Cerrado por vacaciones

Con este cartel, muchas tiendas y comercios informan a sus clientes de que el establecimiento permanecerá cerrado durante un periodo de tiempo.

Emulando esta tradición, quiero informar yo también de que durante las próximas semanas abandonaré la periódica costumbre de expresar mis opiniones a través de este blog.

Cambiaré las rutinas cotidianas por otras actividades más relajantes como leer, pasear en bicicleta o el baño. Espero que todo ello me sirva para descargar tensiones y afrontar el regreso con ganas e ilusiones renovadas.

Todavía me quedan algunos compromisos como alcalde antes de desconectar definitivamente, aunque en el caso de mi asistencia al campeonato de España de patinaje artístico que durante este fin de semana se celebra en Ripollet, más que compromiso es disfrutar de una actividad lúdica, en este caso deportiva. Esta mañana he compartido un rato con los representantes de la Federación Española y Catalana de Patinaje así como con los organizadores del Club Patinaje de Ripollet, y no tengo duda alguna de que la organización será todo un éxito y de que Ripollet será recordado como un gran pueblo acogedor. Felicidades!

Nos veremos en la Festa Major, que este año viene cargada de novedades.

El PSC estima Catalunya

“El PSC t’estima molt, José Luis, però encara estima més Catalunya”. Amb aquesta frase, tant senzilla i tant significativa, el President de la Generalitat i Primer Secretari del PSC José Montilla, es va dirigir al President del Govern José Luis Rodríguez Zapatero. Una simple frase que defineix molt be les prioritats i els objectius del nostre Partit, lluny dels personalismes.

No comentaré el discurs de José Montilla perquè els diferents mitjans de comunicació ja ho han fet prou. Simplement diré que va ser magnífic. Aquells que pensaven que el President Montilla actuaria als dictats del PSOE i de Zapatero, s’equivocaven. A tots aquells que el coneixem des de fa temps, sabíem que Montilla és un polític obstinat i tenaç, hàbil, que no diu tonteries, però que va al fons de la qüestió, i ho fa de cara, sense embuts.

Per a afrontar aquesta batalla del desplegament de l’Estatut i del finançament, que es preveu complicada, ningú millor per a afrontar-la que José Montilla. Cada vegada hi ha més gent que pensa així. El temps ho dirà.

Parlant del Congrés, dir que ha estat un Congrés plàcid i tranquil, en el que s’ha parlat de qüestions importants, i en alguns aspectes, traient-nos de sobre alguns complexes que hem anat incubant aquests darrers anys, en quant a la manera d’afrontar alguns reptes que te el nostre país (p.e. Quart cinturó o la MAT) o be el problema de l’abastament de l’aigua.

Un partit sòlid i cohesionat i una aposta comuna per a afrontar els reptes de Catlunya, defensable en qualsevol part del territori català. Això ens posa com a partit en una situació envejable de cara al futur.

Felicitats al Manuel Bustos per la seva incorporació a la Comissió Executiva Nacional i agrair als companys/nyes de la nostra Federació del Vallès Sud i especialment a la delegació de Ripollet per la seva feina al Congrés i pel bon rotllo.

Fotos: A dalt, delegació de Ripollet/ A baix, delegació del Vallès Sud

37 Congrés del PSOE: mirant al futur

Aquest cap de setmana he tingut el privilegi d’assistir com a delegat al 37è Congrés del PSOE a Madrid, representant la meva Federació del Vallès Occidental Sud.

Ha estat un cap de setmana intens, esgotador, perquè els congressos sempre són així, però sense cap mena de dubta ha estat inoblidable.

Ha estat el Congrés del Canvi (curiós en un partit que governa), perquè s’ha renovat la direcció, amb la incorporació de nous companys i companyes, la majoria joves, però sobre tot perquè hem passat per la ITV de les idees. És veritat que la tranquil·litat que viu el partit ens ha permès dedicar el temps a debatre idees i projectes de futur, que sense dubta, tindran una important repercussió en l’acció de govern dels propers anys.

És un orgull pertànyer a un partit que planteja les coses sense embuts, que s’arrisca i que no defuig els debats que estan dintre de la pròpia societat, encara que a alguns els hi faci nosa. Els socialistes varem ser els que amb Felipe González al capdavant del govern, varem incorporar a les nostres lleis la universalitat de la sanitat o la educació, també la llei de divorci i la despenalització de l’avortament. Amb José Luís Rodríguez Zapatero, ha arribat la llei de la dependència, i també la llei d’igualtat entre homes i dones o la possibilitat de contraure matrimoni a persones del mateix sexe.

Ara cal donar un nou impuls amb qüestions com el reconeixement de la nostra realitat diversa i protegir el nostre patrimoni lingüístic, és a dir, les quatre llengües oficials de l’estat, així com permetre el vot dels immigrants en les eleccions municipals com a un element essencial d’integració. Normalitzar la laïcitat de l’estat, modernitzar i adaptar la llei d’avortament o legislar per afavorir el testament vital, són altres assumptes tractats, debatuts i aprovats pel congrés.

També és un privilegi compartir idees i debats amb persones de la talla intelectual i humana com per exemple les d’Alfredo Pérez Rubalcaba, Mª Teresa Fernández de la Vega, Ramón Jáuregui o Miquel Iceta, el qual, juntament amb Carme Chacón, representarà al PSC en la Comissió Executiva Federal.

Especialment emocionant va ser la designació del jove company del Partit Socialista d’Euskadi Eduardo Madina com a nou membre de la Comissió Executiva, pel seu valor simbòlic (va patir un atemptat a mans d’ETA i va perdre una cama). Penso que representa molt be l’esperit de lluita de tota una generació que aposta pel futur.

Fotos: A dalt: ( Delegats/des i observadors/res del Vallès al 37è Congrés del PSOE). Al mig: (amb el president d'Aragó Marcelino Iglesias). A baix: (intervenció de ZP al plenari).

NO a la jornada laboral de 65 horas semanales

Aprovechando una situación incierta de la economía mundial y de las expectativas negativas en cuanto a la creación de empleo y tasas de crecimiento de los países llamados industrializados, y como argumento para flexibilizar el mercado laboral e incrementar la productividad de las empresas, que no pueden competir con las empresas de los países emergentes, nos quieren colar un gol, que echa por tierra muchos sacrificios y años de lucha de muchísimas personas para conseguir una jornada laboral de 40 horas.

Es difícil de imaginar que países europeos con una larga tradición en conquistas sociales, a los cuales, no hace muchos años mirábamos con admiración, se presten a este juego que puede hacernos retroceder más de un siglo en las condiciones laborales de los trabajadores.

Desde el PSC de Ripollet hemos presentado una moción para el próximo pleno del día 24 de Julio, manifestando nuestro rechazo a esta propuesta e instando a nuestros gobernantes, grupos parlamentarios y sindicatos a que rechacen esta propuesta y defiendan la jornada laboral actual.

Moció contra l’Eurodirectiva del temps de treball

Actualment el límit de la jornada laboral a Europa se situa en les 48 hores setmanals. Aquest sostre va ser aprovat per l’Organització Internacional del Treball al 1917.

Aquesta norma va representar una fita en la conquesta dels drets dels treballadors, després d’anys de revoltes sindicals que es van iniciar en la convenció de la Federació de treballadors d’Estats Units i Canadà de l’any 1884, quan es va fer una crida per lluitar contra la jornada laboral de 10 i 12 hores diàries i passar a la de 8 hores. Aquestes reivindicacions van provocar la revolta de Chicago al 1886 amb greus enfrontaments entres treballadors i policies.

El 1993, el Consell i el Parlament Europeu van aprovar una directiva que limitava a 48 hores el temps de treball setmanal, per raons relacionades amb la salut i la seguretat dels treballadors.

El passat 10 de juny, els ministres de Treball i Assumptes socials de la Unió Europea van aprovar una directiva que permet extendre fins les 60 hores –i en casos espefífics fins les 65- la jornada laboral setmanal.

La directiva aprovada representa una atac frontal a l’Europa social i una autèntica regressió en els drets dels treballadors europeus.

És un pas més en la individualització de les relacions laborals i, per tant, en la pèrdua de capacitat de negociació col·lectiva. Elimina, de facto, el dret al descans en les jornades laborals continuades i atenta contra la seguretat i la salut a la feina, alhora que dificulta la conciliació de la vida laboral i personal.

La Confederació Europea de Sindicats també ha denunciat aquesta directiva Europea i considera que aquesta mesura suposa un retrocés de més de 100 anys en la protecció dels drets de treballadors i treballadores.

Cal defensar que Europa sigui una Europa social i deixi de banda els plantejaments neoliberals que només porten a perdre drets aconseguits al llarg dels anys i tornar a situacions més pròpies de segles passats.

Per tot això el Grup Socialista a l’Ajuntament de Ripollet proposa al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Rebutjar l’actual directiva europea referent a l’ordenació del temps de treball, ja que representa una pèrdua del benestar social, un atac als drets laborals, atenta contra la seguretat i la salut a la feina, a més de dificultar la conciliació entre la vida laboral i la familiar i personal.

SEGON.- Demanar al Govern espanyol que faci totes les gestions necessàries per defensar l’actual jornada laboral.

TERCER.- Demanar als grups parlamentaris al Parlament Europeu que rebutgin aquesta directiva.

QUART.- Donar total suport al posicionament de la Confederació Europea de sindicats, en la seva denúncia d’aquesta mesura.

CINQUÈ.- Demanar al Consell de la Unió Europea que adopti una nova normativa que estigui en consonància amb els Tractats Europeus i la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

SISÈ.- Informar d’aquest acord, al Govern de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats, al Govern Espanyol, al Parlament Europeu, a la Comissió i al Consell de la Unió Europea.