Vistas de página en total

miércoles, 3 de octubre de 2007

Oposición desorientada


Después del resultado de las últimas elecciones municipales, la representación política en el Ayuntamiento ha cambiado sustancialmentes, ya que hemos pasado de ocho portavoces en el Pleno a cuatro. En estos momentos, el gobierno municipal está formado por dos grupos políticos (PSC y CiU) y la oposición por otros dos (COP y PP).

Esta nueva situación y el hecho de que algunos concejales/as sean nuevos, propicia situaciones por parte de la oposición, que como mínimo las califico de curiosas.
Curioso es por ejemplo que en el último Pleno, el COP votara a favor de las tres mociones presentadas por el PP, las cuales no tenían desperdicio. Da la sensación de que para este partido político es más importante el hecho de votar contra el gobierno municipal que el propio contenido de las mociones, alguna de ellas, en clara contradicción con las ideas que dicen representar.
Cuando hablo de oposición desorientada, me refiero a la dinámica emprendida por parte de concejales de la oposición recién incorporados, que por falta de asesoramiento e información por parte de sus compañeros más veteranos, hacen declaraciones, afirmaciones e insinuaciones sin fundamento alguno, haciendo gala de un desconocimiento total del funcionamiento de la administración local.
También se podría pensar que hay mala fe en estas actuaciones, lo cual, todavía es más grave.

Recientemente, el equipo de gobierno local ha tenido que salir al paso de dos informaciones por parte de concejales del COP que van en esta línea. Y seguiremos desmintiendo todas estas informaciones e insinuaciones con argumentos, porque no estamos dispuestos a que aparezcan como ciertas, informaciones falsas.

http://www.ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=9152

http://www.ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=9106

Creo que la oposición todavía no ha encontrado su sitio, y eso es comprensible dada la nueva situación política, pero si verdaderamente lo que se pretende es trabajar por nuestro querido Ripollet, es evidente que no es la mejor forma de hacerlo.

Foto: ripollet.cat

viernes, 14 de septiembre de 2007

Demandes dels afectats per l’amiant contra Uralita


Ahir es va fer públic, als mitjans de comunicació i en un acte celebrat al teatre-auditori de Ripollet, la propera presentació per part de 48 afectats passius, d’una demanda contra l’empresa Uralita, per demanar-li responsabilitats.

Aquestes persones pateixen infermetats relacionades amb les immissions d’amiant, sense que cap d’elles hagi tingut una relació directa o contractual amb l’empresa.

Uralita es va instal·lar a l’any 1907 entre els termes municipals de Cerdanyola del Vallès i Ripollet i va desenvolupar la seva activitat fins a finals dels anys setanta. Moltes persones d’aquestes dues poblacions van treballar a l’empresa, i moltes d’elles han patit o pateixen infermetats relacionades amb l’immissió d’amiant (producte bàsic per a fabricar els productes de fibrociment). Els treballadors i treballadores ja han aconseguit per part de l’administració que aquesta malaltia (asbestosi) sigui considerada infermetat laboral i alguns inclús, han aconseguit indemnitzacions de l’empresa.

El repte ara és molt més complicat, perquè es tracta d’obrir camí per aquelles persones, que sense tenir relació directa amb l’empresa, pateixen les conseqüències. Per això des de fa quatre anys, una associació (Associació d’afectats per l’amiant) treballa amb molta tenacitat per tal de fer justícia.

Tot i saber que serà un camí llarg i complicat, des de la junta s’ha aconseguit que el gabinet jurídic de Roca Junyent, S.L. es faci càrrec de la defensa i que els advocats d’UGT portin a terme les demandes dels ex-treballadors/es.

Des de l’Ajuntament de Ripollet donem ple suport a aquestes demandes. El millor homenatge que podem fer a totes aquelles persones que han patit les conseqüències i ara no hi son entre nosaltres, és una condemna judicial a l’empresa que sabia des de fa molts anys les repercussions directes de la seva activitat i no va posar remei.

Foto: ripollet.cat

miércoles, 12 de septiembre de 2007

l'Onze de setembre a Ripollet

Ahir es va fer l’homenatge i l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova coincidint amb la Diana Nacional de Catalunya.

Disset entitats del poble van fer l’ofrena floral al monument en un ambient festiu-reivindicatiu, en el qual van participar centenars de veïns i veïnes. Posteriorment, vaig presidir l’ofrena institucional, juntament amb els regidors i regidores de l’Ajuntament. L’acte va estar amenitzat per la Coral del Vallès de Ripollet que va interpretar diverses peces, entre elles, El cant de la senyera, Els Segadors i Ripollet (Com a homenatge al mestre Josep M. Brull en el centenari del seu naixement).

M’agradaria donar les gràcies a tots els veïns i veïnes que hi van participar, a les entitats, partits polítics, a la Coral del Vallès, pel comportament i la lluentor de l’acte.

És evident, que amb les modificacions que s’han introduït a l’acte, consensuades per la junta de portaveus local, hem guanyat en vistositat i participació.

De cara a l’any que ve, segurament haurem d’introduir alguns nous canvis per tal de millorar, si es possible, l’acte. Per exemple, una crida institucional a penjar senyeres a les balconades, fomentar el coneixement de la lletra dels Segadors, etc. poden ser iniciatives a proposar.

foto: ripollet.cat

miércoles, 5 de septiembre de 2007

La vuelta a la normalidad


Después del periodo vacacional, la vida vuelve a la rutina, a lo cotidiano (horarios, trabajo, reuniones, etc.). Para algunas personas, esta vuelta a la normalidad se les hace excesivamente cuesta arriba y son propensas a sufrir lo que se ha dado en llamar “síndrome post-vacacional”.

La verdad es que para los que conseguimos desconectar en vacaciones, la vuelta se presenta como algo extraño. A veces parece que muchas cosas suenan a chino. Pero creo que ese es el verdadero síntoma de haber disfrutado de las vacaciones. Y yo lo he hecho.

La Festa Major de Ripollet que se celebra el último domingo de agosto (cuatro días de viernes a lunes), este año ha coincidido algo temprana, y es por ello que el día 20 de agosto, tuve que despedirme de mis días de asueto, pero sin duda, compensa que la entrada a la normalidad sea a través de una fiesta, y sobre todo la de Ripollet que por tradición y participación es de primer nivel. Este año, especialmente ha sido fantástica.

Y en cuanto a mis quehaceres vacacionales, pues deliberadamente ha habido un poco de todo: viajes, tranquilidad, lectura, paseos en bici y alguna que otra buena comida acompañado de la familia.

Cuatro días visitando la ciudad de París, con lluvia incluida, dejan un recuerdo inolvidable (a pesar de las constantes colas en todos los sitios), cuatro días más visitando al a familia en Benicarló y de paso aprovechar para visitar Peñíscola (también mucha gente) y pasear por el campo. Por último, dos semanas de recogimiento en la Costa Brava, que me ha permitido desconectar definitivamente y entre otras cosas, montar en bicicleta y aprovechar para leer todo aquello que durante el año vas dejando para vacaciones.

Recomendable dos libros: “El niño del pijama de rayas”, se lee rápido y es una excelente fábula (me recordó en algunos aspectos a la película de “La vida es bella”) y el otro es una obra excelente de Almudena Grandes “El corazón helado”, un libro intenso, largo, pero de los que dejan poso.

En fin, como digo en el título, todo vuelve a la normalidad. Y aunque sea un tópico, este año con la cantidad de accidentes y desgracias que ha habido, hacerlo en buenas condiciones, es una suerte.

miércoles, 18 de julio de 2007

Ripollet recupera la seva història més antiga

Des de fa uns mesos, per encàrrec de l’Ajuntament de Ripollet, s’han estat realitzant excavacions arqueològiques a la zona del parc dels Pinetons, després d’unes troballes quan s’estava urbanitzant la tercera fase del parc.

L’empresa especialitzada Arrago S.L. sota la direcció de l’arqueòleg Jordi Roig, ha estat l’encarregada de fer els treballs de excavació i recuperació dels elements arqueològics. Després d’aquesta fase de treballs, i d’acord amb les troballes, com a primera valoració es pot dir que és d’una rellevància molt important, ja que es tracta d’un mínim de noranta sitges, de les quals s’han excavat deu, d’una data aproximada entre 800 i 1100 anys abans de Crist (Edat de Bronze). El fet que el jaciment sigui al turó dels Pinetons, el lloc més elevat del terme, fa pensar en un possible assentament humà.

Per tant, estem parlant d’un possible assentament humà (poblat iber)d’una època històrica del nostre poble molt antiga que ens pot ajudar a determinar els primers pobladors de Ripollet.

Sense dubte, és una gran notícia, ja que fa uns mesos varem inaugurar a Ripollet el Centre d’Interpretació del Patrimoni (CIP) i aquestes troballes podrien representar un element important d’exposició per tal que els nostres veïns i veïnes puguin gaudir d’elles.

Per altra banda, cal recordar que estem treballant en la recuperació de l’espai on es trobava el primer molí draper, abans del Molí paperer d’en Ginestar, de l’època dels segles XII i XIII, una part molt important de la nostra història local, ja que es va configurar com una incipient indústria que ha arribat fins els nostres dies.

Conèixer la nostra història és molt important com a element integrador i de pertinència. Tenim previst que el mes de setembre es faci una presentació pública una vegada que els arqueòlegs hagin fet l’informe definitiu.

Fotos: ripollet.cat

lunes, 16 de julio de 2007

Inaugurado el nuevo parquing de camiones

El pasado sábado inauguramos el nuevo parquing de camiones, un equipamiento situado entre los términos municipales de Ripollet y Montcada i Reixac. Con esta inauguración ponemos fin a una situación de provisionalidad vivida durante muchos años, desde que se creó el primer parquing en los terrenos de los militares.

En estos momentos, el parquing acoge cerca de doscientos camiones, en un espacio privilegiado, de nueva urbanización, calificado de equipamientos y cuya gestión fue adjudicada a la cooperativa que lo ha estado gestionando estos últimos años.

En la inauguración se dieron cita los concesionarios, familiares, representantes de entidades y diversos concejales así como el alcalde de Montcada y yo mismo, que fuimos los encargados, junto al presidente del parquing, de descubrir la placa que conmemora dicha inauguración.

El día, caluroso, acompañó en un acto con la asistencia de muchas personas, y donde se respiraba muy buen ambiente.

Deseo tanto al presidente como a la Junta del parquing mucho éxito en su gestión y quiero agradecerles su interés y entusiasmo en sacar adelante un proyecto tan importante y de tanta envergadura.

Fotos: ripollet.cat

lunes, 9 de julio de 2007

Los recambios han sido imaginativos y, en algún caso, hasta brillantes


José Luís Rodríguez Zapatero ha movido el banquillo. Lo ha hecho tras haber procedido a cambiar las pilas de su varita mágica –o sea, de su optimismo antropológico-, lo que le permitió acudir al debate del estado de la Nación con energías renovadas, con moral de victoria y con deseos incontenibles de cantarle a Mariano Rajoy las verdades del barquero. Puso pie en pared y envió a esta derecha ultramontana un aviso para navegantes: “Ustedes sin ETA no son nada. La necesitaban tras el 11-M, la han buscado incesantemente como autora del aquella masacre en estos tres últimos años y la han convertido en la coartada para responsabilizar, a mi Gobierno y a mí, de las historias más disparatadas, más denigrantes y más canallescas. Hasta aquí hemos llegado, Sr. Rajoy.”

Derrotó a Rajoy, quien aún se está lamiendo las heridas de su fracaso. El pronóstico clínico respecto a su estado general es más bien inquietante para él y para el partido que, al parecer, todavía regenta. El campeón noqueó al aspirante. Y siguiendo a pies juntillas la sabia máxima de los militares triunfadores, Zapatero ha explotado la victoria. Mientras la derecha se quedaba de nuevo sola en el Congreso de los Diputados, como lógica consecuencia de sus estúpidas sandeces sobre las actas -o supuestas actas- de las reuniones con ETA y sobre la exigencia de que con ETA, pase lo que pase, no debe hablarse nunca, el presidente/entrenador urdía movimientos en su banquillo.

Prestigio internacional
ZP se ha sacado de su chistera –la misma de la que se mofó Rajoy hace unos años para luego tragarse el conejo- a relevos imaginativos y, en algunos casos, brillantes. Bernat Sòria salta al césped y la afición aplaude con entusiasmo. Un científico con experiencia dirigirá el Ministerio de Sanidad, uno de los pilares sagrados del Estado del Bienestar. Un médico de prestigio internacional que, por cierto, tuvo que renunciar a trabajar en España porque el presidente del Gobierno de la época, Aznar, se lo impidió de forma inquisitorial. Aznar no quiso enfrentarse a la presión de la Iglesia por la cuestión de las células madre. Más tarde, el presidente de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, un mea pilas , se rindió en la batalla que el arzobispo García Gasco, un reaccionario en estado puro, emprendió contra Bernat Sòria. El presidente andaluz, Manuel Chaves lo fichó y ahora ha hecho lo propio Zapatero.


Hambre de balón
¿Qué decir de Carme Chacón, que pertenece a una de las mejores cosechas de José Montilla y que apostó por Zapatero en el momento oportuno, profesora de Universidad, culta, joven, ideológicamente progresista, que va a ir a por todas y que tiene hambre de balón y…de gol? Elena Salgado cambia de ubicación en el campo. Jugaba en punta en Sanidad y ahora tendrá que correr por el centro del campo e incluso bajar a defender el resultado de un Ministerio complicado y de difícil proyección personal.


Un todo terreno
César Antonio Molina es un todo terreno en el ámbito cultural. Ha transformado el Instituto Cervantes –que era un escaparate y poco más en los años de Aznar- en una potente organización que difunde por todo el orbe la cultura de España. Es decir, sus lenguas –como acertadamente subrayó Zapatero al dar cuenta oficial de los nombramientos-, desde el castellano, naturalmente, y en primer lugar, hasta el catalán, el gallego y el euskera. Lo que viene haciendo Molina con eficacia asombrosa y con voluntad férrea. Este colega ilustre no es un intelectual equidistante. Su compromiso ideológico con la izquierda es nítido. Y no lo oculta.


Y en Génova sin enterarse
El PP –entre la ruptura formal del alto el fuego y las municipales y autonómicas de Madrid y Valencia- cayó en el gravísimo error de confundir un espejismo con un oasis. No saben ni Rajoy, ni sus ínclitos colaboradores, como Acebes y Zaplana, lo que es de verdad la travesía del desierto. Sin embargo, y al paso que van, a partir de marzo sí sabrán al menos lo que vale un peine. El bobo solemne le ha marcado al listo Rajoy dos goles por la escuadra. Y en Génova sin enterarse.

Artículo publicado por Enric Sopena en elplural.com el 7.7.07

viernes, 29 de junio de 2007

Dissabte 30 de juny: Gran festa de la Gibrelleta a Ripollet


Aquest dissabte, a partir de les 19 h, celebrem una nova edició de la Gibrelleta, la nostra festa més esbojarrada. És una festa adreçada sobretot a la gent jove, però ni molt menys són els únics participants. Com cada any, tenim activitats ben variades, segur que trobeu alguna a la que voleu participar.
Això sí. Us demano que sigueu atrevits (m'atreviria a dir, fins i tot, valents) i que proveu a participar en el nostre concurs de llançament de tasses de wàter. No, no heu llegit malament, tasses de wàter. No és tan fàcil com sembla, els wàters pesen bastant, però val la pena participar. Apart de que és molt divertit, us ho asseguro, el guanyador tindrà un viatge de cap de setmana a Andorra, amb entrada a Caldea inclosa.
A més, aquest any tenim un apartat musical fantàstic: el primer festival "RAP'O'LLET", amb noms com els Cortex to kill, el nostre grup de rap amb més fans, 6mo o Sr. Zambrana, i, per acabar la nit, concert de La Cabra Mecánica. Què us sembla?
No ens oblidem d'altres activitats. Tenim una pantalla gegant de leds per jugar amb la play-station, un toro mecànic i un campionat de futbolins, a més de les activitats esportives organitzades pels nostres monitors del PAME.
Recordeu. Estarem des de les 19 h al parc dels Pinetons, al costat del brollador. Us ho perdreu?

jueves, 28 de junio de 2007

El barri de Can Mas de Ripollet accedeix a les subvencions de la Llei de Barris


Ripollet està de enhorabona. Ahir es va fer públic per part de la Generalitat de Catalunya que el projecte que l’Ajuntament de Ripollet va presentar per millorar el barri de Can Mas ha estat aprovat.

No podia començar millor aquest mandat. És una excel·lent notícia per Ripollet. Un total de 7 milions d’euros s’invertiran al barri, dels quals, el 50% serà finançat per la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte integral pretén incidir en la millora de l’espai públic i zones verdes, barreres arquitetòniques, ampliació d'equipaments, així com en la convivència, integració i la qualitat de vida dels seus veïns.

Foto: Ripollet.cat

miércoles, 27 de junio de 2007

L’Ajuntament de Ripollet es solidaritza amb els treballadors de Sintermetal


La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Ripollet va signar ahir per unanimitat una declaració de suport als treballadors i treballadores de Sintermetal en la seva lluita per evitar el tancament de l’empresa i el manteniment dels llocs de treball.

El comunicat és prou clar i contundent:

Assabentats de la situació d’incertesa laboral en què es troba actualment l’empresa local Sintermetal.

Conscients del que representa per al nostre municipi aquesta empresa, tant a nivell de trajectòria com de força per a la nostra economia local quant a la generació de llocs de treball directes i indirectes.

La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Ripollet manifesta el seu total suport als treballadors i treballadores de Sintermetal en la seva lluita per al manteniment de l’empresa i dels seus llocs de treball.

Al mateix temps, la Junta de Portaveus vol deixar constància de què la qualificació urbanística dels terrenys on s’ubica l’empresa Sintermetal és de zona industrial (clau 22a). També manifesta de forma expressa que és voluntat de l’Ajuntament mantenir aquesta qualificació perquè el nostre municipi necessita per a la seva estabilitat econòmica la creació i conservació de les seves zones industrials i perquè aquest compromís evitarà possibles intents d’especulació amb els terrenys de Sintermetal.

Ripollet, 26 de juny de 2007

Foto: Ripollet.cat

lunes, 18 de junio de 2007

Sin sorpresas en el Pleno de constitución del nuevo consistorio.


Tal y como estaba previsto, el Pleno de constitución del nuevo consistorio, celebrado el pasado sábado, me proclamó como alcalde de Ripollet. La proclamación se produjo en primera votación al superar la mayoría absoluta de los votos necesarios.

El transcurso del Pleno fue ágil y sin sorpresas, aunque no falto de notas de emotividad, acorde con la solemnidad del acto. Después de la proclamación del alcalde, abrí un turno de palabras a los portavoces de las diferentes fuerzas políticas presentes en el Ayuntamiento.

En mi intervención, de carácter institucional, quise resaltar los objetivos principales de nuestro programa de gobierno, después del pacto con CiU, la transparencia como definición de nuestra forma de hacer política y nuestro compromiso de seguir mejorando y ampliando los servicios y equipamientos dirigidos a nuestros vecinos y vecinas. Asimismo quise hacer público mi compromiso personal y el del gobierno que represento en liderar el consenso con los partidos de la oposición en aquellas cuestiones estratégicas que afectan a nuestro municipio.

Siendo un discurso con un tono deliberadamente institucional, no puede sustraerme de hacer algunos comentarios a las intervenciones de los portavoces del PP y del COP, que aunque respeto, considero que no tocaban.

En primer lugar, quise dejar claro que la campaña electoral se acabó el pasado 25 de mayo, y que el tono de las intervenciones de estos portavoces, se parecían más a un acto de campaña que a un intervención en la constitución del Ayuntamiento. Alguien podría pensar por la radiografía que se hizo de Ripollet que las elecciones las hubieran ganado ellos, cuando en estos momentos tenemos un gobierno más amplio y fuerte que el mandato pasado. También hubo algún toque para deslegitimar el pacto PSC-CiU, como si de un fraude se tratara, apelando a las izquierdas y derechas y tratando de crear confusión que es en el ambiente donde este grupo se mueve mejor. Sin entrar en consideraciones de otros pactos en otros municipios, a nosotros, los socialistas no nos pueden dar lecciones de coherencia quienes están dispuestos a llegar un pacto entre COP-PP-CiU con el único objetivo de sacar a los socialistas del gobierno. Aquí es donde la dicotomía izquierda-derecha se transforma en obsesión antisocialista.

No podía faltar el toque de provocación en el Pleno, y éste se produjo cuando el cabeza de lista del COP anunció que ellos hablarían todos, no sólo el portavoz, saltándose las normas y los acuerdos establecidos. Finalmente, haciendo caso de mis reiterados requerimientos, sólo intervino el candidato, tal y como estaba previsto. Esto provocó que me acusaran de dictador, a lo que yo respondí en mi intervención que por acatar las normas, por respetar los acuerdos, nos llaman dictadores. Nosotros somos gente de orden y nos gusta respetar las normas.

Quiero expresar mi agradecimiento a todas aquellas personas que han permitido que tenga el honor de repetir de Alcalde, a los electores, a mis compañeros de partido, concejales y también al grupo de CiU por su talante positivo y negociador que ha hecho gala en la fase de negociación del pacto. Por último a mi familia, a mi mujer y a mis hijas, por estar siempre a mi lado, por su paciencia y por su comprensión por todos los momentos que me hubiera gustado estar con ellas y no he podido.

jueves, 14 de junio de 2007

Avui hem fet públic el pacte de govern PSC-CiU a Ripollet

Aquest migdia hem fet públic en roda de premsa el pacte de govern municipal 2007-2011 entre el PSC i CiU.

Després del resultat electoral del passat 27 de maig, on les dos forces del govern anterior ens hem vist reforçades a les urnes, vam establir com a prioritat intentar tornar a formar govern. Al marge d’altres reunions amb les altres dos forces polítiques que seran presents a l’Ajuntament, la intenció d’arribar a un acord entre PSC i CiU s’ha materialitzat, després de ser refrendats per les respectives agrupacions locals.

Després de diverses reunions mantingudes entre representants dels dos grups polítics, hem aconseguit establir un Pla d’Actuació Municipal per als propers quatre anys, incorporant les propostes programàtiques dels dos partits i consensuant aquelles qüestions en que hi havia diferències. Aquest esforç realitzat es veurà compensat amb l’estabilitat del govern i amb un programa d’acord amb les necessitats de Ripollet, dos qüestions fonamentals per a que el nostre poble continuï avançant.

Aquest acord serà explícit a la celebració del proper Ple extraordinari de dissabte on es constituirà el nou consistori i s’escollirà l’alcalde, de tal manera que el candidat socialista comptarà amb els vots del PSC i CiU amb majoria absoluta a l’Ajuntament.

El proper dilluns dia 18, els dos grups farem públic l’acord programàtic així con la nova organització municipal i la delegació de competències. D’aquesta manera, el funcionament de l’Ajuntament no es veurà alterat ni restarà en situació de provisionalitat ni un sol dia.

lunes, 11 de junio de 2007

Comunicat de premsa PSC Ripollet

Els resultats de les eleccions del passat dia 27 de maig van donar de nou una victòria clara a la candidatura del PSC. Els ciutadans i ciutadanes van tornar a donar el seu suport al projecte socialista. Amb el seu vot, ens van encarregar formar i liderar el nou govern municipal.

Tot i l’abstenció, fet que haurem d’atendre tots els partits polítics, els resultats electorals demostren que la nostra opció és la que dóna més confiança als veïns i veïnes de Ripollet i que queda ben lluny del catastrofisme que tant ha proclamat l’oposició.

Amb el resultats electorals, els grups municipals del PSC i de CiU, dos dels components de l’anterior pacte de govern, han vist incrementat el número de regidors. Aquest fet, malgrat la davallada d’ICV, demostra que els ripolletencs i ripolletenques han valorat de forma molt positiva el citat pacte de govern.

El PSC té el propòsit de liderar el nou govern municipal de forma sòlida i estable, per tal de garantir la governabilitat i el progrés de la nostra vila. Per aquest motiu, hem tingut converses amb els anteriors socis de govern per buscar els punts comuns d’ambdós programes i, d’aquesta forma, arribar a un acord de govern. Igualment, restem oberts a altres propostes que estiguin també encaminades a l’estabilitat del govern i al progrés de Ripollet.

jueves, 7 de junio de 2007

La dirección www.juanparralejo.com se redirige a este blog

Después del éxito y la experiencia de la web de campaña, con más de 8.100 visitas, es el momento de poner fin a esa etapa internauta. A partir de ahora la dirección www.juanparralejo.com pasa a este blog, por lo que podréis seguir, como siempre ha sido desde que ente blog dió su pistoletazo de salida, mis sensaciones, vivencias, reflexiones... entrando con esa dirección más simple. La web de campaña, que hasta ahora era www.juanparralejo.com, seguirá abierta para consultas de la campaña a través de la dirección http://juanparralejo.municipals2007.cat.


¡Nos seguimos encontrando por el blog!

martes, 5 de junio de 2007

El final d’una il·lusió


Aquest matí s’ha consumat el que molts malauradament esperàvem, el fi de la treva d’ETA.

Estava cantat que després de l’atemptat de Barajas, i el trencament de les converses entre el govern i l’entorn d’ETA, aquesta notícia havia d’arribar tard o d’hora. Ara, es presenta un panorama complicat, sobretot per la decepció de moltes persones que pensàvem que aquesta seria la definitiva.
Algú ha dit que en aquest procés, no s’havien de concedir beneficis polítics, però que la política havia d’estar més que mai al servei del procés de pau. Estic d’acord.
Ara toca fer valoracions.
La primera, que la banda armada i el seu entorn, no han estat a l’altura de les circumstàncies, trencant unilateralment el procés amb l’atemptat mortal de Barajas. Sembla com si una part important de la banda no estigués d’acord des del començament amb el procés de pau, i al final s’han sortit amb la seva, deixant amb evidència a Otegui i companyia.
La segona, que el govern, al principi hauria d’haver reaccionat amb més empenta, prenen decisions i no perdre tant el temps amb allò que pugues dir el PP, que al final, serà el gran beneficiat de la noticia d’avui. Una oportunitat perduda, que trigarà molt de temps en tornar-se a produir. Tant de bo que no sigui així.
La tercera, l’actitud del PP, totalment deslleial amb els interessos del país, per pur electoralisme. Només desitjo que els ciutadans sàpiguen valorar les actituds d’uns i altres en un tema tan transcendental i important com aquest.
La qüestió del terrorisme d’ETA al Pais Vasc és un anacronisme a l’Europa occidental, que s’ha de solucionar dialogant i fent ús de la política de veritat, la que està per solucionar problemes i no crear-los.