Excursión del Grupo Municipal y de la Ejecutiva a Tarragona

El pasado sábado, como ya viene siendo tradicional desde hace unos años, los integrantes del Grupo Municipal y de la Comisión Ejecutiva con sus respectivos consortes, realizamos una excursión lúdico-cultural a la ciudad de Tarragona.
Si el año pasado fue la ciudad de Girona quien acogió la visita, este año ha sido la ciudad de Tarragona, patrimonio de la humanidad y maravillosa ciudad. La verdad es que es una excelente idea para convivir un día juntos y de paso, aprovechando el espíritu festivo, integrar a nuestros consortes, que son los que soportan en silencio nuestra dedicación a la política. Este año, además se han incorporado nuevos compañeros y compañeras que se han integrado al grupo municipal después de las últimas elecciones municipales. Una buena manera de desconectar y de recargar las pilas, ahora que comenzamos la precampaña de las elecciones generales.

El compañero y Alcalde de Tarragona José Félix Ballesteros recibió al grupo en el Ayuntamiento y él mismo hizo de cicerone para enseñarnos las dependencias municipales. A las personas se les aprecia enseguida su cercanía y sencillez, y el alcalde nos demostró que tiene madera para serlo durante muchos años. Su orgullo, estima y conocimiento de la ciudad nos dejó sorprendidos. ¡Mucha suerte José Félix!

Un año de blog

Estos día ha hecho un año de la puesta en marcha de mi blog. Una experiencia muy interesante que me ha enganchado y que valoro muy positivamente. Algunos que iniciaron esta aventura se quedaron en las elecciones, yo he querido continuar con mi ventana abierta, intentando mantener al día mis reflexiones personales.

Gracias a todos los amigos y amigas que me visitáis con asiduidad y sobretodo a los comentarios que me hacéis porque me estimulan a seguir escribiendo.

El Grup Serhs invertirà 50 milions d’euros a Ripollet

Amb aquest títol ha sortit a diversos mitjans de comunicació aquesta notícia, important pel desenvolupament econòmic de Ripollet. Es tracta d’una important inversió que farà aquest grup dedicat a la distribució de productes per a l’hostaleria i restauració, destinada a la construcció d’una nova planta com a centre logístic. La previsió és que la planta disposi d’una plantilla de 250 persones.

En aquests moments, amb un sentiment generalitzat de crisi econòmica i laboral, és important aquests tipus de notícies, perquè demostra que la nostra economia està activa. A més, reconforta veure els resultats d’una política iniciada fa uns anys consistent en diversificar els usos del sòl a Ripollet i generant espais per a l’atracció de noves empreses, com és el cas.

El polígon industrial de “El Martinet”, fruit d’una aposta decidida d’aquest govern municipal, és un espai de nova creació, recentment urbanitzat, que ha permès generar més de 70.000 m2 de sòl industrial. D’aquest, 26.000 seran ocupats pel Grup Serhs. La resta, estaran ocupats per noves empreses, no contaminants, que permetran incrementar la nostra activitat econòmica i generar nous llocs de treball.

Amb la creació dels nous polígons industrials de Can Masachs, Santiga i El Martinet, Ripollet ha aconseguit incrementar notablement el nombre d’empreses i treballadors. Han estat projectes amb visió de futur, que l’oposició no va entendre en el seu moment, i que novament, el temps ens ha donat la raó.

Foto: ripollet.cat

Los números cantan

Ahora que se ha disuelto el Congreso de los Diputados y por tanto hemos entrado en la precampaña para las próximas elecciones generales del 9 de marzo, es un buen momento para reflexionar sobre algunos asuntos relacionados con la valoración de esta legislatura que se acaba. No hay duda (a excepción del Partido Popular) de que a nivel social se han dado grandes pasos, poniendo a España dentro de los países más avanzados socialmente (incremento de becas, ley de la dependencia, ayudas para la adquisición de viviendas y para el alquiler, ayudas a la familia, cheque bebé, incremento notable del Salario Mínimo Interprofesional, subida de las pensiones por encima del IPC…).

En cuanto a los resultados económicos, la valoración objetiva es altamente positiva. Y curiosamente, en un aspecto en que las cifras cantan, el Partido Popular se ha lanzado a una campaña mediática para hacernos creer que España está en crisis y que está peor que nunca. En cuestión de ideas, se puede estar o no de acuerdo con leyes como el divorcio, el aborto o el matrimonio entre homosexuales, es legítimo y respetable. Lo que no admite duda alguna, son los resultados económicos, puesto que son cifras, y las cifras se pueden comparar matemáticamente. A no ser que las matemáticas que utiliza el PP para sus cálculos les lleve a afirmar que ocho es más que once.

Por ejemplo:

• Cuando el PP dejó el gobierno en el año 2004, la tasa de paro estaba en el 11’5% y ahora es del 8%. (2.287.000 frente a 1.791.000)
• En el año 2004 había 17’6 millones de personas ocupadas y ahora hay más de 20’5 millones.
• Para el PP, crear dos millones de empleos en ocho años era un milagro económico (recordemos aquella memorable frase del Sr. Aznar: El milagro soy yo). En esta legislatura se han creado tres millones de empleos sin tantos alardes.
• Creciendo al 2’9%, el PP decía España va bien. Ahora que crecemos al 3’8% dice que España está en crisis.
• En 2001 al PP le parecía “razonable” que España tuviese un 4’2% de IPC (dos meses seguidos) cuando el barril de petróleo estaba en 25 dólares, y ahora con una tasa idéntica y con el barril de petróleo en los 100 dólares, su opinión es que es una catástrofe para nuestra economía.

Si con la economía creciendo al 3’8%, con la tasa de paro más baja de la democracia (8%), habiéndose creado 3 millones de empleos y con la tasa de ocupación más alta de la historia de España (20’5 millones), el Sr. Rajoy dice: “La situación económica está mal. Es evidente que quien no gestionó la economía en tiempos de bonanza, me temo que tampoco pueda gestionarla en tiempos de dificultad y de incertidumbre como los que se avecinan, desde el punto de vista económico”, es seguro que no habla el mismo idioma que los mortales, o bien, tiene tan pocos argumentos para descalificar la acción económica del gobierno que tiene que recurrir a estos engaños.

Pero tranquilos, que ahora irrumpe el Sr. Manuel Pizarro como “gurú" económico, para asesorarle en cuestiones económicas y todo se aclarará. Sí, el Sr. Pizarro, aquel anticatalanista presidente de Endesa, que prefirió una OPA de una empresa alemana antes que de una catalana. Aquel señor puesto a dedo por el Sr. Aznar que mezclaba política y negocios y lo negaba, y que representa al capitalismo más salvaje y destructivo.

Sr. Rajoy, los números cantan.

Un cap de setmana ben entretingut

Aquest cap de setmana ha estat ple d’activitats a Ripollet. A més de les competicions esportives que formen part de la nostra agenda habitual, el dissabte es va formalitzar l’entrega als agraciats dels 5.000 euros en vals de compra per part dels paradistes del Mercat Municipal, dintre de la campanya de Nadal, i a la tarda l’agrupació Aspasur ens va delectar un any més amb la representació de l’obra de teatre El museu de la ciència. El teatre estava pràcticament ple, però convido a tots els que vulguin i puguin, que el proper any no es perdin l’obra de teatre, perquè els garanteixo passar una bona estona. És emocionant veure com més de trenta persones discapacitades aconsegueixen ficar-te dintre de l’obra, amb un esperit de sacrifici increïble, amb bon humor i amb bon rotllo. Sense dubte, un exemple. Felicitats i enhorabona a tos els participants i als seus monitors.

Ahir diumenge es va celebrar a Ripollet el campionat comarcal de cros amb una gran afluència de participants i també es van entregar al Teatre-Auditori els tres premis de 2.000 euros per part de la Unió de Botiguers de Ripollet, dintre de la campanya de Nadal Tot a un pas. Un teatre-auditori ple a vessar de persones que esperaven il·lusionades la sort dels premis. Felicitats a la UBR per aconseguir un any més, una gran campanya de Nadal i la complicitats dels clients.

¿Dónde están Acebes y Zaplana?

Desde hace días vengo notando la ausencia en los medios de comunicación de estos dos ilustres personajes. Acostumbrados como estamos, de verlos hasta en la sopa, con sus constantes diatribas contra el gobierno, perdón, contra Zapatero, es curioso que de repente han desaparecido del mapa.

¿Qué ha pasado?, pues seguramente que los estrategas electorales del Partido Popular han recomendado a Rajoy que se desvincule de estos dos señores, que producen urticaria a más de un votante “de centro”. Y esto significa que pasan a un segundo plano, aunque entre bastidores, sean ellos, con su jefe Aznar, quienes marquen las líneas y los discursos de Rajoy, que con su cara de buena persona, dice lo mismo, pero más suave.

Es curioso que cuando llega la época electoral, se arrincone así a dos espadas de primera. Esto es un fraude. Es ahora cuando necesitamos oírles, al igual que oímos a los obispos. Y necesitamos que nos digan claramente y sin tapujos lo que harían si llegaran al gobierno en temas como el divorcio, las bodas homosexuales, el cheque bebé, la ley antitabaco, la ley de tráfico, la ley de educación, la ley de memoria histórica, etc... todas ellas criticadas hasta la saciedad durante estos cuatro años por el PP.

Si no lo hacen, esto huele a trampa. Cuando el Sr. Aznar era presidente del gobierno no se le ocurrió derogar la ley del divorcio, por ejemplo. ¿Porqué no lo hizo?. A lo mejor al Sr. Rajoy se le ocurre decir que volverá a mandar tropas a Irak, porque también estaba en contra de su retirada. Sí, Irak, aquella guerra preventiva para escarmentar al dictador Sadam Hussein por albergar bombas de destrucción masiva que nunca se encontraron. ¿Se acuerdan?

Valoració de l’any 2007

Ara que comencem un nou any, és el moment de fer les valoracions de l’any que acaba, l’any 2007.

Moltes són les vessants per les quals podem valorar un any (les personals i afectives, les laborals, en aquest cas, les polítiques, etc.)

Aquest matí, en roda de premsa, els dos portaveus dels grups que integrem el govern municipal i jo mateix, hem fet un repàs i una valoració, des del punt de vista polític i de gestió, de l’any 2007.

Un any marcat clarament per les eleccions del 27 de maig, que ha generat un nou mapa polític a Ripollet. Les opcions del meu partit, el PSC, es van veure reforçades i per a nosaltres és un motiu per a estar contents, ja que es va veure recompensada la feina d’aquests darrers quatre anys. La constitució del nou consistori, amb el pacte de govern amb CiU, en base a un Pla d’Actuació Municipal (PAM) molt ambiciós, obre les portes a aquest mandat amb il·lusions renovades.

Podem dir amb orgull: feina feta i compromisos complerts.

L’Any 2007, encara i ser un any electoral, ha estat un any de molta inversió pública, creant i millorant un gran nombre de serveis, en totes les árees:

· Centre de Interpretació de la memòria del Molí d’en Rata. Nova sala d’exposicions al Centre Cultural.

· CEIP Pinetons. Ludoteca del CEIP Anselm Clavé. Pista coberta CEIP Tatché.

· Remodelació dels parcs Mª Regordosa i Ferran Ferré. 3ª fase Parc dels Pinetons.

· Remodelació del Mercat Municipal i Plaça Pere Quart.

· Nou aparcament de camions

· Centre Cívic del barri de Maragall

· Nou dipòsit d’aigua.

· Noves piscines el polisportiu.

La planificació que l’equip de govern va fer fa quatre anys, han donat com a resultat, que les nostres prioritats de govern estiguin ben encarrilades:

· Educació: Nova escola Pinetons, cessió dels terreny per a una nova escola i construcció d’una nova escola bressol.

· Sanitat: Nou centre d’urgències, nou centre de rehabilitació, nous CAP i nou Hospital.

· Gent Gran: Centre integral de serveis a la gen gran en construcció.

· Habitatge: 128 pisos sortejats i nova promoció de 172 més.

No obstant això, al llarg de l’any 2007 hem treballat altres projectes emblemàtics:

· Concessió de subvenció per al barri de Can Mas dintre del programa de la Llei de Barris

· Declaració de l’any Brull i homenatges a Joan Creus i Joan Abad. Reforçament de la projecció de Ripollet, de la nostra història, dels seus personatges i del sentiment de poble.

· Ajudes al comerç local, actes del 20è aniversari de la Unió de Botiguers de Ripollet, campanya de Ripostok, de Tot a un Pas (amb la col·lecció de l’àlbum de Ripollet que ha estat tot un èxit sense precedents a Ripollet).

· Posada en funcionament del Centre Ocupacional per a discapacitats.

· Activitats de la Casa de Natura, referent mediambiental de Ripollet (Punt d’informació, publicació de Ripollet per quatre camins, etc...)

Per últim, destacar l’alt grau d’estabilitat política que hi ha en aquests moments a Ripollet. Aquesta estabilitat, unida al bon clima polític, l’hem d’aprofitar per tal d’aconseguir el consens en aquells projectes estratègics per al futur de Ripollet, com per exemple les infraestructures i el transport públic.

La comissió per a l’arribada del tren a Ripollet és un bon exemple d’això.

Foto: ripollet.cat

Bones festes i bon any 2008

Estimats/des lectors/res del meu bloc,
Falta poc per tancar aquest any 2007, un any intens i ple d'emocions. Ha estat un any molt important per a mi, a nivell professional i a nivell familiar, i m'agradaria compartir amb tots vosaltres les meves il·lusions i desitjos per a l'any 2008.
Que passeu unes bones festes i que l'any 2008 sigui un any de pau i prosperitat per a tots.

http://www.socialistes.cat/ambit/multimedia/Documents/view.asp?id=220570&apt=

El COP-CpR propone incrementar los impuestos en Ripollet

A primera vista puede parecer una broma pero no lo es. Puede parecer increíble que un partido de la oposición reclame públicamente que se suban los impuestos, pero el Colectivo Obrero Popular-Compromís per Ripollet lo ha hecho mediante un anuncio en un medio de comunicación local.

Reclama que el “Ayuntamiento aumente las tasas e impuestos según el IPC”. Eso quiere decir que si los impuestos y tasas aprobados en el Pleno del mes de octubre subieron un 2’7% y el IPC de noviembre se ha situado en el 4’1%, solicitan un incremento del 1’4%.

Una de dos, o no se han enterado de la tasa actual del IPC y siguen con la cantarela autómata de “subir los impuestos el IPC” o tienen mala fe, y se dedican a hacer la política del “tu di, que algo queda” que tan acostumbrados nos tiene el PP. En cualquiera de los dos casos, es imperdonable para un partido que se dice de izquierdas y que debería trabajar más, y hacer propuestas concretas en lugar de airear estas soflamas.

También hablan de servicios saturados, cuando Ripollet jamás había tenido un nivel de servicios y de equipamientos como el que tiene ahora. La planificación de estos últimos años ha propiciado que en los tres ámbitos más sensibles socialmente como la educación, la sanidad y la tercera edad, se hayan conseguido metas inimaginables hace unos años: 2 nuevas escuelas construidas y otra en proyecto, una guardería construida, otra en construcción y otra en proyecto, dos ambulatorios, un hospital, y un centro integral de servicios a las personas mayores.

Por eso choca otra de las mentiras del anuncio “escuelas públicas en barracones”. ¿Qué escuela tiene barracones?. Es verdad que existen numerosas escuelas en Catalunya que tienen módulos prefabricados, pero no es el caso de Ripollet, porque tal y como he comentado antes, la previsión del gobierno municipal ha propiciado la construcción de las escuelas de Martinet y Pinetons.

También proponen eliminar la tasa de basuras. Aunque no esté de acuerdo, esta propuesta la respeto, porque forma parte de las diferentes visiones que dos grupos políticos pueden tener de la gestión municipal. De todas formas, si por un lado se propone eliminar tasas y por otro incrementar servicios, la cosa no cuadra mucho.

Me imagino la conversación de un grupo de personas del COP sentadas alrededor de una mesa:

- ¿De qué hablamos este mes, si no tenemos nada?

- Podemos decir que hay barracones en los colegios

- ¿Pero si no es verdad?

- Da igual, nosotros lo decimos que siempre habrá algún incauto que se lo creerá.

Lamentable.

Un àlbum amb èxit

Fa poc més d’un mes, que la Unió de Botiguers de Ripollet, amb la col·laboració de l’Ajuntament, va posar en marxa una campanya per a fomentar el nostre comerç local molt original. Es tracta de completar un àlbum amb més de 180 fotografies del poble, antigues i noves, que fan un repàs de tots els barris des de diferents punts de vista.

La gràcia està en que cada comerç associat reparteix una fotografia de l’àlbum, i per tant, per a completar-lo cal anar a totes les botigues a buscar-lo, encara que no es compri res. I justament aquest ha estat el gran èxit de la iniciativa. Moltes persones, grans, joves i nens, han visitat totes les botigues, i aquest era el repte.

Fa gràcia veure la gent, els grans encara més, anant canviant cromos com quan anàvem a l’escola. Han estat 2.500 àlbums repartits, però molta gent que s’ha quedat sense, els reclama i haurem de fer una altra tirada. En aquests casos, els diners invertits és el menys important, si la gent fa seva una iniciativa tant bonica. Felicitats a la Unió de Botiguers per aconseguir lligar el comerç local amb les nostres arrels, la nostra història i els nostres sentiments.

Sense dubte, això es fer poble.

Foto: Ripollet.cat

"Little miss Sunshine" una película para ver

Esta semana he tenido la oportunidad de ver la película Little miss Sunshine.

La verdad es que había oído hablar de ella pero no me esperaba una sorpresa tan agradable. Me pasó algo similar con la de Full Monthy. Películas cuyo éxito se basa en el boca a boca, ya que están fuera de los grandes circuitos comerciales.

Es una película recomendable, donde se mezcla un humor ácido e inteligente con una radiografía muy real de personajes que encarnan estereotipos de nuestra sociedad.

Un abuelo que esnifa cocaína y que tiene una relación muy particular con su nieta, algo gordita y con grandes gafas, que de rebote tiene la posibilidad de participar en un concurso de misses infantiles, un hijo que ha decidido no hablar y se comunica escribiendo hasta que no consiga su sueño de ser pìloto, un cuñado experto en Prust, homosexual que pretende suicidarse porque su novio se ha ido con otro, una mujer que tiene trabajo para atender tantas excentricidades y el cabeza de familia que continuamente habla de fracasados, cuando el mayor fracasado es él.

Estos son los personajes principales, que deciden recorrer Estados Unidos en una Volkswagen de los años sesenta, destartalada y cuyo viaje es el eje central del argumento. Pero incluso los personajes secundarios no están exentos de esta caricatura que retrata muy bien actitudes, por desgracia demasiado frecuentes, y que vemos a menudo por televisión. El policía, el médico, la asistenta social, la directora del concurso, las niñas concursantes son algunos ejemplos.

El final de la película es un canto a la vida, a la felicidad, al espíritu de superación, a prescindir de las cosas superficiales, en definitiva, a reírse un poco de todo lo que nos rodea. Es como un Último Tango en París en versión moderna.

Espero que este tipo de cine no muera nunca.

http://www.foxsearchlight.com/littlemisssunshine

Comunicat del govern municipal sobre la promoció dels HPO a Ripollet

Aquest migdia, la tinent d'alcalde d'urbanisme de l'Ajuntament de Ripollet Rosa Martín ha fet una roda de premsa en nom del govern municipal, per valorar tot el procés seguit en la promoció de 128 habitatges de promoció oficial. Crec que és important, pel seu contingut, difondre aquest comunicat a l'opinió pública. Queda clar que quan no hi ha arguments, alguns han de recórrer a la difamació de les persones i els rumors.

Com sabeu, el passat divendres, unes dues mil persones van presenciar el sorteig de la promoció de 128 habitatges de protecció oficial que construirà l’empresa pública IMPSOL al sector Pinetons del nostre municipi. Aquest sorteig va posar punt i final a un procés d’adjudicació que s’iniciava formalment a començaments d’any, amb l’aprovació de les bases que han regit tot el procediment. En aquest sentit, cal destacar la bona feina realitzada tant per l’IMPSOL com en l’atenció ciutadana que ha realitzat directament l’Ajuntament. El sorteig n’ha estat una bona mostra. Aquest equip de govern està molt satisfet pel desenvolupament d’aquest acte, amb un ambient molt emotiu, amb persones molt contentes per haver estat agraciades i persones no tant contentes, a les quals el senyor Alcalde va traslladar un missatge d’esperança, missatge que vull reafirmar avui.

Divendres passat, el pavelló ple de veïns i veïnes de Ripollet ens traslladava una radiografia directa de la realitat del nostre municipi quant a la demanda d’habitatges de protecció oficial. Va ser aquell moment l’escollit per l’Alcalde per anunciar a tothom que, durant els propers mesos, s’iniciarà el procés d’adjudicació de la nova promoció de 172 habitatges de protecció oficial que completen els 300 que tenia previstos aquest equip de govern.

Com a poble, ens hem de sentir molt orgullosos de què, malgrat les nostres condicions i malgrat el poc sòl de què disposem, puguem construir aquests habitatges de protecció oficial. La realitat social ens estimula per seguir treballant urbanísticament per donar una sortida a aquesta demanda dels nostres veïns i veïnes. Dir-vos també que estem treballant per tal que, abans de finalitzar aquest mandat, puguem fer una nova promoció d’habitatges de protecció oficial. Com sabeu, sempre hem defensat que els nostres joves no hagin de marxar de Ripollet a viure a altres municipis ja que els joves són el nostre futur i seria un error molt greu no oferir-los l’oportunitat de fer la seva vida al seu poble. Per això, la prioritat d’aquest govern és atendre aquesta demanda real d’habitatges ara que sabem que tenim 800 famílies del nostre municipi que demanden un pis de protecció oficial.

Ara que ha finalitzat tot el procediment i ja s’ha realitzat el sorteig, l’equip de govern vol aclarir algunes qüestions que s’han produït al voltant de tot el procés i que, fins aquest moment, no hem volgut fer declaracions al respecte.

En primer lloc, en el ple del passat dia 27 de setembre, un regidor del COP va fer una pregunta a l’equip de govern sobre si s’havien facilitat a algunes immobiliàries de Ripollet les dades de les persones excloses del procediment d’adjudicació dels pisos de protecció oficial, perquè algunes persones s’havien adreçat a ell per comunicar-li aquest fet. Tal i com ja li vam contestar en el propi ple, aquesta és una situació anòmala perquè vulneraria la llei i cal que fem tot el possible per aclarir-la, començant per recolzar les denúncies que realitzessin totes les persones afectades.

El dia 8 d’octubre, en no haver tingut coneixement encara de quines eren les persones afectades, aquesta regidora va trucar al regidor de COP per insistir-li en què era necessari que aquestes persones es posessin en contacte amb mi per saber com havien succeït els fets, explicant-me el regidor que ell tenia coneixement només d’una noia. L’endemà de la trucada, aquesta persona ens va fer arribar un escrit on narrava tots els fets i, també per escrit, aquesta regidora la instava a què denunciés aquests fets. Ens hem quedat perplexos perquè aquesta persona ens ha comunicat que no té cap intenció de denunciar. Malgrat tot, en data d’avui hem fet una compareixença amb Expofinques, empresa que va trucar a aquesta persona, que ens ha afirmat que cap persona de l’Ajuntament li ha passat cap dada dels exclosos del procediment d’adjudicació.

Ja que no podem permetre que quedi ni un sol dubte al respecte, hem sol.licitat un informe per saber quin és el procés que hem de seguir per interposar una demanda contra aquesta senyora i més encara quan, després de tot el procés, es publica una carta en un mitjà de comunicació local on torna a fer les mateixes afirmacions “el ayuntamiento de Ripollet le había pasado mis datos conforme yo estaba interesada en buscar piso. Gran mentira” o “a mi entender, el Ayuntamiento no tiene derecho a utilizar mis datos para interés de una empresa privada, y menos sin mi consentimiento. Lo mínimo que puedo hacer es hacer público este suceso”.

Fer-vos saber igualment que cap persona s’ha adreçat a aquest Ajuntament per denunciar cap cas similar. Per tant, parlem només d’una persona, el cas de la qual vàrem conèixer a través d’un regidor del COP.

Per últim, volia fer referència també als rumors que circulen darrerament per Ripollet en relació amb la transparència del procés d'adjudicació dels pisos i els privilegis dels membres del govern municipal, malgrat què el sorteig s'ha realitzat davant més de dues mil persones i els dos notaris de Ripollet. És evident que hi ha persones del nostre municipi que no poden suportar que el nostre Ajuntament sigui líder en la promoció d’habitatges de protecció oficial. Per això, davant la impotència que els provoca aquesta situació, es dediquen a generar rumors i a fer difamacions sobre els membres del nostre equip de govern. Rumors i difamacions dels quals s’ha fet ressò algun mitjà de comunicació que juga amb aquestes ambigüitats.

He de dir-vos que tots els membres de l’equip de govern tenim la consciència ben tranquil.la, i és aquesta mateixa tranquil.litat la que ens dóna força per a continuar en la nostra línia. Si pretenen que aquests rumors serveixin per treure’ns del nostre camí justament estan aconseguint tot el contrari, ens estan estimulant perquè estem convençuts que la nostra forma de treballar en general, i en el cas de la promoció d’habitatge de protecció oficial en concret, és la forma més correcta.

Des de fa set anys, coincidint amb el relleu a l’alcaldia, els diferents equips de govern han estat del tot conscients de què eren observats des de ben a prop, tant pel que fa a la seva actuació política com a la seva vida personal. Com ningú ha trobat res com per ser objecte de denúncia, es llencen aquests rumors i insinuacions que, com en moltes altres ocasions, s’han demostrat com a mentides. Aquestes persones s’emparen en l’anonimat com un acte de gran covardia ja que no ens permet la legítima defensa.

Rosa M. Martín Arjona
1a tinent d’alcalde

Ripollet, 22 d’octubre de 2007

Foto: ripollet.cat

Demòcrates antidemocràtics

A vegades, l’obsessió de portar el concepte democràcia fins al límit, pot propiciar plantejaments antidemocràtics.

Això és el que ha passat a Ripollet amb la proposta feta pel Col·lectiu Obrer i Popular (COP) recolzada pel PP, en relació a la composició del Consell d’Administració del Patronat Municipal de Comunicació. Al darrer Ple, i als mitjans de comunicació locals, hem sentit i llegit alguns comentaris realitzats per membres d’aquest col·lectiu en la línia de: “per tal d’afavorir uns mitjans més transparents...”, “un Consell antidemocràtic...” etc.

Aquests comentaris han sorgit pel fet de la nova composició del Consell, després de les darreres eleccions municipals, tal i com preveuen els seus Estatuts, aprovats justament fa uns mesos. Aquesta composició estableix que hi formaran part un representant de cada grup polític amb representació a l’Ajuntament (amb un mínim de cinc) i cinc membres representants de la societat civil (AV, Entitats Culturals, Esportives, Unió de Botiguers, etc.). El cas és que en aquests moments, a l’Ajuntament només hi ha quatre grups polítics amb representació, per tant, un d’ells ha de tenir més representació que els altres, i son els propis Estatuts qui determinen que en aquestes circumstàncies, ha de ser el grup majoritari.

I és aquí on sorgeix la polèmica propiciada pel COP. Ells volen que aquesta representació recaigui en un regidor del govern dos anys i en un de l’oposició els altres dos.

Per poder entendre que aquesta proposta no té cap sentit, i a més, és totalment antidemocràtica, cal aclarir el següent:

1) La filosofia dels patronats (a Ripollet hi han quatre) és la de descentralitzar la gestió d’àrees concretes per tal d’agilitzar la seva gestió i sobretot, donar participació als agents, no polítics, de fora de l’ajuntament, amb una intenció clara de propiciar la participació ciutadana, encara que sigui a través de les entitats del poble.

2) La representació política en els patronats no es correspon a la representació política a l’Ajuntament. És a dir, el PSC , que és la força majoritària a l’Ajuntament, té la mateixa representació als patronats que altres grups amb una representació inferior (la meitat o un terç). Això vol dir que cada regidor representant té un vot, al marge de la representativitat real a l’Ajuntament. Per tant, aquesta decisió ja afavoreix sense dubte, la representació dels grups minoritaris.

3) Per altra banda, el vot dels cinc representants de la societat civil també tenen el mateix valor. Per tant, és obvi, que la composició dels patronats no es fa pensant en que la majoria legítima del govern municipal (amb majoria absoluta) disposi en el Consell d’aquesta majoria, ja que de deu membres, el govern només disposa de tres.

Aleshores, perquè es parla de “govern antidemocràtic” o de que “el PSC aconsegueix la majoria al Consell”? Això és enganyar i confondre a la gent.

Què pretenen aquests del COP, que els grups minoritaris disposin del doble de representació que el grup majoritari?. Així entenen ells la democràcia?.

No es tracta de treure pit, però dubto que hi hagi molts Ajuntaments amb actituds tan obertes i participatives com el nostre, i a sobre, hem de tolerar comentaris que ens acusen d’antidemòcrates per part d’algunes persones que ni tan sols creuen en el nostre sistema democràtic.

A propósito del Tribunal constitucional

En relación al tribunal Constitucional, desde hace tiempo, pero sobretodo últimamente, a través de los medios de comunicación, nos hemos familiarizado con expresiones tales como: equilibrios, mayorías entre jueves conservadores o progresistas, etc.

No deja de ser asombroso que este tipo de cosas no generen debate entre opinadores, tertulianos o líderes políticos, cuando el ciudadano de a pie recibe toda esta información con asombro e inquietud.

Últimamente, en cambio, se debate insistentemente sobre la fortaleza o no de nuestras instituciones y símbolos. ¿Acaso el Tribunal Constitucional no forma parte de esas Instituciones?. Seguramente, es más inquietante para nuestra democracia y su fortaleza, la actitud de jueces que interpretan las leyes en función de su afiliación política o del partido que los ha nombrado.

¿Cómo vamos a confiar los ciudadanos en las sentencias de estos jueces, si su obsesión es que los suyos tengan la mayoría en el Tribunal, haciendo incluso triquiñuelas para conseguirlo? ¿Porqué este tema no forma parte del debate político?

La semana pasada, el Parlament de Catalunya ha aprobado una ley, con amplia mayoría, sobre la gestión de los medios de comunicación públicos, que permitirá que las personas que los dirijan sean escogidas en base a su trayectoria profesional y a través de unas pruebas concretas. Creo que es un buen modelo a exportar, no sólo a otras comunidades en relación a los medios de comunicación públicos, sino para el propio Tribunal Constitucional.

Próximamente, este Tribunal ha de pronunciarse sobre asuntos importantes que nos afectan directamente, como es el caso de la constitucionalidad o no de nuestro Estatut. Esperemos que no nos ofrezcan un nuevo espectáculo.

Educació per a la ciutadania

L’inici d’aquest curs escolar ens ha portat un nou debat social entorn a l’assignatura de l’Educació per a la Ciutadania. Malgrat que la immensa majoria de centres escolars a tot l’Estat espanyol, especialment a Catalunya, han acceptat amb normalitat la incorporació d’aquesta nova assignatura, hi ha un sector, minoritari però amb molt poder mediàtic, que fa sentir la seva veu en contra dels seus continguts.

Es parla d’adoctrinament (I això ens ho expliquen molts dels que ens van obligar a estudiar de petits una assignatura que es deia FEN, és a dir, Formación del Espíritu Nacional). És curiós com en aquella època la jerarquia eclesiàstica no s'escandalitzava per això. Ara, alguns jerarques eclesiàstics se sumen a la pressió que fa l'entorn més dretà del PP i dels mitjans de comunicació afins, per convidar les escoles a incomplir la llei adduint objecció de consciència. Quina manera més curiosa de fomentar el civisme, l'ordre i el respecte a la llei i a la democràcia. Això em recorda l'època en que molts d'aquests, emparant-se en qüestions religioses, estaven en contra de l’avortament i enviaven les seves filles i dones als millors hospitals de Londres a avortar.

Moltes persones, arribat a un punt, diuen que no saben diferenciar entre tesis conservadores o progressistes. Això és un exemple. Dues maneres de veure la nostra societat: una, tancada, arcaica i molt tradicional, i l’altre, oberta, progressista, amb visió de futur i sobretot, fent-se ressò de la realitat social que estem vivim.

Quin problema hi ha en ensenyar als nostres fills actituds de convivència, de respecte a la multiculturalitat, en definitiva de respecte a les persones per sobre de tot, sense tenir en compte quina afiliació té, on va néixer, de quin color és la seva pell o quines són les seves orientacions sexuals?.

En aquest sentit, vull felicitar a les Joventuts Socialistes per la seva campanya de recolzament a l’implantació d’aquesta assignatura.

Us convido a llegir i veure els seus comentaris i un vídeo, que amb sentit de l’humor deixa a cada qual al seu lloc.

http://es.youtube.com/watch?v=1bfwAutwdDA

http://www.jse.org/web/aldia.asp

Oposición desorientada

Después del resultado de las últimas elecciones municipales, la representación política en el Ayuntamiento ha cambiado sustancialmentes, ya que hemos pasado de ocho portavoces en el Pleno a cuatro. En estos momentos, el gobierno municipal está formado por dos grupos políticos (PSC y CiU) y la oposición por otros dos (COP y PP).

Esta nueva situación y el hecho de que algunos concejales/as sean nuevos, propicia situaciones por parte de la oposición, que como mínimo las califico de curiosas.
Curioso es por ejemplo que en el último Pleno, el COP votara a favor de las tres mociones presentadas por el PP, las cuales no tenían desperdicio. Da la sensación de que para este partido político es más importante el hecho de votar contra el gobierno municipal que el propio contenido de las mociones, alguna de ellas, en clara contradicción con las ideas que dicen representar.
Cuando hablo de oposición desorientada, me refiero a la dinámica emprendida por parte de concejales de la oposición recién incorporados, que por falta de asesoramiento e información por parte de sus compañeros más veteranos, hacen declaraciones, afirmaciones e insinuaciones sin fundamento alguno, haciendo gala de un desconocimiento total del funcionamiento de la administración local.
También se podría pensar que hay mala fe en estas actuaciones, lo cual, todavía es más grave.

Recientemente, el equipo de gobierno local ha tenido que salir al paso de dos informaciones por parte de concejales del COP que van en esta línea. Y seguiremos desmintiendo todas estas informaciones e insinuaciones con argumentos, porque no estamos dispuestos a que aparezcan como ciertas, informaciones falsas.

http://www.ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=9152

http://www.ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=9106

Creo que la oposición todavía no ha encontrado su sitio, y eso es comprensible dada la nueva situación política, pero si verdaderamente lo que se pretende es trabajar por nuestro querido Ripollet, es evidente que no es la mejor forma de hacerlo.

Foto: ripollet.cat