto de León. Unos chavales en Barakaldo (Vizcaya) mataron a patadas, en el atrio de una iglesia, a un menesteroso y fueron a contárselo a sus compañeros. Un exalumno agrede a un profesor en Alicante y su amiga lo graba en el móvil. El alcalde de Tolosa (Guipúzcoa) denuncia que los menores extranjeros causan problemas en el municipio y los comerciantes afirman estar "hartos, amenazados, asustados y preocupados". Desgraciadamente, podríamos seguir con los ejemplos. Estamos ante un problema real y la violencia juvenil, quizá menor en número que hace, digamos 40 años, hoy es más grave.
Violencia que nadie se explica. No solamente los padres de las víctimas. Tampoco los padres de los agresores, como parece que ha sucedido esta vez, según refiere la prensa. Estamos ante lo que vengo denominando violencia gratuita, término que exige alguna precisión.
Decimos gratuita pues no parece responder ni a objetivos estratégicos (como las violencias racistas, revolucionarias o nacionalistas) ni corresponderse a situaciones de marginalidad o desarraigo social. No es la violencia del chaval inmigrante, desarraigado, fuera de su cultura y lejos de sus padres. No es la violencia del menor que proviene de una familia desestructurada, a veces sin padre, otras con una madre desbordada, angustiada, estresada e incapaz de ayudar a su hijo como quisiera. No. Estamos ante la violencia de un chaval o chavala, hijo o hija de una familia normal como la suya y la mía. ¿Qué es lo que está pasando? Distinguiría, sucintamente, varias causalidades o motivaciones.
En unos casos se puede tratar de un mero juego (trágico juego ciertamente, pero juego al fin). De ahí que se hable también de violencia lúdica. Muchas veces esta manifestación de violencia no es sino la consecuencia del aburrimiento, hastío y falta de alicientes en la vida cotidiana de no pocos adolescentes y jóvenes. Es, claramente, el caso de los chavales de Barakaldo.
No hay que olvidar la violencia machista en ciertas manifestaciones de chicos que se sienten relegados por el empuje y protagonismo de las chicas. Estamos, sin duda, ante una especie de revival del machismo que llevo años denunciando. Pero personalmente, cada día doy más importancia, en menores normales de familias acomodadas y sin mayores historias, al fenómeno de la aceleración de la vida que no nos deja ver lo que sucede a nuestro derredor.
Unos datos. En el último estudio con escolares catalanes en el que participé, no pasa del 33% la proporción de padres que, según sus hijos --me limito a los hijos que han sido objeto de maltrato reiterado en el centro docente--, saben todo lo que les pasa. Un 34% afirman que se enteran de algo, y el resto, que no saben nada. Si les preguntamos si se enteran sus profesores, la realidad no es más reconfortante. Muchos padres y profesores no nos enteramos de lo que pueden sufrir nuestros hijos y alumnos.

SI NOS detuviéramos en lo que hacen y piensan nuestro menores, descubriríamos en ellos la dificultad de asumir cualquier frustración y diferir en el tiempo lo deseado en el presente, la no aceptación del límite, sea el que sea, así como todo lo que connote autoridad exterior a la del grupo de pares, una incapacidad para gestionar la soledad, más aún para pensar en soledad y verse, como son, en su verdad.
Hay muchos chavales desnortados, sin referentes, en muchos casos provenientes de familias, sea despreocupadas de ellos, sea excesivamente preocupadas, sea falsamente tolerantes, en esa tolerancia que raya en la indiferencia.
Creo que, en el estado actual de las cosas, esta será un importante explicación a tener en cuenta ante las manifestaciones, aparentemente inexplicables, en menores y jóvenes que tienen de todo, pero que siempre quieren más, que luego no saben qué hacer con lo que tienen, que lo que quieren lo quieren al momento y que no toleran ninguna dilación al respecto.
Los hijos, cada día en mayor número, crecen solos, ante el dolor y la impotencia de sus padres, a quienes lo último que desearía es culpabilizar. En particular a los padres de la víctima y de los agresores de Ripollet, ante los que, como padre, solo puedo abrazarles en la distancia.


lunes, 3 de noviembre de 2008

Ripollet està de dol


Declaració institucional de l’Ajuntament de Ripollet.-

La Junta de Portaveus, en nom de l’Ajuntament de Ripollet, vol expressar el seu condol a la família, amics i companys, per la mort de la M. Dolores. En nom de tot el poble de Ripollet, volem transmetre la nostra commoció per aquest fet brutal i totalment excepcional que ha trasbalsat tot el nostre municipi.

Des de l’Ajuntament hem acordat decretar dos dies de dol oficial durant els quals suspendrem tots els actes que s’organitzin a nivell municipal. Hem estat treballant des del primer moment per posar a disposició de la investigació policial tots aquells elements que se’ns han requerit. Igualment, des dels nostres serveis municipals hem dedicat tots els esforços en donar suport tant a la família de la víctima com als seus amics i companys de classe, sobretot per preparar-los per tal que el retorn de demà a l’institut es faci amb la major normalitat possible. Per aquest motiu també estem treballant directament amb la direcció de l’institut, amb els responsables d’educació i de serveis socials, amb el suport del SEM, que s’ha posat a la nostra disposició per tot allò que sigui necessari.

D’altra banda, des de l’Ajuntament lamentem el tractament que alguns mitjans de comunicació estan donant, difonent informacions que res tenen a veure amb aquest cas i que, per contra, fomenten l’estigmatització del barri i d’altres espais de Ripollet. També demanem als mitjans de comunicació el tractament més curós possible d’aquesta situació, primer, perquè s’ha decretat el secret de sumari i, en segon lloc, perquè estem parlant de menors i qualsevol informació que es doni al respecte té una incidència social molt important.

En aquest sentit, també demanem a la població que eviti la difusió d’informacions errònies que poden perjudicar l’entorn, tant de la família com dels amics i veïns i que també poden malmetre la nostra normal convivència.

No podem deixar de tenir present la rapidesa i eficàcia amb què ha actuat el cos dels Mossos d’Esquadra de la nostra població, que ha permès poder posar a disposició de la justícia els presumptes autors de la mort de la M. Dolores. Posem de manifest la nostra plena confiança en la justícia i en les nostres lleis que, sense cap mena de dubte, s’aplicaran en aquest cas, com no pot ser d’una altra forma.

viernes, 24 de octubre de 2008

Entre fábulas y parábolas


Desde hace semanas, circulan por internet diferentes análisis, más o menos lúcidos para explicar la situación de crisis económica y financiera actual. Hoy me ha llegado uno, que por su sencillez creo que vale la pena reproducir y que refleja muy bien hasta dónde llega la avaricia del ser humano, que es justamente lo que está detrás de toda esta crisis.
Dice así:

Una vez llegó al pueblo un señor, bien vestido, se instaló en el único hotel que había, y puso un aviso en la única página del periódico local, estaba dispuesto a comprar cada mono que le traigan por $10.

Los campesinos, que sabían que el bosque estaba lleno de monos, salieron corriendo a cazar monos.

El hombre compró, como había prometido en el aviso, los cientos de monos que le trajeron a $10 cada uno sin chistar.

Pero, como ya quedaban muy pocos monos en el bosque, y era difícil cazarlos, los campesinos perdieron interés, entonces el hombre ofreció $20 por cada mono, y los campesinos corrieron otra vez al bosque.

Nuevamente, fueron mermando los monos, y el hombre elevó la oferta a $25, y los campesinos volvieron al bosque, cazando los pocos monos que quedaban, hasta que ya era casi imposible encontrar uno.

Llegado a este punto, el hombre ofreció $50 por cada mono, pero, como tenia negocios que atender en la ciudad, dejaría a cargo de su ayudante el negocio de la compra de monos..

Una vez que viajó el hombre a la ciudad, su ayudante se dirigió a los campesinos diciéndoles:
- Fíjense en esta jaula llena de miles de monos que mi jefe compró para su colección, ni recuerda que los tiene. Yo les ofrezco venderles a ustedes los monos por $35 y cuando mi jefe regrese de la ciudad, se los venden por $50 cada uno.

Los campesinos juntaron todos sus ahorros y compraron los miles de monos que había en la gran jaula, y esperaron el regreso del 'jefe'...

Desde ese día, no volvieron a ver ni al ayudante ni al jefe. Lo único que vieron fue la jaula llena de monos que compraron con sus ahorros de toda la vida.

Ahora tienen ustedes una noción bien clara de Cómo funciona el Mercado de Valores, la Bolsa y Wall Street

lunes, 20 de octubre de 2008

Reducir, Reutilizar, Reciclar


Esta es la máxima de la Festa de las 3 R que ayer organizaron conjuntamente las Asociaciones de Vecinos de Can Clos, Maragall y Can Mas.

La 4ªedición de la Fiesta contó con un gran número de asistentes, grandes y pequeños, que pudieron disfrutar de las actividades programadas (encuentro de “puntaires”, feria artesanal, juegos infantiles, talleres de medio ambiente, hornos solares, paella popular, etc…). Todo un éxito, al que contribuyó el cambio de ubicación a la Plaza del Molí. Enhorabuena.Sin duda, el objetivo principal es la concienciación ciudadana a la hora de deshacerse de los residuos y el itinerario de éstos y su tratamiento. Un objetivo loable, que nos ayuda a todos a reflexionar sobre un tema social complicado.Aunque sea obvio, y seguramente todos hayamos oído hablar alguna vez del famoso eslogan de las tres erres, no va mal recordar su significado:

Reducir

Se deben elegir los productos que tengan menos envoltorios, sobre todo los que utilicen materiales reciclables, y emplear menos bolsas de plástico para la compra.

El consumo de energía también es muy importante, por eso hay que apagar la televisión cuando no se está viendo y las luces cuando no se necesitan. Un buen consejo es utilizar bombillas de bajo consumo en casa y en el trabajo.

Por último cabe recordar que se tiene que reducir el consumo de productos tóxicos y contaminantes como las pilas.

Reutilizar

Cuantos más objetos volvamos a utilizar menos basura produciremos y menos recursos tendremos que gastar.

Reciclar

Se trata de obtener, a partir distintos elementos, los materiales de los que están hechos para volver a utilizarlos en la fabricación de productos parecidos. El papel, el cartón, el vidrio y los restos de comida pueden reciclarse sin problema. Para esto, hay que separar cada residuo en diferentes contenedores como los que ya tenemos en las calles de los pueblos o las ciudades.


Dia de portes obertes a l’escola bressol La Verema

El dissabte, encara i que amb pluja, els familiars i els petits usuaris de l’escola bressol van assistir a la jornada de portes obertes que la regidoria d’educació va programar, amb l’objectiu que poguessin visitar les noves instal·lacions.

La sensació general va ser-hi de satisfacció, no solament pel disseny de l’edifici, sinó per la qualitat del mateix. La cirereta però, i el que els familiars valoren més, és el projecte educatiu del centre, portat a terme per bons professionals.

Tot un orgull.

fotos:ripollet.cat



lunes, 6 de octubre de 2008

Fin de semana frenético



La vitalidad cultural y deportiva de Ripollet se ha expresado de manera contundente este fin de semana. Sábado y domingo lleno de actividades programadas por las entidades y asociaciones, para todos los gustos y con un tiempo otoñal que ha invitado a salir de casa.
He participado de todas ellas, unas con más intensidad que otras, dependiendo de las horas y de las coincidencias. Más de un vecino me ha comentado si no hay forma de espaciar tantas actividades, y les he contestado que el año sólo tiene 52 fines de semana y Ripollet realiza más de 200 actividades, por lo tanto, es normal que coincidan entre ellas, aunque eso no es un handicap, sino todo lo contrario, favorece que la gente salga de casa.
Empezamos el viernes con la maratón de donación de sangre, que un año más fue un éxito (170 donaciones y 187 participantes), a pesar de que el banco de sangre viene cada mes a Ripollet. Creo que este hecho se debería tener en cuenta de cara a próximos años, ya que vale la pena que el despliegue y el esfuerzo que se realiza tenga más incidencia entre los donantes, y una buena manera sería espaciarlas antes de la maratón. No hay acto personal más solidario que la donación de sangre. Dar un poco de tu vida para salvar otras.
El sábado por la tarde, los amigos rocieros de Alegrías del Sur nos obsequiaron con una misa rociera en la iglesia de Ripollet y después a un aperitivo en su sede. Simplemente, para poner los pelos de punta. La iglesia abarrotada y la gente encantada. Cariño y alegría es lo que obsequia a todo el mundo Antonia, la presidenta, y todos los miembros de la entidad.
Más tarde, la celebración de la festividad de San Francisco de Asís por las calles del casco antiguo. Una celebración religiosa que cada vez cuenta con más adeptos.
Y para acabar el sábado, cena anual de la Asociación de vecinos de Can Mas, en un restaurante de Terrassa. Cuatro autocares y más de 220 personas compartimos un rato agradable y algunos, un par de horas de baile. No está nada mal, la cantidad de gente que mueve esta asociación, y además, de buen rollo. A eso de la medianoche, me entero del 6-1 del Barça. Al principio, pensaba que era una broma, como casi todo el mundo, pero viendo que era cierto, y aprovechando que tenía cerca al amigo Manolo Muñoz, uno de los pocos aficionados al Atlético de Madrid que hay en Ripollet, pues la verdad, me puse las botas. Hay que decir que se lo tomó con deportividad, no sé si por resignación o porque estaba en franca minoría.
El domingo comenzó temprano con un almuerzo obsequiado por el Centro Aragonés de Ripollet, inicio de las actividades programadas con motivo de las fiestas del Pilar, cuya actividad más importante se realizará la próxima semana, como es normal. Migas de Aragón, diferentes a las que yo conozco, pero con muy buena pinta. Les acompañé en los preparativos, pero no me pude quedar a probarlas, porque a las 10’30 recibí al alcalde de Tautavel, un pequeño pueblo de la Catalunya Nord, que era el invitado especial de la Trobada de Gegants. Después de que el alcalde firmara en el libro de honor del Ayuntamiento y de charlar un rato, me pasé por el colegio Anselm Clavé a saludar a los amigos de El Setrill que preparaban una paella para las 400 personas que venían de fuera a la Trobada. Tampoco la pude probar, pero me han dicho que estaba para chuparse los dedos.
A las doce, realicé una visita, junto al concejal de comercio por la feria de Stok de Ripollet, el Ripostock. Más de 40 comercios de Ripollet expuestos en la Rbla. Dels Pinetons, ofreciendo productos y animando a nuestro comercio local.
A poco más de cien metros del Ripostock, más de dieciocho collas de Gegants de Catalunya, nos obsequiaron con su desfile y bailes, en un ambiente de fiesta y con la plaza llena de curiosos que no quisieron perderse este encuentro, sobretodo los más pequeños. Un gran éxito de esta Trobada de Gegants, organizada por la CRAC.
La comida la compartí en la pista anexa del Pabellón Joan Creus con los Amics del Ball, que realizaron su comida anual de hermandad. Esta entidad no para, no sólo de programar bailes los fines de semana, sino ahora se han embarcado en dar clases de bailes de salón, de sevillanas, en fin, para no aburrirse.
Por último, después de comer, tuve el placer de participar en la presentación oficial del primer equipo y de los equipos de la base del CF Ripollet. Fue una gozada ver tantos niños formados en el césped del campo. Tal y como les dije en mi intervención, un dinero bien invertido, no sólo por la práctica del deporte, sino por los valores que se transmiten: respeto, obediencia, trabajar en equipo, compartir, etc...
Pero lo realmente emocionante del acto fue el homenaje que hizo el club a una persona histórica del club, Tomás Sánchez. Quien fuera jugador y presidente durante muchos años, recibió un cálido homenaje del club y de la Federación Catalana de Fútbol, cuyo presidente y amigo, le hizo entrega de una placa. Lógicamente se emocionó y nos emocionó a todos. Seguro que este homenaje le ayudará a superar los problemas de salud que padece desde hace un tiempo.


La Federació Vallès Occidental Sud del PSC celebra el seu Congrés
A part de totes aquestes activitats, el dissabte al matí, vaig participar, juntament amb d’altres companys i companyes de l’Agrupació de Ripollet al Congrés que es va celebrar a Sabadell, per tal de renovar els òrgans de direcció.
Durant tot el matí ens vam reunir al Vapor Llonch per aprovar l’informe de gestió de l’anterior comissió executiva, per a aprovar diverses resolucions així com escollir la nova comissió executiva, el President del Consell de Federació i els Consellers Nacionals que li pertoquen a la nostra Federació.
Estic content perquè s’ha produït una important renovació a la Comissió Executiva (només repeteixen tres dels tretze membres). Cares noves, joves, vuit dones i cinc homes, dona una idea d’aquesta renovació que va comptar amb més d’un 90% de recolzament dels delegats. Espero que ho facin be, i felicitats a la Mª del Mar Viera i el Marcos García, militants de Ripollet i membres de la nova executiva.
Ripollet també estarà representat al Consell Nacional del Partit, amb dos consellers, la Primera Secretaria de l’Agrupació Rosa Martín i jo mateix.

fotos: ripollet.cat , CF Ripollet i Federació del V.O.S. del PSC

miércoles, 1 de octubre de 2008

La exposició sobre la guerra civil a Catalunya arriba a Ripollet


Ahir vaig participar al Centre Cultural de Ripollet a la inauguració de la exposició sobre “La guerra civil a Catalunya, testimonis i vivències” produïda pel Arxiu Nacional de Catalunya y que se emmarca dintre de la Trobada de Gegants que organitza cada any la CRAC (Comissió Ripolletenca d’Activitats Culturals).
Ja és el tercer any que la CRAC ens proposa exposicions d’un alt nivell de qualitat, però aquesta, potser, te una rellevància especial, ja que es tracta d’una exposició muntada sobre documents, audiovisuals i materials de caràcter privat, que han estat donat per particulars a l’Arxiu Nacional. Això li dóna un caràcter especial, més emotiu, ja que els protagonistes són persones anònimes que van viure i patir el conflicte.
A la taula em van acompanyar els dos comissaris de la exposició Josep Fernández i Ignasi Sardà, així com la presidenta de la CRAC Rosa Mª Dumejo. Les intervencions van girar entorn del perquè i com s’ha fet aquesta exposició, que va néixer fa dos anys amb motiu del 75 aniversari de la instauració de la República i del 70 aniversari de l’esclat de la guerra civil.
És una bona oportunitat pels veïns i veïnes de Ripollet poder apropar-se al Centre Cultural i gaudir d’una exposició d’aquestes característiques. Això sí, s’ha de fer amb temps per poder treure tot el profit. Però a qui realment va adreçada és els estudiants de batxillerat, ja que els permetrà ampliar coneixements d’una matèria que estan estudiant i obtenir una visió diferent del conflicte. Tant de bo serveixi per remoure consciències i provocar debat a les aules. Algú va dir que la millor manera de no repetir la història és conèixer-la.

fotos: ripollet.cat

viernes, 26 de septiembre de 2008

El problema de l’amiant a “Els Matins de TV3”


Aquest matí he participat al programa Els Matins que dirigeix Josep Cuní a TV3, dintre d’un nou espai dedicat al Síndic de Greuges.
Per a aquest primer programa s’ha escollit el tema de l’afectació de l’amiant en aquelles persones que no han estat exposades directament, que anomenem passives. Hem assistit com a convidats al programa, el Síndic de Greuges Sr. Rafael Ribó, dos representants de l’Associació d’afectats per l’amiant, la Mercè i el Leontí Trabalón, un representant de la conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, i els Ajuntaments de Cerdanyola del Vallès i Ripollet. En nom de l’ajuntament de Ripollet he assistit com a alcalde.
El programa ha girat en torn a un petit reportatge que els passat dimarts es va fer a Cerdanyola, amb entrevistes d’algunes afectades i amb el rerefons de les antigues naus de l’empresa Uralita, i sobretot, a la resolució que el passat mes de juliol va signar el Síndic de Greuges en relació a aquest tema, com a conseqüència de la petició que van realitzar l’any passat des de l’Associació d’afectats de Cerdanyola i Ripollet a aquest organisme. (recomano veure aquesta part del programa, que dura aproximadament 40 minuts. Es pot recuperar a la pàgina web de TV3).
És molt important tota la divulgació que es pugui fer sobre aquesta qüestió des d’un mitjà de comunicació tan potent com és la televisió. És evident, que al marge de les persones que durant anys van estar exposades directament a la inhalació de l’amiant (sobretot els treballadors de la empresa Uralita) i que moltes d’elles han contret alguna infermetat relacionada com pot ser l’asbestosi o el càncer de pulmó, (infermetats reconegudes legalment com a infermetats laborals), hi ha un problema més greu de salut pública que afecta a totes les persones, que tot i no estar en contacte amb el material perillós, han patit o pateixen aquestes infermetats. Aquests malalts passius, a més de patir la infermetat moltes vegades en solitari, s’han vist despreciats per les autoritats sanitàries, ja que mai s’ha reconegut oficialment la seva infermetat.
És en aquest sentit que l’objectiu d’aquesta Associació ha estat i està aconseguir que les administracions competents reconeguin d’una vegada la implicació de l’amiant en la seva infermetat, que s’aconsegueixi una declaració d’invalidesa per a aquestes persones i finalment, que es demanin responsabilitats a l’empresa Uralita que, sabent el perill que corrien els seus treballadors, ho va permetre durant quasi quaranta anys. Amb les 48 demandes interposades davant la justícia per part de l’Associació el passat mes de juliol, s’inicia un camí llarg però esperançador.
Ja he manifestat en més d’una ocasió el suport de l’Ajuntament de Ripollet a aquesta Associació, i si avui, amb les meves intervencions al programa he aconseguit ajudar-los una mica, em sentiria satisfet.
A Ripollet i Cerdanyola hi ha una sensibilitat especial envers aquest tema, perquè han estat moltes les famílies que ho han patit directament. Des de l’Ajuntament seguim el protocol per a desfer-se del material de fibrociment (uralita) d’una manera molt estricta, tant en les obres públiques com privades. A partir de l’any que ve, el nostre poble comptarà amb una deixalleria especial, per a tots aquells particulars que s’hagin de desfer d’aquest material. Ara caldrà un pas més, i tal i com recomana Síndic, amb l’ajuda del govern de la Generalitat, conjuntament amb els ajuntaments, haurem de fer un inventari de tots aquells espais que s’hagin de controlar, per tal d’eliminar-los.
Per acabar, lamentar que el president de l’Associació, l’amic Salvador Mañosa no hagi pogut assistir al programa, ja que es troba hospitalitzat des de fa més d’un mes. Espero, al menys, que hagi pogut veure el programa.

lunes, 22 de septiembre de 2008

Jornada de treball amb el conseller Nadal


El passat divendres, el conseller Joaquim Nadal, acompanyat del secretari de mobilitat Manel Nadal, van realitzar una reunió de treball a l’Ajuntament de Ripollet, a la qual, vaig participar com a alcalde juntament amb la resta de portaveus municipals.

Aquesta reunió s’emmarca dintre de la petició que li vaig fer, després de la darrera reunió mantinguda entre la Comissió per a solucionar l’impacte de la C-58 al seu pas per Ripollet i el director general de carreteres, el passat mes de juny, a la qual no es va avançar gaire.

A més d’aquesta qüestió, des de l’Ajuntament vem plantejar altres temes que afecten Ripollet i que tenen a veure amb la Conselleria que dirigeix el conseller Nadal: l’arribada del tren a Ripollet, la construcció del nou pont que al riu Ripoll o aclarir la qüestió de la titularitat del pont que enllaça amb la C-58 (Ferreria).

La reunió va ser curta però intensa, i els presents vem sortir contents amb les informacions donades pel conseller, amb l’estil que el caracteritza: anar al gra. La veritat és que portava els temes ben treballats, i evidentment, això agilitza molt les reunions.

D’aquesta manera, ens va informar que per part de la Direcció General de Carreteres, s’està estudiant la darrera proposta feta per la comissió municipal, que consisteix en un semi-soterrament de la part entre els dos ponts, i al mateix temps els serveis tècnics estan treballant per establir quines serien les actuacions futures a realitzar en aquesta part de la C-58, per tal d’intentar coordinar els projectes.

D’altra banda, en relació a la feina feta per la Comissió per a l¡arribada del tren a Ripollet aquest darrer any, sembla que ha tingut els seus fruits, ja que tal i com va manifestar el conseller, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) contempla una connexió ferroviària a Ripollet, i el seu compromís és que una vegada aprovat aquest pla, encara que sigui inicialment, es donarà llum verda al Pla Director d’Infraestructures (PDI) que serà el pla que determini la data i pressupost de l’obra.

Per últim, en relació al tema dels dos ponts sobre el riu Ripoll, només dir que la conselleria assumirà el cost de la part del pont que s’ha encarit a conseqüència de les prescripcions fetes per la Generalitat (aprox. un 50% del cost), i que el manteniment del pont de la Ferreria li correspon al Consell Comarcal del Vallès Occidental, segons la documentació que disposa la pròpia conselleria, i que així s’ha comunicat a aquest organisme.

Com veieu, resposta efectiva a quatre temes importants, tractats en poc més de tres quarts d’hora. Això és eficàcia.

viernes, 19 de septiembre de 2008

El finançament local a debat


El passat dimecres dia 17 vaig tenir l’oportunitat d’assistir com a membre de la Comissió Municipalista (ACM-FMC) a la reunió amb el conseller d’Economia i Finances Antoni Castells per a tractar qüestions relacionades amb el finançament local.

En aquesta mateixa línia, la setmana passada, es va fer pública la Declaració de la Comissió Municipalista de Catalunya sobre el finançament local (vegeu el redactat sencer a la pàgina web de l’ACM o de la FMC). Es va fer a través d’un acte institucional de primer nivell, celebrat al Palau de la Generalitat i al qual hi van assistir el President de la Generalitat, els dos vice-Presidents, Consellers, els Presidents de les entitats municipalistes, Diputats, així com nombrosos alcaldes i alcaldesses.

Com veieu, el tema del finançament local està de plena actualitat, no solament perquè ara és el moment d’abordar aquest debat, sinó perquè la situació financera dels Ajuntaments amb la crisi actual, encara ho fa més evident.

I és que, és urgent que, al marge de la negociació per al finançament de les Comunitats Autònomes, es defineixi un nou marc de finançaments per als Ajuntaments, adaptat a les noves realitats i als serveis que veritablement els Ajuntaments ofereixen.

I és que en aquesta doble negociació (Ajuntaments/Comunitats Autònomes), els Ajuntaments hem acordat que, al marge del possible retard en assolir un acord just, volem un bon acord de finançament per al nostre govern autonòmic, com a base per a un bon acord posterior entre la Generalitat i els Ajuntaments en el desplegament del nou Estatut. Per tant, donem ple suport al procés de negociació que s’està portant a terme entre el govern de l’Estat i el de la Generalitat.

Però la situació financera dels Ajuntaments necessita, a més, gestos per part del govern de l’Estat, en la línia de facilitar el normal funcionament dels serveis i sobretot, de les inversions. I és aquí on, hem demanat l’ajuda del Conseller Castells, perquè faci també pressió al govern central. Aquesta ajuda ha estat compromesa.

Què demanem?

1) Flexibilitzar la Llei d’estabilitat pressupostària, per permetre als Ajuntaments que no han assolit la seva capacitat d’endeutament, que puguin incrementar-la per tal de fer inversió, que generi llocs de treball i reactivi la economia. És del tot injust, que aquells que han portat uns comptes acurats, ara ho tinguin pitjor per endeutar-se que aquells que han estirat més el braç que la màniga.

2) Crear un fons amb l’IVA que generen les inversions dels Ajuntaments, per tal que retornin als mateixos, amb l’acord de utilitzar-los a fer més inversió. Hi ha estudis que diuen que podrien estar parlant de més de 300 milions d’euros.

3) No acceptar per part dels Ajuntaments, més transferències de serveis que no vagin acompanyats del 100% del finançament, és a dir, del cost real del servei. Estem tips de assumir despeses que no ens corresponen. Vagin dos exemples per endavant: la construcció i manteniment d’escoles-bressol i la famosa llei de la dependència, que al final, una part important recau injustament sobre les finances locals.

4) Agilitzar la constitució de grups de treball mixtes (Generalitat-Municipis)que vagin avançant feina, de cara al desplegament del nou Estatut, en matèria de finançament local.

Aquesta és la realitat, aquest és el debat en el qual el municipalisme català està immers, i aquestes són les nostres exigències. Espero que no se’ns escapi el tren aquesta vegada. Seria nefast.

Una escola-bressol de primera



Des de la setmana passada, ha entrat en funcionament a Ripollet una nova escola-bressol municipal: l’escola bressol La Verema.
Ha estat un projecte emblemàtic, que acollirà a 61 nous nens i nenes. No sense dificultats, s’ha aconseguit que estigués enllestida el dia d’inici de les classes.
Abans d’ahir a la tarda, els regidors i regidores de l’Ajuntament vem fer una visita guiada a les noves instal•lacions. La directora del centre ens va transmès la bona acollida per part de les famílies.
No hi ha dubta que és un projecte que no deixa indiferent ningú. Potser, des de fora no s’aprecia el nivell de qualitat de la edificació i dels serveis. Espero que hi hagi un dia de portes obertes per a que els veïns i veïnes puguin gaudir amb aquest nou equipament.
Us animo a visitar-la.

Fotos: ripollet.cat

martes, 16 de septiembre de 2008

Cap de setmana a Avrillé



Aquest llarg cap de setmana he compartit viatge amb la expedició de Ripollet a Avrillé, amb motiu del 15è aniversari de l’agermanament.
Ha estat un viatge llarg i esgotador, ja que Avrillé es troba a més de 1.000 km. de Ripollet, al nord-oest de França, però ha valgut la pena.
Tant la rebuda com l’hospitalitat amb que hem estat obsequiats han estat magnífiques. La expedició, (d’una cinquantena de persones) ha comptat amb membres del Comitè d’Agermanament de Ripollet, del Grup de Gegants de Ripollet i dels Grallers.
La trobada, organitzada pel comitè d’Agermanament d’Avrillé, ha comptat a més, amb les delegacions dels seus pobles agermanats d’Alemanya i Anglaterra, així com els convidats de Polònia.
Una vegada més, Ripollet ha marcat la diferència en tots els esdeveniments i els nostres Gegants han donat un toc de color, que per aquelles contrades no estan acostumats. Així ens ho han fet saber tant l’alcalde d’Avrillé com els membres del comitè d’Agermanament i les famílies que ens han acollir a les seves cases.
Potser els moments més emocionants dels actes programats han estat la inauguració de la avinguda de Ripollet (Ja hi posaré les fotos perquè són molt maques) i la porta d’Europa, en la qual hi ha un homenatge a tots els pobles agermanats amb Avrillé. L’eslògan ho diu tot: UNITS EN LA DIVERSITAT.

miércoles, 10 de septiembre de 2008

Històries de Ripollet

Aquest és el títol del llibre de Manuel Mogas, editat l’any 1983, exhaurit des de fa temps,. Ahir a la tarda es va presentar al Centre Cultural de Ripollet una nova edició commemorativa dels 25 anys, a càrrec de la entitat local Ripollet Natura i de l’editora EMA publicacions.

La sala d’actes es va omplir de gent, molt espectant davant d’aquesta iniciativa. La família de l’autor, mort l’any 1989, també va estar present, encapçalat per la seva vídua Paquita Sauló.

Tal i com vaig comentar a la meva intervenció, el llibre de Manuel Mogas ha estat un referent durant tots aquests anys, i ha servit per a obrir el camí a d’altres publicacions relacionades amb la història local. Fet d’una manera amena i asequible, és un llibre molt proper, perquè no es tracta d’una història de Ripollet, sinó de la nostra història comentada a través de petites històries.

Ara, amb aquesta nova edició, totes aquelles persones que no han tingut la oportunitat de tenir el llibre ho podran fer. A més, en aquesta nova edició s’han ampliat i actualitzat dades i també s’han incorporat vuit petits articles realitzats per historiadors locals, el que li dona un important valor afegit.

Amb aquesta perspectiva de 25 anys, rellegint el llibre, un s’adona dels importants canvis que ha experimentat Ripollet, i es barreja una sensació de nostàlgia pel Ripollet de fa 25 anys, i al mateix temps una sensació de satisfacc i orgull pels canvis experimentats.

Una bona oportunitat per a conèixer la nostra història local, especialment per als més joves i els nouvinguts.

Moltes felicitats i enhorabona a totes les persones que han fet possible la reedició d’aquest llibre.

Fotos: ripollet.cat

lunes, 8 de septiembre de 2008

La Consellera de Treball visita Ripollet


La Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya Mª del Mar Serna va visitar Ripollet el passar dimecres. La visita s’emmarca dintre de la petició que es va fer des del Patronat Municipal d’Ocupació de visitar les seves instal·lacions.

A més, la consellera va despatxar amb els portaveus municipals i es va fer un repàs a la situació econòmica actual i de les empreses locals, així com a la situació laboral i l’increment de l’atur d’aquests darrers mesos.

En aquest sentit, també va visitar la Oficina de Treball de la Generalitat ubicada ala Rbla. Sant Jordi, on va mantenir una breu reunió amb la directora així com la salutació a tot el personal de l’OTG i l’INEM. La consellera va concretar una sèrie de mesures per a pal·liar aquesta situació a través de l’increment de personal de l’OTG que ajudi als aturats a fer l’itinerari laboral així com una major agilitat a l’hora de presentar les sol·licituds i les demandes d’ocupació.

També va visitar les dependències del Patronat Muncipal d’Ocupació al carrer Sant Sebastià (oficines, tallers, etc.) on va atendre als mitjans de comunicació, i per últim, abans de marxar va realitzar una visita a l’escola taller que està recuperant la Font de Can Mas, dintre del projecte aprovat per la Generalitat de Catalunya el passat mes de juny.

Una Festa Major per a recordar


La Festa Major de Ripollet va acabar el passat dilluns, després de quatre dies intensos, on la gent de Ripollet i els nombrosos visitants de fora hem gaudit d’un gran nombre d’actes i activitats.

L’organització ha estat impecable, la participació massiva i a més, aquest any s’ha trencat la tradició i no ha plogut.

El model de Festa Major dissenyat fa uns anys, i que va comptar amb algunes reticències per part d’alguns ciutadans i partits polítics, ha esdevingut un encert. Participació de les entitats del poble, activitats gratuïtes i diferents espais en funció de l’activitat. Així hem tingut el recinte Firal i l’espai de concerts de gran format, més allunyat del centre perquè és el més sorollós, l’espai de la remodelada Plaça Pere Quart i la plaça Joan Abad, al centre, per a activitats i actes més íntims (sempre plenes de gent) i les actuacions al voltant del Centre Cultural i el Teatre-Auditori, un espai ja consolidat.

A més, el tradicional ball de confeti, els focs artificials, les activitats esportives (a destacar la cursa popular amb més de 800 inscrits) han ajudat a que aquesta Festa Major hagi estat un èxit, reconegut per tothom.

Moltes felicitats a totes les persones que ho han fet possible.