Blog de Juan Parralejo

Rajoy nos sube el IBI

2012-01-24T22:04:00.002+01:00

Ha hecho falta sólo un mes para desenmascarar los engaños del Partido Popular de Rajoy. Decían los del PP que no iban a subir los impuestos y han subido el IRPF, que grava las rentas del trabajo, por lo que los trabajadores cobrarán menos y también los pensionistas, pese a anunciar a bombo y platillo que subirían un 1%. A final de mes, cuando se cobren las nóminas, la realidad se impondrá a la propaganda y a la mentira.

Mientras tanto, las rentas de capital, que afecta a los que más tienen, se mantienen en los porcentajes más bajos de Europa.

Se sigue destruyendo empleo a un ritmo superior al de los últimos meses, y la perspectiva no es esperanzadora, según dicen los expertos, y vamos inexorablemente a una subida del IVA después de las elecciones andaluzas. Así se consumará otro engaño.

¿Estas son las recetas de Rajoy? Por mucho menos, han puesto a caer de un burro a Zapatero en los últimos tres años. Me pregunto qué hubiese pasado si estas medidas las hubiese aprobado el gobierno de Zapatero

Pero lo que realmente ha traspasado todos los límites y ha encendido las alarmas en el municipalismo ha sido que, sólo cinco días después de constituir el gobierno, el PP de Rajoy, por Real Decreto de obligado cumplimiento (como se hacía antes) nos ha subido el IBI el 10%. Una injerencia inadmisible en la autonomía municipal, que ningún otro gobierno hasta ahora se había atrevido a traspasar.

Hace poco más de un mes, el Pleno municipal aprobó unas ordenanzas que contemplan una subida del 3’5% del IBI en Ripollet, en consonancia con el IPC. Esta medida fue duramente criticada por los populares de Ripollet, alegando que estábamos incrementado desmesuradamente la presión fiscal a nuestros vecinos, cuando lo que ellos propugnaban era rebajar los impuestos. Esta es la gran mentira del PP y la derecha, que dice una cosa cuando está en la oposición y hace la contraria cuando gobierna. ¿Qué dirá ahora el Sr. Diéguez del PP en los Plenos? ¿Qué les explicará a los vecinos? ¿Defenderá la medida de Rajoy, o defenderá los intereses de los vecinos de Ripollet, como siempre alardea?

Gobernar una ciudad es algo más que palabras bonitas y mensajes vacíos. Hay que gestionar el día a día y sus problemas, y eso se hace desde la responsabilidad y no desde la demagogia.

Este año, los vecinos de Ripollet verán un recibo del IBi incrementado un 13’5% por culpa del Sr. Rajoy, que trata a todos los Ayuntamientos por igual. Desde el gobierno municipal estamos de acuerdo en que se incrementen las aportaciones a los Ayuntamientos a través de las aportaciones del Estado que es quien recauda el IVA y el IRPF (también de los vecinos de Ripollet), y siempre lo hemos defendido, gobierne quien gobierne. Lo que es inadmisible es que nos obliguen a incrementar los ingresos a costa de subir la presión fiscal a nuestros vecinos, que bastantes problemas tienen ya.

Si el PP quiere ayudar a los Ayuntamientos, que apruebe, tal y como se ha comprometido, una ley de financiación local que acabe con las penurias económicas de todos los Ayuntamientos de España.
Esta decisión del Partido Popular del Sr. Rajoy deslegitima definitivamente el discurso machacón del PP de Ripollet y del Sr. Diéguez. Se les ha visto el plumero en poco menos de un mes.

Enlace con el R.D. 20/2011 (ver páginas 1465884-85)

http://www.boe.es/boe/dias/2011/12/31/pdfs/BOE-A-2011-20638.pdf

2011, un any políticament capicua

2012-01-02T21:06:00.001+01:00

Fa un any, per aquestes dates tots parlàvem de la crisi i de quan s’acabaria. Però l’eix central del discurs polític eren els canvis de govern necessaris per frenar-la. Havia calat el missatge de desgast de l’oposició: la crisi era culpa dels governants de llavors. «Que en vinguin uns altres» s’havia convertit en la gran exigència al llarg del 2010. Aquí, a Catalunya, també a Espanya, i seguint un cercle concèntric cada vegada més ampli, així mateix a Europa.

Dotze mesos després som allà mateix, seguim parlant de la crisi i de quan s’acabarà, però a partir d’una altra realitat: hem tancat el cicle de tots els relleus governamentals possibles. I tenim gairebé tots els paràmetres empitjorats: hi ha més atur, l’economia no es reactiva, ningú resol l’escassetat de crèdit…A sobre, estem més endeutats que llavors malgrat que ens han retallat/degradat les prestacions socials, han congelat el salari mínim I els sous van a la baixa.

Seria injust dir que la culpa és dels que acaben d’arribar, especialment en el cas del Partit Popular, que ni tan sols ha tingut temps de començar a actuar. M’atreveixo a estendre aquesta mateixa consideració al Govern d’Artur Mas, que fa un any que pilota els comandaments –i ja ha cremat una quarta part de la seva legislatura– i als ajuntaments renovats al maig. Però rebutjo la gran excusa dels entrants, que diuen que el problema és la mala herència rebuda dels seus antecessors. O l’estenc, com a argument, a aquests mateixos predecessors, que en tot cas havien rebut al seu torn herències amb plom a

les ales. No van ser els governs ja descavalcats els que es van inventar la bombolla immobiliària, el descontrol sobre el món financer, el gegantisme d’una Administració pública afectada per les duplicitats o la deficient estructuració del mercat de treball. CiU distorsionava la veritat quan atribuïa al tripartit tot el que anava malament i prometia canvis miraculosos quan governés, i aviat tindrem la prova que també ho feia el Partit Popular a l’atribuir a Zapatero l’exclusivitat dels errors. A més de reconèixer això, s’ha d’afegir que CiU i PP s’equivocaven quan feien la traveta a les politiques dels seus ara antecessors amb actituds negatives i creant –jo crec que deliberadament– un profund pessimisme popular. ¿Per què? Perquè les dues formacions fan ara i faran

en el futur coses idèntiques a aquelles: retallar, acceptar les realitats que imposen les instàncies europees de les quals depenem, i començar a reestructurar les nostres coordenades internes ineficaces. En la mateixa línia, se li ha d’exigir a l’esquerra desallotjada del poder que no faci el mateix tipus d’oposició que li va tocar patir a ella. Com altres vegades, la història exigeix a l’esquerra que, després de fer de banyuda, es deixi castigar pels seus seguidors pel pecat de ser més responsable a l’oposició del que ho va ser la

dreta.

L’últim baròmetre català situa les crítiques de l’opinió pública al Govern de CiU per sobre de les que proferia contra el tripartit. Els ciutadans que accepten la necessitat objectiva de retallades estan contra les tisorades poc mesurades i poc equitatives de l’equip d’Artur Mas, que a més no van acompanyades de

reformes de fons i s’amaneixen amb errors formals importants. Estan

desconcertats per la política d’impotències que té voluntàriament

presoner el president de la Generalitat no de Mariano Rajoy, ai, sinó

d’Alicia Sánchez-Camacho, i als antípodes de totes les sensibilitats socials i nacionals que prometia.

Respecte a la política espanyola, els catalans saben que paradoxalment la complicitat Partit Popular-CiU de moment ja s’ha traduït en el fet que l’assaig general del que porten sota el braç els nous oracles econòmics, Montoro i De

Guindos, l’ha fet, i aquí, no a Castella-la Manxa, Mas-Colell; que el ministre català no és Duran sinó Jorge Fernández Díaz, encara que tal com estan les coses podria haver estat perfectament Boi Ruiz sense que cruixís res.

¿N’Aprendrem d’una vegada? ¿Es tornarà seriosa la política interior i exterior catalana després del que estem vivim? ¿Anirem cap al just i necessari reequilibri fiscal català sense insistir en la trampa del concert econòmic impossible? ¿Deixarem de jugar la carta que davant l’adversitat els nostres governants es consolin amb l’increment del sentiment generalitzat de frustració? Perquè aquest està sent fins ara el plantejament, malgrat que el desànim ciutadà agreuja la dimensió de la crisi i dificulta/frena la possibilitat que els emprenedors i les empreses que treballen bé trobin un mercat interior amb més confiança. Aquesta crisi dura més del que hauria d’haver durat a causa, entre altres coses, d’aquella desmoralització excessiva inicial provocada per afavorir el relleu polític, i per la tendència actual a amagar el verdader camí de sortida, que és treballar més així com reestructurar a fons tot el que és improductiu, a base de continuar agitant banderes partidistes tant des de la riba espanyolista com des de la riba sobiranista.

Aquest article ha estat publicat avui pel periodista Antonio Franco a El Periódico

La Nova Comissió Executiva del PSC

2011-12-18T12:48:00.000+01:00

Molta sort i endavant!!!,

Un NOU PSC

2011-12-18T11:02:00.000+01:00

NOU PSC ha estat l'eslogan del 12è Congrés, i en aquest moments, a punt d'acabar, puc dir que el resultat del mateix fa honor al missatge.
Un Primer Secretari i una executiva renovada, amb un secretariat de cares noves, integradora i i.lusionant, amb un important pes municipalista.
Preparats per iniciar una nova etapa, amb un nou discurs progressista i enfocat a solucionar els problemes de la nostra societat.
És el que tots desitjaven. Crec que hem fet una bona feina. Ha estat un gran congrés.
Estic content!!!

El PSOE debe girar, ¿a la derecha?

2011-11-23T09:23:00.000+01:00

Com a complement del meu article d'ahir, em permeto reproduir aquest article publicat avui a El Periódico de Catalunya pel periodista Joan Tapia.

Al enjuiciar los fallos de un Gobierno socialista, en España la regla es acusarle de poco socialista. Pasó con Felipe González y ahora, tras la brutal derrota del 20-M, resurge la tesis del «giro a la izquierda». Pero es solo fruto de la fe del dogmático. Lo primero debe ser estudiar la realidad, el resultado electoral. Luego, actuar en consecuencia.

Y el análisis indica el error de la tesis del «giro a la izquierda». Hay una primera lectura fácil: Cayo Lara ha saltado de dos a 11 escaños. Pero, seamos serios, el PSOE ha perdido 59 diputados, no 11. Un total de 4.300.000 votos socialistas se han extraviado y, de ellos, un máximo de 711.000 (solo el 16,4%) han ido a IU (es lo que gana Lara). Si añadimos los 215.000 votos de Equo (que se presentaba por primera vez) y los 96.000 de aumento de Compromís (en Valencia), hay una huida a la izquierda de poco más de un millón de votos, exactamente el 24% del total.

Veamos lo que sucede con el 76% restante. A la UPyD de Rosa Díez han ido 834.000 (el 19,3%), más que a IU, pero sería estúpido concluir que el PSOE debe abrazar el nacionalismo español. Sobre todo porque 235.000 (el 5,4%) han ido al catalanismo de CiU, que solo se presenta en Catalunya. Y el PP ha recibido 552.000 votos (el 12,7%). Se puede concluir, pues, que la pérdida hacia la derecha (PP, UPyD y CiU) ha sido de 1,6 millones de votos. El PSOE ha sido más abandonado por la derecha (37,4%) que por la izquierda (24%). Pero no es correcto abogar por el «giro a la derecha».

Porque ha habido muchos votos (el 39%) que se han evaporado entre la abstención, el voto nulo y candidaturas sin escaños. Es aventurado deducir su inclinación. Lo que se debe concluir es que el PSOE ha perdido porque no ha convencido a una franja de sus electores más a la izquierda, ni a otros más centristas, ni a unos terceros mediopensionistas. Ha seducido menos y ha perdido encanto en todas direcciones. Desde el PP a IU y desde CiU a UPyD. Pero ello no puede implicar hacerse conservador, marxista, nacionalista español o nacionalista catalán, sino elaborar un discurso coherente que convenza y seduzca.

Veamos Catalunya. La provincia de Barcelona, la más de izquierdas. Panorama similar. El PSC pierde la friolera de 583.000 votos. Y 81.242 van a ICV, encabezada por Joan Coscubiela, muy buen candidato para la izquierda pues fue líder de CCOO. Pero casi los mismos votos (76.489) van a la lista del PPC y el doble (161.000) a la del democristiano Duran Lleida. Tampoco se trata de girar al vaticanismo. Porque hay 264.000 votos (el 45% de la pérdida) que se han evaporado en diversas direcciones: abstención, voto en blanco, Plataforma per Catalunya, escaños en blanco, animalistas, piratas, anticapitalistas y otros.

La conclusión es la misma. El PSOE y el PSC han perdido no por gobernar a la derecha, sino porque no han convencido. Porque no han explicado bien la política de ajuste de mayo del 2010 y no la han defendido con valor. ¿Cómo puede ser que una política inevitable (ahora Rajoy la seguirá), pero poco popular, se adopte sin que Zapatero se moleste en ir –ni una vez– a TVE a explicarla y a defenderla con uñas y dientes? Y si Zapatero no la supo defender, cómo iba a hacerlo Rubalcaba, que se limitó a avalarla, pero lanzó el mensaje, implícito, de que no le gustaba. ¿Cómo puede ser que al presentar el programa económico esté Carlos Solchaga, pero falte Elena Salgado? Si la política económica no era correcta, Salgado debía haber sido destituida. Y si era la acertada, por inevitable, no puede montarse una campaña ocultándola. La falta de convicción genera rechazo. No es un problema de comunicación (que también), es ignorar el título de aquel libro de un socialista catalán, Rafael Campalans (que colaboró con Prat de la Riba en la Mancomunitat): Política vol dir pedagogia.

Educar. Explicar. Debatir. Convencer. Claro que el márketing ayuda, pero creer que explicar políticas es menos rentable que exhibir el cheque bebé (que luego se anula) o que el reportaje de Vogue sobre el vestuario de María Teresa Fernández de la Vega y las flamantes ministras del 2004, es una falta de sentido común.

Un Gobierno y un partido deben tener la coherencia y la seriedad de defender a fondo las políticas realizadas. Y cuanto más atacadas hayan sido, más. En caso contrario, pierden credibilidad y su apoyo se agrieta. Ahí está lo sucedido en Catalunya. Artur Mas y Duran Lleida han defendido sus recortes (cierto que han retrasado algunos y han callado lo del impuesto de sucesiones) y han ganado seis diputados y muchos votos.

Ya oigo la reconvención. Una cosa es el voto de la clase media, con sanidad privada y escuela concertada, y otro el de la clase trabajadora que sufre los recortes. Vale, pero Catalunya es muy pequeña y los 235.000 votos que han engordado a CiU vienen, en su gran mayoría, de antiguos electores socialistas.

La socialdemocracia no es un dogma inamovible. Fue el fruto del pacto variable de los partidos socialistas con la realidad. Y esos partidos dejarán de contar si renuncian a entender la nueva (a veces áspera) realidad del segundo decenio del siglo XXI.

No nos vencerán las dificultades...

2011-11-22T21:14:00.000+01:00

Decía Willy Brandt que “No nos vencerán las dificultades sino nuestra resignación”. Una frase apropiada para después de las elecciones del domingo, donde la moral de muchos socialistas ha caído por los suelos, después de ver una España teñida de azul.

Pero somos muchos los que no nos resignaremos y seguiremos luchando por aquello en lo que creemos, por los valores que un día nos impulsó a militar o simpatizar con un partido centenario, protagonista de la historia moderna de nuestro país y sobre todo en la etapa democrática.

En más de cien años de historia, nuestro partido ha sabido sobreponerse a las dificultades, algunas más complicadas que las actuales, y sin duda, lo hará, porque nuestro país necesita un partido de izquierdas fuerte, que sea capaz de hacer frente a esta derecha que sin hacer nada ha obtenido más poder del que jamás otro partido haya gozado en democracia. De hecho, ha cosechado pocos votos más que en 2008, pero ha sabido jugar la baza del desgaste del adversario por la situación económica y ha esperado a que la fruta madura cayera del árbol. Estas elecciones las ha perdido el Partido Socialista, no las ha ganado el Partido Popular.

Y esto merece una profunda reflexión. Es evidente de que los ciudadanos, hace tiempo decidieron que el Partido Socialista pagara la factura de la grave crisis. Y con las elecciones del domingo se cierra el ciclo, en el cual, se le ha desposeído prácticamente de todo el poder que tenía. La evidencia de que esta crisis no afecta sólo a España no ha sido suficiente para que la ciudadanía castigue a quien considera responsable de la situación, a pesar de que otros países han sido intervenidos o suplantados sus gobiernos por tecnócratas. España ha salvado los muebles con dignidad, haciendo ajustes difíciles pero salvaguardando el estado del bienestar. Una política seria y responsable, reconocida por el resto de países, y que en España no tardará en reconocerse.

El Partido Socialista ha de cambiar de estrategia, de líderes y renovar las ideas, conectando con los problemas de los ciudadanos, que lo están demandando para volver a otorgar su confianza. Y es por ello que el domingo, estas personas, o no fueron a votar o votaron a otras opciones, pero no al PP. Hemos de volver a atraer a todos estos votantes, con mensajes claros, sin ambigüedades, recuperando valores que son muy nuestros, como la solidaridad y la justicia social, y explicar la realidad tal y como es, que avanza más deprisa de lo que a veces podemos asimilar, tratando a los ciudadanos como personas maduras, con capacidad de entender los problemas, para después solicitar su ayuda, con objetivos claros.

Seguramente es esto lo que los ciudadanos han valorado de CiU, que a pesar de iniciar una política de recortes en algunos servicios básicos, han obtenido unos excelentes resultados, seguramente porque los ciudadanos han visto decisión y horizonte en las propuestas, aunque no gusten. No se sienten engañados. En estos momentos no valen las medias tintas, el ciudadano demanda claridad y que sus gobernantes tomen decisiones y sean responsables.

Otros, en cambio, con el afán de defenestrar a los socialistas del poder, votando otras opciones, aún sin querer, han puesto en manos de un solo partido tanto poder que espero que no se tengan que arrepentir en el futuro.

Por eso, ahora más si cabe, me siento orgulloso de defender mis ideas. Aquellas que me impulsan a luchar, por ejemplo, contra todos aquellos que pretendan, algún día, que un niño no tenga en este país las mismas oportunidades de desarrollar su inteligencia por el hecho de haber nacido en una familia humilde. Siempre me tendrá enfrente.

Tenemos la oportunidad de debatir todo esto y muchas cosas más en el congreso que celebraremos dentro de tres semanas. No podemos defraudar a tantas personas que tienen puestas sus esperanzas en nosotros.

Quiero expresar también mi emoción y el estímulo que me produce que, ante una situación tan adversa, más personas que nunca decidieran colaborar con el PSC en las elecciones del domingo, haciendo de apoderados del partido. Una reacción que demuestra la grandeza de estas personas que acuden a ayudar cuando más se necesita. Tenemos mucho que aprender de los gestos simples.

Y por último, infinitas gracias a todos los vecinos y vecinas de Ripollet que una vez más han confiado en nosotros. Hemos sido la fuerza más votada con diferencia. Hemos ganado en 40 de las 41 mesas electorales. Por todos ellos y por tantas personas que no pierden la esperanza y esperan de nosotros argumentos para volver a votarnos, merece la pena seguir luchando.

No és el mateix Rubalcaba que Rajoy

2011-11-14T18:36:00.001+01:00

Cuando la transparencia se convierte en manipulación

2011-11-05T20:49:00.001+01:00

Apelando a un ejercicio de transparencia, el grupo político del Colectivo Obrero Popular (COP), grupo de oposición en el Ayuntamiento de Ripollet, ha insertado dos hojas de publicidad en la Revista de Ripollet de esta semana, que contienen una relación con las asignaciones del alcalde y del resto de concejales del Ayuntamiento, y también algunos comentarios que pretenden ser aclaratorios.

Un ejercicio de transparencia que tiene poco mérito, puesto que los datos a los que hacen referencia son públicos, aprobados en el Pleno municipal, y que ya fueron publicados hace algo más de cuatro meses por la propia Revista de Ripollet.

Flaco favor hacemos a la transparencia, a la democracia, y de paso, a la credibilidad en la política y los políticos, cuando apelando a la transparencia generamos confusión y trasladamos datos erróneos o manipulados. El hecho de tener que contradecir los datos publicados es perverso, porque el ciudadano lo percibe con cierta confusión. Y es esta confusión la que beneficia al COP, sobre todo si se habla de temas tan sensibles para la ciudadanía en unos momentos tan delicados como los actuales.

La manipulación de las cifras que aporta el COP consiste en utilizar diferentes baremos entre unos datos y otros, incluir las aportaciones empresariales al salario bruto, utilizando la famosa letra pequeña para hacer aclaraciones. Estos datos quedan en evidencia simplemente contrastándolos con los datos que la misma Revista de Ripollet publicó el 1 de julio de 2011 en su número 692.

http://www.revistaderipollet.cat/hemeroteca/rev%20692%201%20de%20juliol%20de%202011/2.pdf

Creo que no hay que añadir nada más. La transparencia fue ejercida en su momento por el gobierno municipal y trasladada a los ciudadanos a través de este medio de comunicación local. Recomiendo leer los comentarios periodísticos sobre la comparación de las asignaciones de Ripollet con otros municipios.

Mención aparte merecen otras afirmaciones. Dicen los del COP que “el alcalde tiene una persona de confianza contratada por el Ayuntamiento”. Lo que no dicen los del COP es que la persona que ejerce de secretaria de alcaldía es funcionaria del Patronat Municipal de Cultura. Por lo tanto, el Ayuntamiento de Ripollet no tiene cargos de confianza contratados. También en este aspecto se pueden hacer comparaciones con cualquier otro municipio.

Y también, en un alarde de pretendida honradez, se dice en el panfleto que los concejales del COP no perciben la cantidad asignada por el Ayuntamiento porque la destinan a campañas y el mantenimiento de la sede. Como si a los demás partidos nos pagaran los gastos de las campañas y el mantenimiento de las sedes. Pero los del COP no han sido transparentes del todo, porque se les ha olvidado decirles a los ciudadanos que su grupo tiene una asignación mensual del Ayuntamiento de 798 euros. Una cantidad que cobran todos los grupos municipales en función de una cantidad fija igual para todos y otra variable en función del número de concejales de cada grupo (también está explicado en el artículo de la Revista de Ripollet). Si los del COP utilizan las asignaciones de los concejales para hacer campañas y mantener su sede ¿para qué utilizan la asignación de Grupo, si está pensada justamente para eso?

También se les ha olvidado decir en su panfleto que este mandato recién estrenado, habiéndose incorporado el grupo de ICV al Pleno, los gastos destinados a salarios, asistencias y asignaciones es menor que los últimos cuatro años, debido a una rebaja del 8% en el salario del alcalde, un 6% en los tenientes de alcalde, un 33% en las asistencias a los Plenos, entre otros. Esto significa que la propuesta que propuso y aprobó el equipo de gobierno municipal es austera y acorde con los tiempos que vivimos. Estos datos también forman parte de la transparencia y es importante que los conozcan nuestros vecinos.

Es curioso que esta información, así como la valoración del pacto de gobierno (PSC-CiU) llegue con cinco meses de retraso. O bien los del COP trabajan a cámara lenta o son unos oportunistas manipulando datos públicos en plena campaña electoral.

No deja de ser una forma marrullera de hacer política.

Per què aquesta crisi és tan llarga

2011-10-20T17:56:00.000+02:00

Una altra bona reflexió sobre la maleïda crisi. Sembla que tot això sigui el peix que es mossega la cua, i que avui per avui, no hi ha cap economista ni especialista que sigui capaç de preveure la fi de la crisi i sobretot com sortir-ne. Reflexions com les que aporta Anton Costas al seu article publicat avui a El Periodico aporten una mica de llum a la qüestió, però em fa l'efecte que el camí tant conservador que ha agafat aquesta economia global, no va en la línia que marca el catedràtic de l'UB.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/per-que-aquesta-crisi-tan-llarga-1189147

Discurso de Daniel Cohn-Bendit sobre la ayuda económica a Grecia.

2011-10-08T12:09:00.001+02:00

Mi amigo Alberto me ha enviado este link. Son sólo seis minutos y medio. Es difícil decir tanto en tan poco tiempo. A más de uno se le tendría que caer la cara de vergüenza.

http://www.youtube.com/watch?v=nqno8H-mjeY&feature=youtube_gdata_player

Reduir, reformar, recordar

2011-10-05T19:29:00.000+02:00

Aquest és el títol de l’article que publicava ahir Francisco Longo a El Periódico.

No està gens malament que hi hagi persones, en aquest cas una de reconegut prestigi, que posi una mica de llum a algunes coses de les que estan passant. Si veritablement volem aprofitar aquesta maleïda crisi per avançar, i per no repetir errors, hem de començar per tenir consciència de la realitat, encara que aquesta sigui dura.

Us deixo l’enllaç:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/reduir-reformar-recordar-1169822

Ha mort Ernest Boquet, fill predilecte de Ripollet

2011-10-03T22:48:00.001+02:00

La mort d'Ernest Boquet ha estat una gran pèrdua. L’església de Sant Esteve de Ripollet, va acollir ahir diumenge, plena de gom a gom, l'últim adéu al nostre fill predilecte.

Justament ara fa un any què el Ple de l'Ajuntament li va distingir amb aquest guardó.

L'Ernest, una personalitat en el mon de la biomedicina, internacionalment conegut i reconegut ha estat sempre vinculat al seu poble, Ripollet, i sempre ha estat orgullós de ser-ho allà on ha anat. Vinculat també des de petit al bàsquet local, ha estat un gran impulsor d'aquest esport al poble.

Darrerament, degut a una infermetat degenerativa, no ha pogut exercir la seva feina, però la seva vitalitat innata li ha permès dedicar-se a escriure, entre d'altres coses, conjuntament amb Modest Serra el llibre del 75 aniversari del Club de Bàsquet Ripollet. Però sobretot, ha dedicat temps a la seva estimada família, especialment a les seves netes.

He tingut la sort de poder xerrar en més d'una ocasió amb l'Ernest i en tot moment he tingut la sensació de estar davant d'una persona intel·ligent i d'una gran persona.

Des d’aquí, vull expressar el meu condol a tota la família.

Bicicletada contra el canvi climàtic a Ripollet

2011-09-27T19:28:00.000+02:00

Diumenge passat, més de 100 persones varem participar a la bicicletada popular contra el canvi climàtic. Una activitat organitzada per la Regidoria de Medi Ambient i el Patronat Municipal d’Esports, dins del marc de les Festes de la Tardor del barri de Can Tiana-Pont Vell.

Aquesta activitat que es repeteix des de fa anys, forma part del programa d’activitats de la setmana de la mobilitat, que tracta de conscienciar la gent perquè en els trajectes curts, es desplaci a peu o en bicicleta.

Rubalcaba transmet confiança

2011-09-19T22:58:00.003+02:00

Aquest cap de setmana he pogut escoltar i també xerrar amb el candidat del PSOE a les properes eleccions generals del 20 de novembre Alfredo Pérez Rubalcaba.

De la intervenció que va fer ahir en el marc de la Festa de la Rosa del PSC tinc poca cosa a comentar perquè els mitjans de comunicació ja s’han fet prou ressò de l’acte. Una intervenció compromesa amb Catalunya i la nostra llengua. Rubalcaba convenç perquè té les idees mols clares i a més, sap transmetre el seu missatge. Parla clar i no diu tonteries. Va ser contundent amb el PP i el seu candidat Mariano Rajoy al recordar que ha estat el PP qui va portar l’Estatut al Tribunal Constitucional i qui recollia signatures per tota Espanya en contra del català. Una greu irresponsabilitat que no pot quedar impune, com si això no fos amb ells.

Aquest matí he tingut l’oportunitat de compartir una estona amb ell i altres companys i companyes de la comarca. Si és indubtable que és un gran comunicador de masses, en les distàncies curtes és genial, fresc, intel·ligent i atent. Transmet confiança. I això és molt important, perquè té un camí difícil a recórrer aquests dos mesos. Ell és conscient de les dificultats que tenim per endavant, però les afronta amb optimisme i molta tranquil·litat. Estic segur i convençut que amb aquest candidat, el resultat de les eleccions de novembre no seran com molts s’imaginen.

Avui fins i tot feia broma amb el seu Madrid de l’alma, que ahir va perdre al camp del Llevant per 1 a 0. Un dia després que el seu etern rival guanyés a l’Osasuna per 8-0.

És que no es pot tenir tot.

Una nova política fiscal per a l'esquerra

2011-09-13T16:22:00.000+02:00

Ara que s’està debatent l’oportunitat o no de recuperar l’impost sobre el patrimoni, aquest article de l’economista Julio Jiménez, publicat ahir a El Periódico, ens dóna una mica de llum sobre quines hauríem de ser les noves polítiques fiscals que hauria d’aplicar l’esquerra. Molt interessant.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/una-nueva-politica-fiscal-para-izquierda-1147281

Reflexions entorn el sou i el patrimoni dels polítics

2011-09-11T14:17:00.001+02:00

Aquest tema sempre és recurrent. És motiu de comentaris a la cua del forn, a la feina, o amb qualsevol reunió familiar o d’amics. És la repetició de frases fetes i de tòpics: polítics lladres, que s’omplen les butxaques a costa dels nostres impostos, que només pensen en ells, que son tots iguals, etc...

Fins aquí, ja ho sabem. A més, els mitjans de comunicació i sobretot alguns tertulians, curiosament normalment de dretes, ajuden a difondre aquests missatges i tòpics. Com si la resta dels mortals ens dediquéssim a esventar que els periodistes són tots uns mercenaris que es venen al millor postor, o que els taxistes son tots uns estafadors.

Val a dir, que tots aquells que decideixen dedicar-se a la política, sigui local o parlamentària, han de tenir clar que temes com els seus sous o el seu patrimoni, ha de ser públic. És bo que sigui així, com a símptoma de normalitat democràtica, de transparència i de tranquil·litat pel propi polític. El que no te res a amagar no ha de tenir cap problema en ensenyar els seus comptes o que l’aturi la policia per demanar-li la documentació. Segurament, això ens hauria estalviat alguns casos de corrupció passats, quan tot valia.

El que passa, és que això de política genera contradiccions. Una vegada li vaig sentir dir a Felipe González que la política es allò que tothom es pensa que és un xollo, però que cap pare vol que es dediquin els seus fills. Crec que queda tot resumit.

Aquests darrers dies es parla molt d’aquests temes, perquè els diputats del Congrés han fet públic els seus patrimonis i sembla ser que alguns han quedat espantats. Al marge d’algunes excepcions que criden l’atenció, tampoc hi ha grans coses a ressaltar. Avui, qualsevol que tingui un pis o una cas en propietat te un patrimoni de 300.000 euros o més. Sense comptar moltes persones que tenen patrimoni d’herències familiars. Crec que el problema no està en el patrimoni sinó en com s’ha fet aquest patrimoni. Un pot tenir un patrimoni de 100.000 euros però els pot haver aconseguit robant o delinquint.

També s’anuncia que l’any que ve, també els diputats al Parlament hauran de fer públic el seu patrimoni. Amb tota aquesta informació, sembla que fins ara, la qüestió era opaca i poc transparent, i és a partir d’ara quan tots ens quedarem tranquils.

Al respecte he de dir, que des de que soc regidor i alcalde sempre he fet, igual que tots els meus companys i companyes de consistori, la declaració de bens al començar cada mandat. Per tant, a la política local ja es fa des de fa molts anys, per llei. Es pot veure a cada Ajuntament quin era el patrimoni a l’entrar i al sortir. Això son faves contades.

Si ara s’ha de fer públic, cap problema. Res a amagar. I no estaria malament publicar l’històric, és a dir, la trajectòria des de la incorporació, perquè no tothom arriba a la política amb els mateix patrimoni.

Deixo dos enllaços d’articles publicats a El Periódico que parlen sobre aquest tema. Un, del periodista Joan Barril i l’altre del subdirector adjunt Juancho Dumall.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/hay-alguien-que-quiera-ser-politico-1144324

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/son-ricos-los-politicos-1146628

Algo se está moviendo en el capitalismo salvaje

2011-09-05T13:22:00.000+02:00

Desde hace unas semanas, diferentes representantes del mundo empresarial-capitalista, todos multimillonarios, de distintos países, están pidiendo cambios a los diferentes gobiernos en las políticas fiscales.

Esto no sería chocante, si no fuera porque lo que están pidiendo es que se suban los porcentajes impositivos que gravan los grandes capitales. Y esta situación, no es la primera vez que pasa. Resulta que el capitalismo inteligente, cuando es consciente de que la cuerda se ha estirado más de la cuenta, y se corre el riesgo de que todo el sistema se desmonte, entonces, recurren a estas propuestas, que dejan en evidencia a los representantes políticos y trasladan al conjunto de la ciudadanía un análisis, que a priori parece lúcido.

Al margen de que lógicamente, estas propuestas, que se están extendiendo por varios países europeos (curiosamente, no a España) van encaminadas a preservar sus intereses, no deja de sorprender, e incluso, es un toque de atención que es necesario reflexionar.

Últimamente se han escrito varios artículos al respecto. El pasado viernes, el economista Jordi Alberich escribía en El Periódico un artículo relacionado con este tema, titulado “Solidaridad e inteligencia”.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/solidaridad-inteligencia-1137769

La Constitució i el futur de l'euro

2011-09-02T11:12:00.001+02:00

De nou, enllaço un article que publicava ahir a El Periódico el catedràtic d’economia aplicada de l’UAB Josep Oliver.

És una bona reflexió sobre el que està passant i sobre el que ens ve a sobre. En política, no hi ha res pitjor que no prendre decisions per por a equivocar-se.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/constitucion-futuro-del-euro-1136554

Una gran Festa Major

2011-08-30T10:55:00.003+02:00

Aquesta matinada, amb el ball de confetti ha finalitzat la Festa Major de Ripollet 2011. Una gran festa, ben organitzada, popular i participativa.

Des de fa uns anys la nostra festa gran, amb la incorporació de la comissió de Festa Major, integrada per veïns i veïnes de diferents edats, representants d’entitats culturals, esportives, juvenils, etc., ha experimentat una evolució positiva sense perdre la seva essència, basada en la tradició d’una festa arrelada al poble.

D’aquesta manera, s’han incorporat nous espais i noves activitats i sobretot la participació de les entitats en la organització d’activitats, el que li ha donat un caràcter més popular. El resultat és que hem aconseguit una festa magnífica, on qualsevol veí pot gaudir-la i pot trobar alguna activitat del seu gust. Una festa accessible i gratuïta on tenir o no diners no és cap impediment per gaudir dels diferents espectacles. Aquest aspecte, sempre és ben valorat pels veïns, però potser en aquests moments, on moltes famílies ho estan passant malament, encara es valora més.

Tot un èxit. Felicitats a tots els que ho han fet possible.

Treballem per reactivar l’activitat econòmica

2011-07-05T11:19:00.004+02:00

Ahir vaig participar a la inauguració de l’ampliació de l’empresa Lid’l ubicada entre Ripollet i Montcada i Reixac, juntament amb el President de la Generalitat Artur Mas, l’alcaldessa de Montcada Maria Elena Pérez i el Director General de Lid’l Michael Aranda.

Aquesta important empresa (entre les 15 més importants de Catalunya) fa uns anys va decidir establir la seu central de tota Espanya en uns terrenys a cavall entre Montcada i Ripollet. L’entesa entre les dos administracions locals i l’empresa va afavorir la seva instalació.

Ara, en uns moments de recessió econòmica, aquesta empresa fa un pas important, ampliant les instal·lacions en més de 8.000 metres quadrats i generant al voltant de 300 llocs de treball directes. Cal felicitar aquesta estratègia, en uns moments en els quals, ens estem acostumant massa a les notícies d’empreses amb problemes, reestructuracions o tancaments, que provoquen angoixa i preocupació en moltes famílies per les pèrdues de llocs de treball.

A més, a través d’aquesta empresa, molts proveïdors catalans poden col·locar els seus productes a l’estranger, afavorint la exportació, que com sabem, és un dels elements claus per sortir de la crisi.

Des de el govern municipal tenim el repte i la prioritat de treballar per afavorir l’activitat econòmica i la generació de llocs de treball. En aquest sentit, l’acte d’ahir és una gran notícia, com també ho és l’acord de la Junta de Govern Local de fa una setmana, on varem aprovar la construcció de 22 naus industrials al nou polígon de El Martinet. Són notícies que generen confiança en la ciutadania, un altre element essencial per restablir l’activitat econòmica i el consum.

Un artículo para la reflexión

2011-06-23T11:16:00.002+02:00

Es Periódico publica hoy un artículo del catedrático Josep Oliver que creo que merece la pena leer y reflexionar sobre su contenido. Artículos como éste suben el nivel de la discusión sobre algunas cuestiones que plantea el movimiento 15-M, dando un toque de rigurosidad a los argumentos.

Indignados del sur y del norte

La cuestión neurálgica es si sobrevivirán el euro y el sueño europeo a tanta indignación

Los manifestantes del pasado domingo, nuestros indignados, dejaron meridianamente clara su oposición a la situación actual. Como buena parte de la ciudadanía, simpatizo con algunas de esas posiciones, aunque, en general, pecan de simplistas. Y hoy el peor favor que nos podemos hacer es simplificar el debate. Porque, simplificando en exceso, rápidamente se traspasa la línea que separa la crítica fundada, y las propuestas razonables, de la fácil demagogia y los sueños infantiles. Déjeme el lector destacar cuatro mitos (o mentiras) de entre los que han aparecido.

Primer mito: la crisis viene del exterior, generada por la codicia de los mercados financieros. Lamento informarle de que eso no es más que, parcialmente, cierto. Y, ya sabe, medias verdades equivalen a mentiras. Porque no todo el planeta está sufriendo las consecuencias de la codicia de Wall Street y el dominio de la tesis de la economía más ortodoxa, sin ningún fundamento científico, de que la mejor regulación de los mercados es la que no existe. Ciertamente, aumentos del crédito del 30% en Brasil, China, Turquía o Rusia no se dan en fases de recesión. O, más cerca de aquí, el paro se sitúa en valores muy aceptables: las tasas de desempleo de Holanda, Austria, Alemania y los países nórdicos, o incluso de Francia, oscilan entre el 7% y el 3%. Mientras los ritmos de crecimiento de Alemania superan el 6% anualizado, en Francia son más del 4%, y Holanda, Dinamarca, Finlandia o Suecia muestran también avances del PIB muy elevados. En casa, en cambio, práctico estancamiento, en paralelo al de Gran Bretaña, Irlanda o EEUU, es decir, en línea con aquellos que siguieron un modelo de expansión financiera basado en un insólito crecimiento del crédito, y que encontró en la construcción un natural destino. Por tanto, formamos parte de un reducido grupo de países que usaron la amplia liquidez y los bajos tipos de interés como combustible de la expansión, provocando con ello un aumento de la deuda de familias y empresas a niveles que hoy son de difícil retorno. Una buena parte de esta crisis, nos guste o no, es nuestra.

Segundo mito: tenemos que plegarnos a los mercados. Esta afirmación obvia la respuesta a una pregunta más relevante: ¿qué margen de maniobra tenemos? Las familias deben a las instituciones financieras un billón de euros; las empresas inmobiliarias, cerca de 400.000 millones, y el resto de empresas, otros 600.000. Ahí habría que sumar otro tipo de deuda distinta del crédito bancario. De esta forma, la deuda del sector privado no financiero ha pasado del 150% al 300% del PIB entre el 2000 y el 2010. Añada usted aquí el 60% del PIB (unos 650.000 millones más) en forma de deuda pública. Y una parte no menor de la misma se ha contraído en el exterior: lo que debe España (descontado lo que tenemos fuera) se acerca al billón de euros. ¿De dónde viene? Pues de invertir un 30% del PIB y ahorrar solo el 20%, como hacíamos antes de la crisis. Y ¿quién nos prestaba? Pues las frauen alemanas o los fondos de pensiones europeos, asiáticos o americanos o vaya usted a saber qué maléficos mercados, con el dinero de gente que, como usted o como yo, había ahorrado previamente. Y que, como todo hijo de vecino y buen padre de familia, esperan recuperar su inversión. ¿O no lo esperaría usted?

Tercer mito: dado que no tenemos que cargar con la crisis, ya que no la hemos generado, es indiferente quién lidere su salida. Lo contrario es lo cierto: dado que el ajuste es inevitable, es de justicia un reparto equitativo. Es decir, que los que más tienen, más contribuyan. Y aquí, enzarzados en otros debates, este reparto se dibuja de forma contradictoria. Se ha elevado el IRPF

hasta el 46% y, en el caso catalán, al 48%, medidas que van en la buena dirección. Pero, al mismo tiempo, se liquida el impuesto sobre el patrimonio y, en Catalunya, los impuestos de sucesiones y donaciones que solo benefician a los contribuyentes de rentas más altas.

Cuarto mito: la Unión Europea debería ayudarnos sin imponer condiciones. Lamento informar de que las ayudas a Grecia, Irlanda y Portugal no proceden del cielo. Y alguien, y más concretamente el contribuyente alemán o centroeuropeo, es el que afloja el bolsillo. Además, pagan aquellos que soportan una presión fiscal en sus países más elevada que en los nuestros. ¿No estarían ustedes también indignados si, con sus impuestos, se ayudara a países que han vivido por encima de sus posibilidades y que ahora no pueden, o no quieren, hacer frente a sus obligaciones? ¿Y qué, encima, tributan menos que usted?

En los países del sur se extiende un movimiento de indignados bajo la bandera de no con mi consentimiento. En el norte y centro de Europa, otra ola de indignación avanza también con fuerza al grito de no con mis impuestos. Cuidado. No vaya a ser que ambas fuerzas acaben destruyendo el sueño, ese sí importante, europeo. Porque esta es, hoy y ahora, la cuestión neurálgica: ¿sobrevivirá el euro a tanta indignación?

Josep Oliver Alonso Catedrático de Economía Aplicada (UAB)

Declaració institucional de rebuig a la violència

2011-06-16T13:22:00.005+02:00

Declaració conjunta del president de la Generalitat, de la presidenta i la Mesa del Parlament, i dels presidents i portaveus dels grups parlamentaris, per la qual es rebutja l'intent d'aturar l'activitat del Parlament de Catalunya

Llegida en el Ple del Parlament el dia 15 de juny de 2011

El Parlament de Catalunya, la institució que representa el poble català, és l'expressió de la voluntat popular manifestada a les urnes i està al servei de les llibertats i dels valors democràtics i de convivència en un estat de dret.

Per això, rebutgem rotundament les agressions i les coaccions que han sofert els representants del poble català, els treballadors de la institució i els representants dels mitjans de comunicació, i també rebutgem l'intent d'aturar el Parlament, amb el benentès que, fidels a la democràcia, entenem que no pot acceptar-se de cap de les maneres que res ni ningú pugui aturar el treball d'un parlament democràtic com el nostre i les sessions que hi estiguin convocades.

Volem agrair la feina de totes aquelles persones que amb el seu esforç i professionalitat han fet possible el desenvolupament del Ple, treballadors, mitjans de comunicació social i especialment l'esforç de les forces i cossos de seguretat per tal de garantir la integritat de les persones que havien d'accedir al Palau del Parlament.

I, finalment, la democràcia garanteix que es puguin defensar plantejaments ciutadans d'acord i de discrepància política dins i fora del Parlament, però mai des de la coerció i la violència.

Palau del Parlament, 15 de juny de 2011

Tot el que va passar ahir a la porta del Parlament de Catalunya va ser el mateix que va passar dissabte a molts Ajuntaments en el Ple de constitució, inclòs el de Ripollet, encara que no va tenir el ressò mediàtic d’ahir. La mateixa violència verbal, insults, amenaces, persecucions als regidors i regidores i a les seves famílies. En fi, tot un espectacle. A Ripollet, a més, amb un agravant: el moviment està manipulat pel grup polític del COP, amb representació municipal. Aquest fet, va quedar ben clar al llarg de Ple, on el portaveu del COP anava donant consignes als manifestants de fora. A Ripollet ha tornat, després d’una anys, la estratègia de la kale borroka. Els del COP, que han perdut un regidor a les darreres eleccions, deuen pensar que tornant a la línia de la crispació tenen més a guanyar. En aquest ambient, es mouen com a peix a l’aigua.

Una pregunta: Perquè el moviment 15-M no es va organitzar a Ripollet fins el dia 24 de maig i no abans com a la majoria de pobles?. És evident, perquè els seus membres estaven ocupats en la campanya electoral.

Llàstima d’unes quantes persones que amb la il.lusió de canviar les coses s’apropen a aquestes reunions i son manipulats, alguns, sense adonar-se. No trigaran temps en percebre que al costat d’aquesta gent només trobaran sectarisme, violència i actituds poc democràtiques, tot el contrari del que persegueixen.

Espero que totes aquestes persones, que lluiten pacíficament perquè volen canviar la nostra societat, es desmarquin i condemnin aquests fets violents. Espero també que es comencin a dirigir les mirades al sector econòmic i financer, que és el veritable responsable de la situació que estem patint i s’estan sortint de rosetes. Tot el que està passant, inclòs els esdeveniments d’ahir al Parlament, els hi deu fer gràcia, i ho veuen des de la llunyania. Quina injustícia! Lluitem per aconseguir un poder polític que estigui per sobre de l’econòmic, proposant normes i lleis que vagin en aquest sentit, i començant la casa pels fonaments. Després, vindran les modificacions de les lleis electorals, de la constitució o el que calgui. Si no és així, només s’aconseguirà generar més frustració.

Les concentracions, en lloc de fer-les per evitar la celebració de sessions en el Parlament o els Ajuntaments, adrecem-les a les portes de les grans entitats financeres i segurament, comptarem amb més simpaties i suport de la societat, polític i mediàtic, no solament nacional, també internacional. Però els moviments assemblearis, que sobre el paper són idíl·lics, en realitat estan evitant canalitzar les veritables reivindicacions, que la societat espectant comença a reclamar ja.

Declaració de Stéphane Hessel, autor de ¡Indignaos!, davant dels aconteixements d'ahir:

http://estaticos.elperiodico.com/resources/pdf/8/1/1308219062418.pdf

Què és Plataforma per Catalunya? Qui és Josep Anglada?

2011-06-10T09:27:00.002+02:00

Per si algú encara te dubtes del que representa Plataforma per Catalunya i el seu líder Josep Anglada, amb aquest vídeo segur que se l’esvairan.

http://www.youtube.com/watch?v=Ju7rHmW0fqA

Darrer Ple del mandat

2011-06-08T11:56:00.001+02:00

Dilluns passat l’Ajuntament de Ripollet va celebrar el darrer Ple del mandat. Un Ple carregat d’emocions, on es van acomiadar set regidors i una regidora, que no continuaran el proper mandat: Pere Calviño i Francisco Jiménez del PP; Jordi Martínez, Jacint Padró i José Luís Muñoz del CpR; Alberto Castro, Antoni Francolí i Rosa Espàrrach del PSC.

Gràcies a tots ells per la seva dedicació i el seu treball per millorar Ripollet. Especialment els regidors i la regidora del PSC que han compartit govern i per tant, hem compartit moments i decisions importants. Espero que els hi vagi be i que guardin un bon record pel seu pas per l’ajuntament.

És cert que els que decidim dedicar part del nostre temps a la política municipal, ho fem sense que ningú ens obligui i sense esperar res a canvi. Però també és veritat que no tothom està disposat a fer-ho, i crec que totes aquestes persones es mereixen un respecte i un agraïment per la seva dedicació.

Al marge de les divergències polítiques, ens uneix a tots el nostre compromís amb Ripollet i la il·lusió d’aconseguir que el nostre poble millori dia a dia.

Ripollet resiste el tsunami electoral

2011-05-23T12:19:00.002+02:00

Los socialistas de Ripollet hemos vivido una victoria agridulce. La victoria del PSC es clara y contundente, pero la situación general nos ha pasado factura.

Somos la primera fuerza política en votos y en porcentaje. Hemos ganado en 34 de las 41 mesas electorales, en todos los barrios, pero hemos perdido dos concejales.

La representación política en Ripollet se incrementa con la irrupción de ICV (no tenía representación y ha obtenido dos concejales). CiU, nuestro socio de gobierno incrementa un concejal (pasa de 3 a 4) i el COP-CpR, en la oposición, pierde un concejal (de 5 a 4). El PP mantiene sus 4 concejales y rompe la tendencia alcista en Catalunya y en el cinturón de Barcelona.

Por otro lado, los partidos de extrema derecha PxC y MSR no han obtenido representación. Una buena noticia.

La abstención ha vuelto a ser alta (52’65%) a pesar de que se ha reducido un 1’2%, siguiendo la tendencia general. En relación a este tema, se oyen muchos comentarios y opiniones, pero pocas propuestas, ni en Ripollet ni en ningún otro sitio.

Aprovecho para agradecer a todos nuestros votantes su renovada confianza en nuestro proyecto, que en momentos difíciles y con casi todo en contra, han permitido una victoria clara del PSC. Dicen que resistir es vencer, y nosotros hemos resistido.

Más información sobre la jornada electoral de Ripollet en:

http://ripollet.cat/asp/showstatic.asp?main=/static/emu11_escrutini.html

La hora de la verdad

2011-05-20T17:12:00.001+02:00

El próximo domingo está cerca. Para mí será un día especial, de nervios y de emociones. Estoy tranquilo porque creo que junto a mi equipo, hemos hecho los deberes durante estos cuatro años. Espero que amanezca un día espléndido y que los vecinos y vecinas de Ripollet recompensen nuestro esfuerzo dando su confianza a nuestro proyecto.

Debat electoral a Ripollet ràdio

2011-05-18T16:57:00.006+02:00

Ahir a la tarda, Ripollet ràdio ens va convocar a set dels vuit candidats a l’alcaldia a un debat (el representant de Plataforma de Catalunya no va assistir-hi), que per primera vegada es transmetia amb imatge per Internet i es va poder seguir per les xarxes socials http://www.ripolletradio.cat

El debat es va dividir en tres parts: valoració dels darrers quatre anys, propostes de futur i conclusions.

Al marge de la opinió que cada candidat va oferir de la seva visió de la política local i la situació de Ripollet, em va sobtar la falta de propostes concretes de futur per part dels candidats dels dos dels grups que actualment tenen representació municipal: Víctor Diéguez del PP i Eduardo Giménez del COP (CpR).

Tant l’un com l’altre van oferir un seguit de frases fetes, inconnexes, que no diuen res, només generalitats. Governar un poble com Ripollet requereix de compromisos concrets, que els veïns els coneguin per poder fer seguiment i demanar comptes, tal com ha fet el PSC amb l’edició d’un programa electoral amb propostes concretes, realistes i d’acord amb les necessitats que ens demanen els nostres veïns, el qual ha estat bustiat a tot el poble. Ni el PP ni el COP van fer cap proposta. Molt pobre.

Tot i així, es van dedicar a criticar estils de govern i carregant les tintes amb els polítics. Què son ells?

Estic segur que aquesta actitud és perquè se senten per sobre de tot i de tothom. Quan li vaig dir al representant del Col·lectiu Obrer Popular (COP) que la seva paraula estava en entredit, perquè fa uns anys, quan era un líder veïnal, va dir que mai utilitzaria les mobilitzacions de l’Ecoparc per fer política, i ara es presenta com a cap de llista d’un partit polític, no va saber què respondre. Ja ha aconseguit el que volia, ha trigat 8 anys, però ho ha aconseguit. Al menys que no doni lliçons a ningú, i menys amb un discurs, quasi insultant i agressiu.

El cas del representant del PP encara es pitjor. En la seva pugna amb els partits neofascistes Plataforma per Catalunya (PxC) i Moviment Socials Republicà (MSR) per disputar-se els vots, han plantejat un discurs racista: PRIMER ELS DE CASA. Quan li vaig preguntar quim eren els de casa, va respondre: ELS DE CASA SON ELS ATURATS!!! i es va quedar tan panxo. És increïble, però cert. Es una irresponsabilitat jugar amb aquestes coses i només espero que el PP pagui algun dia el mal que està fent a la nostra societat amb aquests debats. Ripollet és un model de convivència, un dels nostres bens més preuats, que no és casual, sinó fruit d’una política seriosa feta des de fa molts anys, on des de sempre s’ha treballat per integrar als nouvinguts, des de l’escola a la integració a la nostra xarxa social. No ens mereixem aquests personatges.

Aquests són els mateixos que prediquen el mes per menys. Volen abaixar impostos i taxes i incrementar serveis i ajudes. Però no expliquen com. Quin és el seu model? On s’aplica el model PP per anar a veure’l? A Madrid? La ciutat més endeutada d’Espanya? A València o Murcia? Les comunitats amb més atur d’Espanya? Aquest discurs, amb els temps que corren, ja no cola.

Em va sorprendre també el desconeixent tan important del funcionament de l’administració local per part de la majoria dels candidats (els del PP i COP no tenen excusa perquè son regidors de l’Ajuntament). Queda molt be dir que si ells governessin contractarien per fer les obres a les empreses de Ripollet i a treballadors de Ripollet. Què no saben que existeix una llei de contractes de l’administració pública? És que volen contractar irregular i il·legalment?

Si volem dignificar la política, el primer que hem de fer tots plegats és no enganyar la gent. No tot si val. Podem debatre sobre com ho farem per reactivar l’economia local, per generar ocupació, per atraure empreses, però sense dir bestieses com la de contractar només “els de casa”.

El PSC ofereix un seguit de propostes adaptades a la nostra realitat, a la situació econòmica, ambicioses però realistes, fruit d’un procés participatiu amb entitats locals i amb nombrosos veïns que ens han fet arribar les seves idees i les seves inquietuds http//ripollet.municipals2011.cat. I plantegem portar-les a terme amb l’aval de la feina feta, amb transparència en la gestió dels recursos públics, i amb la serietat d’un grup de persones que estimen Ripollet, preparades, honestes i treballadores.

El proper diumenge els veïns i veïnes de Ripollet decidiran si guanya la serietat o la demagògia.

foto:ripollet.cat

Iniciem la recta final de la campanya

2011-05-15T20:25:00.001+02:00

Resta una setmana per finalitzar la campanya electoral, i aquest matí hem organitzat un acte a la Plaça del Molí per repartir propaganda i contactar amb els nostres veïns i veïnes. Han estat molts els que s’han apropat i han compartit amb nosaltres un matí assoleiat.

També hem fet tallers pels més petits, que han gaudit amb els inflables.

8a trobada de Harley-Custom a Ripollet

2011-05-15T20:16:00.001+02:00

Aquest matí Ripollet s’ha omplert de motos i de color en un dia magnífic, on la 8a trobada de Harley-Custom ha fet de Ripollet la ciutat comarcal motera.

Bon ambient i expectació entre els centenars de visitants que han aprofitat per gaudir d’una exposició de motos Harley. Aquest any, la novetat ha estat la participació de cotxes americans esportius d’època, que encara li ha donat més relleu a la trobada.

L’ànima d’aquesta trobada és el ripolletenc Antoni Bayó, que amb la seva tenacitat ha aconseguit consolidar una festa en el calendari primaveral de Ripollet.

Felicitats també pel grup de Country de Ripollet, que com sempre col·labora per animar la festa.

Manifestació contra les retallades en sanitat i educació

2011-05-15T20:10:00.002+02:00

Milers de persones ens varem manifestar ahir en contra de les retallades anunciades pel govern de la Generalitat en educació i sanitat.

El President Artur Mas ha dit que continuarà amb el seu guió. Jo crec que la manifestació d’ahir servirà perquè s’ho repensi. Tot depèn dels resultats electorals del proper 22 de maig.

L'Ajuntament de Ripollet es solidaritza amb les víctimes i el poble de Lorca

2011-05-12T12:47:00.000+02:00

La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Ripollet ha emès un comunicat com a mostra de dol per les víctimes del terratrèmol i en solidaritat amb el municipi de Lorca.

A més, com a Alcalde, he enviat un escrit a l'alcalde de Lorca, en nom del poble de Ripollet, expresant el nostre condol a tot el poble de Lorca.

Declaració conjunta de la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Ripollet.

Ahir, dia 11 de maig, es va produir un terratrèmol al municipi murcià de Lorca. En aquesta catàstrofe natural han mort 8 persones i han resultat ferides 167.

Per les conseqüències que ha tingut aquest sisme, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Ripollet vol emetre la següent declaració:

1.- Expressar la seva solidaritat al municipi de Lorca i el seu condol per les víctimes del terratrèmol.

Declaració contra les retallades en Salut i Educació

2011-05-11T23:01:00.000+02:00

Aquest matí, els alcaldes i alcaldesses i els candidats i candidates dels municipis que tenim com a referència l'hospital Taulí, hem realitzat una roda de premsa on hem llegit una declaració on exigim al govern de la Generalitat que aturi les retallades en Sanitat i Educació.
Aquesta declaració ha estat entregada al Comité d'empresa de l'hospital i li farem arribar al President de la Generalitat Artur Mas.

DECLARACIÓ A FAVOR D’UNS SERVEIS SANITARIS I EDUCATIUS DE QUALITAT

Els alcaldes i candidats, les alcaldesses i candidates signants d’aquesta Declaració exposem que la sanitat i l’educació són serveis bàsics per a la ciutadania, les bases sobre les quals es sustenta el nostre estat del benestar i la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. En un marc de crisi com l’actual estem d’acord que cal reduir el dèficit públic, però en cap cas posant en perill serveis públics essencials que repercuteixen directament en l’atenció als ciutadans i ciutadanes i en el nostre futur com a societat.

De fet, els Ajuntaments hem ajustat i reduït els nostres pressupostos i ho hem fet sense retallar serveis bàsics per a la ciutadania. Demanem al Govern de la Generalitat que faci el mateix: hi ha línies vermelles que no es poden travessar i la sanitat i l’educació ho són.

Independentment de debats polítics que corresponen a d’altres administracions, la Generalitat ha de retirar aquest pla de retallades i no fer-lo efectiu ni abans ni després del 22 de maig. En tot cas, el que cal replantejar és a on es destinen els recursos econòmics del Govern i en quins àmbits sí que es pot estalviar.

Des del respecte i la lleialtat institucional al Govern, perquè els Ajuntaments també som govern, demanem a la Generalitat que tingui en compte els següents punts:

1. Que deixi sense efecte el pla de retallades que afecten la sanitat. En concret, la demarcació de Sabadell, on la Corporació Sanitària Parc Taulí dona servei a més de 400.000 persones, demanem que es continuï avançant en les inversions que facin que superem el dèficit històric i estructural que supera amb escreix la mitjana de Catalunya. Cal garantir un bon servei i que els professionals puguin fer la feina.

2. Que es retiri qualsevol pla d’ajust o retallada de l’assistència sanitària, tant hospitalària com de proximitat, que vulneri aquest dret bàsic de la ciutadania i que, tan aviat com sigui possible, s’impulsi la construcció de l’Hospital Ernest Lluch a l’àrea de Ripollet - Montcada i Reixac -Cerdanyola del Vallès - Barberà del Vallès que reduirà la pressió assistencial del Taulí.

3. Que no es facin efectives les retallades en l’àmbit educatiu que malmetrien la qualitat de l’ensenyament, especialment pel que fa a l’eliminació de la sisena hora que equiparava l’horari escolar de tots els nens i nenes de Catalunya. També cal que es defineixi clarament el futur pel proper curs de tots els àmbits on hi ha co-responsabilitat entre Ajuntaments i Generalitat: escoles bressol, plans educatius d’entorn, escoles d’adults, beques de menjador... i que es facilitin als Centres Educatius els recursos necessaris per mantenir i millorar els nivells actuals de qualitat educativa

4. Cal que la Generalitat garanteixi que hi haurà els professionals docents suficients per donar un bon servei educatiu i que es facin els centres educatius ja planificats.

5. Que no es desviï l’atenció del manteniment d’aquests serveis en debats polítics que no són el centre del problema. Els Ajuntaments també volem el màxim de recursos econòmics per a Catalunya i, molt especialment, pels ens locals que encara no tenim definit el nostre model de finançament. Ara bé, creiem que és prioritari que els ajustos que ha de fer la Generalitat, es facin en els àmbits on sí és possible retallar i que no afectin de manera directa al centre neuràlgic del nostre estat del benestar.

El CF Ripollet, un equip de Primera...Catalana!

2011-05-09T21:20:00.001+02:00

Felicitats al Club de Fútbol Ripollet per la victòria d’ahir davant el Palafrugell (3-0) que va suposar el liderat de la categoria i l’ascens segur a Primera Catalana.

És el resultat d’una feina ben feta, sense preses, amb planificació i seriositat. S’ha demostrat que els diners no ho son tot, i que amb bon ambient i il·lusió es poden aconseguir grans fites.

Enhorabona a la Junta directiva, al seu president, a cos d’entrenadors i als jugadors.

I a més, la imatge que il·lustra tot això es va donar abans de començar el partit, on el primer equip va fer el paseíllo a l’equip del Benjamin A perquè també ha pujat de categoria. S’haurà encomanat això del Barça?

Foto: "Benjamin A" CF Ripollet

5è certamen dels Jocs Florals a Ripollet

2011-05-09T21:04:00.002+02:00

Dissabte passat, el Teatre-Auditori va acollir la 5a edició dels Jocs Florals a Ripollet. El que va néixer com a una aposta per potenciar la literatura i la poesia en castellà i català a nivell local, ha esdevingut un referent quan s’apropa la primavera. Més de 400 nens i nenes i 40 adults han participat en les diferents modalitats.

Amb molta feina, però amb molta il·lusió, les Associacions de Veïns de Sant Andreu i de Maragall han tornat a demostrar-nos que la unió fa la força, i han recuperat definitivament un Jocs Florals, que fa anys s’havien celebrat i que es van perdre.

Per potenciar aquestes activitats, en les que participen tantes persones, sempre tindran al govern municipal al seu costat per ajudar el que calgui.

fotos: ripollet.cat

Comença la campanya!

2011-05-06T09:04:00.005+02:00

Amb la tradicional enganxada de cartells, ahir a la nit va començar la campanya electoral per a les properes eleccions municipals.

Seran dos setmanes intenses, plenes d’actes i activitats. Des del PSC hem volgut dissenyar una campanya propera a la gent, fent honor al nostre eslògan A PROP TEU.

Ripollet es torna a manifestar per la construcció de l’hospital Ernest Lluch i en contra de les retallades sanitàries.

2011-05-02T13:08:00.002+02:00

Dissabte passat, novament ens varem manifestar pels carrers de Ripollet per demanar la construcció de l’Hospital Ernest Lluch i per mostrar el nostre rebuig a les anunciades retallades en el departament de Salut. La manifestació es va unir a la carretera N-150 amb els veïns de Cerdanyola que també van protagonitzar una altra manifestació.

Davant dels terrenys on s’ha d’ubicar l’hospital es va llegir un manifest i els organitzadors em van demanar el compromís de l’Ajuntament de Ripollet per pressionar la Generalitat en la construcció de l’hospital.

En la meva breu intervenció vaig deixar clar que la meva presència no pretenia cap protagonisme, degut a les dates pre-electorals que ens trobem (no volia que ningú pensés que anava per fer-me la foto). De fet ja vaig assistir a la manifestació del mes de novembre, quan José Montilla era President de la Generalitat. No obstant, vaig aprofitar per reafirmar el compromís de l’ajuntament de Ripollet en la lluita i la pressió perquè les obres de l’hospital comencin ja, i es compleixi el calendari establert entre els quatre Ajuntaments i la conselleria de Salut (aquest primer trimestre s’hauria d’haver posat la primera pedra). Per agilitzar la construcció és important pressionar amb manifestacions, però també als despatxos, que és el que fem els alcaldes.

També vaig recordar que el proper 14 de maig hi ha una manifestació a Barcelona per exigir que no hi hagi retallades en salut i vaig convidar tots els presents a assistir-hi. A Catalunya tenim un sistema de salut reconegut a tot el mon, molt valorat pels ciutadans, que ens ha costat molt d’esforç i temps de construir, i no podem tolerar que d’una tacada es desmantelli.

Últim Ple abans de les eleccions

2011-04-28T10:36:00.001+02:00

Aquesta tarda celebrarem el darrer Ple ordinari abans de les eleccions del 22 de maig. A partir del dia 6 de maig, just d’aquí a una setmana, comença oficialment la campanya electoral, on les diferents forces polítiques (en aquesta ocasió serem 8) oferiran les seves propostes electorals.

Això vol dir que tenim pel davant tres setmanes intenses, on no faltaran els debats entre els candidats, la presencia dels partits al carrer i el contacte amb els nostres veïns i veïnes, que seran els que hauran de decidir les persones que governaran l’ajuntament els propers quatre anys.

El PSC es presenta amb l’aval de la feina feta, dels compromisos complerts, d’un estil de fer política basat en la proximitat, transparent. De treballar pel poble sense fer soroll. A més, presentem noves propostes sorgides des de la participació de la gent, de les entitats, i un equip capaç de portar-les a terme. Un equip de primera divisió.

Treballarem aquests dies per fer arribar totes aquestes propostes als nostres veïns, perquè les puguin valorar i contrastar amb les ofertes de la resta de partits. Creiem que així fomentem la participació i el compromís de la ciutadania amb la seva institució local.

La Plaça Clos de Ripollet, seleccionada als premis Construmat

2011-04-18T13:16:00.003+02:00

La remodelació de la Plaça Clos, promoguda per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha estat seleccionada a nivell estatal, com a finalista als premis Construmat 2011.

El nostre projecte ha competit amb 17 projectes de tota Espanya, tots ells amb un gran nivell, i que destaquen per la innovació, per una atenció especial per la integració paisatgística i el respecte al medi ambient.

Els premis es faran públics el proper 19 de maig a Barcelona, en el marc de la celebració de la fira de Construmat. Pel fet de ser finalista ja ha obtingut un diploma, tot un premi a una obra emblemàtica.

http://premiosconstrumat.com/?cat=31

http://www.ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=15694

El PSC al Sant Jordi a la Rambla

2011-04-18T13:06:00.002+02:00

Un any més, el PSC de Ripollet va estar present ahir a la festa de Sant Jordi a la Rambla. En aquesta ocasió, hem aprofitat per repartir una revista on donem a conèixer la nostra candidatura a les eleccions del proper 22 de maig.

Milers de persones van aprofitar el dia assoleiat per donar un volt, comprar a la fira d’artesania, o simplement saludar als coneguts. Pel nostre estand van passar moltes persones per compartir amb nosaltres una estona i també degustar uns carquinyolis i vi dolç.

Finalment, la Mostra Gastronòmica va ser, com sempre, l’última aturada per a moltes persones que van degustar uns plats de primera, fets pels nostres hostalers locals.

Felicitats per la bona organització a la CRAC i al Gremi d’Hostaleria.

El Centro Aragonés de Ripollet celebra la fiesta de San Jorge

2011-04-18T12:52:00.001+02:00

Este fin de semana, el Centro Aragonés de Ripollet ha celebrado la festividad de San Jorge, su patrón. El sábado al mediodía el centro ofreció un vino de honor a socios y autoridades, y por la tarde, como es tradicional, el Teatro-Auditorio acogió el festival de jotas, en esta ocasión a cargo del Centro Aragonés de Mollet del Vallès.

Es presenta la candidatura del PSC de Ripollet

2011-04-11T14:05:00.003+02:00

Ahir diumenge, un dia esplèndid, ens varem aplegar més de 300 persones al Teatre-Auditori de Ripollet per assistir a l’acte de presentació pública de la candidatura del PSC a les properes eleccions municipals del 22 de maig.

En la línia d’innovació que el PSC està portant a terme aquesta campanya, l’acte va ser diferent, divertit i distés. Un audiovisual va fer un petit repàs del Ripollet actual: carrers i places, espais verds, equipaments culturals, esportius, sanitaris, educatius, etc... a través d’una conversa telefònica entre dos ciutadanes.

Tothom va sortir molt content. Aquesta era la nostra intenció.

Acte de presentació de la candidatura del PSC a Ripollet

2011-04-07T11:31:00.007+02:00

El proper diumenge a les 12’00 h. al Teatre-Auditori de Ripollet, el PSC farà la presentació de la candidatura a les properes eleccions municipals del 22 de maig.

Estàs convidat!

Dia d’encontre dels militants i simpatitzants socialistes a Ripollet

2011-04-03T21:31:00.001+02:00

Més de 250 amics i amigues socialistes ens varem trobar ahir al pati de l’escola Anselm Clavé de Ripollet per compartir paella agafar forces en aquest inici de pre-campanya.

La trobada, en agraïment i reconeixement als companys i companyes que ens ajuden en la campanya a preparar actes, a fer d’interventors i d’altres menesters, va ser tot un èxit.

Bon ambient i bona paella feta per nosaltres.

Ripollet cedeix el testimoni de ciutat gegantera comarcal a La Llagosta

2011-03-27T21:40:00.002+02:00

Aquest matí a La Llagosta, les colles geganteres de la nostra comarca s’han trobat per ser testimonis del canvi de cinta de “publilla” de la geganta de Ripollet a la de La Llagosta, ciutat que ostentarà durant aquest any aquest privilegi.

El dia s’ha aixecat amb pluja, i per això, l’organització ha canviat l’escenari del moment del canvi al Centre Cultural, on els gegants i geganters de Ripollet i La Llagosta han estat els protagonistes. Al final, hi ha hagut la tradicional cercavila amb la participació de totes les colles convidades.

Havaneres solidàries al Teatre-Auditori de Ripollet

2011-03-27T21:24:00.000+02:00

Ahir a la tarda va tenir lloc al Teatre Auditori de Ripollet el concert d’havaneres solidàries, amb la participació dels grups d’havaneres L’Espingari, Morralla i Barca.

L’acte va ser molt emotiu, perquè es va recordar la figura de l’Andreu Navarro, fundador de Fòrum Solidari, l’entitat que va organitzar el concert.

La dona de l’Andreu, la Maria Àngels, va ser la responsable de la organització i també va adreçar unes paraules per recordar tot el que Fòrum Solidari ha fet aquests anys. En concret, en aquesta ocasió els diners recaptats aniran a ajudar als nens ncessitats de Cuba.

El Setrill ens vam encarregar de fer el rom cremat per a tots els assistents.

Digue’ns la teva amb les entitats culturals

2011-03-26T08:19:00.002+01:00

Dijous passat va tenir lloc la 4a edició de la campanya del Digue’ns la teva que porta a terme l’Agrupació local del PSC. En aquesta ocasió van ser les entitats culturals les convocades.

Van assistir 16 entitats representatives del mon cultural de la vila, les quals ens van expressar les seves inquietuds i propostes per millorar els equipaments culturals, la gestió i les relacions entre elles.

En aquests moments de crisi, l’activitat cultural, la majoria portada a terme per les pròpies entitats, és imprescindible per tal de mantenir la cohesió social i afavorir la integració. Així ho entenem, i en aquesta línia farem les nostres propostes programàtiques.

Entitats participants: Grup de teatre La Careta, Alegrias del Sur, CRAC, Dones per la Igualtat, Centre Aragonés, Amics del Ball, Comité d’agermanament de Caniles, Aula d’Extensió Universitària, Peña La Macarena, Ripollet Cultura i Tradició, Corpus Ripollet, Ripollet Country, Ripollet sardanista, Acció fotogràfica, Colla de Gitanes i ALII.

Presentat el mapa de Patrimoni a Ripollet

2011-03-24T13:27:00.001+01:00

El Centre d’Interpretació del Patrimoni (CIP) va acollir ahir la presentació pública del Mapa de Patrimoni de Ripollet. Un compromís del govern municipal que veu la llum amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.

167 bens de tipus immoble, moble immaterial o natural han estat inventariats i a disposició de tot aquell que ho vulgui consultar a través de la pàgina web municipal ripollet.cat.

Aquest inventari és el millor fonament per continuar en la línea de protegir el nostre patrimoni. A partir d’ara, ja podrem treballar en el catàleg de patrimoni així com en l’elaboració de topònims.

Des de la inauguració del CIP, han estat moltes les actuacions encaminades a recuperar el nostre patrimoni local (troballes arqueològiques, recuperació de la Font de Can Mas, Rehabilitació i musealització de l’antic rellotge del campanar, Declaració de l’església parroquial com a Be Cultural d’Interés Local, Estudis a l’antic Molí d’en Ginestar, etc...), però és a partir d’ara quan disposem d’un fitxer extens, no tan sols del patrimoni públic, sinó també del patrimoni privat d’alguns veïns i veïnes que han volgut col·laborar oferint dades i documentació dels seus patrimonis particulars o col·leccions.

Aprofito per agrair-los la seva disponibilitat.

Aquest mapa inventari no s’ha fet com a una foto fixa, ja que és revisable i ampliable. Això vol dir que està viu i que es poden anar incorporant nous elements, i això és important perquè de ben segur que apareixeran.

La UAB acull una jornada sobre l’eix econòmic de la B-30

2011-03-24T13:15:00.002+01:00

La Universitat Autònoma de Barcelona va acollir ahir una jornada sobre la importància económica de l’eix de la B-30.

Des de finals de gener, un total de 20 municipis, de l’entorn de la B-30 estem treballant per tal de potenciar aquests eix com a zona estratègica industrial, de formació i de coneixement. La jornada d’ahir, amb les conferències dels professors Josep Maria Carreras, Joan Trullen i Jordi Marquet, va evidenciar, amb dades, que aquest espai, no solament és el més fort econòmicament de Catalunya i de l’Estat, sinó que a nivell d’implantació industrial és el primer d’Europa i un dels més potents del mon ( per sobre de la zona nord-americana de Detroit).

Una gran oportunitat per sortir de la crisi. Tots estem d’acord que aquest potencial ha de servir per liderar la sortida de la crisi de Catalunya i Espanya, tenint les exportacions com a element fonamental.

A més, el valor afegit de disposar d’espais de primer nivell d’investigació i formació (5 universitats al territori, parcs tecnològics, Sincrotró Alba, etc...) fan encara més atractiva la inversió i el desenvolupament.

En aquest cas, Ripollet està on ha d’estar.

Exposició “Les veus d’un barri”

2011-03-20T21:15:00.003+01:00

El Centre d’Interpretació del Patrimoni (CIP) del Molí d’en Rata ha acollit aquest matí la inauguració de l’exposició Les veus d’un barri, una exposició emmarcada dintre del programa de barris de Can Mas.

Durant tres anys, els veïns i veïnes de totes les edats i procedències han relatat les seves visions, inquietuds i il·lusions del barri que els acull. El resultat d’aquesta interessant experiència ha estat aquesta exposició, on els protagonistes son els veïns del barri.

Recomano la visita a aquesta exposició. No us deixarà indiferent. Al menys, aquesta ha estat la impressió del gran nombre de persones que s’han apropat aquest matí.

foto: ripollet.cat

Fira dels Horts a Ripollet

2011-03-20T20:59:00.001+01:00

Un any més, el dia s’ha aixecat esplèndid per acollir una nova edició de la Fira dels Horts que organitza la Associació de Veïns del barri de Can Clos. Han estat moltes les persones que han passat per la fira a comprar plantes, productes artesans o be, acompanyar els menuts a plantar tomaqueres o divertir-se en els inflables.

Tot un clàssic del mes de març.

Aprovada la candidatura del PSC de Ripollet

2011-03-15T22:02:00.001+01:00

Aquesta tarda, l’Agrupació local del PSC ha aprovat per unanimitat la candidatura que es presentarà a les properes eleccions municipals del 22 de maig.

Una candidatura que barreja la joventut amb la experiència, capacitada per governar i amb il·lusió. Una candidatura guanyadora.

Juan Parralejo Aragoneses
Rosa Martín Arjona
Ferran Tornel Lloreda
Inmaculada Vierna Hernández
Rafael Gómez Clares (Ind.)
Maria Lladó Leal
Maria del Mar Viera Hernández
Antoni Francolí Francisco
Alberto Castro Belmonte
Mónica Riveiro Alvarez (Ind.)
Mª Carmen Gutiérrez Ortiz
Marcos García Luna
Pilar Tirado García (Ind.)
Eva Herrera Caja (Ind.)
José Luís Suárez Román
Antonia Gracia Reyes (Ind.)
Francisco Fernández Céspedes
Rubén Gil Prado (Ind.)
Antonio Sepúlveda González
Esperanza Jesús Giler Rios (Ind.)
Rosa Espàrrach Vilalta

Fernando Manrique Alonso
Alfredo Ángel Cano Toledo
Catalina Alarcón Navarro

El video de la meva presentació

2011-03-15T11:06:00.004+01:00

Molta gent em demana poder veure el video que es va pasar el dia de la meva presentació com a candidat. Aquí el teniu:
http://www.youtube.com/watch?v=rzc_ttUEAkE

Acte de la meva presentació com a candidat a l'alcaldia

2011-03-13T20:05:00.007+01:00

Divendres va tenir lloc l’acte de la meva presentació com a candidat a l’alcaldia de Ripollet a les properes eleccions municipals del 22 de maig.

Un acte emotiu, molt ben organitzat (felicitats a tots els que van col·laborar) i amb molta gent. Gent diversa, representativa de la nostra societat civil.

Ens vam aplegar més de 250 persones a la sala d’actes de l’escola Els Pinetons, tot un símbol del Ripollet que creix i prospera. El detall més emotiu i divertit de la tarda, va ser el passi d’un vídeo gravat a 25 persones del poble, que en un to distés van transmetre les seves impressions sobre la meva persona i la meva gestió al capdavant de l’Ajuntament.

Reconec que al començament em vaig quedar una mica desconcertat perquè l’emoció va ser molt gran. Tot i que havia vist el vídeo i em vaig proposar no emocionar-me, al final, no ho vaig aconseguir. Amb cada una de les persones que van intervenir m’uneix una relació diferent, i amb cadascú d’ells tinc les meves vivències i records. Molt fort.

Els propers dies, penjarem el vídeo al web de la campanya perquè el pugueu veure http://ripollet.municipals2011.cat.

Dia de Migas

2011-03-13T20:00:00.001+01:00

Esto es lo que se dice cuando amanece un día gris y lluvioso. Hoy no ha sido así, porque ha amanecido un día soleado y espléndido. Pero ha sido un día de migas.

La Asociación de Vecinos del barrio de Can Mas han organizado ni más ni menos que la 33 edición del concurso de migas.

Este año se ha celebrado en el parque Carles Ferré, ya que el sitio tradicional, el parque Primero de Mayo está en obras de mejora y remodelación. Alguien decía que hoy hemos hecho como los caracoles, que después de la lluvia, salen todos cuando sale el sol, ya que han asistido muchos vecinos y vecinas.

Mucha gente, muchas migas, baile a cargo del Cuadro Andaluz de Ripollet y exposiciones diversas sobre la Llei de Barris de Can Mas.

Record a Mossen Mora

2011-03-13T19:44:00.003+01:00

Ahir dissabte va tenir lloc un comiat molt especial. L’església Sant Esteve de Ripollet va acollir l’últim adéu al nostre rector i fill predilecte Josep Maria Mora.

Molts ripolletencs i ripolletenques ens varem aplegar per compartir amb els seus familiars aquest emotiu acte.

Mossen Mora ha estat una persona que ha deixat petjada a Ripollet. Pràcticament no trobaríem família que no els hagi casat, batejat, acompanyat en la primera comunió o assistir en algun enterrament. Durant 34 anys va ser rector de la parròquia de Ripollet, i quan es va jubilar, fa set anys, el Ple municipal per unanimitat el va nomenar fill adoptiu de la vila.

Jo soc una de les persones que Mossen Mora va casar, cosa que li omplia d’orgull (sempre deia que havia casat dos alcaldes: el de Ripollet i el de Lleida Àngel Ros). Recordo que li vaig regalar una foto del dia del meu casament, on se li veia, encara jove, i em consta que la guardava amb molt de carinyo.

He tingut el privilegi de parlar molt amb ell. De tant en tant, ens anàvem a dinar i fèiem la xerrada. De qualsevol cosa: de Ripollet i la seva gent, els serveis i equipaments, de la situació actual, d’història, de religió, i també del Barça (una vegada vaig anar al camp amb ell). Era un gran conversador i una persona il·lustrada.

Uns dies abans de la seva mort, el vaig visitar a la clínica i, la veritat, el vaig trobar bastant be, tenint en compte la malaltia que patia. Després em vaig assabentar per la seva neboda que es va aixecar molt d’hora perquè el trobés be i assegut a la cadira. No volia que el veiés al llit. Així era ell. Vam parlar de tot, sobretot de Ripollet. Jo li vaig portar l’últim Butlletí municipal perquè estigués informat de tot i un llibre sobre Ripollet.

A l’arribar a casa, li vaig dir a la meva dona que tenia la impressió que l’adéu que em va dispensar era un adéu especial. No em vaig equivocar.

Descansi en pau.

Digue'ns la teva amb estitats esportives

2011-03-13T19:33:00.003+01:00

Dijous passat va tenir lloc a les dependències del Patronat Municipal d’Esports (PAME) la tercera jornada del programa Digue’ns la teva. Aquesta vegada, van ser les entitats esportives de Ripollet les convidades.

Una dotzena d’entitats, representatives del mon de l’esport local, van explicar les seves inquietuds i les seves propostes. La majoria d’inquietuds eren compartides: situació de feblesa econòmica degut a la baixa d’esponsorització, reclamació de més i millor formació per als monitors d’esport base, millor coordinació entre l’esport extra-escolar i les entitats, borsa d’esponsorització per a totes les entitats, nous equipaments com per exemple les pistes de pàdel, etc...

Tot un seguit de propostes que valorarem i que tindrem en compte en l’elaboració del nostre programa electoral.

L’acte el va presentar el company Ramon Domenech i la petita conferència va estar a càrrec d’Antoni Tobeña, tècnic esportiu de la Diputació de Barcelona.

Moltes gràcies a totes les entitats, i als seus directius per l’assistència i la seva col·laboració.

Presentació candidat PSC Ripollet

2011-03-07T20:27:00.001+01:00

Estàs convidat.

Segona edició del “Digue’ns la Teva”

2011-03-04T12:03:00.003+01:00

Ahir va tenir lloc a l’antic edifici de la Creu Roja la segona jornada del cicle “Digue’ns la Teva” que ha encetat el PSC de Ripollet per tal de mantenir un contacte directe amb les nostres entitats, debatre sobre els temes que els preocupa i recavar les seves aportacions, les seves preocupacions i les seves propostes.

L’acte va estar moderat per la Maria del Mar Viera, regidora de Educació i Polítiques d’Igualtat i el ponent va ser el Francesc Osan, President de l’entitat Barcelona Acció solidària. El debat va ser tot un èxit, tan en participació (van participar totes les entitats convidades) com per les propostes, que recollirem al nostre programa electoral.

Entitats participants: Mans Unides, Lluita contra el Càncer, Creu Roja, Càrites, Fundació Catalònia, Aspasur, Grup de Treball Sant Martí, Espai Vital, Casal d’Avis, Entitat Ripollet Fibromiàlgia i Fatiga Crònica i Parkinson Catalunya.

Reunió amb el conseller de Salut pel tema del’hospital Ernest Lluch

El passat dimarts dia 1 de març, lesalcaldesses de Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Montcada i Reixac i jo mateix varem assistir a una reunió amb el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya Boi Ruiz per tractar sobre la construcció de l’hospital Ernest Lluch.

La reunió la vam demanar des de els Ajuntaments després de les declaracions del conseller anunciant la paralització de les inversions en equipaments sanitaris.

El conseller ens va traslladar que degut a la situació financera que travessa la Generalitat, s’han paralitzat totes les inversions (a excepció d’aquelles que estan en marxa) de tots els departaments. Depenent del tancament pressupostari i el dèficit acumulat a l’any 2010, el proper any es podrà començar a parlar d’inversions. Tot i així, el conseller ens va traslladar que l’hospital Ernest Lluch es construirà perquè és un equipament prioritari pel departament i està inclòs dintre de la reorganització sanitària i la cartera de serveis que està treballant la conselleria.

Una decisió que afectarà negativament a milers d’usuaris que ara han de traslladar-se a l’hospital Taulí i que la construcció de l’hospital Ernest Lluch alleujaria. És una llàstima que la crisi pugui afectar als serveis bàsics de les persones com és la sanitat. Una qüestió de prioritats, i pel que sembla, aquesta no ho és pel govern de CiU.

El día de Andalucía marca el fin de semana

2011-02-28T12:54:00.007+01:00

Este fin de semana ha estado plagado de actos y actividades, algunas organizadas entorno al día de Andalucía, como es el caso del Festival de la Peña de La Macarena que se celebró el sábado por la noche en el Teatro-Auditorio y el encuentro de entidades y hermandades andaluzas en el parque de Can Oriol de Rubí.

También este fin de semana, el PSC ha presentado públicamente la candidatura a la alcaldía de dos municipios vecinos, Ana del Frago en Barberà y Manuel Ruiz en Santa Perpetua de Mogoda. Dos actos entrañables y muy bien organizados, a los cuales tuve el placer de asistir.

El sábado, no obstante, aprovechamos para hacer la tradicional salida del Grupo Municipal y la Ejecutiva local con nuestras respectivas parejas. Una salida lúdica, que sirvió para pasar un buen día, visitar las minas de sal y el museo de Cardona. Buen ambiente y un día ideal para cargar las pilas de cara a los próximos meses.

El Festival de la Peña La Macarena, como siempre sirvió para acoger a los diferentes grupos de baile de la entidad y también para gozar de buen cante, de la mano del cantaor sevillano Niño de Olivares y del grupo rociero Brisas de las Marismas.

Además, ayer domingo, tuvo lugar la tradicional calçotada que organiza la Asociación de Vecinos del barrio de Maragall. Me comentaban que el patio ya se ha quedado pequeño por la gran cantidad de vecinos que participan de esta actividad, y que seguramente al año que viene tendrán que cambiar de ubicación. Todo un éxito.

Al mediodía compartí un rato con nuestra entidad Alegrías del sur, que participaron del encuentro que tuvo lugar en Rubí. Miles de personas, disfrutando de un día soleado (anunciaron lluvia), de buen ambiente, de buena música y de buena comida.

Se acerca la primavera y se nos despierta el gusanillo de salir y participar en actividades al aire libre. Este fin de semana, previo al carnaval, marca el inicio de esta nueva temporada.

Èxit de la Primera edició dels Premis 10 de l’esport local a Ripollet

2011-02-21T14:01:00.003+01:00

Divendres passat, el Teatre-Auditori va acollir l’acte solemne de l’entrega de premis als millors esportistes masculins i femenins de 2010, millor entitat, millor equip i dos reconeixements especials: a Pedro Sarrion per la contribució al foment de l’esport base a Ripollet i a Joan Creus per la seva dilatada i reconeguda carrera com a jugador de bàsquet.

Un acte emotiu, que va aplegar a moltes persones vinculades a l’esport local, els quals van gaudir d’una perfecta organització, fruit del treball de moltes persones, especialment del PAME. Felicitats a tots ells.

El gimnàs Bun Kay va ser l’encarregat de amenitzar algunes estones entre premi i premi, amb unes esplèndides coreografies. Segur que el jurat no ho va tenir fàcil per escollir els millors entre els millors, felicitats també per la seva feina.

Sempre dic, que invertir en esport és una bona manera d’invertir, no solament pel que representa en salut física i mental, sinó pels valors que representa.

Espero que aquesta primera edició tingui continuïtat, perquè l’esport local s’ho mereix.

El CF Ripollet guanya al Mollet per 5-2 en un bonic partit

Seguint amb esport local, ahir vaig assistir al partit entre el Ripollet i el Mollet, de la categoria de Preferent. Un gran partit, que els visitants van aconseguir empatar (2-2) però que el Ripollet va demostrar perquè lidera la classificació.

Amb aquesta plantilla i l’estil de joc que ha imposat l’entrenador, estic convençut que l’any que ve jugarem a Primera Divisió Catalana.

Dinar amb les juntes de les Associacions de Veïns

Per arrodonir el diumenge, després del partit de futbol, vaig dinar amb les juntes i les seves parelles de les AAVV de Can Clos, Maragall i Can Mas. Una cinquantena de persones amb ganes de passar-s’ho be, que com sempre, m’acullen amb molta estima, la qual cosa, els hi agraeixo.

La primera xerrada sectorial del “Digue’ns la teva” va ser tot un èxit

2011-02-18T10:13:00.005+01:00

Ahir a la tarda va tenir lloc la primera xerrada del cicle que el PSC de Ripollet ha endegat sota el nom de “Digue’ns la teva”. Aquesta xerrada-coloqui va girar entorn al sector econòmic, empresarial i sindical.

La professora i empresària Pilar Almagro va fer una introducció, situant molt be la situació actual i les causes. Davant la pregunta: Què pot fer un Ajuntament per atraure i promocionar l’activitat econòmica i generar ocupació? un grapat de persones representants dels diferents sectors van donar la seva opinió i van plantejar propostes, que seran valorades per la Comissió de Programa Electoral per tal d’incloure-les al nostre programa electoral.

A l’acte van participar representants de: Càmara de Comerç, Gremi d’Hostaleria, Unió de Botiguers de Ripollet, PIMEC, CCOO, UGT, i de les empreses i cooperatives locals Vertisub, Mirada d’Infant, Jardinet, Aparcament de Camions i Serveis Plamar.

Persones amb opinió, a les quals, estem molt agraïts.

http://ripollet.municipals2011.cat/noticia/diguens-la-teva

Ahir vaig ser escollit candidat pel PSC a les properes eleccions municipals

2011-02-15T20:06:00.001+01:00

El suport unànim dels meus companys i companyes a la meva candidatura m’omple d’orgull i satisfacció però també de responsabilitat. Accepto aquest repte il·lusionat i espero que la meva experiència i les ganes de continuar treballant en projectes que millorin el nostre estimat Ripollet, ajudin a obtenir uns bons resultats electorals el proper 22 de maig.

Ara ens toca explicar la feina feta durant aquests dos anys, que ha estat molta, i sobretot els projectes de futur que proposem als nostres veïns i veïnes. Amb l’equip de gent que està treballant i amb les aportacions d’entitats, associacions i particulars, segur que aconseguirem novament les millors propostes.

La comissió municipalista de Catalunya es reuneix amb el President Artur Mas

2011-02-10T14:29:00.001+01:00

El passat dimarts, la Comissió Municipalista de Catalunya, a la qual pertanyo, es va reunir amb el President de la Generalitat Artur Mas. En el marc d’una reunió cordial, li vam fer entrega d’un document on s’exposa les diferents problemàtiques que tenim els ajuntaments, agreujades per l’efecte de la crisi. Tot i ser conscients de la situació difícil de les finances de la Generalitat, que sembla ser que obligarà a fer retallades pressupostàries, li varem traslladar la necessitat de què aquestes retallades no afectin als programes d’ajudes socials, ja que posarien en perill la cohesió social.

Per altra banda, el President va ser receptiu a algunes propostes municipalistas, que no comporten despesa econòmica però que poden ajudar a pal·liar problemes econòmics i ajudar a generar activitat econòmica (eliminar traves burocràtiques per l’establiment d’empreses, derogació de la llei d’animals domèstics, recolzament davant el govern de Madrid per eliminar la prohibició d’endeutament dels Ajuntaments, etc...)

També li vam demanar que es prioritzin les inversions en els equipaments sanitaris i educatius. Confiem què qualsevol norma o llei que afecti als Ajuntaments es pugui consensuar abans amb els representants de les entitats municipalistes.

Un pacto social que garantiza las pensiones

2011-01-31T17:35:00.003+01:00

El acuerdo alcanzado entre el Gobierno, los Sindicatos y la Patronal sobre las pensiones, es una buena noticia y pone las bases para un gran pacto social que es la mejor garantía para una rápida recuperación económica sin desmantelar el estado del bienestar.

Así es el pacto en pensiones:

Edad de jubilación

La jubilación legal se retrasa a los 67 años, pero con un periodo transitorio que en la práctica sólo será aplicable desde 2027, y que será esquivable por la mayoría de los trabajadores por las opciones de jubilación con toda la prestación y 65 años cumplidos, posibilidad que los sindicatos han convertido en bandera.

Pensión completa

Podrán jubilarse a los 65 años y con la pensión completa los trabajadores que acumulen 38,5 años de cotización. El Gobierno había pretendido desde el principio que se llegase a los 41 de cotización, posibilidad a la que tendrían acceso sólo quienes trabajasen desde los 24 años ininterrumpidamente hasta los 65 años de edad, y los sindicatos consideraban que con 35 años, como en la actualidad, podría ser suficiente. La pensión completa con 67 años de edad se logrará si se han cotizado 37 años.

Periodo de cálculo

El periodo de cálculo de la prestación pasará de los 15 años actuales (los 15 últimos) a los 25 últimos años de carrera laboral. El tránsito será igualmente muy flexible: entrará en vigor en 2013 y culminará también en 2027. Los sindicatos querían elevar únicamente a 20 años el periodo de cálculo; pero las necesidades de reforzar la contributividad han terminado imponiendo en esta materia las tesis del Gobierno.

Cotización mínima

El periodo mínimo para acceder a la prestación contributiva se mantendrá en los 15 años, aunque con tal cotización únicamente se podrá cobrar el 50% de la base reguladora de la pensión. El Gobierno quería elevarlo a 20 años, o al menos a 17. Finalmente se deja en 15 para no provocar efecto expulsión de cotizantes, pero se reparte la carga de la escala de aseguramiento de forma más equitativa para premiar las carreras largas de cotización.

Escala de aseguramiento

La escala de aseguramiento se quiebra. Ahora tienen prima las cotizaciones entre los años 15 (mínimo exigible) y los 25, de forma que con 15 años se toma el 50% de la base reguladora (llamémosle pensión aunque no sea exactamente lo mismo), y con 25 años, el 80%; así, los años de 25 a 35 para llegar al 100% de la pensión tienen sólo una acumulación de un 2% por año. Con la reforma, el reparto del premio es igual para cada año, y se repartirá el 100% entre los 15 años (mínimo) y 37 (máximo). En plata: con 37 años cotizados se logrará el 100% de la pensión si se han cumplido los 67 de edad, y los 25 últimos se ha mantenido la cotización.

Jubilación anticipada

La prejubilación se establece con carácter general desde los 63 años, con coeficientes reductores que oscilarán entre el 6% y el 7,5% en función del número de años de anticipo de pensión. Ahora es posible jubilarse con 61 años, o con 60 si se registraron cotizaciones antes de enero de 1967.

Se fortalecerán las cotizaciones de los regímenes especiales (agrario, autónomos) al estirar a 25 años el periodo para calcular la prestación, ya que los dos regímenes cotizan de manera mayoritaria por base mínima y sólo 15 años por interés económico.

Con estas medidas las partes consideran que se estabiliza el sistema de pensiones para 30 años, y que el gasto en pensiones, siempre dependiendo de la evolución de la economía, no superará el 12,5% o 13% del PIB en 2025, justo cuando las cohortes más masivas del baby boom lleguen a la edad de retiro.

texto: Cinco Días

L’Ajuntament de Ripollet nomenat Traginer d’Honor per la Comissió de Sant Antoni Abad

2011-01-24T18:36:00.005+01:00

Ahir va ser un dia gran a Ripollet. La nostra festa més tradicional, el Tres Tombs, va tornar a omplir els carrers de veïns i forans, que no es van voler perdre el pas dels cavalls i carros. L’intens fred no va ser obstacle per gaudir d’un altre dia màgic.

Per a mi, a més, va ser un dia especial, perquè vaig recollir el guardó de Traginer d’Honor que ha concedit la comissió organitzadora de la Festa de sant Antoni Abad, a l’Ajuntament de Ripollet. Tot un honor.

Vaig recollir el premi en nom de tots els veïns i veïnes que surten al carrer i fan que aquesta festa sigui cada dia més gran, convertint-se en una referència, no solament a la nostra comarca, sinó arreu de Catalunya.

Per sort, a Ripollet no ha calgut recuperar aquesta festa centenària, perquè mai s’ha perdut. Inclús en els moments més difícils, sempre hi ha hagut un grapat de persones enamorades de la festa que l’han tirat endavant amb molta il·lusió. Avui tots ens alegrem i reconeixem aquesta tasca.

En canvi, pel bàsquet Ripollet no va ser un bon dia. Va perdre amb un rival proper, el Cerdanyola. Vaig veure el partit, amb la companya alcaldessa de la ciutat veïna Carme Carmona.

Aquest any, el bàsquet Ripollet està de transició. Tan de bo que les bones intencions de la nova junta es facin realitat. Amb una bona feina, tot arribarà.

fotos: ripollet.cat/CBR

El proper diumenge Els Tres Tombs a Ripollet

2011-01-17T17:27:00.004+01:00

Un any més, el proper diumenge Ripollet es vestirà de gala i tothom sortirà al carrer per veure la passejada dels Tres Tombs, la nostra Festa més tradicional, declarada d’interès cultural i turístic. Esteu convidats.

Vull felicitar a la Unió de Botiguers de Ripollet per la campanya de Nadal, no solament perquè ha estat una bona campanya comercial, donades les circumstàncies que ens trobem, si no perquè amb la seva imaginació i esperit aconsegueixen involucrar molts veïns i veïnes en les seves compres. Aquest any, han decidit repartir els premis, perquè arribi a més gent i ha estat tot un èxit.

El passat divendres, es va fer entrega als 29 guanyadors dels maletins amb els “ripoeuros” que podran utilitzar durant deu dies per comprar a les botigues associades.

Enhorabona als premiats i ànims per continuar lluitant.

El Dakar va acabar ahir i el nostre copilot internacional, el Lucas Cruz finalment ha quedat tercer, juntament amb el pilot Carlos Sáinz. Pot semblar poca cosa, degut a la bona trajectòria que portaven a la carrera i les victòries d’etapa aconseguides, però ha estat un gran mèrit. Felicitats campió.

fotos: ripollet.cat

El copilot ripolletenc Lucas Cruz, líder del Dakar

2011-01-11T13:00:00.004+01:00

Lucas Cruz, copilot de Carlos Sáinz, encapçala la classificació del Dakar 2011. En l’edició de l’any passat, ja van guanyar la cursa.

Adjunto l’enllaç del bloc de Lucas per si voleu donar un cop d’ull i enviar-li els vostres comentaris:

http://lucascruz.es/

Felices fiestas y feliz año 2011

2010-12-24T12:56:00.002+01:00

Me gustaría brindar contigo para que el próximo año tengamos salud para disfrutar de las cosas bonitas de la vida, de las personas que queremos y para que se vean cumplidos nuestros deseos.

Presentación de los equipos de l’Escola de Fútbol Base de Ripollet

2010-12-13T19:06:00.001+01:00

Ayer el campo de fútbol del Industrial se llenó de color y emoción durante la presentación de los equipos de la Escola de Fútbol Base.

Una imagen preciosa que resume el trabajo que durante años han llevado a cabo un grupo de personas ilusionadas por promocionar la práctica del fútbol. Más de 200 niños y jóvenes que disfrutan de un buen ambiente y de unas renovadas instalaciones.

Además, se presentó oficialmente la nueva junta, encabezada por el presidente Rafael Chavez, a la cual deseo muchos aciertos y éxitos.

Avui comença una nova etapa pel socialisme català

2010-11-29T12:30:00.002+01:00

Els resultats de les eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya dona una amplia majoria a CiU. Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han votat clarament per un canvi de govern.

Tal i com va comentar ahir a la nit el President Montilla, cal felicitar CiU per la seva victòria i desitjar al futur President Artur Mas que sàpiga administrar aquesta victòria per tal de solucionar els problemes que té el nostre país.

Montilla també va anunciar que no es presentarà per a Primer Secretari del PSC al proper congrés, el que obre la porta a una nova etapa en el socialisme català.

Haurem de tornar a engrescar i il·lusionar la ciutadania amb noves propostes, sense renunciar als nostres ideals. Tot un repte, que el PSC ja ha encarat en més d’una ocasió.

Reflexió

2010-11-27T11:31:00.001+01:00

Avui és dia de reflexió. Una aturada en la campanya electoral abans d’anar a votar demà diumenge. Això està be.

Ara toca valorar el que ens juguem demà, les diferents ofertes dels partits i la confiança dels líders polítics de cada formació.

Tal i com tenim el panorama, tinc clar que no m’agraden les sobrerepresentacions, les propostes mediàtiques que no arribaran enlloc, els experiments. Jo vull seriositat en la gestió, capacitat de comprensió dels problemes de la gent, realitat a l’hora d’enfocar les solucions i gent que no perdi el temps amb debats absurds. També vull un govern que entengui la política que es fa als ajuntaments, que estigui al seu costat ajudant i aportant recursos i no un govern que els vegi com a adversaris i que practiqui el clientelisme polític.

Tinc clar qui ofereix tot això que jo demano: Montilla i el PSC.

Avui és un dia per a reflexionar sobre tot això.

25 de novembre, Dia internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

2010-11-25T12:20:00.006+01:00

L'Ajuntament de Ripollet s’adhereix al manifest del dia internacional per a l'eliminació de la violència vers les dones, promogut per la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions, la Federació de Municipis de Catalunya i l'Associació Catalana de Municipis.
A les 12 del migdia, la regidora d'educació i polítiques d'igualtat Maria del Mar Viera ha llegit el manifest a la porta de l'Ajuntament, davant treballadors i treballadores de l'Ajuntament així com de veïns i veïnes.

MANIFEST 25 DE NOVEMBRE 2010

El 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre com el DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES. La violència contra les dones i les nenes constitueix un problema de proporcions pandèmiques. Almenys una de cada tres dones al món ha patit maltractaments, ha estat forçada a mantenir relacions sexuals o ha sofert algun tipus d’abús al llarg de la seva vida. Aquesta data commemora el brutal assassinat, el 1960, de les germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana i significa, també, el reconeixement i el recordatori que els drets de les dones són drets humans.

Per això, s’insta els governs, les organitzacions internacionals i les ONG a que aquest dia realitzin activitats amb la finalitat de conscienciar la ciutadania envers la greu vulneració dels drets humans que suposa la violència contra les dones.

És en aquest context que les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments renovem el nostre compromís per una vida lliure de violència envers dones i nenes i expressem el nostre condol per la mort de: Viktorya, Cristina, Fatna, Farida, Mònica, Andrea, Laila, Nikauris, Sabrina, Saida (la seva filla i el seu fill), i Maria Dolores, víctimes de la violència masclista a Catalunya al llarg d’aquest any 2010. I volem, un cop més, expressar públicament que continuarem esmerçant tots els esforços i recursos necessaris per aconseguir, amb la complicitat de tota la societat catalana, avançar cap a la total eliminació de la violència contra les dones.

Si bé és cert que a Catalunya hem avançat molt els darrers anys , que gaudim de noves eines i comptem amb més instruments per fer front a aquesta problemàtica, sabem que continuen subsistint determinats comportaments, imatges i estereotips que contribueixen a fer possible, encara, la violència masclista i que, malgrat els esforços institucionals, d’organitzacions – especialment les de dones i feministes i altres moviments socials- i de moltes persones a títol individual, aquestes conductes estan massa generalitzades, són sistemàtiques i es generen i es reforcen mútuament.

Per això som conscients que només un canvi de models simbòlics farà minvar, en profunditat, les opressions i discriminacions contra les dones. Però també sabem que aquest canvi només pot tenir lloc si reconeixem la incidència que té la cultura de la violència en les nostres vides i tenim la capacitat de canviar-la.

Aquest és el canvi cultural necessari, una veritable revolució que, més enllà de l’aplicació de les lleis i de determinades polítiques, s’haurà de produir en l’àmbit de les relacions socials i personals. En aquestes últimes dècades, i gràcies a les transformacions culturals i socials empreses pels feminismes i assumides per les polítiques de dones i d’igualtat, cada cop són més els homes que diferencien clarament entre masculinitat i masclisme i que tenen l’horitzó de compartir amb les dones les diferents dimensions de la vida personal, familiar, social, política, econòmica i cultural.

Perquè la violència masclista és cosa de totes i tots es fa necessari que els homes afrontin amb valentia un doble canvi en el pla personal i també en el social. Per una banda, el rebuig als esquemes patriarcals rígids i dualistes. Per l’altra, han d’aprendre a reinventar les formes de relació amb l’altre sexe i demostrar que assumeixen, com ja ho estan fent molts, que les relacions han d’estar fundades en vincles que preservin el respecte, l’autonomia i la llibertat.

Perquè tenim el convenciment que la llibertat de dones i homes és una riquesa que obre un món nou. Per això avui, les institucions públiques de Catalunya, el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments, tot renovant el nostre compromís, volem incidir en la necessària implicació individual de totes les persones de la nostra societat en l’eradicació de la violència masclista i, conjuntament, construir ponts perquè les properes generacions vagin perdent els referents d’una cultura destructiva front una altra que promogui noves formes de relació entre les dones i els homes, basades, fonamentalment, en el respecte a la vida, als drets humans.

Garantia de progrés

2010-11-24T17:37:00.001+01:00

Entrem a la recta final de la campanya i aquest matí, el PSC de Ripollet ha sortit al carrer a contactar amb els veïns i veïnes.

El mercadillo ha estat el lloc on hem repartit propaganda electoral i clavells. Com sempre, ha estat una iniciativa molt ben rebuda.

Gallardón y la deuda del Ayuntamiento de Madrid

2010-11-23T00:09:00.004+01:00

La semana pasada el presidente José Luís Rodríguez Zapatero recibió en La Moncola al alcalde de Madrid Alberto Ruiz Gallardón, para tratar sobre la refinanciación de la deuda del ayuntamiento de Madrid.

El Presidente del Gobierno no aceptó dicha solicitud, motivo por el cual, el alcalde Gallardón ha advertido de que esta decisión repercutirá en el pago a proveedores.

Estoy totalmente de acuerdo con la decisión del presidente del gobierno, ya que no es justo que los excesos en el gasto del Ayuntamiento de Madrid (el Ayuntamiento más endeudado de España con más de siete mil millones de euros), los paguemos entre todos.

Yo estoy a favor de una nueva ley de financiación local, que permita a los ayuntamientos disponer de recursos suficientes para hacer frente a los diferentes servicios que prestan. Pero no estoy a favor de hacer tabla rasa. Quien se haya excedido en el gasto deberá responder por ello, tal y como sucede en la empresa privada.

El mensaje de Gallardón es perverso porque intenta trasladar las culpas de la situación financiera del Ayuntamiento de Madrid al gobierno central, diciendo más o menos que si no puede pagar a los proveedores es culpa de Zapatero que no quiere ayudar a los madrileños.

Esta es la eterna contradicción del Partido Popular. Mientras el Sr. Rajoy va pregonando austeridad y adelgazamiento de la administración por todos sitios, allí donde gobiernan hacen todo lo contrario, y cuando no les salen las cuentas, se buscan a un culpable.

Sr. Gallardón, no hable usted en nombre de los ayuntamientos cuando hace sus peticiones, porque los hay que han sido prudentes en el gasto, sin traspasar los topes de endeudamiento que marca la ley, y no están en el mismo saco que el suyo, aunque tengan problemas.

Darreres informacions sobre el projecte de l’hospital Ernest Lluch

2010-11-18T19:36:00.003+01:00

Nota informativa facilitada pel govern municipal als mitjans de comunicació:

El govern municipal de l’Ajuntament de Ripollet, en relació a la construcció de l’hospital Ernest Lluch, vol manifestar el següent:

El passat mes de juliol, el consell de govern de Salut de la Generalitat de Catalunya va donar el vistiplau al projecte de construcció de l’hospital Ernest Lluch, donant així compliment al calendari acordat, al febrer de 2008, entre els ajuntaments de Cerdanyola, Montcada i Reixac, Barberà del Vallès i Ripollet i la Conselleria de Salut.

Des del mes de juliol fins aquest moment s’ha produït un estancament en la tramitació del projecte, que ha provocat que els alcaldes dels municipis citats hagin insistit en la importància d’agilitar els tràmits a realitzar. Per això, el passat dia 8 d’octubre, els quatre alcaldes van mantenir una reunió amb el Conseller d’Economia, Antoni Castells, juntament amb tècnics del seu departament, per recordar-li la importància de la construcció de l’hospital Ernest Lluch, que pal·liarà la situació de la nostra comarca quant a l’atenció sanitària i hospitalària.

L’Ajuntament de Ripollet en Ple, en la sessió ordinària del passat dia 28 d’octubre, va aprovar una moció on s’instava al govern de la Generalitat de Catalunya que, abans de la celebració de les properes eleccions autonòmiques, es comprometés amb aquest projecte i agilitzés la tramitació per a la construcció de l’hospital Ernest Lluch i, d’aquesta manera, poder complir amb la planificació prevista d’inici de les obres durant l’any 2011. D’aquesta moció se’n va donar trasllat a la presidència del Parlament de Catalunya, per tal que fes arribar aquest text a tots els portaveus dels diferents grups parlamentaris.

Des del govern de la Generalitat ens han informat que aquest dimarts, dia 16 de novembre, l’expedient de la construcció de l’hospital Ernest Lluch passarà pel Consell Tècnic, pas previ al seu pas pel Consell de Govern. Igualment, també se’ns ha comunicat que el Consell de Govern, en la propera sessió del dia 23 de novembre, passarà l’expedient d’aprovació del projecte de l’hospital.

Tot i tenint en compte aquestes informacions de darrera hora, som conscients de la preocupació dels veïns i veïnes i de les entitats veïnals del nostre municipi per por a què aquest retard esdevingui una aturada definitiva del projecte de construcció de l’hospital Ernest Lluch. Per això, entenem perfectament que s’organitzin mobilitzacions per tal de fer visible aquesta preocupació.

Tant la Plataforma com les associacions de veïns del nostre municipi han estat sempre atentes al compliment dels compromisos presos pel govern de la Generalitat de Catalunya. Des d’aquest govern municipal sempre hem recollit aquesta preocupació i l’hem traslladat a tots els fòrums amb competència en aquesta matèria. Una de les darreres vegades va ser l’Alcalde, Juan Parralejo, amb motiu de la inauguració del CAP Pinetons on, públicament, va tornar a reivindicar davant la Consellera Geli la vital importància d’agilitar la construcció de l’hospital Ernest Lluch.

Per tot això, des del govern municipal agraïm les mostres reivindicatives que fan tant el teixit associatiu de Ripollet com els nostres veïns i veïnes a títol personal. Aquestes manifestacions ens omplen de raó davant el govern autonòmic i ens encoratgen a continuar treballant per tal que la construcció de l’hospital Ernest Lluch esdevingui ben aviat una realitat.

Ripollet, 15 de novembre de 2010.

Acto electoral de Montilla y Jáuregui en Sabadell

2010-11-14T23:41:00.002+01:00

El Pabellón Sur de Sabadell acogió este acto de campaña, al cual asistimos un numeroso grupo de vecinos de Ripollet. Lleno absoluto y muy buen ambiente.

Montilla volvió a reclamar claridad en las propuestas de la derecha y que se haga pública esa “agenda oculta”. Ramón Jáuregui reivindicó el espíritu de sacrificio que teníamos hace unos años, para salir fortalecidos de la crisis.

Estoy convencido de que la campaña servirá para que al final, las encuestas sean sólo eso, encuestas. Como dice Montilla, todo es posible.

Comença la campanya electoral

2010-11-12T13:35:00.001+01:00

Ahir a la nit va començar la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya que es celebraran el proper 28 de novembre.

Tenim per endavant dues setmanes d’intensa campanya. Espero que sobresurtin les propostes i que sigui una campanya on els ciutadans tinguin elements per a la reflexió i decisió del seu vot, i al mateix temps, seria una bona manera de treballar per reduir l’abstenció.

A Ripollet hem començat aquesta campanya amb il·lusió i bon rotllo. Ahir a la nit ens varem ajuntar uns quants militants i simpatitzants per fer la primera i simbòlica penjada de cartells.

Durant aquesta campanya, els socialistes de Ripollet programarem diferents actes per donar a conèixer les nostres propostes (repartiment de propaganda al mercadillo, assistència als actes centrals, acte local, etc..)

Reciclar con un poco de imaginacion y arte

2010-11-07T20:04:00.004+01:00

Cada vez más se extiende en nuestra sociedad la necesidad de reciclar aquellos objetos o elementos que pensamos que son inservibles, y que muchas veces tiramos a la basura.
Hay personas que con un poco de imaginación y arte, reutilizan algunos de estos elementos y consiguen verdaderas joyas. Las capsulas utilizadas del Nespresso, las anillas de las latas de cerveza y refrescos, los corchos de las botellas, las bolsas de plastico que tanto contaminan, etc... son un claro ejemplo.
En la fiesta de las 3R celebrada recientemente en Ripollet, organizada por las AAVV, acogió un stand, donde el Grup de Dones per la Igualtat presentó una exposición de estos elementos y al mismo tiempo, realizaron talleres para enseñar, de una forma sencilla y rápida a reutilizar estos desechos.
El blog "Bisutería Mari Paqui" presenta algunos de estos trabajos realizados por Paqui Blanquez. Os invito a que le echéis un vistazo.

La Generalitat aprova l’ampliació del CEIP Tiana de Ripollet

2010-11-05T13:24:00.002+01:00

Dimarts passat, el Govern de la Generalitat va aprovar l’ampliació de l’escola Tiana de Ripollet, que tindrà un cost de 3.600.000 euros. Una molt bona notícia, que ens tranquil·litza ja que és una obra necessària i àmpliament reclamada per la comunitat educativa, especialment pel consell escolar de l’escola.

Des del govern municipal hem reclamat amb insistència al departament d’Educació de la Generalitat que agilitzés aquest projecte necessari per donar cabuda a la segona línia iniciada a l’escola ara fa tres anys. Ens sentim satisfets, perquè encara que amb una mica de retard, tenim el vist-i-plau d’aquesta important obra.

Ara ens queda l’acord de govern que aprovi l’inici de la construcció de l’hospital Ernest Lluch. Tenint en compte que el Govern de Salut ja li va donar el vist-i-plau el mes de juliol i que compta amb un ampli consens polític i social, estic convençut que aquesta bona notícia no trigarà a sortir.

foto: Ripollet.cat