37 Congrés del PSOE: mirant al futur

Aquest cap de setmana he tingut el privilegi d’assistir com a delegat al 37è Congrés del PSOE a Madrid, representant la meva Federació del Vallès Occidental Sud.

Ha estat un cap de setmana intens, esgotador, perquè els congressos sempre són així, però sense cap mena de dubta ha estat inoblidable.

Ha estat el Congrés del Canvi (curiós en un partit que governa), perquè s’ha renovat la direcció, amb la incorporació de nous companys i companyes, la majoria joves, però sobre tot perquè hem passat per la ITV de les idees. És veritat que la tranquil·litat que viu el partit ens ha permès dedicar el temps a debatre idees i projectes de futur, que sense dubta, tindran una important repercussió en l’acció de govern dels propers anys.

És un orgull pertànyer a un partit que planteja les coses sense embuts, que s’arrisca i que no defuig els debats que estan dintre de la pròpia societat, encara que a alguns els hi faci nosa. Els socialistes varem ser els que amb Felipe González al capdavant del govern, varem incorporar a les nostres lleis la universalitat de la sanitat o la educació, també la llei de divorci i la despenalització de l’avortament. Amb José Luís Rodríguez Zapatero, ha arribat la llei de la dependència, i també la llei d’igualtat entre homes i dones o la possibilitat de contraure matrimoni a persones del mateix sexe.

Ara cal donar un nou impuls amb qüestions com el reconeixement de la nostra realitat diversa i protegir el nostre patrimoni lingüístic, és a dir, les quatre llengües oficials de l’estat, així com permetre el vot dels immigrants en les eleccions municipals com a un element essencial d’integració. Normalitzar la laïcitat de l’estat, modernitzar i adaptar la llei d’avortament o legislar per afavorir el testament vital, són altres assumptes tractats, debatuts i aprovats pel congrés.

També és un privilegi compartir idees i debats amb persones de la talla intelectual i humana com per exemple les d’Alfredo Pérez Rubalcaba, Mª Teresa Fernández de la Vega, Ramón Jáuregui o Miquel Iceta, el qual, juntament amb Carme Chacón, representarà al PSC en la Comissió Executiva Federal.

Especialment emocionant va ser la designació del jove company del Partit Socialista d’Euskadi Eduardo Madina com a nou membre de la Comissió Executiva, pel seu valor simbòlic (va patir un atemptat a mans d’ETA i va perdre una cama). Penso que representa molt be l’esperit de lluita de tota una generació que aposta pel futur.

Fotos: A dalt: ( Delegats/des i observadors/res del Vallès al 37è Congrés del PSOE). Al mig: (amb el president d'Aragó Marcelino Iglesias). A baix: (intervenció de ZP al plenari).

NO a la jornada laboral de 65 horas semanales

Aprovechando una situación incierta de la economía mundial y de las expectativas negativas en cuanto a la creación de empleo y tasas de crecimiento de los países llamados industrializados, y como argumento para flexibilizar el mercado laboral e incrementar la productividad de las empresas, que no pueden competir con las empresas de los países emergentes, nos quieren colar un gol, que echa por tierra muchos sacrificios y años de lucha de muchísimas personas para conseguir una jornada laboral de 40 horas.

Es difícil de imaginar que países europeos con una larga tradición en conquistas sociales, a los cuales, no hace muchos años mirábamos con admiración, se presten a este juego que puede hacernos retroceder más de un siglo en las condiciones laborales de los trabajadores.

Desde el PSC de Ripollet hemos presentado una moción para el próximo pleno del día 24 de Julio, manifestando nuestro rechazo a esta propuesta e instando a nuestros gobernantes, grupos parlamentarios y sindicatos a que rechacen esta propuesta y defiendan la jornada laboral actual.

Moció contra l’Eurodirectiva del temps de treball

Actualment el límit de la jornada laboral a Europa se situa en les 48 hores setmanals. Aquest sostre va ser aprovat per l’Organització Internacional del Treball al 1917.

Aquesta norma va representar una fita en la conquesta dels drets dels treballadors, després d’anys de revoltes sindicals que es van iniciar en la convenció de la Federació de treballadors d’Estats Units i Canadà de l’any 1884, quan es va fer una crida per lluitar contra la jornada laboral de 10 i 12 hores diàries i passar a la de 8 hores. Aquestes reivindicacions van provocar la revolta de Chicago al 1886 amb greus enfrontaments entres treballadors i policies.

El 1993, el Consell i el Parlament Europeu van aprovar una directiva que limitava a 48 hores el temps de treball setmanal, per raons relacionades amb la salut i la seguretat dels treballadors.

El passat 10 de juny, els ministres de Treball i Assumptes socials de la Unió Europea van aprovar una directiva que permet extendre fins les 60 hores –i en casos espefífics fins les 65- la jornada laboral setmanal.

La directiva aprovada representa una atac frontal a l’Europa social i una autèntica regressió en els drets dels treballadors europeus.

És un pas més en la individualització de les relacions laborals i, per tant, en la pèrdua de capacitat de negociació col·lectiva. Elimina, de facto, el dret al descans en les jornades laborals continuades i atenta contra la seguretat i la salut a la feina, alhora que dificulta la conciliació de la vida laboral i personal.

La Confederació Europea de Sindicats també ha denunciat aquesta directiva Europea i considera que aquesta mesura suposa un retrocés de més de 100 anys en la protecció dels drets de treballadors i treballadores.

Cal defensar que Europa sigui una Europa social i deixi de banda els plantejaments neoliberals que només porten a perdre drets aconseguits al llarg dels anys i tornar a situacions més pròpies de segles passats.

Per tot això el Grup Socialista a l’Ajuntament de Ripollet proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Rebutjar l’actual directiva europea referent a l’ordenació del temps de treball, ja que representa una pèrdua del benestar social, un atac als drets laborals, atenta contra la seguretat i la salut a la feina, a més de dificultar la conciliació entre la vida laboral i la familiar i personal.

SEGON.- Demanar al Govern espanyol que faci totes les gestions necessàries per defensar l’actual jornada laboral.

TERCER.- Demanar als grups parlamentaris al Parlament Europeu que rebutgin aquesta directiva.

QUART.- Donar total suport al posicionament de la Confederació Europea de sindicats, en la seva denúncia d’aquesta mesura.

CINQUÈ.- Demanar al Consell de la Unió Europea que adopti una nova normativa que estigui en consonància amb els Tractats Europeus i la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

SISÈ.- Informar d’aquest acord, al Govern de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats, al Govern Espanyol, al Parlament Europeu, a la Comissió i al Consell de la Unió Europea.

Més de 10.000 visites

Gràcies!

Gràcies a tots i a totes els/les visitants d’aquest blog, perquè en menys d’un any i mig hem arribat a la xifra màgica de 10.000 visites. Això vol dir que aquella aventura que vaig posar en marxa al 2007 ha tingut continuïtat i èxit. I lògicament, el fet que moltes persones obrin aquesta finestra, segurament algunes de tant en tant i d’altres més sovint, m’encoratja a seguir endavant i a traslladar les meves reflexions i comentaris sobre temes d’actualitat, preferentment de Ripollet.

Aquest era l’objectiu quan vaig introduir-me en aquest mon, y penso que el resultat no està malament. És un espai consolidat, mantingut periòdicament i que permet que moltes persones puguin incorporar també les seves inquietuds i reflexions als meus comentaris.

Deu mil visites són moltes per a un blog modest com aquest, i a més, si tenim en compte que aquest nombre va “in crescendo” tinc motius per a estar satisfet.

Aquest sentiment de satisfacció es veu ampliat pel fet que la Associació Catalana de Municipis (ACM) m’hagi escollit con a un dels exemples d’alcaldes que mantenen un blog personal.

Ho torno a dir: MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES.

Estem acomplint el contracte

Xavier Peñarando (portaveu CiU), Juan Parralejo (Alcalde) i Rosa Martín (portaveu PSC)

Ahir, dia 16 de juny, va fer un any de la constitució de la nova corporació municipal a Ripollet. Demà, dia 18 de juny, farà un any de la signatura del pacte de govern local entre PSC i CiU per a aquest mandat. És un bon moment per a repassar i fer una valoració de la gestió municipal durant aquest any.

Tant el pacte de govern com la gestió municipal d’aquests quatre anys es basa en el Pla d’Actuació Municipal 2007-2011 (PAM) que és el nostre full de ruta, així com el nostre compromís amb els nostres veïns i veïnes i que ens permet entre d’altres coses, marcar unes línies polítiques clares y un calendari de gestió, però sobretot uns indicadors de seguiment que ens permet avaluar el nivell de gestió tant al govern i oposició com als propis veïns i veïnes. Amb aquesta aposta, donem un pas important per afavorir la transparència en la acció de govern.

A hores d’ara podem dir que els 50% dels compromisos adquirits per a aquest mandat estan executats o en fase d’execució (podeu consultar PDF a l'enllaç de peu de pàgina) i això representa un alt grau d’eficàcia, dit d’una altra manera, molta feina realitzada. Sense dubta, aconseguir això és mèrit de tots i cadascú dels regidors i regidores i els tècnics municipals que estan treballant des de el primer dia. A més hi ha una quantitat important de projectes realitzats que no estan contemplats al PAM (podeu consultar PDF a l'enllaç de peu de pàgina) i que s’han incorporat per diferents motius, com per exemple el programa de la llei de barris, concedit després de acordar el PAM. Això fa pujar encara més el nivell de gestió municipal.

Per altra banda, el nou escenari polític d’aquest mandat (quatre grups front els vuit del mandat passat), si be ens aporta menys pluralitat, per contra, ens aporta més agilitat. Però en l’aspecte que s’ha millorat molt és en el clima polític, en la relació entre els diferents partits presents al consistori, el que ens ha permès, al marge de les lògiques discrepàncies, encarar els projectes més importants o estratègics del municipi amb un ampli consens (solució a l’impacte de la C-58, Comissió per a l’arribada del tren, noves instal·lacions municipals, etc...)

http://www.ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=10649

foto: ripollet.cat

Ripollet acull la IV trobada de catifaires de Catalunya

Ahir, durant tot el dia, Ripollet va acollir la IV edició de la trobada de Catifaires de Catalunya. Després que el passat 25 de maig no es va poder celebrar la diada catifaire de Corpus per la pluja, hi havia molta expectativa perquè aquesta trobada fos tot un èxit. I així ha estat, no solament perquè el temps ens va respectar, sinó per la excel·lent organització per part de l’Associació Cultura i Tradició de Ripollet.

Ara fa un any, Ripollet va agafar el testimoni de La Garriga, localitat que va acollir la 3a trobada, i sabíem que organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques representava un repte difícil, però que es va assumir amb molta il·lusió, sobretot per part dels catifaires locals. Des de l’Ajuntament, hem estat al seu costat en tot moment.

Ahir, Ripollet va formar part de l’agenda cultural catalana en un lloc destacat, i això és un reconeixement molt important per a totes les persones que des de fa aproximadament deu anys van decidir recuperar una tradició ja perduda a Ripollet i que ho han aconseguit amb èxit.

Ripollet és l’únic municipi de la nostra comarca que ha recuperat aquesta tradició, i per tant, som una referència per als municipis del nostre voltant. De fet, la festa forma part de l’itinerari d’interès cultural del Vallès Occidental.

A més, la elecció de la Pça. Onze de Setembre com a espai per fer les catifes per part dels municipis convidats a la trobada va ser un altre encert, perquè va ser molt acollidor i de pas, es va aprofitar un espai molt maco del centre, molt idoni per a aquests tipus d’actes.

Una altre notícia important de la trobada va ser la presentació pública del web de la Federació de Catifaires de Catalunya federaciodecatifaires.cat que us animo a visitar.

A més de felicitar a l’entitat organitzadora, voldria agrair a tots els veïns i veïnes la massiva assistència a la trobada i a les activitats paral·leles que es van organitzar (cantada de La Coral, exhibició de puntaires, ball de gitanes, passejada dels Gegants, concert de sacs de gemets, etc.), així com els pobles que van participar a la trobada (Arbúcies, Blanes, La Garriga, Mollet, Sitges, Caldes de Montbui, Mollet i especialment el poble asturià de Castropol que van ser els convidats especials).

Gràcies a tots, i ens veiem l’any que ve a Blanes!

Fotos: ripollet.cat

Jugar amb les paraules

El divendres vaig llegir al diari comarcal A fons Vallès un titular que em va cridar l’atenció: “L’oposició de Ripollet denuncia l’ocupació de zones verdes per a emplaçar-hi equipaments”.
L’article està redactat en base a unes declaracions del regidor del COP Jacint Padró. Aquest grup polític no és l’únic de l’oposició, per tant, es podria dir que el titular no és massa encertat.
He de reconèixer que els del COP son especialistes en l’art de jugar amb les paraules, de dir coses sense dir-les, de fer insinuacions malicioses, o d’utilitzar paraules que tenen una repercussió social més enllà del seu significat.
Qualsevol persona que llegeixi l’article pot pensar que el govern municipal ha fet il·legalitats urbanístiques i que per això el COP ho ha denunciat. Però això no és així, perquè el que realment expressa el regidor del COP és una opinió, i ve a dir que el seu grup no està d’acord amb l’urbanisme que es fa a Ripollet, però com que això no deixa de ser una normalitat en política, utilitza aquestes paraules per cridar l’atenció. Perquè si realment fos cert el que diu, el que hauria de fer el seu grup és denunciar-lo judicialment, perquè per això s’està a l’oposició, per vigilar que tot es faci correctament i d’acord amb les lleis. El que passa és que no poden denunciar res perquè no hi ha hagut il·legalitats.
A Ripollet, mai s’han perdut zones verdes, tot al contrari, en els darrers anys, s’han guanyat moltíssimes, fruit d’un urbanisme pensat en canviar radicalment les previsions que als anys setanta hi havia per al nostre poble. Això ho ha vist tot el poble, i ho han valorat donant el seu suport reiteradament al grup municipal que represento. A més, els del COP saben perfectament que el Pla General Metropolità (PGM), que és la norma urbanística de referència a Ripollet no permet eliminar zones verdes.
Sí que és cert que Ripollet ha patit un gran dèficit d’espais per fer equipaments públics sobretot per l’urbanisme despietat dels anys seixanta i setanta. I que aquest dèficit s’ha vist agreujat en alguns barris com Can Mas, Maragall o Pont Vell. I justament en la planificació urbanística dels darrers anys hem hagut de incrementar els espais destinats a zones verdes i equipaments més enllà dels estandars que diu la llei (això no ho diuen els del COP). Això ens ha permès destinar part d’aquests espais a d’altres barris més necessitats sense que això suposi cap trauma en els barris de nova construcció. Creiem que és una bona forma d’equilibrar el territori socialment, sense despeses per al pressupost municipal. O és que algú pot dir per exemple que la zona de Pinetons o Molí d’en Rata estan mancades de zones verdes o equipaments?
Amb aquesta línia política hem aconseguit per exemple fer l’escola de Martinet en un barri que no tenia escola, o la comissaria de mossos d’esquadra en aquest mateix barri.
A part de jugar amb les paraules, a les declaracions del regidor del COP es barregen algunes mentides com per exemple “la pèrdua de zones verdes per a encabir l’institut de Can Mas, la pèrdua de zones verdes al sector Pinetons per a instal·lar-hi els nous equipaments sanitaris i educatius”. Una de dos, o el regidor del COP no s’ha mirat els expedients i si ho ha fet, vol dir que no entén d’urbanisme o les declaracions estan fetes amb mala fe.
A part de criticar el que fem els altres, la única proposta que fa el regidor del COP és la següent: “mai hem vist com aquests equipaments es feien a costa dels terrenys dedicats a la construcció d’habitatges”. Aquesta frase defineix molt be la visió que te el seu grup de l’urbanisme, una visió que va contra el sistema i contra el sentit comú. Què vol dir fer equipaments en terrenys destinats a la construcció d’habitatges? Habitatges públics o privats? Suposo que es refereix als privats, és clar!
Noto a faltar en aquestes propostes tan agosarades la manera de com ho farien. I la veritat, m’agradaria saber-ho per poder criticar també. Pot ser el que volen és expropiar terrenys destinats a fer habitatges per fer equipaments públics? Pot ser el fet què els propietaris privats tinguin els seus drets no va amb ells? Nosaltres fem equipaments en terrenys destinats a fer equipaments i si els volem fer en un lloc concret utilitzem els mecanismes legals que l’urbanisme posa al nostre abast per fer-ho. Per cert, com es fa a tot arreu.

CEIP El Martinet

Algú vol “utilitzar” el Centre d’Esplai l’Estel

Aprofitant el comentari de l’article anterior, m’agradaria també comentar altre article, aquest publicat a la tribuna oberta de la Revista de Ripollet d’aquesta setmana. Està signat per l’Assemblea del Centre d’Esplai l’Estel sota el títol “Casal d’Estiu 2008 de l’Estel”.
L’article fa esment al nou projecte de Casal d’Estiu per aquest any, la nova ubicació, etc...Però també fa esment a unes declaracions meves que vaig fer a l’acte de signatura del Pacte Local per l’Educació en el Lleure 2008-2011 signat recentment a Ripollet per totes les escoles, el Centre d’Esplai La Gresca i l’Ajuntament. Es diu que jo vaig menysprear el treball realitzat fins ara per l’Estel.
No és cert, en cap moment vaig dir això ni directa ni indirectament. Entre d’altres coses perquè no ho penso. Convido a llegir l’article a aquest mateix blog del dia 22 d’abril i es podrà comprovar que en cap moment dic res del que diuen. Per altra banda, a la mateixa Revista de Ripollet hi ha unes declaracions molt interessants de les regidories d’Educació i Joventut sobre el Pacte, que també convido a llegir.
Dir que ens hem d’adaptar als nous temps i a les noves exigències per programar els casals d’estiu a Ripollet no va contra ningú ni contra la feina feta fins ara. És una realitat i ho demostra que la pròpia entitat de l’Estel en el seu article parla de “canvis i d’estrenar nou projecte per aquest any”.
No entenc doncs aquesta “sensibilitat” a les meves paraules, a no ser que alguna o algunes persones tinguin la pell massa fina, i se sentin al·ludides sense cap motiu. En fa l’efecte que hi ha persones que tenen massa complexos, però el que de veritat en sap greu és que utilitzin una Entitat per dir la seva i així no donar la cara.

La pluja i el Barça

Cap de setmana llarg, de contrastos i emocions el que hem viscut. Llarg, perquè a Ripollet, igual que a la ciutat de Barcelona, ahir dilluns era festa local.

De contrastos perquè, mentre plovia ininterrompudament durant més de 48 hores (feia molt de temps que no passava una cosa així) i a poquet a poquet s’estan omplint els embassaments, i per tant, sentim com un alleugeriment estrany, per contra, moltes persones que esperaven aquest cap de setmana amb il·lusió per celebrar el rocío no ho han pogut fer. Sincerament ho lamento, perquè conec a moltes d’aquestes persones que porten mesos treballant perquè tot estigués a punt. Altre any serà, i tot sigui pel be de rebre pluges generoses com les que hem rebut. Segur que ells també pensen igual.

Contrastos també perquè mentre nosaltres esperem la pluja com a “aigua de maig” (mai més ben dit), a l’altra costat del planeta, a Birmània, l’aigua s’ha emportat ja més 100.000 vides. Hem arribat al punt de que parlem de vides com si tal cosa. 100.000 vides humanes!, és a dir, quasi tres vegades els habitants de Ripollet. I mentrestant, la preocupació del govern militar és fer un referèndum i posar traves a les ajudes internacionals. Perquè no actua l’ONU d’ofici? Perquè volem un organisme com aquest si no pot actuar en aquests casos?

I si no teníem prou, ahir es va produir un terratrèmol a la Xina, i ja parlem d’un mínim de 10.000 morts. Espero que les autoritats xineses tinguin un comportament diferent, i intervinguin amb urgència per ajudar els damnificats i rebre ajuda internacional, encara que només sigui per donar bona imatge de cara a les properes olimpíades, perduda amb la seva actuació al Tibet.

Per a emocions, ja tenim al Barça que ens dona cada dia. El diumenge va ser emotiu, no tant perquè va perdre el partit amb el Mallorca guanyant 2-0, que déu ni do, sinó pel comiat de Frank Rijkaard. Sincerament crec que no es mereix un final així (amb derrota inclosa). L’entrenador del Barça d’aquests darrers anys ha estat un senyor fins el final. Un exemple d’educació i cortesia, poc freqüent en el futbol, i crec, perquè no el conec personalment, que és una bona persona. Massa bona persona per a un club que ho devora tot, que sempre te urgències i que pesa més l’estrella de torn que altra cosa. Possiblement, el seu gran error ha estat no fer neteja fa un any, quan tenia la oportunitat, però també m’agradaria saber si tenia les mans lliures per fer-ho. Ha tingut bones paraules fins i tot per a aquells que l’han criticat, i ha assumit tota la responsabilitat, cosa poc freqüent. Frank, que tinguis molta sort.

Más prudencia, menos muertos

Una de las noticias de hoy, es la notable bajada del número de muertos en la carretera durante este puente de mayo. Aunque únicamente hubiese un muerto, debería ser motivo de preocupación, no faltaría más, al igual que cualquier muerte producida cuando se trabaja nos ha de preocupar de igual manera, y qué decir tiene de las muertes producidas por los fanáticos terroristas, o las que nos deja la violencia de género, por ejemplo. Y esta sensación que todos tenemos se produce porque consideramos de que son muertes evitables. De hecho, excepto las muertes por causas naturales, es decir, porque nos ha llegado la hora, biológicamente hablando, y las causadas por enfermedades sin solución médica, el resto, son evitables.

Nuestra sociedad ha avanzado mucho, en cuanto a prevenir muertes se refiere. Hemos conseguido combatir plagas que diezmaban la población de países enteros hace tan sólo doscientos años, el avance de la medicina y de la investigación nos salvaguarda a través de vacunas de posibles enfermedades, a través de la prevención. Pero por el contrario, esta misma sociedad, no ha sido capaz de eliminar conflictos y guerras que siegan la vida de miles de personas cada día en todo el mundo, ni tampoco erradicar la pobreza, ni el hambre que se lleva a otras tantas.

En Catalunya, este fin de semana han muerto cuatro personas en la carretera, y estadísticamente es un buen dato, porque baja considerablemente las muertes de años anteriores en estas mismas fechas. Esto quiere decir que aunque sea poco a poco nos vamos concienciando de que reducir estos datos depende de nosotros, y en este sentido, creo que hay que felicitar a la Dirección General de Tráfico por su constante campaña de sensibilización seria, sin tratarnos como a ignorantes. Estamos empezando a comprender la importancia que tiene respetar las normas. Cada vez más, vemos que el comportamiento en las carreteras y autopistas es más prudente, y cuando no es así, llama la atención, y eso es bueno. Por fin, se empieza a aplicar la mano dura con aquellos incívicos que conducen sin carnet o sin seguro. ¡Ya era hora!, porque se había instalado una especie de impunidad generalizada que dejaba indefensas a todas aquellas personas que cumplen con sus obligaciones.

Espero que esta sensibilización tenga continuidad y se vaya consolidando, tal y como lo ha hecho en otros países europeos.

Otra noticia del día, es la muerte de al menos 10.000 personas en Myanmar (antigua Birmania) a causa del ciclón Nargis. ¿Son inevitables estos fenómenos atmosféricos?, pues no, ya que el hombre poco puede hacer ante la madre naturaleza. ¿Puede el hombre prevenirlos?, Yo creo que sí, y aquí es donde existe una gran diferencia entre el llamado primer mundo y el resto. ¿Puede prepararse el hombre para resistir estas inclemencias? Sin duda. Si no, hagámonos la siguiente pregunta: Si este ciclón hubiese ocurrido en Japón, por ejemplo, ¿Habría habido tantos muertos?. Todos sabemos que no. Por lo tanto, estas muertes, o al menos la mayoría de ellas, son evitables.

Mientras nosotros dedicamos esfuerzos y recursos para reducir nuestras cifras de muertos en la carretera, en otros países mueren miles de personas, y desde aquí tendemos a verlo como inevitable, lejano.

Seguramente, nos produce más impacto la primera noticia que la segunda. En este tema, parece que no ha llegado todavía la globalización.

Aparells de gimnàstica a l’aire lliure per a la Gent Gran

Aquest matí he assistit a l’estrena de l’aparell de gimnàstica per a la Gent Gran que hem incorporat al costat dels antics Pinetons.
Una monitora ens ha explicat el seu funcionament i moltes de les utilitats que pot tenir aquest aparell, dissenyat per a la Gent Gran, ja que els exercicis que es poden fer son de manteniment i sobretot per prevenir infermetats pròpies de la edat com l’artrosi.
L’acte ha contat amb un bon grapat de persones grans, que han rebut les explicacions amb molt d’interès. A Ripollet són moltes les persones que fan exercici sobretot caminant per les diferents rutes senyalitzades, i és per això que dintre del programa Ripollet per quatre camins hem incorporat aquest element, amb l’objectiu de fer petites zones d’estada amb aparells d’aquest tipus, bancs, fonts, etc.
Si aquesta experiència surt be, la idea és ampliar aquest servei a d’altres zones dels recorreguts.
Animo a totes les persones, especialment les més grans, a que utilitzin aquests aparells, ja que encara que pot semblar que els exercicis son simples, cal provar-los per adonar-se que tenen un efecte beneficiós per al nostre cos, sobretot després d’una caminada.

Entregat els premis dels Jocs Florals organitzats per les AAVV de Sant Andreu i Maragall.

Encara que ja fa uns dies, m’agradaria recordar que el passat dimecres, dia de Sant Jordi, la AV de Sant Andreu i Maragall van organitzar al Centre Cultural l’acte d’entrega dels premis dels II Jocs Florals. Més de 100 participants avalen un gran èxit de convocatòria i de fet, la sala d’actes estava plena de gom a gom.
Ho vaig dir a la meva intervenció i crec que és important ressaltar que em sento orgullós de ser l’alcalde d’un poble amb tanta gent treballant en pro del foment de la cultura, les arts i l’esport. Feia goig veure tanta gent jove, participant i rebent premis.
Felicitats a les dues associacions de veïns, enhorabona als guanyadors i guanyadores i animar a totes aquelles persones que tenen capacitat d’agafar llapis i paper per escriure poesia o simplement opinions i vivències, perquè participin l’any que ve.

fotos: ripollet.cat

Signat el Pacte Local per l'Educació en el Lleure 2008-2011

La sala de plens de l’ajuntament de Ripollet va ser ahir l’escenari de la signatura del Pacte Local per l’Educació en el Lleure 2008-2011 entre l’ajuntament, les direccions de les escoles, els presidents/tes de les AMPAS i l’Esplai La Gresca.

Després de mesos de treball, s’ha arribat a un acord en definir els criteris i objectius que regiran a l’hora de realitzar els Casals d’Estiu a Ripollet. Aquest acord ve precedit d’una profunda reflexió col·lectiva a l’entorn dels Casals d’Estiu i del model a seguir.

La nostra societat ha canviat molt en els darrers anys, i a més ho ha fet molt ràpid. El que fins ara era un activitat exclusivament de lleure que utilitzaven unes quantes famílies, s’ha convertit en una necessitat, i a més exigim que tingui un component educatiu, a més de les activitats de lleure. Des de l’ajuntament de Ripollet, varem iniciar aquest debat amb l’objectiu de trobar noves respostes a aquestes noves situacions. I crec sincerament que ho hem aconseguit, amb aquest important pacte, que restarà obert, per a que en un futur, tots aquells que es vulguin afegir, ho pugui fer.

Caldrà, però, fer una avaluació després de l’estiu per tal de valorar totes aquelles coses que es poden millorar de cara a futures edicions. Confio que així serà i des de l’ajuntament valorem positivament que l’increment de la despesa necessari per a fer front a aquesta nova etapa serà recompensat amb un increment del nombre d’usuaris i de la qualitat del servei.

Gràcies a totes les persones que han treballat i col·laborat per arribar a aquest acord, i en especial a les regidories de Joventut i Educació que han estat les promotores de tot aquest procés.

Foto:ripollet.cat

Ripollet ja te himne

El passat divendres el Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat l’himne oficial de Ripollet. La lletra escollida correspon a la poesia Cant a Ripollet de Josep Mª Brull, i va ser presentat públicament ahir al migdia en el marc de la tradicional festa de Sant Jordi a la Rambla. La interpretació va tenir dos parts, una versió infantil cantada per una representació d’alumnes de les escoles de Ripollet, i una altra, interpretada per la Coral El Vallès de Ripollet.

Com a colofó de les activitats organitzades amb motiu de la declaració de l’any Brull, i a petició d’algunes entitats locals, l’Ajuntament va fer seva la proposta i va iniciar la tramitació amb el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, sent el primer Ajuntament de Catalunya en registrar un himne oficial.

Moltes vegades diem que estem vivim un dia històric, però aquest cap de setmana, sense dubte, ho ha estat. És un homenatge del poble de Ripollet al mestre Brull que perdurarà en el temps i que servirà, entre d’altres coses, per mantenir viva la memòria del nostre insigne veí.

A més, amb aquest acte, es tanca un any ple d’activitats, en les quals, l’Ajuntament mai no ha estat sol, ja que han estat les diferents entitats i associacions del poble les que han col·laborat i s’han implicat en els diferents actes i activitats. Des d’aquí els hi vull agrair aquesta complicitat.

Agrair també a totes les persones que han treballat i col·laborat en l’enregistrament de l’himne, especialment a la Coral del Vallès de Ripollet, així com a la família Brull per la cessió gratuïta dels drets d’autor de la lletra.

Ens agradaria que els veïns i veïnes de Ripollet facin seu aquest himne, i que serveixi com a element d’integració i cohesió social.

Ahir, el Telenotícies migdia de TV3 es va fer ressò de l’acte de presentació. Si algú no ha vist la notícia, es pot accedir a través de http://www.tv3.cat/videos/387979

Pels que vulguin escoltar l’himne, ho poden fer a través de la pàgina web de l’Ajuntament: ripollet.cat.

Fotos: ripollet.cat

Ayudas para la compra de libros de texto

Esta mañana hemos hecho público en rueda de prensa el acuerdo del gobierno municipal de establecer ayudas para la compra de libros de texto a todos los alumnos empadronados en Ripollet de infantil y primaria, más de 3.300 escolares.

En el próximo pleno ordinario del mes de abril, se aprobará una modificación de créditos para dotar con 130.000 euros la partida que hará frente a este gasto. La ayuda universal será de 36 euros por alumnos y una aportación a las AMPAS que gestionen la socialización de libros de 600 euros para escuelas de una línea y de 1.000 euros para las de dos o más líneas. En una segunda fase, se incrementará la dotación económica para llegar también a la ESO, completando así toda la enseñanza obligatoria. Esto representa un gran esfuerzo económico para un Ayuntamiento como el nuestro, con recursos muy limitados

Sin duda es una gran noticia, de la que me siento especialmente orgulloso, porque define bien la línea de este gobierno municipal de fomentar las políticas sociales y de cumplir con nuestros compromisos.

El Plan de Actuación Municipal (PAM) acordado al inicio de la legislatura, establecía este tipo de ayudas, que hemos querido llevar a cabo en el primer presupuesto municipal del mandato, porque lo consideramos un proyecto prioritario.

Al mismo tiempo, y teniendo en cuenta que no es una competencia municipal hacer frente a estas ayudas, queremos conseguir dos objetivos importantes: por un lado, que sirva para forzar a la Generalitat a que cuanto antes cumpla con su compromiso de hacer frente a estas ayudas, y por otro, incentivar en las escuelas la socialización de libros como sistema, transmitiendo la idea de que los libros de texto son un bien duradero, y que además del ahorro económico que representa, también hay que destacar la contribución a la sostenibilidad.

Creo que vale la pena insistir en estos conceptos, importantes y de futuro. En Ripollet hay escuelas como el CEIP Ginesta que llevan años incentivando la socialización de libros con resultados excelentes. Su experiencia nos ha servido como referencia para presentar la propuesta, y de hecho, con la cantidad establecida como ayuda, se pueden adquirir todos los libros de texto en este colegio. Por ello, quiero felicitar a las escuelas que han decidido tomar este camino y animar al resto a que sigan sus pasos.

Por último, es importante resaltar que al margen de las ayudas universales acordadas, seguirá existiendo la dotación económica de becas de libros, que gestiona Servicios Sociales y que irán destinadas a aquellas familias que aún con la ayuda, tengan problemas para hacer frente al gasto si sus hijos van a escuelas que no hagan socialización de libros.

El 19 d’abril, dia del municipalisme

Des de l’any 2006, a proposta de les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis i comarques (ACM) la Generalitat va acordar declarar el 19 d’abril com a dia del municipalisme.

Amb motiu d’aquesta efemèride, ahir ens varen reunir al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona les dos Comissions Executives amb el nou conseller de Governació i Administracions Públiques Jordi Ausàs.

Tant el President de la FMC Manuel Bustos com el de l’ACM Salvador Esteve en les seves intervencions van reclamar al govern de la Generalitat l’aplicació del nou Estatut en matèria de competències i recursos municipals. En aquest sentit, des de les entitats municipalistes hi ha acord en què el primer problema a resoldre és el del finançament.

Amb l’objectiu de que quedin reflectides de manera explícita les nostres reivindicacions, es va aprovar un manifest que serà tramés a tots els ajuntaments per tal que el puguin donar suport.

La transcripció literal de la declaració és la següent:

Declaració del Dia del Municipi

Des de la recuperació de la democràcia als ajuntaments, ara fa 29 anys, els municipis catalans s’han transformat completament i han esdevingut eixos vertebradors del nostre país. Com a administració més propera als ciutadans i ciutadanes cada vegada hem de donar més serveis i de més qualitat i, per fer-ho, hem de comptar amb les competències i els recursos suficients i amb el reconeixement de les tasques que els municipis desenvolupen més enllà de les nostres responsabilitats reconegudes.

És en aquest context que els ajuntaments demanem que, conforme es vagi desplegant l’Estatut, s’estableixi el marc que ens permeti anar avançant per dotar-nos del nucli de competències pròpies que han de ser exercides pels municipis amb plena autonomia. De fet, l’Estatut estableix catorze matèries en el seu article 84 amb competències pròpies dels ajuntaments. Aquestes disposicions comporten en molts casos l’obligació d’adaptar les lleis del Parlament en un termini de dos anys. Cal, doncs, que s’aprovi la Llei de finances locals de Catalunya en el marc de la garantia de suficiència de recursos i autonomia local.

De la mateixa manera que Catalunya ha aconseguit més recursos i més competències, els ajuntaments tenim la predisposició d’assumir les responsabilitats que ens corresponen, sempre que vinguin acompanyades dels recursos necessaris. Això serà possible des de la confiança mútua.

L’Estatut d’Autonomia recull les singularitats administratives i territorials del nostre país i té present el paper cabdal dels ajuntaments en la construcció de la Catalunya del futur. El text dedica un capítol sencer a l’Administració local i es reconeix, a l’article segon, que els municipis “integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en el qual aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia”. Es fa més evident que mai la màxima del II Congrés de Municipis que “Catalunya es construeix des dels municipis”.

En aquest 19 d’abril, Dia del Municipi, constatem la nostra voluntat ferma de continuar treballant per tal de poder fer realitat l’acció conjunta de totes les administracions en les polítiques públiques per a la millora de la qualitat de vida i pel benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Barcelona, abril del 2008

Declaració Institucional dels alcaldes metropolitans sobre la sequera

A l’Assemblea d’ahir de l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMA) es va aprovar amb el vot favorable dels quatre partits que integren el govern (PSC, ICV, CiU, ERC) una Declaració Institucional sobre la situació de sequera i l’abastament de l’aigua a l’Àrea Metropolitana.

Aquesta declaració té com a objectiu posar de manifest la preocupació dels alcaldes en relació a aquest tema i demanar una solució immediata als problemes actuals i que ens podem trobar als propers mesos si no plou, i per altra banda estudiar la solució més idònia a mig i llarg termini per tal que aquesta situació no es torni a repetir i tinguem garantit un servei de primera necessitat com és l’ús de l’aigua.

Pel seu interès, a continuació reprodueixo el text íntegre de la declaració.

També recomano llegir l’article de Miquel Iceta http://www.iceta.org/blog.htm en relació a aquest tema que va publicar ahir al seu bloc. Molt interessant.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL SOBRE LA SITUACIÓ DE SEQUERA I L’ABASTAMENT DE L’AIGUA A L’ÀREA METROPOLITANA

L’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMA) davant de la greu situació de sequera, la pitjor dels darrers 60 anys, que afecta més de 5.000.000 de catalans i catalanes, la meitat de les quals viuen als 33 municipis metropolitans, MANIFESTA:

- Que el dret a l’aigua és un dret de tots els ciutadans, també dels ciutadans dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.

- Que els ciutadans de l’àrea metropolitana han donat mostres sobrades d’un comportament exemplar fent un consum responsable de l’aigua potable i assolint xifres de consum que se situen entre les més baixes d’Europa.

- Que des que el govern de Catalunya ha decretat l’estat de sequera, els usuaris domèstics metropolitans han extremat encara més la seva responsabilitat i han continuat rebaixant el consum fins arribar als 109 litres/habitant/dia actuals de mitjana. Aquest fet ha permès que, conjuntament amb les inversions d’urgència realitzades pel govern de Catalunya, malgrat la falta de precipitacions, la Generalitat de Catalunya hagi pogut endarrerir l’entrada en vigor de la fase d’emergència.

- Que els ajuntaments metropolitans treballem activament en la lluita contra les conseqüències de la sequera aplicant els Decrets de la Generalitat, posant en marxa els plans de contingència oportuns i fent un ús racional de l’aigua potable en equipaments i espais públics. Alhora, i en el marc de l’EMA, els ajuntaments metropolitans estem vetllant per la diversificació de fonts d’abastiment tals com l’ús de l’aigua dels aqüífers i la reutilització de les aigües regenerades a les depuradores metropolitanes, entre altres.

- Que considerem de suma importància establir i enfortir noves aliances territorials per superar qualsevol episodi de conflicte que no beneficiï els interessos del país, creiem que el precedent creat per “la declaració de Vallbona”, on es contempla una nova cultura de l’ús de l’aigua en el sector del regadiu i l’expressió de la solidaritat entre territoris i els fluxos econòmics que se’n poden derivar per incrementar el benestar de les persones, caldrà contemplar la col·laboració entre els diferents territoris del país per afrontar la crítica situació actual.

- Que d’altra banda, i a través de l’EMA, els ajuntaments metropolitans s’han dotat d’instruments per poder sancionar els comportaments i usos de l’aigua que, encara que minoritaris, siguin contraris al que estableixi el govern català en cada moment i per tant garantir que l’aigua només es destinarà als usos prioritaris.

Cap de setmana intens i ple d’activitats

Aquest cap de setmana, a més de gaudir d’un temps primaveral, ha estat intens i ple d’activitats a Ripollet.

El dissabte a la nit es va celebrar el tradicional sopar de Mans Unides al Centre Parroquial de Ripollet, amb una gran assistència de veïns i veïnes, com sempre. Fa anys que assisteixo a aquest sopar i la veritat, és molt agradable. Molta gent i molts comerços col·laboren desinteressadament fent aportacions en forma de regals, altres fent els entrepans i les truites de patates per al sopar i la resta, amb el preu de la entrada i del bingo posterior. Si a més, tot això serveix per a realitzar un projecte solidari, encara és més gran la satisfacció. Aquest any, els diners recaptats a Ripollet i altres municipis del voltant, aniran a la construcció d’una escola a un poble de la India. Us animo a que participeu l’any que ve. Us agradarà.

Ahir al llarg del matí es va inaugurar la remodelació del parc Ferran Ferré. La veritat és que el dia acompanyava, però hi va haver-hi una gentada. Una zona verda remodelada per tal de fer-la més atractiva, accessible i còmoda. Amb l’ajuda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona hem aconseguit un projecte que compleix amb totes les expectatives i requisits plantejats. Tal i com vaig dir en el meu parlament, l’ajuntament es cuidarà de mantenir-lo i netejar-lo, però els veïns han de respectar-lo com si fos el pati de casa seva. Val la pena.

Per últim, ahir a la tarda, es va celebrar al Teatre-Auditori l’acte de cloenda del 6è concurs de teatre amateur Valentí Velilla. Una gran resposta a aquesta cita bianual, ja que s’han presentat 28 companyies d’arreu de Catalunya, de les quals han estat seleccionades 6 per a la final, amb un alt nivell d’interpretació.

Ens sentim orgullosos que Ripollet sigui un punt de referència en el foment de les arts escèniques, i segur que el nostre amic Valentí Velilla se sentiria igualment orgullós al veure que tots els seus esforços en promocionar aquest art han tingut continuïtat.

Enhorabona a tots el guanyadors, especialment a la companyia local Amics del Teatre que es van portar el segon premi, a més d’un altre d’interpretació individual i a la millor història. Esperem que d’aquí a dos anys es tornin a presentar totes aquestes companyies i es puguin incorporar de noves. Seria un bon senyal.