El 19 d’abril, dia del municipalisme

Des de l’any 2006, a proposta de les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l’Associació Catalana de Municipis i comarques (ACM) la Generalitat va acordar declarar el 19 d’abril com a dia del municipalisme.

Amb motiu d’aquesta efemèride, ahir ens varen reunir al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona les dos Comissions Executives amb el nou conseller de Governació i Administracions Públiques Jordi Ausàs.

Tant el President de la FMC Manuel Bustos com el de l’ACM Salvador Esteve en les seves intervencions van reclamar al govern de la Generalitat l’aplicació del nou Estatut en matèria de competències i recursos municipals. En aquest sentit, des de les entitats municipalistes hi ha acord en què el primer problema a resoldre és el del finançament.

Amb l’objectiu de que quedin reflectides de manera explícita les nostres reivindicacions, es va aprovar un manifest que serà tramés a tots els ajuntaments per tal que el puguin donar suport.

La transcripció literal de la declaració és la següent:

Declaració del Dia del Municipi

Des de la recuperació de la democràcia als ajuntaments, ara fa 29 anys, els municipis catalans s’han transformat completament i han esdevingut eixos vertebradors del nostre país. Com a administració més propera als ciutadans i ciutadanes cada vegada hem de donar més serveis i de més qualitat i, per fer-ho, hem de comptar amb les competències i els recursos suficients i amb el reconeixement de les tasques que els municipis desenvolupen més enllà de les nostres responsabilitats reconegudes.

És en aquest context que els ajuntaments demanem que, conforme es vagi desplegant l’Estatut, s’estableixi el marc que ens permeti anar avançant per dotar-nos del nucli de competències pròpies que han de ser exercides pels municipis amb plena autonomia. De fet, l’Estatut estableix catorze matèries en el seu article 84 amb competències pròpies dels ajuntaments. Aquestes disposicions comporten en molts casos l’obligació d’adaptar les lleis del Parlament en un termini de dos anys. Cal, doncs, que s’aprovi la Llei de finances locals de Catalunya en el marc de la garantia de suficiència de recursos i autonomia local.

De la mateixa manera que Catalunya ha aconseguit més recursos i més competències, els ajuntaments tenim la predisposició d’assumir les responsabilitats que ens corresponen, sempre que vinguin acompanyades dels recursos necessaris. Això serà possible des de la confiança mútua.

L’Estatut d’Autonomia recull les singularitats administratives i territorials del nostre país i té present el paper cabdal dels ajuntaments en la construcció de la Catalunya del futur. El text dedica un capítol sencer a l’Administració local i es reconeix, a l’article segon, que els municipis “integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en el qual aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia”. Es fa més evident que mai la màxima del II Congrés de Municipis que “Catalunya es construeix des dels municipis”.

En aquest 19 d’abril, Dia del Municipi, constatem la nostra voluntat ferma de continuar treballant per tal de poder fer realitat l’acció conjunta de totes les administracions en les polítiques públiques per a la millora de la qualitat de vida i pel benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Barcelona, abril del 2008

Declaració Institucional dels alcaldes metropolitans sobre la sequera

A l’Assemblea d’ahir de l’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMA) es va aprovar amb el vot favorable dels quatre partits que integren el govern (PSC, ICV, CiU, ERC) una Declaració Institucional sobre la situació de sequera i l’abastament de l’aigua a l’Àrea Metropolitana.

Aquesta declaració té com a objectiu posar de manifest la preocupació dels alcaldes en relació a aquest tema i demanar una solució immediata als problemes actuals i que ens podem trobar als propers mesos si no plou, i per altra banda estudiar la solució més idònia a mig i llarg termini per tal que aquesta situació no es torni a repetir i tinguem garantit un servei de primera necessitat com és l’ús de l’aigua.

Pel seu interès, a continuació reprodueixo el text íntegre de la declaració.

També recomano llegir l’article de Miquel Iceta http://www.iceta.org/blog.htm en relació a aquest tema que va publicar ahir al seu bloc. Molt interessant.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL SOBRE LA SITUACIÓ DE SEQUERA I L’ABASTAMENT DE L’AIGUA A L’ÀREA METROPOLITANA

L’Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMA) davant de la greu situació de sequera, la pitjor dels darrers 60 anys, que afecta més de 5.000.000 de catalans i catalanes, la meitat de les quals viuen als 33 municipis metropolitans, MANIFESTA:

- Que el dret a l’aigua és un dret de tots els ciutadans, també dels ciutadans dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona.

- Que els ciutadans de l’àrea metropolitana han donat mostres sobrades d’un comportament exemplar fent un consum responsable de l’aigua potable i assolint xifres de consum que se situen entre les més baixes d’Europa.

- Que des que el govern de Catalunya ha decretat l’estat de sequera, els usuaris domèstics metropolitans han extremat encara més la seva responsabilitat i han continuat rebaixant el consum fins arribar als 109 litres/habitant/dia actuals de mitjana. Aquest fet ha permès que, conjuntament amb les inversions d’urgència realitzades pel govern de Catalunya, malgrat la falta de precipitacions, la Generalitat de Catalunya hagi pogut endarrerir l’entrada en vigor de la fase d’emergència.

- Que els ajuntaments metropolitans treballem activament en la lluita contra les conseqüències de la sequera aplicant els Decrets de la Generalitat, posant en marxa els plans de contingència oportuns i fent un ús racional de l’aigua potable en equipaments i espais públics. Alhora, i en el marc de l’EMA, els ajuntaments metropolitans estem vetllant per la diversificació de fonts d’abastiment tals com l’ús de l’aigua dels aqüífers i la reutilització de les aigües regenerades a les depuradores metropolitanes, entre altres.

- Que considerem de suma importància establir i enfortir noves aliances territorials per superar qualsevol episodi de conflicte que no beneficiï els interessos del país, creiem que el precedent creat per “la declaració de Vallbona”, on es contempla una nova cultura de l’ús de l’aigua en el sector del regadiu i l’expressió de la solidaritat entre territoris i els fluxos econòmics que se’n poden derivar per incrementar el benestar de les persones, caldrà contemplar la col·laboració entre els diferents territoris del país per afrontar la crítica situació actual.

- Que d’altra banda, i a través de l’EMA, els ajuntaments metropolitans s’han dotat d’instruments per poder sancionar els comportaments i usos de l’aigua que, encara que minoritaris, siguin contraris al que estableixi el govern català en cada moment i per tant garantir que l’aigua només es destinarà als usos prioritaris.

Cap de setmana intens i ple d’activitats

Aquest cap de setmana, a més de gaudir d’un temps primaveral, ha estat intens i ple d’activitats a Ripollet.

El dissabte a la nit es va celebrar el tradicional sopar de Mans Unides al Centre Parroquial de Ripollet, amb una gran assistència de veïns i veïnes, com sempre. Fa anys que assisteixo a aquest sopar i la veritat, és molt agradable. Molta gent i molts comerços col·laboren desinteressadament fent aportacions en forma de regals, altres fent els entrepans i les truites de patates per al sopar i la resta, amb el preu de la entrada i del bingo posterior. Si a més, tot això serveix per a realitzar un projecte solidari, encara és més gran la satisfacció. Aquest any, els diners recaptats a Ripollet i altres municipis del voltant, aniran a la construcció d’una escola a un poble de la India. Us animo a que participeu l’any que ve. Us agradarà.

Ahir al llarg del matí es va inaugurar la remodelació del parc Ferran Ferré. La veritat és que el dia acompanyava, però hi va haver-hi una gentada. Una zona verda remodelada per tal de fer-la més atractiva, accessible i còmoda. Amb l’ajuda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona hem aconseguit un projecte que compleix amb totes les expectatives i requisits plantejats. Tal i com vaig dir en el meu parlament, l’ajuntament es cuidarà de mantenir-lo i netejar-lo, però els veïns han de respectar-lo com si fos el pati de casa seva. Val la pena.

Per últim, ahir a la tarda, es va celebrar al Teatre-Auditori l’acte de cloenda del 6è concurs de teatre amateur Valentí Velilla. Una gran resposta a aquesta cita bianual, ja que s’han presentat 28 companyies d’arreu de Catalunya, de les quals han estat seleccionades 6 per a la final, amb un alt nivell d’interpretació.

Ens sentim orgullosos que Ripollet sigui un punt de referència en el foment de les arts escèniques, i segur que el nostre amic Valentí Velilla se sentiria igualment orgullós al veure que tots els seus esforços en promocionar aquest art han tingut continuïtat.

Enhorabona a tots el guanyadors, especialment a la companyia local Amics del Teatre que es van portar el segon premi, a més d’un altre d’interpretació individual i a la millor història. Esperem que d’aquí a dos anys es tornin a presentar totes aquestes companyies i es puguin incorporar de noves. Seria un bon senyal.

Fira dels Horts a Ripollet

Ayer domingo la Asociación de Vecinos de Can Clos celebró la 10ª edición de la Fira dels Horts en Ripollet, concretamente en el parque de la Xemeneia.

Una experiencia nacida hace diez años, y que constituye una propuesta consolidada dentro de la agenda de actividades de Ripollet. Por tanto, felicidades a todas las personas que lo hacen posible, y que con su esfuerzo y dedicación nos ofrecen durante la mañana del domingo la posibilidad de aprender, de recibir información y de comprar plantas, planteles y productos naturales en la feria gastronómica.

Pero son los más pequeños los que disfrutan de las actividades y juegos relacionados con el huerto y el medio ambiente, y esto es interesante en una sociedad que cada vez tiene más difícil explicar a los más jóvenes cómo se produce un tomate o una lechuga. No está mal esta aportación pedagógica, y por tanto, les animo a seguir trabajando en esta línea, que siempre contará con el apoyo institucional y el mío personal.

Carla Bruni, la nova Jacqueline

Aquests dies, el president francès Nicolás Sarkozy ha realitzat una visita oficial al Regne Unit, acompanyat de la seva flamant esposa Carla Bruni.

Al tractar-se d’una visita d’Estat al més alt nivell, tant la reina Isabel II com el Primer Ministre Gordon Brown han estat els amfitrions.

Segurament han parlat de temes importants que afecten a Europa i al Món, i està bé que dos països importants mantinguin bones relacions, sobretot si són veïns.

Però aquesta cimera presidencial passarà a la història pel descobriment de la nova Jacqueline, és a dir, Carla Bruni. Ha estat ella la que ha acaparat les notícies (polítiques i del cor) i el principal objectiu dels focus dels periodistes. I això que pot semblar simpàtic, és una pena, perquè relega a un segon pla allò que és important.

Ara, és clar, els britànics la comparen amb la seva princesa Camilla, i diuen que aquesta és la nova Lady Di, i no la seva.

Personalment, m’estimo més els/les consorts discrets, els que saben que la seva feina no és acaparar la notícia sinó fer d’acompanyants dels protagonistes que són les persones escollides pel poble.

A Espanya tenim exemples d’això ben recents. Comparem el protagonisme de Carmen Romero, la dona de Felipe González i de Sonsoles Espinosa la de Zapatero, amb Ana Botella, la dona d’Aznar. No té res a veure.

Serà que als polítics de dreta els hi agrada més lluir les seves dones?

Ripollet, un poble segur

El passat 12 de març va tenir lloc la reunió de la Junta Local de Seguretat on Policia Local i Mossos d'Esquadra van presentar les dades d'actuacions d'ambdós cossos policials durant l'any 2007. D'aquest informe en destaca que Ripollet és una població tranquil·la i segura, que compta amb un índex de criminalitat del 41,6, inferior a la mitjana europea (69), espanyola (50) i catalana (65,3). D'altra banda van ser valorades molt positivament les campanyes de Nadal i del Mercat Setmanal així com les patrulles mixtes pels carrers de Ripollet, que s'incrementaran a partir del mes d'abril de 2008.

Policia Local
Durant l'any 2007 la Policia Local de Ripollet, que compta amb 44 efectius, va realitzar un total de 12.863 intervencions, tal i com va explicar en roda de premsa el seu cap, Vicenç Pacheco. Les infraccions més destacades en l'àmbit de la conducció són donar positiu en el control d'alcoholèmia, negar-se a realitzar-lo, o portar el cotxe sense carnet, sense haver passat la ITV o sense assegurança. També destaquen les 8.300 denúncies realitzades per la Policia Local per estacionament indegut. Pacheco va destacar també la bona col·laboració amb els Mossos d'Esquadra i va marcar com a objectius per al 2008 la millora de l'assistència de la policia de proximitat i vigilar els actes incívics de la població.

Mossos d'Esquadra
Per la seva banda, Josep Sánchez, cap dels Mossos d'Esquadra va explicar que a Ripollet 50% dels delictes que es realitzen són robatoris, destacant especialment els que es produeixen a l'interior dels vehicles. Durant l'any 2007 els Mossos van resoldre 4 de cada 10 delictes cosa que suposa un 45% del total. De les persones detingudes, en total 180, destaquen els detinguts per casos de violència domèstica i en 2a posició els detinguts per robatori. Sánchez va fer una valoració molt positiva de les campanyes de prevenció realitzades en col·laboració amb la Policia Local i va explicar que a partir del 31 de març s'incrementarien les patrulles mixtes en parcs i zones comercials per facilitar la prevenció i la informació.

Taxa de criminalitat
D'aquests informes destaca especialment que Ripollet tingui una taxa de criminalitat del 41,6, inferior a la mitjana europea, espanyola i catalana. Aquesta taxa es calcula dividint el total de fet delictius entre el nombre d'habitants de la població. L'alcalde de Ripollet, Juan Parralejo, va voler destacar aquesta dada i va explicar que d'aquest balanç se'n despren que Ripollet és una població tranquil·la i segura.
Font: ripollet.cat

Dia de l’arbre a Ripollet

Aquest matí, s’ha celebrat a Ripollet el tradicional dia de l’arbre. Aquest esdeveniment consisteix en que els alumnes de sisè de les escoles de Ripollet fan una plantada d’arbres en el nostre terme municipal.

Avui ha consistit en la plantació de 40 arbres per a iniciar la construcció d’un bosc de ribera al voltant de Can Barneda, i a la vora del riu Ripoll.

És cert que és una acció simbòlica, però no deixa de tenir la seva transcendència, ja que involucrar els més petits en aquestes coses, vol dir implicar-los directament, i això està molt be.

Felicitats a tots els participants i a la regidoria de medi ambient de l’Ajuntament per aquesta iniciativa ja arrelada a la nostra vila.

Ripollet vota massivament socialista

Un resultat magnífic per al PSC. Aquest podria ser el titular de la jornada electoral d’ahir a Ripollet.

A Ripollet, de cada 100 paperetes de vot dipositades a les urnes, 56 van donar suport al PSC. Aquest és un resultat històric (per veure les dades complertes, es pot consultar a ripollet.cat). Es podrien treure diferents conclusions d’aquestes eleccions, vull resaltar algunes:

A nivell local, cal destacar l’alta participació, encara que cinc punts per sota de ara fa quatre anys. Tot i així, el PSC va aconseguir pràcticament els mateixos vots, el que vol dir que la pujada percentual va ser de més de tres punts. La diferència amb el PP que és el segon partit, a més de ser abismal, s’ha incrementat.

El PSC ha guanyat a totes les meses electorals de Ripollet, el que vol dir que la sectorialització del vot és molt homogènia.

Des de Ripollet, vem dedicar aquesta victòria al nostre company Isaías Carrasco assassinat per ETA el passat divendres. Crec que és el millor homenatge que li podem fer.

A nivell de Catalunya, és evident que els resultats han estat espectaculars. Després de tot el que ha plogut, incrementar en quatre els diputats, ha estat un gran èxit, i més, tenint en compte que el PP pràcticament no ha pujat. Estic convençut que el PSC sabrà fer servir aquesta força a Madrid per tal que es compleixin els compromisos amb Catalunya.

A nivell d’Espanya, els resultats han estat bons perquè hem incrementat el nombre de diputats i estem més a prop de la majoria absoluta, per tant, serà més fàcil governar. Zapatero seguirà presidint el govern d’Espanya.

No obstant, a nivell dels resultats a Espanya, seria bo fer una reflexió més profunda sobre alguns aspectes. Per exemple, que la pujada del PSOE no ha estat a costa de la baixada del PP, sinó d’altres forces polítiques d’esquerra, i per tant, el principal partit de l’oposició continua amb el mateix marge que ara fa quatre anys.

Una altra reflexió és que Catalunya s’ha convertit en la comunitat on la diferència de diputats entre PSOE i PP és mes gran, per sobre d’Andalusia, i per tant, ja és hora de desmitificar alguns tòpics. Zapatero serà president i el PSOE ha guanyat gràcies a Catalunya sense cap mena de dubte. Fixem-nos que la diferència de diputats entre PSOE i PP és de 16, i a Catalunya aquesta diferència és de 18 diputats. Crec que amb això està tot dit.

Per finalitzar aquestes petites reflexions, m’agradaria que aquesta victòria del PSOE servís, entre d’altres, per a tres coses: Primera, per a continuar fent polítiques socials, pensant en aquelles persones que més ho necessiten i incrementant les nostres llibertats, és a dir, no canviar de polítiques; Segona, per complir tots els compromisos amb Catalunya en quan al desplegament de l’Estatut i inversions en infraestructures que facin que Catalunya sigui sent una comunitat motor i líder de l’economia d’Espanya; Tercera, (i això és un desig) per a que aquesta dreta rància i carca que tenim canviï, es modernitzi i trobi el camí del centre de veritat i es converteixi en una dreta moderna i europea (el país ho agrairà).

Per últim, els agraïments. Agraïments a totes aquelles persones que han confiat novament en el nostre projecte i que han anat a votar socialista, i agraïments a tots els companys i companyes que han col·laborat amb nosaltres en aquestes eleccions i sobretot en el dia d’ahir fent d’apoderats als col·legis electorals. Va ser un dia dur, però gratificant.

ETA torna a assassinar

Davant d´aquest nou episodi provocat per la barbàrie terrorista, la millor resposta és la unitat dels demòcrates, rotunda, sense escletxes, així com una alta participació en els comicis de diumenge.

Comunicat llegit per Carme Chacón

La banda terrorista ETA ha tornat a assassinar. Ho havia intentant en reiterades ocasions durant aquests darrers mesos i avui, lamentablement per a tots els demòcrates, ha aconseguit el seu objectiu criminal.
Els socialistes catalans volem expressar, en primer lloc, el nostre condol als familiars del nostre company IsaÍas Carrasco, exregidor del municipi de Mondragón, així com a la resta de membres del Partit dels Socialistes d´Euskadi.
Els socialistes catalans condemnem i rebutgem amb contundència aquesta vil acció criminal que avui s´ha endut la vida d´un company, d´un demòcrata, d´una persona compromesa amb els valors de la llibertat, de la justícia i de la convivència.
ETA sap perfectament que a través de la seva acció terrorista no aconseguirà cap dels seus objectius. Totes les idees s´han de defensar en democràcia a través del diàleg i la paraula, i mai a través de la força, la violència o les armes.
I alhora, ETA ha de saber que l´únic final possible que té per davant és la seva desaparició.
Davant d´aquest nou episodi provocat per la barbàrie terrorista, la millor resposta és la unitat dels demòcrates, rotunda, sense escletxes, així com una alta participació en els comicis de diumenge. Aquest és el millor exercici per refermar el nostre sistema democràtic i el funcionament de les institucions d´aquest país. ETA ha volgut estar present en aquestes eleccions amb l´únic llenguatge que coneix, les pistoles; contestem-hi, des de la democràcia, amb nostre més fort llenguatge, els vots.
Finalment, els socialistes catalans volem refermar el nostre absolut suport al Govern espanyol en la lluita contra el terrorisme i reiterar el nostre condol als familiars, amics i companys de partit, d´Isaías Carrasco.

Moltes gràcies.

Avui omplirem el Sant Jordi

Aquesta tarda, el Palau Sant Jordi estarà ple de gom a gom per celebrar el míting final de campanya a Catalunya.

Des de Ripollet sortirem amb tres autocars, en un ambient de festa molt positiu. Feia temps que no es veia tanta il·lusió i ganes per participar i assistir a un míting.

Ara cal mantenir aquest esperit fins el diumenge i anar a votar. Si és així, tindrem com a recompensa un govern de progrés els propers quatre anys.

De campaña con la diputada Isabel López

Esta mañana, como es tradición en las campañas, la Agrupación de Ripollet ha repartido claveles y propaganda electoral en el mercadillo de Ripollet.

En esta ocasión, además de concejales y militantes, hemos contado con la presencia de la diputada al Congreso Isabel López. El fuerte viento no ha impedido que en poco más de una hora, más de 1.500 personas se hayan acercado a nuestro stand para saludarnos y recoger la propaganda.

El ambiente es bueno y la gente está animada. Sin duda, en estos días de campaña y los debates Zapatero-Rajoy han contribuido a generar expectativas, que hace unas semanas estaban apagadas, sobretodo para ir a votar.

Mañana, con el miting central en el Palau Sant Jordi, y con la presencia, entre otros oradores, de Carme Chacón, Felipe y Zapatero, será un buen momento para transmitir ilusión y fomentar el voto en la recta final de la campaña.

Si tú no vas, ellos vuelven

Las Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) han elaborado un video sobre las noticias imaginarias del día después, es decir, el 10 de marzo, si una gran abstención otorga la victoria al PP de Mariano Rajoy.
http://www.youtube.com/watch?v=FK6fOVof98E

Al margen de la iniciativa simpática, creo que el mensaje es claro e invita a la reflexión, que es importante en estos días, sobre todo para aquellas personas que aún están indecisas o que no tienen claro si irán a votar el próximo domingo.

Respecto a las declaraciones del jefe de campaña del PP Sr. Elorriaga, en el sentido de que su objetivo es que haya mucha abstención para que el PP pueda derrotar al PSOE, la verdad, dice poco a favor de este señor y del propio PP. A estas alturas, ya sabíamos que al PP no le interesa mucho la participación, pero que se diga con este descaro es simplemente una obscenidad. ¿Dónde queda el tan cacareado fomento de la democracia?.

La sociedad española debería dar una lección a esta gente y votar masivamente el día 9. Se lo merecen.

No todas las muertes tienen el mismo valor

El pasado martes, conocido ya como “martes negro” cuatro mujeres murieron a manos de sus parejas o exparejas. Ayer miércoles, dos mujeres más fueron agredidas y acuchilladas por sus compañeros sentimentales.

Parece increíble que en pleno año 2008 puedan pasar estas cosas en un país que se dice civilizado. Leyes específicas para combatir la violencia de género, juagados especiales para atender estos casos, policías formados profesionalmente para dedicarse en exclusiva a combatir este lacra… todo esto es loable, supone un gran esfuerzo, pero NO ES SUFICIENTE!.

¿Porqué fallamos en este tema? ¿Porqué nos hemos acostumbrado a que sea normal que más de 70 mujeres mueran al año por violencia de género? ¿Qué hubiera pasado si en el año 2007 hubiesen muerto 71 personas a causa del terrorismo? ¿Qué habría pasado si el martes en vez de cuatro mujeres asesinadas por sus parejas hubiesen muerto cuatro personas en un atentado de ETA o de algún grupo islamista?

Pues seguramente ahí está la respuesta: estas muertes nos parecen de segunda categoría frente a las otras.

Mientras los responsables políticos no se decidan a darle la importancia que tiene, y no haya un gran pacto de Estado (partidos políticos, comunidades autónomas, ayuntamientos, jueces y policías) no acabaremos con este problema endémico.

¿Acaso estas muertes no merecían paralizar la campaña electoral y dar un mensaje claro de rechazo y de concienciación social? ¿Se hubiera actuado igual si hubieran sido a causa de un atentado terrorista?

Definitivamente, por desgracia, no todas las muertes son iguales.

Desde aquí quisiera tener un recuerdo para Laura de 22 años, María Victoria de 49 años, Mª Jesús de 54 años y Vilma de 44 años.

Comentarios sobre la campaña electoral

El debate Zapatero-Rajoy

El pasado lunes tuvimos la ocasión de ver por televisión un cara a cara entre los dos líderes del PSOE y el PP. Han tenido que pasar 15 años para volver a ver un debate de estas características. Es curioso porque el anterior se produjo cuando Felipe González era presidente del gobierno y ahora se ha retomado con Zapatero como presidente. Por tanto, en la etapa del PP en el gobierno no ha habido debates (a excepción de TV3 que siempre ha sido líder en estos temas, aunque sea únicamente para Catalunya), entre otras cosas, porque para el PP, cuando gobierna, no le interesan los debates, le interesa más la manipulación de los medios de comunicación públicos y marginar a los contrincantes. Todos recordamos la manipulación de TVE en la etapa PP, que tuvo que ser amonestada por la justicia y cuya manipulación denunciaron los propios trabajadores. Esto no volverá a pasar, porque con la nueva ley impulsada por Zapatero, gobierne quien gobierne, se garantiza la pluralidad y profesionalidad informativa de RTVE.

En cuanto al debate y su contenido, y después del bombardeo de opiniones interesadas y encuestas en estos días, creo que es el momento de hacer una reflexión calmada del resultado.

Para empezar, creo que el modelo de debate no se ajusta a las exigencias de los ciudadanos, ya que el diseño impedía argumentar, debatir y rebatir ideas. Esto hizo que fuera algo soso, aunque lógicamente, no exento de tensión, sobre todo en el tramo final.

Dicho esto, yo vi dos candidatos muy diferentes. Por un lado, a Zapatero bien situado, con las ideas claras, con la seguridad que da el decir la verdad, sólido y contundente. Por otro lado, a un Rajoy agresivo, irrespetuoso y demagogo.

Pero lo que sí quedó claro es quién tiene una idea clara de España y quién entiende mejor a Catalunya, y no hay duda de que es Zapatero. Rajoy utiliza a Catalunya para ganar votos en el resto de España, a costa de fomentar la catalanofobia.

Esperemos al próximo debate, que sin duda será interesante, porque se hablará de propuestas de futuro, que es lo que a los ciudadanos nos interesa. Por cierto, lo de la traca final de Rajoy y la niña, fue de manual. Esto pasará a los anales, ya lo veréis.

Acte socialista al Centre Cultural

Ahir a la tarda el PSC de Ripollet va organitzar un acte al Centre Cultural, dintre de les activitats programades per a la campanya, amb la intervenció dels diputats al Congrés Carlos Corcuera i Meritxell Batet.

Un acte amb molts assistents i molt interessant, perquè a més de parlar de la feina feta pel govern de Rodríguez Zapatero en aquests quatre anys, es va parlar d’una cosa que es parla poc: la diferència entre l’esquerra i la dreta. I això és d’agrair, ja que molt sovint sentim a parlar que l’esquerra i la dreta és el mateix.

Aquestes reflexions ens ajuden a situar-nos i a no oblidar el que representa la dreta per molta campanya populista que facin.

Repartint clavells i propaganda al “mercadillo”

Aquest matí, un grup de militants del PSC hem repartir propaganda electoral i clavells al “mercadillo” de Ripollet. Aquest acte és un clàssic que té molt bona acollida per part dels nostres veïns i veïnes. Un bon moment per a mantenir un contacte directe amb els votants i animar-los a que el dia 9 de març vagin a votar.

La setmana que ve, ho repetirem amb la companyia de la diputada al Congrés Isabel López.

Properes activitats organitzades

• Dissabte dia 1 de març, acte a Sabadell amb la presència de la candidata CARME CHACÓN. Per assistir-hi, posar-se en contacte amb l’Agrupació de Ripollet.
• Dijous dia 6 de març, acte final de campanya al Palau sant Jordi de Barcelona. Intervindran: JORDI HEREU, JOSEP MONTILLA, FELIPE GONZALEZ, CARME CHACON Y J.L. RODRIGUEZ ZAPATERO. Per reservar places a l’autocar, passeu o truqueu a l’Agrupació.

El PSOE saca a Felipe y el PP esconde a Aznar

Hace unos días, El Periódico de Catalunya publicaba un artículo con este mismo título. Y es curioso, porque a veces, han de ser los medios de comunicación los que nos pongan en situación de estas cosas. Personalmente, siempre he tenido claro que el Sr. Aznar es la persona, que además de mandar en el PP, es el encargado de calentar el ambiente político, y ahora que está tan de moda, pues de crispar la vida política y ciudadana. Eso sí, hasta dos meses antes de las elecciones, porque si el Sr. Aznar siguiera haciendo en la campaña lo que ha hecho durante estos cuatro años, el PP lo tendría más crudo de lo que lo tiene.

Algunos compañeros y amigos, les cabrea el sólo hecho de que salga el Sr. Aznar por televisión diciendo sus improperios y sus aseveraciones de “sobrao”. Yo siempre les digo, que todo lo contrario, lo que tendría que hacer es salir hasta el día de las elecciones. Pero, por desgracia para mí, su partido lo esconde en campaña y lo guardan con bolitas de naftalina, para conservarlo bien, como a la ropa. ¡Qué claro lo deben de tener para prescindir del activo político más importante!

Después de cuatro años dando caña a diestro y siniestro, el PP nos quiere hacer creer en dos meses que el que crispa es Zapatero y que ellos únicamente se preocupan de nuestros problemas reales, dígase llegar a fin de mes. Por eso todo el montaje de la conspiración del 11 M, las nosécuantas manifestaciones contra la libertad sexual, contra la España que se rompe, contra el Estatut de Catalunya han sido cosas que hemos soñado, pero que no han sido realidad.

Por el contrario, el PSOE luce más que nunca a Felipe González, después de 12 años que dejó de ser presidente, y lo hace con orgullo. Además, hay que decirlo, Felipe está muy lúcido, y sus análisis políticos de la actualidad, llegan con facilidad al electorado.

Esta es la cuestión, un ex presidente que no interfiere en la vida política ni en el gobierno de su partido, pero que da la cara y otro ex presidente, que es el quiero y no puedo y que sus propios compañeros esconden, porque saben que cada vez que habla el PP pierde mil votos.