Visita dels amics d’Avrillè a Ripollet

Aquest cap de setmana, una delegació de la ciutat d’Avrillè, agermanat amb Ripollet, ens ha visitat.
L’intercanvi ha estat organitzat pel Comitè d’Agermanament dels dos municipis, i ha comptat amb diverses activitats. La delegació va arribar el passat divendres a la nit i van ser rebuts per les famílies que els han acollits a casa seva.
El dissabte van visitar algunes zones de Barcelona i el Poble Espanyol i a la nit, alguns membres de El Setrill els hi van preparar un sopar degustació al Centre Cultural. Jo no hi vaig poder anar, però m’han dit, que com sempre, van deixar el llistó molt alt.
Es del Comitè d’Agermanament de Ripollet han volgut que aquest intercanvi girés entorn de l’any de l’Arbre, declarat pel Ple municipal. En aquest sentit, el diumenge, des de la Casa de Natura van programar una visita a espais verds de Ripollet per visitar les diferents espècies d’arbres.
Per la seva part, ens han portat un regal molt especial: un arbre. En aquest cas, es tracta d’un nesprer que el plantarem a l’hort educatiu que s’està fent a la Casa de Natura.
Per culminar la visita, diumenge vam gaudir d’un pic-nic barbacoa tots junts, i a la tarda, aprofitant la feria del Rocío de Montcada, van fer una visita, que els hi va agradar molt.
En aquests moments de crisi, és important que la societat civil prengui iniciatives, que des de les administracions ens constaria tirar-les endavant, com en aquest cas. Això demostra que va ser tot un encert que els agermanaments formin part de la trama civil de les diferents entitats dels pobles.

Els grups de l’oposició boicotegen el Ple municipal a Ripollet

La manera que tenen PP i COP (els grups local d’oposició) d’entendre la democràcia és sol·licitar un Ple extraordinari i després no presentar-se. Això que pretén ser un boicot, però que realment és una burla i una falta de respecte a la Institució i als seus votants, defineix molt be l’estil d’aquests dos grups.

Diuen que no estan d’acord amb l’hora del Ple i demanen que es consensuï amb ells. Quin morro!

O sigui, ells utilitzen el reglament de funcionament del Ple per demanar un Ple extraordinari, fent ús de les seves prerrogatives, sense consultar a ningú la conveniència o no d’aquesta sol·licitud, i després es queixen de què l’Alcalde, utilitzant aquest mateix reglament decideix el dia i l’hora. Senyors, les normes són per tothom, i per respectar-les, no només la part que ens agrada.

Ara ens titllen d’antidemocràtics. Si s’ha pres alguna decisió antidemocràtica, segur que podran impugnar-la. Els repto a què ho facin.

En el fons, encara que insconscientment, tenen la idea què els regidors i regidores del govern viuen de l’Ajuntament (professionals de la política, diuen) i ells són persones altruistes que tenen la seva feina i es dediquen a estones a l’Ajuntament. Pues no és així.

Els regidors i regidores del govern tenen la seva feina igual que ells, i per assistir al Ple han hagut de demanar permís a les seves empreses, tal i com dóna dret el Estatut dels Treballadors. I per aquesta assistència, tal i com està acordat, es cobra una assignació que és la mateixa pels regidors del govern i de l’oposició.

NO TENEN EXCUSA. Els hi ha agafat una emprenyada i han perdut els papers.

Per cert, Com es pot dir què el que vol el govern és refusar el debat? Si al darrer Ple varem estar més d’una hora debatent el tema pel qual han sol·licitat el Ple extraordinari!

Si volen debatre sobre mitjans de comunicació que hi vagin al Consell d’Administració del Patronat Municipal de Comunicació, que tenen representació i que és un òrgan plural, representatiu i participatiu. O es que aquesta participació no els interessa? Només els interessa la participació quan ells manipulen?

Seran capaços de demanar un Ple extraordinari per debatre, per exemple, sobre l’esport extraescolar o sobre la Festa Major? Aleshores, perquè serveixen els Patronats? O es que hi ha Patronats de primera i altres de segona?

foto:ripollet.cat

Suport al Bàsquet Ripollet

L’equip del Sènior A del Club de Bàsquet de Ripollet (CBR) ha tingut mala sort. Uns mals resultats al darrers partits li han portat a jugar la fase de permanència amb el Manresa. Ara és quan necessita més suport dels aficionats.
Esperem que el factor camp ens ajudi a superar aquesta eliminatòria, perquè el Ripollet es mereix no perdre aquesta bonica categoria. Es mantindrà el millor a tres partits, dos d’ells es jugaran a casa i un a fora. Per tant, el factor camp i la seva afició poden ser determinants.
Dissabte vinent, jugaran el primer partit. Des d’aquí, tots els meus ànims a l’equip. Ahir ho vaig fer personalment quan va acabar el partit que van jugar a Barberà del Vallès.
Ens en sortirem!

Una nova Plaça Clos

Ahir diumenge es va inaugurar la nova Plaça Clos després de la seva reforma. Els actes van anar a càrrec d’entitats del poble, als quals hi van assistir nombrosos veïns.

Ha estat una remodelació important, compromesa per aquest govern municipal en el seu Pla d’Actuació Municipal per a aquest mandat, dintre d’un projecte més ampli de remodelació de la part més antiga de la nostra vila, que pretén donar més protagonisme a les persones en detriment dels cotxes, potenciant espais tranquils i d’estada. Amb aquesta idea hem remodelat la Plaça Pere Quart i voltants, el carrer Padró i properament el carrer Nou.

Moltes persones es van adreçar a mi per felicitar-me pel resultat aconseguit, però també hi ha d’altres que no els agrada. Parlo d’alguns veïns al voltant de la Plaça. Accepto aquesta situació, encara que és obvi, que m’hagués agradat que tothom estigués content amb les reformes.

Avui surt a El Periódico una editorial que parla del projecte de reforma de la Diagonal que ha endegat l’Ajuntament de Barcelona (recomano la seva lectura). La veritat és que es poden fer alguns paral·lelismes amb el projecte de remodelació de la nostra Plaça Clos. Diu que la primera pregunta que cal fer és si “la reforma és necessària”. En el cas de la Plaça Clos, crec que tothom està d’acord que la plaça necessitava una reforma , fins i tot els que no els agrada el resultat. Parla de espais desfasats, amb usos que no són els que la ciutat necessita. En el cas de Ripollet podem dir el mateix. Una frase curiosa que també es pot aplicar al cas nostre: “ Només els que miren pels seus interessos més curts i immediats poden defensar que la reforma no és necessària”. Parla inclús que “ la consulta als ciutadans era segurament innecessària” afegint que “la democràcia referendària no és més pura que la que es basa en la representativitat”.

Estic d’acord amb aquestes reflexions. L’Ajuntament de Barcelona, segurament amb bona fe, ha volgut traslladar als veïns la responsabilitat d’escollir el projecte a realitzar, però això no és garantia de res, ni de que surti escollit el millor projecte, ni que garanteixi que tothom estarà content. Tot al contrari, estic segur que sentirem molt a parlar del tema, i sobretot, dels que no els hi agradi l’opció escollida. El guió és fàcil: grup de veïns que no els hi agrada, encoratjats pels grups polítics de l’oposició i amb molt de ressò en els mitjans de comunicació, perquè per desgràcia, ven més el anar a la contra del govern que anar a favor.

A Ripollet s’ha seguit el guió fil per randa. Uns quants veïns descontents (que quan parles amb ells a soles, no saben exactament el que no els hi agrada), i el PP i el COP al darrera, com a grups de l’oposició, intentant treure profit polític per arreplegar algun vot i apel·lant a la preservació del nostre patrimoni històric. On eren aquests veïns i aquests grups polítics quan es va tirar a terra la masia de Can Clos que li dóna nom a la plaça? Perquè no van dir res ni van protestar quan es va perdre aquest important patrimoni? I estem parlant de temps en els quals ja hi havia consciència de tot això, no del franquisme.

Fa uns dies, vaig tenir l’oportunitat de visitar el remodelat teatre del Centre Parroquial, i en aquest mateix bloc, vaig comentar que era una bona obra, i que posava aquest espai en condicions de les noves necessitats. Aquí també podríem parlar de desfàs.

Be, el cert és que vaig sentir a algunes persones que comentaven que potser el teatre havia perdut part de la seva personalitat a canvi de guanyar funcionalitat i adaptació a les noves necessitats. I efectivament és així, però ningú ho posa en dubte, al marge de què a uns els hi agradi el color blau de les cadires i a d’altres els hi agradi més el color gris. El cas de la remodelació de la Plaça Clos ve a ser el mateix.

Aquest tipus de projectes, normalment generen controvèrsia, i s’ha d’acceptar així, perquè els sentiments són molt personals i els records de les coses i dels espais que cadascú de nosaltres tenim, son nostres i ens agrada recordar-los. Hem volgut fer un projecte per millorar les condicions de la plaça, i per tant, dels veïns. Una plaça menys sorollosa, amb espais que els veïns han d’ocupar i gaudir. Altres, s’han limitat a posar noms ocurrents a la plaça, igual que ja ho van fer quan van nomenar “boñiga” al parc del riu Ripoll o “nyap” a la remodelació de la plaça Pere Quart. L’historia es repeteix.

Una reflexió: Aquells municipis que amb l’arribada dels ajuntaments democràtics van voler preservar els nuclis antics, i van aprovar normatives urbanístiques excessivament restrictives i rígides, es troben molts d’ells immersos en un gran problema, ja que s’ha aconseguit l’efecte contrari, es a dir, nuclis degradats, que ara s’estan recuperant amb la Llei de Barris. Ripollet pot dir amb orgull, que el seu nucli antic és un espai amb una alta qualitat de vida i que no s’ha degradat amb el pas de temps. Estic convençut de què obres com les realitzades en la Plaça Clos i el carrer Padró contribueixen a que això sigui així.

Vull acabar aquets escrit convidant tothom a que visiti la plaça i valori per si mateix si la remodelació ha valgut la pena. També vull agrair a les entitats locals la seva participació en els diferents actes: La Coral del Vallès, Ripollet Natura, Centre d’esplai La Gresca, Trabucaires de Ripollet i a la colla de Gitanes.

foto: ripollet.cat

Sábado de Juegos Florales en Ripollet

El Teatre-Auditori de Ripollet vivió el pasado sábado una nueva jornada de Juegos Florales. Una nueva edición organizada por las Asociaciones de Vecinos de Sant Andreu y Maragall, que recoge el testimonio de una larga tradición de concursos de poesía y narrativa de nuestro municipio.

Como comenté en mi intervención, ante un Teatre-Auditori lleno, la tradición de los Juegos Florales en Ripollet viene de lejos. Primero fue la escuela Gassó, después fue el Casal d’Avis conjuntamente con la Escuela de Adultos y finalmente, las Asociaciones de Vecinos las que han decidido mantener una tradición que invita a grandes y pequeños a escribir. En la edición de este año, más de 800 participantes.

También hice mención a un premio literario organizado por la CRAC, El Molí d’en Xec, por desgracia, perdido desde hace unos años, que gozaba de un gran prestigio, en Ripollet y en toda Catalunya. Espero que alguien lo pueda recuperar algún día.

Sin duda, poder escoger los premios entre tantas obras presentadas ha sido un trabajo arduo y difícil, por lo que hay que agradecer a todas las personas que han participado, especialmente el jurado su dedicación y entusiasmo.

Felicidades también a las AAVV y ánimos para seguir adelante.

foto: ripollet.cat

Feria de Abril con “Alegrías del Sur”

La semana pasada tuve la ocasión de visitar la Feria de Abril de Barcelona de la mano de los amigos de Alegrías del Sur de Ripollet, una asociación rociera con larga tradición en nuestro municipio.

Compartí con ellos un buen rato, rodeado de amigos y de buena gente, comiendo un excelente potaje ofrecido por la Casa de Estepa Tierras del Sur, y disfrutando de buen baile. Quiero decir, viendo como bailaban, ya que es sobradamente conocido de que el baile no es lo mío.

Por la tarde, junto a la alcaldesa de Cerdanyola del Vallès Carme Carmona y otros compañeros y compañeras, compartimos un buen rato en la caseta de la Casa de Andalucía de Cerdanyola como es tradición. Tengo un cariño especial por esta entidad vecina, en la cual, participan muchos ripolletenses.

Aprovecho para recordar que el fin de semana del 22 al 24 de mayo se celebra el rocío, que se está preparando como siempre con mucha ilusión. Para el que le pueda interesar, el viernes 21 por la tarde-noche, la hermandad de Cerdanyola realizará una parada en la calle Margall en su camino hacia Mas Durán.