El finançament local a debat

El passat dimecres dia 17 vaig tenir l’oportunitat d’assistir com a membre de la Comissió Municipalista (ACM-FMC) a la reunió amb el conseller d’Economia i Finances Antoni Castells per a tractar qüestions relacionades amb el finançament local.

En aquesta mateixa línia, la setmana passada, es va fer pública la Declaració de la Comissió Municipalista de Catalunya sobre el finançament local (vegeu el redactat sencer a la pàgina web de l’ACM o de la FMC). Es va fer a través d’un acte institucional de primer nivell, celebrat al Palau de la Generalitat i al qual hi van assistir el President de la Generalitat, els dos vice-Presidents, Consellers, els Presidents de les entitats municipalistes, Diputats, així com nombrosos alcaldes i alcaldesses.

Com veieu, el tema del finançament local està de plena actualitat, no solament perquè ara és el moment d’abordar aquest debat, sinó perquè la situació financera dels Ajuntaments amb la crisi actual, encara ho fa més evident.

I és que, és urgent que, al marge de la negociació per al finançament de les Comunitats Autònomes, es defineixi un nou marc de finançaments per als Ajuntaments, adaptat a les noves realitats i als serveis que veritablement els Ajuntaments ofereixen.

I és que en aquesta doble negociació (Ajuntaments/Comunitats Autònomes), els Ajuntaments hem acordat que, al marge del possible retard en assolir un acord just, volem un bon acord de finançament per al nostre govern autonòmic, com a base per a un bon acord posterior entre la Generalitat i els Ajuntaments en el desplegament del nou Estatut. Per tant, donem ple suport al procés de negociació que s’està portant a terme entre el govern de l’Estat i el de la Generalitat.

Però la situació financera dels Ajuntaments necessita, a més, gestos per part del govern de l’Estat, en la línia de facilitar el normal funcionament dels serveis i sobretot, de les inversions. I és aquí on, hem demanat l’ajuda del Conseller Castells, perquè faci també pressió al govern central. Aquesta ajuda ha estat compromesa.

Què demanem?

1) Flexibilitzar la Llei d’estabilitat pressupostària, per permetre als Ajuntaments que no han assolit la seva capacitat d’endeutament, que puguin incrementar-la per tal de fer inversió, que generi llocs de treball i reactivi la economia. És del tot injust, que aquells que han portat uns comptes acurats, ara ho tinguin pitjor per endeutar-se que aquells que han estirat més el braç que la màniga.

2) Crear un fons amb l’IVA que generen les inversions dels Ajuntaments, per tal que retornin als mateixos, amb l’acord de utilitzar-los a fer més inversió. Hi ha estudis que diuen que podrien estar parlant de més de 300 milions d’euros.

3) No acceptar per part dels Ajuntaments, més transferències de serveis que no vagin acompanyats del 100% del finançament, és a dir, del cost real del servei. Estem tips de assumir despeses que no ens corresponen. Vagin dos exemples per endavant: la construcció i manteniment d’escoles-bressol i la famosa llei de la dependència, que al final, una part important recau injustament sobre les finances locals.

4) Agilitzar la constitució de grups de treball mixtes (Generalitat-Municipis)que vagin avançant feina, de cara al desplegament del nou Estatut, en matèria de finançament local.

Aquesta és la realitat, aquest és el debat en el qual el municipalisme català està immers, i aquestes són les nostres exigències. Espero que no se’ns escapi el tren aquesta vegada. Seria nefast.

Una escola-bressol de primera

Des de la setmana passada, ha entrat en funcionament a Ripollet una nova escola-bressol municipal: l’escola bressol La Verema.
Ha estat un projecte emblemàtic, que acollirà a 61 nous nens i nenes. No sense dificultats, s’ha aconseguit que estigués enllestida el dia d’inici de les classes.
Abans d’ahir a la tarda, els regidors i regidores de l’Ajuntament vem fer una visita guiada a les noves instal•lacions. La directora del centre ens va transmès la bona acollida per part de les famílies.
No hi ha dubta que és un projecte que no deixa indiferent ningú. Potser, des de fora no s’aprecia el nivell de qualitat de la edificació i dels serveis. Espero que hi hagi un dia de portes obertes per a que els veïns i veïnes puguin gaudir amb aquest nou equipament.
Us animo a visitar-la.

Fotos: ripollet.cat

Más fotos del viaje a Avrillé

Cap de setmana a Avrillé

Aquest llarg cap de setmana he compartit viatge amb la expedició de Ripollet a Avrillé, amb motiu del 15è aniversari de l’agermanament.
Ha estat un viatge llarg i esgotador, ja que Avrillé es troba a més de 1.000 km. de Ripollet, al nord-oest de França, però ha valgut la pena.
Tant la rebuda com l’hospitalitat amb que hem estat obsequiats han estat magnífiques. La expedició, (d’una cinquantena de persones) ha comptat amb membres del Comitè d’Agermanament de Ripollet, del Grup de Gegants de Ripollet i dels Grallers.
La trobada, organitzada pel comitè d’Agermanament d’Avrillé, ha comptat a més, amb les delegacions dels seus pobles agermanats d’Alemanya i Anglaterra, així com els convidats de Polònia.
Una vegada més, Ripollet ha marcat la diferència en tots els esdeveniments i els nostres Gegants han donat un toc de color, que per aquelles contrades no estan acostumats. Així ens ho han fet saber tant l’alcalde d’Avrillé com els membres del comitè d’Agermanament i les famílies que ens han acollir a les seves cases.
Potser els moments més emocionants dels actes programats han estat la inauguració de la avinguda de Ripollet (Ja hi posaré les fotos perquè són molt maques) i la porta d’Europa, en la qual hi ha un homenatge a tots els pobles agermanats amb Avrillé. L’eslògan ho diu tot: UNITS EN LA DIVERSITAT.

Històries de Ripollet

Aquest és el títol del llibre de Manuel Mogas, editat l’any 1983, exhaurit des de fa temps,. Ahir a la tarda es va presentar al Centre Cultural de Ripollet una nova edició commemorativa dels 25 anys, a càrrec de la entitat local Ripollet Natura i de l’editora EMA publicacions.

La sala d’actes es va omplir de gent, molt espectant davant d’aquesta iniciativa. La família de l’autor, mort l’any 1989, també va estar present, encapçalat per la seva vídua Paquita Sauló.

Tal i com vaig comentar a la meva intervenció, el llibre de Manuel Mogas ha estat un referent durant tots aquests anys, i ha servit per a obrir el camí a d’altres publicacions relacionades amb la història local. Fet d’una manera amena i asequible, és un llibre molt proper, perquè no es tracta d’una història de Ripollet, sinó de la nostra història comentada a través de petites històries.

Ara, amb aquesta nova edició, totes aquelles persones que no han tingut la oportunitat de tenir el llibre ho podran fer. A més, en aquesta nova edició s’han ampliat i actualitzat dades i també s’han incorporat vuit petits articles realitzats per historiadors locals, el que li dona un important valor afegit.

Amb aquesta perspectiva de 25 anys, rellegint el llibre, un s’adona dels importants canvis que ha experimentat Ripollet, i es barreja una sensació de nostàlgia pel Ripollet de fa 25 anys, i al mateix temps una sensació de satisfacció i orgull pels canvis experimentats.

Una bona oportunitat per a conèixer la nostra història local, especialment per als més joves i els nouvinguts.

Moltes felicitats i enhorabona a totes les persones que han fet possible la reedició d’aquest llibre.

Fotos: ripollet.cat

La Consellera de Treball visita Ripollet

La Consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya Mª del Mar Serna va visitar Ripollet el passar dimecres. La visita s’emmarca dintre de la petició que es va fer des del Patronat Municipal d’Ocupació de visitar les seves instal·lacions.

A més, la consellera va despatxar amb els portaveus municipals i es va fer un repàs a la situació econòmica actual i de les empreses locals, així com a la situació laboral i l’increment de l’atur d’aquests darrers mesos.

En aquest sentit, també va visitar la Oficina de Treball de la Generalitat ubicada ala Rbla. Sant Jordi, on va mantenir una breu reunió amb la directora així com la salutació a tot el personal de l’OTG i l’INEM. La consellera va concretar una sèrie de mesures per a pal·liar aquesta situació a través de l’increment de personal de l’OTG que ajudi als aturats a fer l’itinerari laboral així com una major agilitat a l’hora de presentar les sol·licituds i les demandes d’ocupació.

També va visitar les dependències del Patronat Muncipal d’Ocupació al carrer Sant Sebastià (oficines, tallers, etc.) on va atendre als mitjans de comunicació, i per últim, abans de marxar va realitzar una visita a l’escola taller que està recuperant la Font de Can Mas, dintre del projecte aprovat per la Generalitat de Catalunya el passat mes de juny.

Una Festa Major per a recordar

La Festa Major de Ripollet va acabar el passat dilluns, després de quatre dies intensos, on la gent de Ripollet i els nombrosos visitants de fora hem gaudit d’un gran nombre d’actes i activitats.

L’organització ha estat impecable, la participació massiva i a més, aquest any s’ha trencat la tradició i no ha plogut.

El model de Festa Major dissenyat fa uns anys, i que va comptar amb algunes reticències per part d’alguns ciutadans i partits polítics, ha esdevingut un encert. Participació de les entitats del poble, activitats gratuïtes i diferents espais en funció de l’activitat. Així hem tingut el recinte Firal i l’espai de concerts de gran format, més allunyat del centre perquè és el més sorollós, l’espai de la remodelada Plaça Pere Quart i la plaça Joan Abad, al centre, per a activitats i actes més íntims (sempre plenes de gent) i les actuacions al voltant del Centre Cultural i el Teatre-Auditori, un espai ja consolidat.

A més, el tradicional ball de confeti, els focs artificials, les activitats esportives (a destacar la cursa popular amb més de 800 inscrits) han ajudat a que aquesta Festa Major hagi estat un èxit, reconegut per tothom.

Moltes felicitats a totes les persones que ho han fet possible.

I després de les vacances…La Festa Major!

Després de gaudir de les vacances d’estiu, els veïns i veïnes de Ripollet ens retrobem a la Festa Major. Aquest fet ens ajuda una mica a iniciar la normalitat del mes de setembre.

Si les vacances han de servir per a descansar i trencar la rutina quotidiana, jo les he gaudit, i és per això que, encara que sempre es facin curtes, et queda un bon record i una bona sensació. Per desgràcia, hi ha moltes persones que per diferents motius no les poden gaudir, o pitjor encara, persones que justament perden la vida en les vacances. Aquest any tenim exemples d’això a Espanya.

El retorn a la normalitat sempre és dur, i aquest any, amb las circumstàncies econòmiques que tenim, segurament encara més. Per tant, tindrem una tardor en què haurem de destinar els esforços a superar moltes circumstàncies adverses i centrar-nos en les qüestions més importants.

La Festa Major de Ripollet és un referent a nivell comarcal en la qual participa molta gent, del poble i de fora. Esperem que aquest any no sigui una excepció i els carrers s’omplin com sempre de gent que s’ho vol passar be, que vol gaudir dels actes i activitats que la comissió de la Festa Major ens ha preparat amb molt esforç i il·lusió.

A la pàgina web de l’Ajuntament podreu trobar tota la programació que des d’aquest divendres fins el proper dilluns hi ha prevista.

Resteu tots convidats.

Cerrado por vacaciones

Con este cartel, muchas tiendas y comercios informan a sus clientes de que el establecimiento permanecerá cerrado durante un periodo de tiempo.

Emulando esta tradición, quiero informar yo también de que durante las próximas semanas abandonaré la periódica costumbre de expresar mis opiniones a través de este blog.

Cambiaré las rutinas cotidianas por otras actividades más relajantes como leer, pasear en bicicleta o el baño. Espero que todo ello me sirva para descargar tensiones y afrontar el regreso con ganas e ilusiones renovadas.

Todavía me quedan algunos compromisos como alcalde antes de desconectar definitivamente, aunque en el caso de mi asistencia al campeonato de España de patinaje artístico que durante este fin de semana se celebra en Ripollet, más que compromiso es disfrutar de una actividad lúdica, en este caso deportiva. Esta mañana he compartido un rato con los representantes de la Federación Española y Catalana de Patinaje así como con los organizadores del Club Patinaje de Ripollet, y no tengo duda alguna de que la organización será todo un éxito y de que Ripollet será recordado como un gran pueblo acogedor. Felicidades!

Nos veremos en la Festa Major, que este año viene cargada de novedades.

El PSC estima Catalunya

“El PSC t’estima molt, José Luis, però encara estima més Catalunya”. Amb aquesta frase, tant senzilla i tant significativa, el President de la Generalitat i Primer Secretari del PSC José Montilla, es va dirigir al President del Govern José Luis Rodríguez Zapatero. Una simple frase que defineix molt be les prioritats i els objectius del nostre Partit, lluny dels personalismes.

No comentaré el discurs de José Montilla perquè els diferents mitjans de comunicació ja ho han fet prou. Simplement diré que va ser magnífic. Aquells que pensaven que el President Montilla actuaria als dictats del PSOE i de Zapatero, s’equivocaven. A tots aquells que el coneixem des de fa temps, sabíem que Montilla és un polític obstinat i tenaç, hàbil, que no diu tonteries, però que va al fons de la qüestió, i ho fa de cara, sense embuts.

Per a afrontar aquesta batalla del desplegament de l’Estatut i del finançament, que es preveu complicada, ningú millor per a afrontar-la que José Montilla. Cada vegada hi ha més gent que pensa així. El temps ho dirà.

Parlant del Congrés, dir que ha estat un Congrés plàcid i tranquil, en el que s’ha parlat de qüestions importants, i en alguns aspectes, traient-nos de sobre alguns complexes que hem anat incubant aquests darrers anys, en quant a la manera d’afrontar alguns reptes que te el nostre país (p.e. Quart cinturó o la MAT) o be el problema de l’abastament de l’aigua.

Un partit sòlid i cohesionat i una aposta comuna per a afrontar els reptes de Catlunya, defensable en qualsevol part del territori català. Això ens posa com a partit en una situació envejable de cara al futur.

Felicitats al Manuel Bustos per la seva incorporació a la Comissió Executiva Nacional i agrair als companys/nyes de la nostra Federació del Vallès Sud i especialment a la delegació de Ripollet per la seva feina al Congrés i pel bon rotllo.

Fotos: A dalt, delegació de Ripollet/ A baix, delegació del Vallès Sud

37 Congrés del PSOE: mirant al futur

Aquest cap de setmana he tingut el privilegi d’assistir com a delegat al 37è Congrés del PSOE a Madrid, representant la meva Federació del Vallès Occidental Sud.

Ha estat un cap de setmana intens, esgotador, perquè els congressos sempre són així, però sense cap mena de dubta ha estat inoblidable.

Ha estat el Congrés del Canvi (curiós en un partit que governa), perquè s’ha renovat la direcció, amb la incorporació de nous companys i companyes, la majoria joves, però sobre tot perquè hem passat per la ITV de les idees. És veritat que la tranquil·litat que viu el partit ens ha permès dedicar el temps a debatre idees i projectes de futur, que sense dubta, tindran una important repercussió en l’acció de govern dels propers anys.

És un orgull pertànyer a un partit que planteja les coses sense embuts, que s’arrisca i que no defuig els debats que estan dintre de la pròpia societat, encara que a alguns els hi faci nosa. Els socialistes varem ser els que amb Felipe González al capdavant del govern, varem incorporar a les nostres lleis la universalitat de la sanitat o la educació, també la llei de divorci i la despenalització de l’avortament. Amb José Luís Rodríguez Zapatero, ha arribat la llei de la dependència, i també la llei d’igualtat entre homes i dones o la possibilitat de contraure matrimoni a persones del mateix sexe.

Ara cal donar un nou impuls amb qüestions com el reconeixement de la nostra realitat diversa i protegir el nostre patrimoni lingüístic, és a dir, les quatre llengües oficials de l’estat, així com permetre el vot dels immigrants en les eleccions municipals com a un element essencial d’integració. Normalitzar la laïcitat de l’estat, modernitzar i adaptar la llei d’avortament o legislar per afavorir el testament vital, són altres assumptes tractats, debatuts i aprovats pel congrés.

També és un privilegi compartir idees i debats amb persones de la talla intelectual i humana com per exemple les d’Alfredo Pérez Rubalcaba, Mª Teresa Fernández de la Vega, Ramón Jáuregui o Miquel Iceta, el qual, juntament amb Carme Chacón, representarà al PSC en la Comissió Executiva Federal.

Especialment emocionant va ser la designació del jove company del Partit Socialista d’Euskadi Eduardo Madina com a nou membre de la Comissió Executiva, pel seu valor simbòlic (va patir un atemptat a mans d’ETA i va perdre una cama). Penso que representa molt be l’esperit de lluita de tota una generació que aposta pel futur.

Fotos: A dalt: ( Delegats/des i observadors/res del Vallès al 37è Congrés del PSOE). Al mig: (amb el president d'Aragó Marcelino Iglesias). A baix: (intervenció de ZP al plenari).

NO a la jornada laboral de 65 horas semanales

Aprovechando una situación incierta de la economía mundial y de las expectativas negativas en cuanto a la creación de empleo y tasas de crecimiento de los países llamados industrializados, y como argumento para flexibilizar el mercado laboral e incrementar la productividad de las empresas, que no pueden competir con las empresas de los países emergentes, nos quieren colar un gol, que echa por tierra muchos sacrificios y años de lucha de muchísimas personas para conseguir una jornada laboral de 40 horas.

Es difícil de imaginar que países europeos con una larga tradición en conquistas sociales, a los cuales, no hace muchos años mirábamos con admiración, se presten a este juego que puede hacernos retroceder más de un siglo en las condiciones laborales de los trabajadores.

Desde el PSC de Ripollet hemos presentado una moción para el próximo pleno del día 24 de Julio, manifestando nuestro rechazo a esta propuesta e instando a nuestros gobernantes, grupos parlamentarios y sindicatos a que rechacen esta propuesta y defiendan la jornada laboral actual.

Moció contra l’Eurodirectiva del temps de treball

Actualment el límit de la jornada laboral a Europa se situa en les 48 hores setmanals. Aquest sostre va ser aprovat per l’Organització Internacional del Treball al 1917.

Aquesta norma va representar una fita en la conquesta dels drets dels treballadors, després d’anys de revoltes sindicals que es van iniciar en la convenció de la Federació de treballadors d’Estats Units i Canadà de l’any 1884, quan es va fer una crida per lluitar contra la jornada laboral de 10 i 12 hores diàries i passar a la de 8 hores. Aquestes reivindicacions van provocar la revolta de Chicago al 1886 amb greus enfrontaments entres treballadors i policies.

El 1993, el Consell i el Parlament Europeu van aprovar una directiva que limitava a 48 hores el temps de treball setmanal, per raons relacionades amb la salut i la seguretat dels treballadors.

El passat 10 de juny, els ministres de Treball i Assumptes socials de la Unió Europea van aprovar una directiva que permet extendre fins les 60 hores –i en casos espefífics fins les 65- la jornada laboral setmanal.

La directiva aprovada representa una atac frontal a l’Europa social i una autèntica regressió en els drets dels treballadors europeus.

És un pas més en la individualització de les relacions laborals i, per tant, en la pèrdua de capacitat de negociació col·lectiva. Elimina, de facto, el dret al descans en les jornades laborals continuades i atenta contra la seguretat i la salut a la feina, alhora que dificulta la conciliació de la vida laboral i personal.

La Confederació Europea de Sindicats també ha denunciat aquesta directiva Europea i considera que aquesta mesura suposa un retrocés de més de 100 anys en la protecció dels drets de treballadors i treballadores.

Cal defensar que Europa sigui una Europa social i deixi de banda els plantejaments neoliberals que només porten a perdre drets aconseguits al llarg dels anys i tornar a situacions més pròpies de segles passats.

Per tot això el Grup Socialista a l’Ajuntament de Ripollet proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Rebutjar l’actual directiva europea referent a l’ordenació del temps de treball, ja que representa una pèrdua del benestar social, un atac als drets laborals, atenta contra la seguretat i la salut a la feina, a més de dificultar la conciliació entre la vida laboral i la familiar i personal.

SEGON.- Demanar al Govern espanyol que faci totes les gestions necessàries per defensar l’actual jornada laboral.

TERCER.- Demanar als grups parlamentaris al Parlament Europeu que rebutgin aquesta directiva.

QUART.- Donar total suport al posicionament de la Confederació Europea de sindicats, en la seva denúncia d’aquesta mesura.

CINQUÈ.- Demanar al Consell de la Unió Europea que adopti una nova normativa que estigui en consonància amb els Tractats Europeus i la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

SISÈ.- Informar d’aquest acord, al Govern de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats, al Govern Espanyol, al Parlament Europeu, a la Comissió i al Consell de la Unió Europea.

Més de 10.000 visites

Gràcies!

Gràcies a tots i a totes els/les visitants d’aquest blog, perquè en menys d’un any i mig hem arribat a la xifra màgica de 10.000 visites. Això vol dir que aquella aventura que vaig posar en marxa al 2007 ha tingut continuïtat i èxit. I lògicament, el fet que moltes persones obrin aquesta finestra, segurament algunes de tant en tant i d’altres més sovint, m’encoratja a seguir endavant i a traslladar les meves reflexions i comentaris sobre temes d’actualitat, preferentment de Ripollet.

Aquest era l’objectiu quan vaig introduir-me en aquest mon, y penso que el resultat no està malament. És un espai consolidat, mantingut periòdicament i que permet que moltes persones puguin incorporar també les seves inquietuds i reflexions als meus comentaris.

Deu mil visites són moltes per a un blog modest com aquest, i a més, si tenim en compte que aquest nombre va “in crescendo” tinc motius per a estar satisfet.

Aquest sentiment de satisfacció es veu ampliat pel fet que la Associació Catalana de Municipis (ACM) m’hagi escollit con a un dels exemples d’alcaldes que mantenen un blog personal.

Ho torno a dir: MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES.

Estem acomplint el contracte

Xavier Peñarando (portaveu CiU), Juan Parralejo (Alcalde) i Rosa Martín (portaveu PSC)

Ahir, dia 16 de juny, va fer un any de la constitució de la nova corporació municipal a Ripollet. Demà, dia 18 de juny, farà un any de la signatura del pacte de govern local entre PSC i CiU per a aquest mandat. És un bon moment per a repassar i fer una valoració de la gestió municipal durant aquest any.

Tant el pacte de govern com la gestió municipal d’aquests quatre anys es basa en el Pla d’Actuació Municipal 2007-2011 (PAM) que és el nostre full de ruta, així com el nostre compromís amb els nostres veïns i veïnes i que ens permet entre d’altres coses, marcar unes línies polítiques clares y un calendari de gestió, però sobretot uns indicadors de seguiment que ens permet avaluar el nivell de gestió tant al govern i oposició com als propis veïns i veïnes. Amb aquesta aposta, donem un pas important per afavorir la transparència en la acció de govern.

A hores d’ara podem dir que els 50% dels compromisos adquirits per a aquest mandat estan executats o en fase d’execució (podeu consultar PDF a l'enllaç de peu de pàgina) i això representa un alt grau d’eficàcia, dit d’una altra manera, molta feina realitzada. Sense dubta, aconseguir això és mèrit de tots i cadascú dels regidors i regidores i els tècnics municipals que estan treballant des de el primer dia. A més hi ha una quantitat important de projectes realitzats que no estan contemplats al PAM (podeu consultar PDF a l'enllaç de peu de pàgina) i que s’han incorporat per diferents motius, com per exemple el programa de la llei de barris, concedit després de acordar el PAM. Això fa pujar encara més el nivell de gestió municipal.

Per altra banda, el nou escenari polític d’aquest mandat (quatre grups front els vuit del mandat passat), si be ens aporta menys pluralitat, per contra, ens aporta més agilitat. Però en l’aspecte que s’ha millorat molt és en el clima polític, en la relació entre els diferents partits presents al consistori, el que ens ha permès, al marge de les lògiques discrepàncies, encarar els projectes més importants o estratègics del municipi amb un ampli consens (solució a l’impacte de la C-58, Comissió per a l’arribada del tren, noves instal·lacions municipals, etc...)

http://www.ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=10649

foto: ripollet.cat

Ripollet acull la IV trobada de catifaires de Catalunya

Ahir, durant tot el dia, Ripollet va acollir la IV edició de la trobada de Catifaires de Catalunya. Després que el passat 25 de maig no es va poder celebrar la diada catifaire de Corpus per la pluja, hi havia molta expectativa perquè aquesta trobada fos tot un èxit. I així ha estat, no solament perquè el temps ens va respectar, sinó per la excel·lent organització per part de l’Associació Cultura i Tradició de Ripollet.

Ara fa un any, Ripollet va agafar el testimoni de La Garriga, localitat que va acollir la 3a trobada, i sabíem que organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques representava un repte difícil, però que es va assumir amb molta il·lusió, sobretot per part dels catifaires locals. Des de l’Ajuntament, hem estat al seu costat en tot moment.

Ahir, Ripollet va formar part de l’agenda cultural catalana en un lloc destacat, i això és un reconeixement molt important per a totes les persones que des de fa aproximadament deu anys van decidir recuperar una tradició ja perduda a Ripollet i que ho han aconseguit amb èxit.

Ripollet és l’únic municipi de la nostra comarca que ha recuperat aquesta tradició, i per tant, som una referència per als municipis del nostre voltant. De fet, la festa forma part de l’itinerari d’interès cultural del Vallès Occidental.

A més, la elecció de la Pça. Onze de Setembre com a espai per fer les catifes per part dels municipis convidats a la trobada va ser un altre encert, perquè va ser molt acollidor i de pas, es va aprofitar un espai molt maco del centre, molt idoni per a aquests tipus d’actes.

Una altre notícia important de la trobada va ser la presentació pública del web de la Federació de Catifaires de Catalunya federaciodecatifaires.cat que us animo a visitar.

A més de felicitar a l’entitat organitzadora, voldria agrair a tots els veïns i veïnes la massiva assistència a la trobada i a les activitats paral·leles que es van organitzar (cantada de La Coral, exhibició de puntaires, ball de gitanes, passejada dels Gegants, concert de sacs de gemets, etc.), així com els pobles que van participar a la trobada (Arbúcies, Blanes, La Garriga, Mollet, Sitges, Caldes de Montbui, Mollet i especialment el poble asturià de Castropol que van ser els convidats especials).

Gràcies a tots, i ens veiem l’any que ve a Blanes!

Fotos: ripollet.cat